El macroabocador de Proambiente, l'empresa d'Àngel Fenoll, l'home que presumptament finançava el PP a canvi de soterrar il·legalment fem, estarà parcialment segellat en quatre mesos. Ara, la zona que arranjarem, té unes 20.000 tones en combustió permanent (Foto:"Información").
Del segellat de La Murada, en parlaré més avant. Vull començar, per ordre temporal del que vaig fer ahir i arrancar per un tema habitual, l'SDDR. Certament, encara que el soroll més gran vinga de part dels
grups, sempre poderosos, que estan en contra de la seua implantació, el nostre
projecte de tornar al Depòsit i retorn d'Envasos (SDDR) desperta també interessos
en positiu.
Ahir em vaig reunir amb David Borrull, de l'empresa Lyposmol
Biotech, que fa cinc anys va començar diferents treballs sobre la implantació
de l'SDDR a Espanya i que mai havia vist un veritable interès per part de les
administracions per a tirar-ho avant. Borrul es va manifestar disposat a
col·laborar amb nosaltres, fer-nos arribar els seus treballs per si ens podien
ser d'utilitat i em va deixar damunt la taula un repte nou: què fer amb les
puntes de cigarrets? Si hi ha alguna cosa que la gent tira en terra sense cap
càrrec de consciència són les puntes de cigarret. Segur que si sumarem totes
les que trobem cada dia en la nostra vida quotidiana, ens eixiria una xifra
monstruosa. I si eixa xifra la començarem a multiplicar per cadascú dels
fumadors i el que fumen cada dia, segur que tindríem un volum de material
immens que, ara, embruta els nostres carrers, afecta el medi ambient i suposa
una gran despesa en recollida.
Immediatament després de la trobada amb Borrull, han estat al
meu despatx un grup de companys del meu partit, de VerdsEquo, que encara no
havien vist el meu lloc de treball. Ha sigut una horeta distesa i molt agradable.
Un acte casi de pre-vacances, la veritat. Resulta un poc estrany vore't en el
despatx amb la gent que regularment et veus en actes del partit o en la seu de
Compromís. D'alguna manera pot servir per a que, entre tots, tinguem clar la
gran responsabilitat que tenim per estar en els càrrecs que ocupem,
l'oportunitat que ens ha donat la ciutadania i l'obligació de ser coherents amb
allò amb el qual ens vàrem comprometre. En fi, una visita per allò que en diuen
empoderar-nos, cosa que em sembla d'allò més útil.
Parlant del crematori de cadàvers de Sant Joan, ara tancat, amb el regidor de Medi Ambient, Sergio Agueitos.
Parlant del crematori de cadàvers de Sant Joan, ara tancat, amb el regidor de Medi Ambient, Sergio Agueitos.
La reunió posterior ha estat amb el regidor de Medi Ambient de
Sant Joan, Sergio Agueitos. Dos temes damunt la taula: el crematori de cadàvers
de la localitat i l'SDDR. En el primer cas, l'Ajuntament que ha ordenat la
clausura del crematori per considerar que perjudica la salut està a l'espera
d'una sentencia judicial sobre el tema. Ara, algunes de les medicions
d'emissions que s'havien fet han resultat invalidades ja que l'empresa que les
va fer no tenia el reconeixement legal suficient. El consistori de Sant Joan
ens reclama major rigor i pujar els nivells d'exigència en la protecció de la
salut i considerar l'emissió de dioxines i furans com motiu de clausura de la
instal·lació. Sobre SDDR, el regidor volia saber els trets bàsics del projecte
ja que la seua localitat té molts establiments comercials, tan grans, com
xicotets, i vol poder explicar les característiques del que pretenem. Jo em
vaig oferir a desplaçar-me allà on calguera per donar les explicacions que
toquen.
Abans de dinar, juntament amb el director general de Medi
Natural, Antoni Marzo, i la Subdirectora d'Avaluació Ambiental, Salomé Arnal,
vaig estar en el despatx de la consellera Elena Cebrián per revisar un seguit
de temes urbanístics, des del model d'ATEs en general fins a casos concrets com
Puerto Mediterraneo o el recent cas d'Elx que pretenia usar una ATE per
desenvolupar un projecte d'ampliació d'un polígon industrial i que, finalment,
ho farà per tramitació ordinària.
De vesprada, vaig estar amb el director general de Qualitat Ambiental
i Canvi Climàtic, Joan Píquer. Tenim entre mans dos bones notícies: ja tenim a
punt la declaració d'urgència per segellar una part de l'abocador il·legal de
La Murada, a Orihuela i també està tancat el disseny de la instal·lació
d'Ecoparcs mòbils en aquells consorcis que no en disposen.
Les obres de La Murada costaran poc més de 700.000 euros i tardaran
quatre mesos en acabar-se. Es tracta de resoldre, encara que nomes siga en
part, la desfeta que l'empresari Ángel Fenoll, amb l'anuència del PP, va
provocar en la zona amb els soterraments il·legals de fem.
Quant als Ecoparcs mòbils es tracta d'instal·lacions que poden
servirper reduir molt els soterraments de materials en abocadors. Ës una manera
d'acostar-nos al 50% de recollida selectiva en origen que hem de complir en
2020 i de la qual estem molt lluny. El xicotet increment que estos Ecoparcs
poden representar en la taxa, màxim 8 euros/ any, es compensa de sobres amb els
descomptes per la seua utilització i l'estalvi municipal en recollida.
1 comentario:
Un depósito a las colillas.... No está mal la idea, pero no sé si os darán las fuerzas con toda la leña que os está dando el eje del mal. Vais bien, pero cuidado que quien mucho abarca poco aprieta.
Publicar un comentario