jueves, 8 de septiembre de 2016

LAFARGE DE SAGUNT, CADA VEGADA MÉS A PROP D’UNA SOLUCIÓ

Amb el govern de l'Ajuntament de Sagunt i la direcció de Lafarge buscant una solució definitiva per protegir la zona de Margues i tot el bosc de Romeu.

La d’ahir va ser una jornada de molt de treball en poc espai. Vull dir que, sense moure’m de la Complex Administratiu 9 d’Octubre (que és on està la conselleria) no vàrem parar.
A primera hora del matí vàrem tindre una reunió preparatòria de la jornada amb el Director General de Medi Ambient, Antoni Marzo, i algun altre col·laborador per preparar el dia. Es tractava, pràcticament, d’avançar en un seguit de reunions que teníem per davant i que tocava aclarir. La càrrega de treball ens porta, en molts  casos, a preparar les qüestions de treball molt poc abans d’haver-les de discutir. Per això, a vegades, una trobada no és suficient.
Immediatament després ens vàrem endinsar en un dels temes recurrents dels últims mesos com és la problemàtica de la pedrera de Lafarge de Sagunt. Al remat, per refrescar un poc la memòria, es tracta d’aconseguir que en una futura ampliació de l’explotació, una vegada esgotat l’espai del Salt del Llop, que és on està ara, la zona del bosc de Romeu quede protegit i es busque l’alternativa menys impactant en l’indret conegut com Pinyal o Catalana. En la reunió estaven representants de l’Ajuntament, que és qui defensa l’opció abans expressada, i de la direcció de Lafarge.
La primera qüestió està en modificar l’actual conveni firmat entre les dos parts per garantir la simultaneïtat entre preservar Romeu i encetar Pinyal. Hi ha acord per posar en marxa un Pla Especial que consagre els canvis urbanístic que es necessiten. El que cal, també, és que la zona de Les Margues entre en la protecció com paratge natural de tot Romeu.
Les posicions, que venen de molts anys d’enfrontament, estan molt acostades i una vegada la simultaneïtat i totes les garanties de protecció queden clares al conveni, caldrà buscar els punts concrets de Pinyal on portar la futura explotació. Des de diferents col·lectius ecologistes s’ha mostrat frontal oposició a la nova ubicació, així que caldrà ser molt curosos a l’hora de decidir com es fan les coses.
En definitiva, optimisme perquè tots els ponts estan oberts. El mes vinent en tornarem a parlar.
El nostre projecte de nou model de gestió dels envasos lleugers, allò que anomenem SDDR, és també un altre del temes importants i ahir l’equip que s’ocupa de l’elaboració de l’esborrany de la nova “Llei de Pretecció Ampliada del Medi Ambient” es va reunir per posar-me al dia de les novetats.
El projecte està molt avançat. Tenim l’esborrany pel bon camí, els estudis i informes que ens faltaven en marxa i, ben aviat, podrem comentar ja tots els detalls amb els agents més directament implicats.
L’SDDR, així com temes lligats a l’augment pressupostari per a Prevenció d’Incendis, l’Estratègia Forestal, la política de Residus, el Canvi Climàtic o la gestió de l’aigua seran alguna de les qüestions que portarem des de la nostra Secretaria Autonòmica al Ple sobre l’Estat de la Comunitat que es farà en Les Corts la setmana vinent. L’hora de dinar la vàrem aprofitar per tractar totes estes qüestions.
Ja de vesparada, en uan reunió conjunta amb la Secretaria Autonòmica d’Agricultura, vàrem perfilar un poc més la proposta a fer sobre la crema de la palla de l’arrós enguany a l’Albufera.
Durant els anys que la palla no es va cremar, el Partit Popular no va ser capaç de trobar alternatives per la retirada de les restes i això ha acabat portant problemes fitosanitaris greus als conreus de l’Albufera. La “Leersia” és una planta invasora que ja té molta presència en la zona i allà on estiga present, donat que no es disposa d’alternatives de retirada, es podrà cremar. La “leersia” no és l’únic perill per l’agricultura de l’Albufera però sí la més evident. Això sí, les cremes s’hauran de fer de manera controlada i bé, no poden quedar a mitges. El futur, òbviament, no és seguir cremant. Des d’octubre ens hem de posar a buscar alternatives i que este siga l’últim any que es veuen les típiques grans columnes de fum de l’Albufera que, més enllà de temes mediambientals, provoquen molèsties als veïns de les poblacions més properes.
El dia el vaig rematar en una reunió amb el director general de Vaersa, Vicent Garcia, i el subsecretari de la conselleria, Josep Moratal, per seguir estudiant fórmules per facilitar els tràmits de les encomanes que fem a la nostra empresa instrumental. No pot seguir passant, com en el nostre primer any de govern, que les encomanes a Vaersa siguen un constant “Via Crucis” administratiu que posa en perill el servei i perjudica als propis treballadors afectats.
Abans de marxar, vaig dedicar un minuts a preparar la reunió de directors generals de hui i una taula redona que tinc dissabte a Santander sobre “Economia Circular” dins de la Univerde d’EQUO.

I, per acabar, dos bones notícies lligades a l’equip de gent que estem a la conselleria. La primera, s’ha incorporat com assessor Quique Pastor, un periodista amb més de deu anys de treball en Acuamed; la segona, que hem conservat d’assessor parlamentari Ruben Tello que havia rebut una oferta per anar de professor a la Universitat de Liverpool (més sou i molta més tranquil·litat) però ha dit que no. Gràcies als dos.

1 comentario:

Mireia Perez Llopis dijo...

Senyor Julià, com a veïna de Sagunt he de dir-li que la cimentera ens està ofegant amb els seus vessaments poc o gens controlats a l'atmosfera i qui sap on més. Sap vosté el que es crema diàriament en el forn de Lafarge-Olcim d'esta població? Sap la proximitat d'aquest fumeral industrial amb les cases dels veïns? Ha vist els informes de l'Institut Carlos III de Madrid? Ha llegit l'estudi que fan els ecologistes (molt moderats, per cert) sobre la contaminació per incineració de residus moooolt perillosos en esta comarca? Sap els casos de càncer que patim ací? sap que s'hi han vessat l'últim any que tenim mesures 25 Kg de mercuri?? A això no hi ha dret. I sóc de Compromís. El compromís ha de ser amb la gent, amb el poble, i no amb la patronal del ciment. Per favor.