TENIM QUASI UN CENTENAR DE TORTUGUES BABAUS A PUNT DE NÀIXER

Amb tècnics de Medi Natural, al costat del niu de les tortugues babaues a la platja del Saler. 

La jornada d’ahir ja va començar a ser com un dia normal de treball. Un aperitiu del que serà la setmana vinent quan l’agenda ja vaja carregada de temes i activitats diverses.

El matí el vaig començar amb una reunió al voltant de qüestions de seguretat lligades al Agents Mediambientals. Em vaig trobar al meu despatx amb el director general de Seguretat i Emergències, José María Ángel; el comissari de la Policia de la Generalitat, Álvaro Rodríguez, i la directora de l’IVASPE (Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències), Ángeles Navarro.

Al meu despatx, tractant sobre coordinación entre els Agents Mediambientals i la policia.

Vàrem tractar un tema del qual es porta molt de temps parlant però sobre el que, fins ara, s’ha fet poc, la coordinació entre els Agents Mediambientals i la policia. La Policia de la Generalitat té cap a 500 efectius. Els Agents són més de 260. Del que es tracta és de que uns i altres col·laboren al màxim entre ells en tant que agents de l’autoritat. No hi ha ningú que conega el territori com els Agents, ni que tinga la seua especialització en temes ambientals. Per això a la policia els és útil la relació i, a la inversa, es facilitaria molt les investigacions i la protecció en cas de possibles delictes mediambientals.

Vàrem quedar en la necessitat de fer activitats formatives conjuntes i que abans de final d’any ja s’hagueren fets les primeres. També amb el SEPRONA, el servei de la Guardia Civil en temes de Medi Ambient, ha d’augmentar la coordinació.

Tot seguit vaig tindre una reunió amb la consellera Elena Cebrián per anar posant-nos al dia de diferents temes en marxa, en particular sobre el Manifest que diferents organitzacions empresarials van fer arribar al President Puig en contra del nostre projecte de Depòsit i Retorn d’Envasos (SDDR).

La següent activitat del dia d’ahir va ser anar fins a la platja del Saler, amb diferents responsables de l’area de Medi Natural, per visitar el campament en el qual hi ha instal·lat el niu amb més de 80 ous de tortuga babau que es van trobar a Sueca ara fa prop de dos mesos.

Va ser el 3 de juliol quan una tortuga babau va posar més d’un centenar d’ous a la platja de Les Palmeres de Sueca. Aquells ous es van agafar i es van traslladar a un niu habilitat en la sorra de la platja del Saler. Allà, un grup de voluntaris de l’organització Xaloc custodien els ous que ja estan a punt de donar noves tortugues. De fet, del centenar llarg d’us, dèsset es van portar a l’Oceanogràfic de València i, estos, ja han donat cries. Per tant, en el cas dels del Saler, el naixement de les tortugues és imminent.

Després de dinar, em van fer una entrevista pel diari “Valenciaplaza” sobre l’abans esmentat Manifest empresarial contra l’SDDR per saber la nostra opinió al respecte. Òbviament ens sembla del tot oportú que els agents socials donen a conèixer les seues opinions sobre les iniciatives del Govern. Hem tingut desenes de reunions sobre el tema i, per tant, sabem dels punts de vista d’uns i altres. El que tenim clar és que seguirem amb la nostra política de discussió i debat sobre el tema per arribar als majors acords possibles i que tot el món estiga el màxim de satisfet. De tota manera, vaig deixar clar que nosaltres tenim unes responsabilitats amb la gestió dels residus que hem d’enfrontar i que, amb les polítiques actuals, els resultats són molt difícil de millorar, que l’SDDR és un model de gestió més que contrastat i que la major protecció mediambiental és un compromís que està en el nostre programa de govern. En tot cas, des de la defensa de l’interès general, que és el nostre paper, hem de tindre el compte la defensa dels interessos particulars que els diferents agents, en este cas l’empresariat, ens manifesten. Conciliar l’interès general amb els particulars és una part fonamental de la nostra tasca.

I no, a la vista de l’agenda d’ahir, no vaig poder estar molt atent al debat d’investidura de Mariano Rajoy. Si vaig escoltar de vesprada al representant de Compromís, Joan Baldoví, tirar en cara al candidat el seu menyspreu pel temes mediambientals i les seues polítiques desfavorables a les energies renovables. Certament, ens convé un Govern a Espanya més sensible amb el Medi Ambient. Dedicar dos segons en un discurs al Canvi Climàtic però no fer polítiques per parar-lo o adaptar-se a ell és una de les majors irresponsabilitats que pot cometre un dirigent polític. Ojalà hi haja Govern prompte i siga més sensible i coherent amb estes qüestions. Ens juguem el futur.

DESPATX I INVESTIDURA: “EL PRIMO DE RAJOY”

Ni l’emoji de Rajoy que va posar en circulació twitter per fer més “divertides” les converses en la xarxa al voltant del seu discurs d’investidura van servir per fer digeribles els més de 80 minuts que l’actual President del Govern en funcions va estar ahir a la tribuna de les Corts. Quan arribe a la meua vesprada d’ahir en parlaré un poquet.

Comencem pel començament. Encara en “modus agost”, ahir va ser un dia molt tranquil, tant que, de matí i durant un parell d’hores, fins i tot vaig compartir despatx amb la meua filla de deu anys que, mentre jo em dedicava a llegir documents i fer cridades, feia deures a l’altra costat de la meua taula. Conciliació forçada es diu però tampoc està malament.

A lesportes de setembre, tenim un grapat de temes en cartera que cal anar revisant. La Fiscalia ens acaba de demanar que anul·lem el Pla Parcial de la Marjal de Gandia que pretenia fer un camp de golf i les seues instal·lacions corresponents sense acreditar disposició d’aigua i sense respectar els nivells de protecció que té reconeguts el paratge. Sí, és allò que s’anomena l’herència del PP. També tenim per tancar amb els sindicats els horaris del Pla de Prevenció de VAERSA, cal rematar l’esborrany de la normativa sobre l’SDDR, anar introduint millores en el servei de subministrament d’aigua a la ciutadania, resoldre la normativa sobre Agents Mediambientals, buscar solucions als temes de Lafargue i Cemex, tancar l’Estratègia sobre Canvi Climàtic... Sobre totes estes qüestions vaig treballar ahir. Alguns directors generals encara estan de vacances, igual que molts funcionaris, i fins la setmana que ve, l’administració no tornarà a la seua velocitat habitual.

Estes hores de calma són molt d’agrair i segur que, després, resultaran útils.

Torne a Rajoy perquè, certament, després de dinar vaig dedicar bona part de la vesprada al Debat d’Investidura (o no) que s’està fent al Congrés dels Diputats. Ja sé que este no és el lloc per analitzar este tipus d’actes però, donat que la vesprada em va resultar lleugera, vaig poder estar pel discurs de Mariano Rajoy i, encara més, seguir-ne les reaccions.

La primera cosa que vull dir és que la referència que Rajoy va fer ahir al Canvi Climàtic va sonar a burla després de quatre anys d’ignorar-lo i de prendre decisions just en el sentit contrari del que haguera fet qualsevol governant preocupat per la qüestió. Sembla que ja s’ha oblidat d’aquell cosí que li assegurava que tot era un miratge però d’això a tindre credibilitat hi ha un abisme. Qualsevol discurs que esmente la lluita contra el Canvi Climàtic hauria d’esmentar en quin model econòmic i productiu està pensant ja que al llom del “racarraca” del creixement no hi ha eixida possible.

Per suposat que de Medi Ambient res no va dir. Li deu semblar això cosa de radicals i un pèrdua de temps impròpia dels estadistes.

Per la resta, tot segons el que es podia esperar. El PP continua amb l’esperit de qui pot governar, sense adonar-se’n que el mapa polític ha canviat. Diàleg i negociació són paraules que sones buides en boca de Rajoy després de quatre anys de “ordeno y mando”. Va menysprear “Ciudadanos” i av intentar posar la pilota en el terrat del PSOE amb l’amenaça de “o jo o noves eleccions”.

