viernes, 2 de septiembre de 2016

PREPARAR L’ANY QUE HA DE MILLORAR LA VIDA DE LES PERSONES

L'estació depuradora d'aigües residuales de Quart, a València.

Ahir dijous va se un dia de treball intern, de reunions dins de la conselleria. La sensació que tinc és com si estiguérem organitzant les coses perquè dilluns, de colp, tota la maquinària es pose a tota velocitat. Com qui va preparant la casa per una tronada que s’acosta a data fixa.
Vàrem ocupar-nos de l’EPSAR (Entitat Púbica de Sanejament d’Aigües Residuals) juntament amb el gerent de l’empresa, Enrique Lapuente. Els problemes de personal són una limitació gran per una entitat que disposa de molta capacitat econòmica. Ara que l’EPSAR està lluny de les pràctiques irregulars que la van portar a ser notícia constant lligada a la corrupció, és el moment de convertir l’empresa en un motor d’activitat que represente millor servei per a la ciutadania i la creació de molts llocs de treball.
L’EPSAR arrossega un deute superior als 600 milions d’euros però, en estos moments, l’entitat dona beneficis i està reduint la quantitat que deu. La previsió inversora per als pròxims anys es pot acostar sense problemes als 50 milions d’euros anuals, tant pel que fa al pla de construcció de depuradores per a xicotets municipis com a l’actualització de les instal·lacions actuals a les noves normes de qualitat. Això implicaria crear al voltant dels 1.200 llocs de treball en cinc anys lligats a estes activitats.
L’únic requisit per poder fer realitat la previsió és disposar en l’empresa del personal tècnic suficient per fer efectiu el control de les noves obres en marxa. En estos moments, una empresa amb un pressupost d’aproximadament 300 milions compta només amb 45 treballadors. Sobre això hem de centrar el nostres esforços en el curs que comença.
També em vaig reunir ahir amb els directors generals de Medi Natural i Prevenció d’Incendis, Antoni Marzo i Delia Álvarez. El tema, la crema de la palla de l’arròs a l’Albufera. Una qüestió recurrent quan s’acosten estes dates i que sabem que no pot resoldre’s d’una dia per a un altre però al qual cal fer-li front.

La crema de la palla de l'arròs a l'Albufera (foto: LP)

La crema genera moltes molèsties als habitants de les poblacions i barris que rodegen el Parc de l’Albufera, en alguns casos poden ser problemes sanitaris greus. Per això, i per complir els acords amb la Unió Europea que paga, precisament, el no cremar, pensem que s’han de limitar les zones de crema aquelles on els conreus tinguen problemes fitosanitaris reals i, en conseqüència, el foc s’ha de mantindré fins garantir que s’acaba amb les espècies invasores.
A primera hora de la vesprada vaig tractar amb el director general de Residus, Joan Piquer, tot el procés de revisió de taxes del fem que s’està fent en diferents Consorcis del país i, més tard, vaig estar en l’Executiva de VerdsEquo del País Valencià per anar preparant el Congrés que farem a començaments d’octubre.
Hui divendres, tinc només un dia de treball amb membres del meu equip i la resta del matí el dedicaré a treballar al despatx. D’ací dos setmanes hi ha el Debat de l’estat de la Comunitat a les Corts i toca revisar tot el que hem preparat sobre Medi Ambient i Canvi Climàtic per a la intervenció dels President.

Dilluns comença, de fet, el segon curs del Govern del Botànic. Un any decisiu en el qual, per dir-ho de manera entenedora, toca passar de les paraules als fets. Concretar el canvi per al qual se’ns va votar. No només canvi en les formes i els comportaments, que això és ja indiscutible, sinó també en la implementació de mesures que ajuden a millorar de veritat la qualitat de vida de la gent i de les generacions futures.

No hay comentarios: