sábado, 10 de septiembre de 2016

2017 ÉS L'ANY DE PASSAR DE LES PARAULES I ELS PROJECTES A CONCRETAR-HO EN FETS EN EL GOVERN DEL CANVI



Amb l'alcalde de Buñol, Rafa Pérez (dreta),  parlant de l'autorització ambiental de Cemex.

La primera setmana del nou curs polític del Govern del Canvi ha acabat amb una vesprada de molta activitat al voltant de les propostes de resolució que la setmana vinent que la setmana vinent es discutiran en Les Corts després del debat de Política General.
Hi ha algunes de les presentades pels grups que donen suport al Govern que afecten de ple la nostra Secretaria Autonòmica, entre elles, la demanda al Govern Central de majors inversions en infraestructures lligades a l'aigüa i, també, la prohibició del fracking i les prospeccions petrolíferes en el Mediterrani; així com necessitat de majors dotacions pressupostàries per la direcciò general de Prevenció d'Incendis, la recerca d'alternatives a les cremes agrícoles i l'impuls del sistema de deposit i retorn d'envasos (SDDR).
El matí havia començat amb una reunió amb els quatre directors generals de la meua Secretaria per marcar les prioritats dels nou curs i revisar l'estat dels principals temes que portem entre mans després d'un any de treball. La realitat és que l'any 2017 serà clau per començar a rematar projectes que vàrem començar fa un any i que ja tenim molt avançats. La sensació que dona és que sempre queda molt per fer, que es va molt lent, però, si mires arrere, veus que hem fet molt de camí i que estem passant de les paraules als fets.
Immediatament després de la nostra reunió, amb qui em vaig reunir, conjuntament amb el director de Qualitat Ambiental, Joan Piquer, i el subdirector, José Vicente Miró,va ser amb l'alcalde de Buñol, Rafa Pérez. El tema: la cimentera Cemex de Buñol i el procés de modificació de l'autorització ambiental integrada de les seues instal·lacions. L'alcalde ens va demanar de manera reiterada la reducció de les autoritzacions d'incineració de residus perillosos. L'acord és total i absolut. Una cimentera no pot ser una incineradora en B i més tenint en compte que, en el cas de Cemex, els residus perillosos que crema són tots de fora del País Valencià. Això no vol dir que nosaltres no en generem sinó que els nostres es porten també fora del nostre territori.

En el que també vàrem coincidir va ser en extremar els controls, garantir que els procesos de manipulació dels ciments es fan en recintes tancats, donar el màxim de transparència possible a tota la informació que hi haja i anar de la ma en tot el procés. Vàrem quedar en tornar a reunir-nos abans de que estiga feta la nova proposta d'autorització ambiental.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Quin cost energètic té una Tn de ciment? I si la construcció és de fusta, llavors quin cost energètic té?

Estes dues preguntes són claus per entendre que la cultura del formigó morirà amb els combustibles fòssils, i més ens val que ens adaptem per les bones de forma programada que no de sobte quan ens adonem que no podem produir més ciment, però no hem fet el camí previ.

Este govern té la sensibilitat adequada per plantejar este repte. Sols falta que tinga el temps i els recursos per fer-ho.

Mireia Perez Llopis dijo...

Totalment d'acord amb el comentari anterior. De totes formes, la crisi del model energètic basat en els fòssils i la crisi per la generació de residus es toquen de manera perillosa. Com que el fòssil resulta car i, a més, es penalitza, doncs a cremar deixalles de tot tipus! I amb subvenció! Aquest cicle mesquí de generar tants residus ha d'acabar, i la incineració d'aquests, també. Ni a les cimenteres, ni a cap altre lloc. Mentre s'utilitze com a recurs energètic, no deixarem de produir-ne... Cal que decresquem bàsicament en el consum i en la consegüent generació de residus. Cal una política del canvi des del fons dels problemes ambientals, que són el germen de tota crisi (econòmica, social, política...)