Va ser avorrit, previsible, de tràmit. Va repetir mil vegades que l’economia va bé com si els beneficis de les grans empreses foren una garantia de futur per al conjunt de la població que no recupera ni drets, ni serveis.

Em crida molt l’atenció l’obsessió que té Rajoy sobre que l’alternativa a ell seria un Govern radical, ineficaç i caòtic. Igual que sembla mentida que diga que els espanyols el vol a ell de president. Sobre 34 milions de de persones que podien votar el PP va tindre 7’9 milions de vots. Un poc de modèstia, no? I no és cert que els governs de pacte siguen inestables o ineficaços. Al País Valencià hem viscut governs amb majories absolutes del PP en els quals cada conseller anava a la seua i ni es parlava amb el company d’escó i, quant a eficàcia, per la única que se’ls recorda és per la que demostraven en clavar-se en tots els casos de corrupció imaginables.

Governs estables que facen més i més inestable la vida quotidiana del 99% de població no són demòcrates.

TORNE A L'ACTIVITAT EN ESTE SEGON ANY DECISIU.

Amb la Unió de Llauradors i la Secretaria Autonòmica d'Agricultura parlant dels problemes d'aigua en la comarca de Camp de Túria.

S’han acabat les vacances. Torne al meu diari.

Han estat tres setmanes sense escriure. He fet una desena de dies de festa repartits en dos setmanes, amb una setmana de treball pel mig.

He estat en algunes festes com ara la Cordà de Paterna i els Moros i Cristians de Cocentaina i d’Ontinyent. I a la Vall de Gallinera, per descomptat.

Ahir vaig tornar al “tajo” però va ser una dia tranquil. Crec que serà una setmana tranquil·la. El ritme de l’agost encara està en marxa i, per si faltava alguna cosa, la investidura (o no) de Rajoy encara desviarà un poc més el focus.

Ahir només vaig tindre una reunió i va ser amb el Secretari General de la Unió de Llauradors, Ramon Mampel, i altres membres de l’organització de la comarca de Camp de Túria. Van participar també enla reunió el secretari autonòmic d’Agricultura, Francisco Rodríguez Mulero, i el director general del ram, Roger Llanes.

El motiu de la trobada, molt centrada en el tema agrari, va estar la problemàtica respecte l’aigua de rec en la zona. La Unió està mantenint trobades amb les diferents administracions, en particular amb la Confederació Hidrogràfica.

Més enllà de la necessitat de revisar importants aspectes concrets del model agrari, aspecte que se’n va de les meus competències, el que va quedar clar és que tenim al damunt les conseqüències del canvi climàtic, fa més calor, plou menys, i els problemes actuals no són conjunturals sinó una realitat a futur.

En este sentit, toca també adaptar les necessitats d’aigua ja que miracles no se’n poden fer. El que sí cal és buscar maneres d’ampliar la capacitat per guardar aigua i, sobre la necessitat d’usar aigües subterrànies, buscarem fórmules per abaratir i fer compatible amb el canvi climàtic el procés de bombeig. Anar cap a l’ús d’energies renovables, com ja s’està fent al sud del país, és imprescindible.

Més enllà d’esta reunió, ahir va ser un dia de posar en ordre papers i preparar cridades, contactes i converses i anar revisant l’agenda.

CANYA A LA CANYA EN ALZIRA... I BON ESTIU!

Ahir vàrem baixar un tram del Xúquer amb caiac amb l'alcalde d'Alzira, Diego Gómez, i un grapat de companys per gaudir des del riu d'un paissatge que cal recuperar i posar-lo a l'abast de la gent.

En l’aspecte estrictament laboral, ahir vaig acabar el primer any en la Secretaria Autonòmica de medi Ambient i Canvi Climàtic. Hui comence les vacances, un parell de setmanes. Aprofitaré per llegir. Un 80 % de coses que res tenen a vore amb el treball i un 20% que sí, i que me serviran per aclarir-me en algunes coses i qüestions de les quals me’n hauré d’ocupar en els pròxims mesos. Tinc la sensació que el pròxim curs serà definitiu, serà el moment clau. Necessitaré (necessitarem) estar molt atents, filar molt prim i seguir treballant tant com ho hem fet este primer any. Hem passat dotze mesos que tinc la sensació que han sigut un període d’escalfament, de rodatge. Tot era nou. Veníem de vint any de desgovern i de manca de democràcia, també de manca d’honradesa. Moltes coses del nostre govern no funcionen com toca, això és indiscutible, però fins ara hem tingut en l’herència rebuda una part de l’explicació, i no era mentida, no eren falses excuses. Ens han deixat una solar. En el segon any que arrancarà en setembre, l’herència ja és, també, la nostra pròpia herència, el fruit del nostre treball. S’esgota la possibilitat de recordar el que ens hem trobat com únic raonament. No podem caure en la temptació de convertir, a conveniència, el desficaci del PP en la zona de confort. Serà un any apassionant. El compartirem, i espere seguir comptant les observacions, les crítiques i els suggeriments que he anat tenint en els darrers mesos...

Però tot això serà d’ací a un parell de setmanes. Ara, des de hui, vacances. Quasi es podria dir que les vaig estrenar ahir ja que l’agenda de la jornada, al marge d’algunes cridades i converses, va ser tot un matí dedicat a baixar amb caiac pel riu Xúquer amb l’alcalde de la localitat, Diego Gómez, els regidors Aida Ginestar i Pep Carreres, el nostre assessor parlamentari, Ruben Tello, i altres companys de l’ajuntament i del club de piragüisme d’Alzira.

Amb la regidora de Cultura, Aida Ginestar.

Van ser tres hores divertides i enriquidores. No vaig caure a l’aigua sobretot perquè compartia caiac amb Aida Ginestar que sabia el que es portava entre mans. El riu Xúquer des de baix fa goig. La zona que vàrem passar està força neta. Crida l’atenció l’imponent presència de canya en les vores. La canya invasora s’ha fet la reina del riu i això fa que la vegetació autòctona tinga poca presència. Des de dalt, la canya tapa l’aigua i allunya el riu de la gent, de la ciutat.

L’Ajuntament d’Alzira està treballant molt per recuperar el bosc de ribera autòcton. El programa es diu “Canya a al canya”  i està servint per a  Han reconvertir la zona a la seua vegetació original. El problema (o la sort)  és que l’espai a tractar és molt gran. Alzira té uns 15 quilòmetres de Xúquer i, per tant, estem parlant de 30 quilòmetres de vores. En les parts més properes al centre de la població ja han netejat moltes zones i el projecte és preparar-les a fi d’integrar-les en les rutes on es fa esport o simplement es passeja. Es tracta de recuperar el riu com a zona recreativa però, també, com a zona per a la pràctica esportiva i, fins i tot, per a competicions de rem.

Des de la conselleria de Medi Ambient col·laborarem en allò que estiga al nostre abast. No és una empresa que es puga acabar en una legislatura però, com sempre explique, em sembla que el millor per a que la gent valore allò que té i ho defense és que ho conega  i ho disfrute. Nosaltres ahir vàrem disfrutar bona cosa.

En un parell de setmanes, torne. Bon estiu!!

EL MAJESTUÓS VOL D'UNA ÀGUILA ALS BOSCOS VALENCIANS

A Chera, a punt de soltar una aguila comuna recuperada al Centre de fauna del Saler

S'acosten les vacances i l'activitat baixa a gran velocitat. Encara que ahir va ser un dia d'activitat frenètica el voltant del Govern de la Generalitat, dia de canvis en el segon escaló del Consell, com que la nostra conselleria no es va vore afectada, ni ens van cridar els periodistes, ni va ser moment de comiats i benvingudes. Així que entrem ja de ple en fase “normalitat estiuenca” que, això sí, en el nostre cas esperem no vore-la trencada per nous incendis forestals.

En este sentit, estos dies s'estan escoltant moltes veus que posen en entredit les nostres polítiques en gestió forestal que, amb tota sinceritat, em semblen tan oportunistes com poc oportunes. Hi ha des de qui argumenta posant-te el cartell del “més ecologista” com qui acusa als ecologistes de tots els mals. Jo crec que no és ni una cosa ni l'altra. Hi ha una gran coincidència sobre la necessitat de plantejar una gestió forestal seriosa i sostenible, adaptada a les característiques dels nostres boscos, amb la dotació pressupostària que cal, fugint de grans aprofitaments de fusta que són impensables en el nostre marc i fomentant el desenvolupament rural.

Encara hi ha un altre punt més de coincidència, portem molts i molts anys perduts en gestió forestal, i no serà perquè no es cessions d'aprofitament de boscos a molts anys vista. Nosaltres això no ho farem. Nosaltres sí tenim polítiques clares, amb el suport dels tècnics i els científics dels quals disposem en la conselleria i en instàncies com les universitats o el CEAM. Les hem explicades en els llocs que tocava de manera oberta i transparent. El que no es pot esperar és que en un tema com la gestió forestal els resultats es noten d'un dia per un altre. A això em referia quan parlava d'oportunisme: aprofitar els tres incendis grans que hi ha hagut com prova de la nostra manca de política no és just. Estes coses no es reverteixen en un any.

Ahir em vaig passar tot el matí a Chera, a la comarca de Requena-Utiel, una zona especialment afectada pels focs de 1994. Les marques en les seues muntanyes, més que recomanables de visitar, encara es noten en alguns punts.

El motiu de la meua visita va ser participar en una solta de diferents aus rapinyaires procedents del Centre de Recuperació de Fauna “La Granja” del Saler. Estes activitats sempre són una festa en la qual participen molts xiquets i xiquetes dels pobles, que segueixen amb la boca oberta les explicacions dels tècnics i que, després, quan arriba el moment de deixar anar les aus i les veuen volar majestuosament, ho viuen de manera intensa. Jo he soltat una àguila comuna (buteo buteo), ratonero en castellà i, realment, impressiona.

L'acte l'hem fet en un camp de treball de voluntariat ambiental que hi ha a Chera i en el qual hi havia més d'una vintena de joves de diferents punts de l'estat espanyol.

 Al camp de treball de Chera, amb un grapat de voluntaris ambientals que estaven fent parets de pedra.

Amb l'alcalde Alejandro Portero i el regidor Antonio Quintana, i juntament amb el director general de Medi Natural Antoni Marzo, vàrem visitar diferents indrets del Parc Natural de Chera-Sot de Chera i vàrem tindre molt de temps per comentar de les necessitats de la zona.

La vesprada la vaig dedicar a llegir documents acumulats i, sobretot, a firmar papers pendents que volia llevar-me dels damunt abans dels dies de vacances que faré a partir de la setmana vinent.

REVISIÓ D’UN ANY DE GOVERN INCONFORMISTA

D'esquerra a dreta, Joan Piquer, Delia Álvarez, jo, Vicent Garcia, Enrique Lapuente, Antoni Marzo i Manuel Aldeguer. Com que és un bloc personal, ho vaig a dir: estic feliç de treballar amb esta gent. La foto està feta en la zona de La Trilladora del Tocaio, al Palmar. (Q.P.) 

Ahir havia de ser jornada amb una sola qüestió, la reunió amb les sis persones que s’ocupen de les sis àrees en les quals s’organitza la meua secretaria autonòmica. Es tractava de fer balanç del primer any de gestió, de comentar els llums i les ombres de la nostra gestió i de mirar cap avant. Ens vàrem reunir al Centre de Recuperació de Fauna de La Granja del Saler. Erem la directora general de Prevenció, Delia Álvarez; el de Qualitat ambiental i Canvi Climàtic, Joan Piquer; el d’Aigua, Manuel Aldeguer; el de Medi Natural, Antoni Marzo; el director de VAERSA, Vicent Garcia, i el gerent de l’EPSAR, Enrique Lapuente.

Tornaré a la reunió però abans, per allò de començar per l’inici, em referiré a la reunió, posada fa només un parell de dies, que vàrem tindre a primera hora amb l’Associació de Veïns de Bonilles-Romeu de Sagunt. Són representants de les persones que viuen en l’entorn de l’actual pedrera de Lafargue al Salt de Llop, unes 300 vivendes. Es queixen de les grans detonacions que els mou les cases quan es fa explotar la pedra, del soroll de les màquines treballant i de la pols en suspensió que hi ha en l’aire. Reclamen que l’ampliació del temps d’explotació del Salt del Llop siga el més breu possible i que la protecció de Les Margues i el bosc de Romeu es faça ràpid. Els hem explicat que estem treballant per buscar alternatives a l’explotació de Romeu però que les pedreres que hi ha en l’entorn són poc viables. En este sentit, són partidaris de que l’explotació es porte al Pinyal (La Catalana) sempre que siga en llocs localitzats.

Al meu despatx, amb l'Associació de Veïns de Bonilles-Romeu de Sagunt.

Acabada esta reunió ha sigut quan hem anat cap el Saler per tindre la reunió de direcció del meu departament.

Ha estat una trobada agradable, útil i divertida. No es pot demanar massa més.

Hem fet un repàs àrea per àrea. Les sis. Abans he fet una xicoteta explicació sobre les meues impressions de l’any que portem treballant. No tot ha eixit bé, és evident. Jo, personalment, em trobe incòmode en la burocràcia administrativa i segur que, moltes vegades, els obligue a treballar més per compensar les meues mancances. El que sí tinc clar, i ho compartim tots, és que hem vingut a fer les coses d’una altra manera, pensant en ser fidels als compromisos de canvis que vàrem expressar en el nostre acord de Govern, i ho estem fent. Per això les dificultats, per això molts dels problemes.

El clima general de la reunió ha sigut de satisfacció pel treball fet però la major part del temps l’hem dedicat a posar el focus en allò que no acaba d’anar bé i en com trobar solucions cara al futur.

Molt resumidament ha quedat clar que tenim greus problemes de gestió de les encomanes amb VAERSA per les dificultats administratives amb  les quals topem. Lligat a això, ha eixit també la necessitat d’estudiar possibles modificacions del models de VAERSA per evitar els obstacles que trobem en la tramitació dels treballs a fer.

En general, som els primers en patir la tantes vegades comentada lentitud de l’administració. Per això, és responsabilitat nostra, primer de tot, buscar la dotació de personal que es necessita i, després, buscar maneres d’agilitzar les tramitacions.

Tenim ja en marxa les instruccions de gestió forestal, les ordres d’aprofitament, les programes dels Plans de Desenvolupament Rural que significaran importants quantitats de fons europeus, anem a buscar formes per aprofitar més l’aigua dessalinitzada, tenim plans d’ajuda al reg tradicional del sud d’Alacant, ens implicarem en el cercle integral de l’aigua que és on la Generalitat té capacitat d’acció, lluitarem per més pressupost començant per Prevenció d’Incendis, seguirem dialogant per implantar l’SDDR, el quint contenidor i la recollida porta a porta, segons les preferències dels pobles. EPSAR té una gran potència inversora i caldrà aprofitar-la com a motor econòmic... Han estat més de quatre hores de reunió en les quals també hem revisat els pressupostos per a 2017. Uns pressupostos que sempre es queden curts. Sabem de les dificultats que passem i, per això, prioritzarem bé les despeses i no deixarem un euro sense gastar.

També hem tingut temps per parlar de política, de com funciona el Govern de mestissatge, de com el vivim en la nostra Secretaria, dels canvis que els mitjans de comunicació anuncien i d’alguna cosa més.

Al final hem anat a un restaurant del Palmar a dinar. Hem eixit a 23 euros per cap i cadascú ha pagat la seua part.

A la vesprada m’han tocat alguns mitjans. Temes? La palla de l’arròs, Puerto Mediterraneo, els canvis al Govern, el segellament de l’abocador de Proambiente a La Murada i els incendis.