miércoles, 7 de septiembre de 2016

A VALÈNCIA NO HI HAURÀ REQUALIFICACIONS DE TERRENYS CREMATS, EL GOVERN DEL BOTÀNIC HO VA DESCARTAR FA UN ANY

 Al despatx de l'alcalde de L'Alcara, parlant de control de la contaminació.

Ahir va ser una jornada viscuda a Castelló però, com que encara hem tingut bona cosa dels incendis que estos dies han afectat Xàbia i Bolulla (encara que en este cas el municipi més afectat de llarg ha estat Callosa de’n Sarrià), crec que és molt pertinent deixar molt clar que al País Valencià no hi ha cap possibilitat de requalificar els terrenys cremats. Repetisc, cap possibilitat, diguen el que diguen les lleis del Partit Popular al conjunt de l’estat. Les Corts Valencianes ja van blindar en la “llei d’acompanyament” dels pressupostos d’enguany la possibilitat d’estes requalificacions. El Partit Popular parlava de poder requalificar en casos “d’interès general”, expressió que, a la vista de la seua  trajectòria, s’ha llegir com “possibilitat de negoci per als amics”.
Aclarit això, afegir només que els dos incendis en qüestió estan ja controlats, encara que en Bolulla i va haver un xicotet rebrot dins del propi perímetre, i que el terreny afectat s’acosta, en una primera estimació a les 1.400 hectàrees en total. Sobre l’origen dels focs, s’han dit i escrits tantes versions que ja resulta una frivolitat. Els Agents Forestals responsables de la investigació, igual que el Seprona, encara no han acabat els treball i no hi ha cap resultat definitiu. Un poc de paciència. Certament la presència d’algun piròman sembla possible però no pot es usar això per descarregar altres responsabilitats, també hi ha hagut imprudències i comportaments temeraris. I això és cosa de tots. Esperem uns dies ha tindre clares les causes.
Pel que fa a la jornada d’ahir, que ja he dit que em vaig passar quasi íntegra en Castelló, la vàrem arrancar a L’Alcora on ens vàrem reunir amb el seu alcalde Víctor Garcia, membres del seu equip de govern, representants d’altres grups municipals i la Plataforma contra la Contaminació. Sobre la taula, les mesures per millorar les condicions mediambientals a la comarca castigades per la potent indústria de la zona. No es tracta de parar cap tipus d’activitat econòmica però sí de posar el dret a la salut dels ciutadans per davant de qualsevol altra consideració. Industria i salut no són termes oposats sinó que han de resultar complementaris. Del que hem parlat és no només de plantejar noves mesures de control de la contaminació sinó, també, de fer el seguiment dels seus resultats.
A L’Alcora, si hi ha un tema sensible és la planta i l’abocador de residus de Reyval. També vàrem tractar a bastament la qüestió. En este sentit, vàrem comprometre iniciatives de control que, en cas de no fer-se per part de l’empresa, les aplicarem nosaltres directament.
Reyval té anul·lada judicialment  la seua Autorització Ambiental. La sentència està recorreguda per l’empresa  davant el Tribunal Suprem. Darrerament les seues instal·lacions han patit alguns incidents dels quals encara no es disposa de la informació. En la reunió d’ahir ens van reclamar repetidament el tancament cautelar.

A Castelló, a l'Aula de Reciclatge d'Ecopiles, on s'explica als xiquets i xiquetes la gestió de piles i bateries usades.

Poc després hem estat en Castelló on hem visitat l’Escola de Reciclatge que Ecopilas, la fundació que es dedica a la recollida i gestió de piles, bateries i altres dispositius electrònics, havia instal·lat al centre de la ciutat amb motiu del pas de la Vuelta Ciclista a Espanya. En l’Escola es fa un recorregut per tot allò que cal fer per reciclar piles i bateries i quin és el protagonisme de la ciutadania en este procés. S’explica també les conseqüències que té per al planeta no gestionar bé estos residus. L’any passat van participar en les seues xarrades 90.000 xiquets.

Així de dura era l'arribada d'ahir de la Vuelta Ciclista a Espanya. Vist sobre el terreny feia fredat.

El remat de la jornada castellonenca va estar quasi lúdica ja que ens van convidar a vorer el final de l’etapa de la Vuelta que acabava a Llucena, al Mas de la Costa. Un gran pujada que si per televisió semblava dura, vista en directe feia por.

En arribar a València vaig tindre temps per participar en l’assemblea de VerdsEquo de València ciutat en la qual vàrem revisar els Estatuts del partit que s’estan elaborant, tant a nivell de país com estatals, de cara als respectius congressos.

No hay comentarios: