Ni l’emoji de Rajoy que va posar en
circulació twitter per fer més “divertides” les converses en la xarxa al
voltant del seu discurs d’investidura van servir per fer digeribles els més de
80 minuts que l’actual President del Govern en funcions va estar ahir a la
tribuna de les Corts. Quan arribe a la meua vesprada d’ahir en parlaré un
poquet.
Comencem pel començament. Encara en
“modus agost”, ahir va ser un dia molt tranquil, tant que, de matí i durant un
parell d’hores, fins i tot vaig compartir despatx amb la meua filla de deu anys
que, mentre jo em dedicava a llegir documents i fer cridades, feia deures a
l’altra costat de la meua taula. Conciliació forçada es diu però tampoc està
malament.
A lesportes de setembre, tenim un
grapat de temes en cartera que cal anar revisant. La Fiscalia ens acaba de
demanar que anul·lem el Pla Parcial de la Marjal de Gandia que pretenia fer un
camp de golf i les seues instal·lacions corresponents sense acreditar
disposició d’aigua i sense respectar els nivells de protecció que té reconeguts
el paratge. Sí, és allò que s’anomena l’herència del PP. També tenim per tancar
amb els sindicats els horaris del Pla de Prevenció de VAERSA, cal rematar
l’esborrany de la normativa sobre l’SDDR, anar introduint millores en el servei
de subministrament d’aigua a la ciutadania, resoldre la normativa sobre Agents
Mediambientals, buscar solucions als temes de Lafargue i Cemex, tancar
l’Estratègia sobre Canvi Climàtic... Sobre totes estes qüestions vaig treballar
ahir. Alguns directors generals encara estan de vacances, igual que molts
funcionaris, i fins la setmana que ve, l’administració no tornarà a la seua
velocitat habitual.
Estes hores de calma són molt
d’agrair i segur que, després, resultaran útils.
Torne a Rajoy perquè, certament,
després de dinar vaig dedicar bona part de la vesprada al Debat d’Investidura
(o no) que s’està fent al Congrés dels Diputats. Ja sé que este no és el lloc
per analitzar este tipus d’actes però, donat que la vesprada em va resultar
lleugera, vaig poder estar pel discurs de Mariano Rajoy i, encara més,
seguir-ne les reaccions.
La primera cosa que vull dir és que la
referència que Rajoy va fer ahir al Canvi Climàtic va sonar a burla després de
quatre anys d’ignorar-lo i de prendre decisions just en el sentit contrari del
que haguera fet qualsevol governant preocupat per la qüestió. Sembla que ja
s’ha oblidat d’aquell cosí que li assegurava que tot era un miratge però d’això
a tindre credibilitat hi ha un abisme. Qualsevol discurs que esmente la lluita
contra el Canvi Climàtic hauria d’esmentar en quin model econòmic i productiu
està pensant ja que al llom del “racarraca” del creixement no hi ha eixida
possible.
Per suposat que de Medi Ambient res
no va dir. Li deu semblar això cosa de radicals i un pèrdua de temps impròpia
dels estadistes.
Per la resta, tot segons el que es
podia esperar. El PP continua amb l’esperit de qui pot governar, sense
adonar-se’n que el mapa polític ha canviat. Diàleg i negociació són paraules
que sones buides en boca de Rajoy després de quatre anys de “ordeno y mando”.
Va menysprear “Ciudadanos” i av intentar posar la pilota en el terrat del PSOE
amb l’amenaça de “o jo o noves eleccions”.
Va ser avorrit, previsible, de
tràmit. Va repetir mil vegades que l’economia va bé com si els beneficis de les
grans empreses foren una garantia de futur per al conjunt de la població que no
recupera ni drets, ni serveis.
Em crida molt l’atenció l’obsessió
que té Rajoy sobre que l’alternativa a ell seria un Govern radical, ineficaç i
caòtic. Igual que sembla mentida que diga que els espanyols el vol a ell de president.
Sobre 34 milions de de persones que podien votar el PP va tindre 7’9 milions de
vots. Un poc de modèstia, no? I no és cert que els governs de pacte siguen
inestables o ineficaços. Al País Valencià hem viscut governs amb majories
absolutes del PP en els quals cada conseller anava a la seua i ni es parlava
amb el company d’escó i, quant a eficàcia, per la única que se’ls recorda és
per la que demostraven en clavar-se en tots els casos de corrupció imaginables.
Governs estables que facen més i més
inestable la vida quotidiana del 99% de població no són demòcrates.
No hay comentarios:
Publicar un comentario