miércoles, 31 de agosto de 2016

DESPATX I INVESTIDURA: “EL PRIMO DE RAJOY”



Ni l’emoji de Rajoy que va posar en circulació twitter per fer més “divertides” les converses en la xarxa al voltant del seu discurs d’investidura van servir per fer digeribles els més de 80 minuts que l’actual President del Govern en funcions va estar ahir a la tribuna de les Corts. Quan arribe a la meua vesprada d’ahir en parlaré un poquet.
Comencem pel començament. Encara en “modus agost”, ahir va ser un dia molt tranquil, tant que, de matí i durant un parell d’hores, fins i tot vaig compartir despatx amb la meua filla de deu anys que, mentre jo em dedicava a llegir documents i fer cridades, feia deures a l’altra costat de la meua taula. Conciliació forçada es diu però tampoc està malament.
A lesportes de setembre, tenim un grapat de temes en cartera que cal anar revisant. La Fiscalia ens acaba de demanar que anul·lem el Pla Parcial de la Marjal de Gandia que pretenia fer un camp de golf i les seues instal·lacions corresponents sense acreditar disposició d’aigua i sense respectar els nivells de protecció que té reconeguts el paratge. Sí, és allò que s’anomena l’herència del PP. També tenim per tancar amb els sindicats els horaris del Pla de Prevenció de VAERSA, cal rematar l’esborrany de la normativa sobre l’SDDR, anar introduint millores en el servei de subministrament d’aigua a la ciutadania, resoldre la normativa sobre Agents Mediambientals, buscar solucions als temes de Lafargue i Cemex, tancar l’Estratègia sobre Canvi Climàtic... Sobre totes estes qüestions vaig treballar ahir. Alguns directors generals encara estan de vacances, igual que molts funcionaris, i fins la setmana que ve, l’administració no tornarà a la seua velocitat habitual.
Estes hores de calma són molt d’agrair i segur que, després, resultaran útils.
Torne a Rajoy perquè, certament, després de dinar vaig dedicar bona part de la vesprada al Debat d’Investidura (o no) que s’està fent al Congrés dels Diputats. Ja sé que este no és el lloc per analitzar este tipus d’actes però, donat que la vesprada em va resultar lleugera, vaig poder estar pel discurs de Mariano Rajoy i, encara més, seguir-ne les reaccions.
La primera cosa que vull dir és que la referència que Rajoy va fer ahir al Canvi Climàtic va sonar a burla després de quatre anys d’ignorar-lo i de prendre decisions just en el sentit contrari del que haguera fet qualsevol governant preocupat per la qüestió. Sembla que ja s’ha oblidat d’aquell cosí que li assegurava que tot era un miratge però d’això a tindre credibilitat hi ha un abisme. Qualsevol discurs que esmente la lluita contra el Canvi Climàtic hauria d’esmentar en quin model econòmic i productiu està pensant ja que al llom del “racarraca” del creixement no hi ha eixida possible.
Per suposat que de Medi Ambient res no va dir. Li deu semblar això cosa de radicals i un pèrdua de temps impròpia dels estadistes.
Per la resta, tot segons el que es podia esperar. El PP continua amb l’esperit de qui pot governar, sense adonar-se’n que el mapa polític ha canviat. Diàleg i negociació són paraules que sones buides en boca de Rajoy després de quatre anys de “ordeno y mando”. Va menysprear “Ciudadanos” i av intentar posar la pilota en el terrat del PSOE amb l’amenaça de “o jo o noves eleccions”.
Va ser avorrit, previsible, de tràmit. Va repetir mil vegades que l’economia va bé com si els beneficis de les grans empreses foren una garantia de futur per al conjunt de la població que no recupera ni drets, ni serveis.
Em crida molt l’atenció l’obsessió que té Rajoy sobre que l’alternativa a ell seria un Govern radical, ineficaç i caòtic. Igual que sembla mentida que diga que els espanyols el vol a ell de president. Sobre 34 milions de de persones que podien votar el PP va tindre 7’9 milions de vots. Un poc de modèstia, no? I no és cert que els governs de pacte siguen inestables o ineficaços. Al País Valencià hem viscut governs amb majories absolutes del PP en els quals cada conseller anava a la seua i ni es parlava amb el company d’escó i, quant a eficàcia, per la única que se’ls recorda és per la que demostraven en clavar-se en tots els casos de corrupció imaginables.

Governs estables que facen més i més inestable la vida quotidiana del 99% de població no són demòcrates.

No hay comentarios: