Ahir vàrem baixar un tram del Xúquer amb caiac amb l'alcalde d'Alzira, Diego Gómez, i un grapat de companys per gaudir des del riu d'un paissatge que cal recuperar i posar-lo a l'abast de la gent.
En l’aspecte estrictament laboral,
ahir vaig acabar el primer any en la Secretaria Autonòmica de medi Ambient i
Canvi Climàtic. Hui comence les vacances, un parell de setmanes. Aprofitaré per
llegir. Un 80 % de coses que res tenen a vore amb el treball i un 20% que sí, i
que me serviran per aclarir-me en algunes coses i qüestions de les quals me’n
hauré d’ocupar en els pròxims mesos. Tinc la sensació que el pròxim curs serà
definitiu, serà el moment clau. Necessitaré (necessitarem) estar molt atents,
filar molt prim i seguir treballant tant com ho hem fet este primer any. Hem
passat dotze mesos que tinc la sensació que han sigut un període d’escalfament,
de rodatge. Tot era nou. Veníem de vint any de desgovern i de manca de
democràcia, també de manca d’honradesa. Moltes coses del nostre govern no
funcionen com toca, això és indiscutible, però fins ara hem tingut en
l’herència rebuda una part de l’explicació, i no era mentida, no eren falses
excuses. Ens han deixat una solar. En el segon any que arrancarà en setembre,
l’herència ja és, també, la nostra pròpia herència, el fruit del nostre
treball. S’esgota la possibilitat de recordar el que ens hem trobat com únic
raonament. No podem caure en la temptació de convertir, a conveniència, el
desficaci del PP en la zona de confort. Serà un any apassionant. El
compartirem, i espere seguir comptant les observacions, les crítiques i els
suggeriments que he anat tenint en els darrers mesos...
Però tot això serà d’ací a un parell
de setmanes. Ara, des de hui, vacances. Quasi es podria dir que les vaig
estrenar ahir ja que l’agenda de la jornada, al marge d’algunes cridades i
converses, va ser tot un matí dedicat a baixar amb caiac pel riu Xúquer amb
l’alcalde de la localitat, Diego Gómez, els regidors Aida Ginestar i Pep Carreres,
el nostre assessor parlamentari, Ruben Tello, i altres companys de l’ajuntament
i del club de piragüisme d’Alzira.
Amb la regidora de Cultura, Aida Ginestar.
Van ser tres hores divertides i
enriquidores. No vaig caure a l’aigua sobretot perquè compartia caiac amb Aida
Ginestar que sabia el que es portava entre mans. El riu Xúquer des de baix fa
goig. La zona que vàrem passar està força neta. Crida l’atenció l’imponent
presència de canya en les vores. La canya invasora s’ha fet la reina del riu i això
fa que la vegetació autòctona tinga poca presència. Des de dalt, la canya tapa
l’aigua i allunya el riu de la gent, de la ciutat.
L’Ajuntament d’Alzira està treballant
molt per recuperar el bosc de ribera autòcton. El programa es diu “Canya a al
canya” i està servint per a Han reconvertir la zona a la seua vegetació
original. El problema (o la sort) és que
l’espai a tractar és molt gran. Alzira té uns 15 quilòmetres de Xúquer i, per
tant, estem parlant de 30 quilòmetres de vores. En les parts més properes al
centre de la població ja han netejat moltes zones i el projecte és preparar-les
a fi d’integrar-les en les rutes on es fa esport o simplement es passeja. Es
tracta de recuperar el riu com a zona recreativa però, també, com a zona per a
la pràctica esportiva i, fins i tot, per a competicions de rem.
Des de la conselleria de Medi Ambient
col·laborarem en allò que estiga al nostre abast. No és una empresa que es puga
acabar en una legislatura però, com sempre explique, em sembla que el millor
per a que la gent valore allò que té i ho defense és que ho conega i ho disfrute. Nosaltres ahir vàrem disfrutar
bona cosa.
En un parell de setmanes, torne. Bon
estiu!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario