A molts quilòmetres de Xàbia, ahir al matí ja es veia la gran columna de fum de la Granadella.
Estava clar que el curs començava ahir
dilluns, que les vacances (encara que fora treballant) s’acabaven ahir. De fet,
despús ahir de matinada, ja vaig estar a l’incendi de Xàbia.
Va ser una nit llarga i dolorosa. Vent per
damunt dels 30 quilòmetres hora, temperatures que anaven més enllà dels 40
graus i humitat per baix de 30 era una combinació d’altíssim risc i diumenge de
vesprada va passar el que temíem. El lloc més afectat va ser entre Benitatxell
i Xàbia però també hi havia hagut incidents a Benlloch, a Callosa, a Bolulla...
La nit de diumenge el foc va afectar sobretot
zones de xalets, el que es coneix com interfase urbano-forestal. Molts xalets,
centenars de persones evacuades. El tipus d’incendi té poc a vore amb el foc als
boscos. Pels bombers és una guerra de guerrilles contra les flames, carrer a
carrer, desallotjant gent, persones que no volen deixar les seues cases, homes
i dones majors amb dificultats de moviments...
Ahir, durant tota la jornada, el foc de Xàbia
es va controlar ràpidament en la zona de les vivendes, dels centenars i
centenars de cases de les diferents urbanitzacions afectades. El perill va
passar a la zona de la cala de la Granadella i tots els boscos que queden a
l’esquena de la platja. El vent bufava potent i els bombers van haver de
desallotjar de nou la zona de Cumbres del Sol i plantar allà la defensa del
foc. Dissortadament, malgrat els quasi 500 efectius d’extinció i els 24 mitjans
aeris, la zona de bosc, de barranc en barranc, va resultar quasi totalment
afectada.
Amb el president dela Generalitat, Ximo Puig, en la zona de comandament de l'incendi de Xàbia.
El problema va vindre quan, a migdia,
l’incendi de Bolulla es va reactivar. El que semblava controlat va tornar a
agafar força i va començar a créixer en direcció a Tàrbena amb dos braços de
foc, un acostant-se a Bèrnia, impulsat també per la força que dona el pas de
les flames pels barrancs. Sis mitjans aeris han participat en l’extinció. A
última hora s’han demanat efectius a Castellà-La Manxa. No és senzill, en un
moment meteorològicament tan complicat, portar tants mitjans a una mateixa zona
ja que en qualsevol altre punt de l’estat hi pot haver un foc i no disposar
d’efectius.
Cap a la vesprada, els vents portaven el foc en direcció a Tàrbena i Bèrnia.
Hui serà un dia complicat a Tàrbena. Les
perspectives són bones però no són garantia de res.
El treball de tota la gent que està en els incendis
és més que destacable. El calor d’estos dies lluitant contra les flames al vell
mig d’una muntanya converteix la tasca en una heroïcitat. Cal destacar també
tota la gent que s’ocupa de la prevenció i que, amb la seua faena, són capaços
d’evitar centenars de focs. Són els que paren els incendis quan estan començant
i ens eviten els grans drames. És un treball quasi invisible però molt més que
imprescindible.
El tema d’hectàrees cremades i d’origen dels
focs ho deixem per demà. Certament hi ha piròmans però, segurament, no tants
com es pensa. Les imprudències i la manca de consciència sobre els comportament
a la muntanya fan més mal que les malalties mentals que porten alguns a
botar-li foc a les nostres serres.
Dit tot això. La jornada d’ahir, encara que va
ser quasi sencera dedicada als incendis forestals, va començar parlant també de
foc però no als boscos sinó a l’Albufera. Va ser una reunió amb els
representants del sector agrari i dels
ajuntament de l’entorn del Parc Natural per acordar com es va resoldre esta
temporada l’eliminació de la palla de l’arròs una vegada feta la collita.
Reunió amb els ajuntaments de l'entorn de l'Albufera i el sector agrari sobre l'eliminació de la palla de l'arròs en el Parc Natural.
Tradicionalment la palla s’ha cremat ja que
deixar-la podrir als camps perjudica greument les aigües de l’Albufera i les
mateixes collites futures. La crema té, més enllà de temes mediambientals,
problemes sanitaris importants ja que l’excés de fum provoca moltes molèsties
als habitants de les poblacions més pròximes. A més, les ajudes agroambientals
de la Unió Europea es paguen, precisament, per evitar les cremes. En els últims
temps, com excepció per combatre diferents plantes invasores i les seues
conseqüències, s’havia permès cremar zones concretes. L’any passat unes 6.000
de les 14.000 hectàrees del Parc. Enguany es plantejava una quantitat similar
però hui ens hem trobat que, tant el sector com els ajuntaments, per damunt de
subvencions europees o molèsties pels veïns, volen cremar la totalitat de la
palla. Hem quedat a tornar a parlar-ne esta mateixa setmana.
Esperem que els incendis ens donen una treva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario