martes, 19 de julio de 2016

VA D’EMPRESES: LAFARGUE I VAERSA

 Al meu despatx, amb l'equip de govern de l'ajuntament de Sagunt i la direcció de la cimentera Lafargue


Ahir vàrem tornar a tindre una reunió, quasi diria que cimera, sobre la pedrera de Lafargue de Sagunt, sobre l’ampliació de la seua explotació en l’actual perímetre del Salt de Llop, sobre la protecció del bosc de Romeu i la possibilitat de buscar alternatives en la zona del Pinyal, la zona de la Catalana.
Ens vàrem citar al meu despatx, Antoni Marzo, director general de Medi Natural; el director general d’Urbanisme, Lluís Ferrando; una delegació dels diferents grups del Govern municipal de Sagunt amb l’alcalde al front, Francesc Fernández, i l’empresa, amb el seu director Miguel Ángel Urbano.
La conclusió és que seguim avançant. Les posicions estan clares i els punts d’equilibri, també. No es vol que l’empresa tanque, es vol protegir Romeu i cal buscar alternatives.
L’empresa dona per fet que no hi cap possibilitat de tindre un temps raonable de volum d’extracció de mineral en les diferents pedreres de la zona i marca la zona del Pinyal com única eixida possible.
De moment, i tal com vàrem deixar clar des d’un primer moment, la nostra conselleria ha donat llum verda a perllongar l’explotació de l’actual perímetre del Salt del Llop, és a dir, aprofundir en el forat. Ja vàrem dir que això no entrava en la discussió de Romeu i Pinyal i hem complert. Eren coses independents, efectivament, però sí és un compromís per a tots en el sentit de ser coherents amb els discursos que es fan. La incoherència no eixirà gratis a qui la practique ja que ningú té tots les cartes en les mans.
Ahir, des de l’ajuntament de Sagunt es va plantejar una possible forma de modificar el conveni entre el consistori i Lafargue per, simultàniament, blindar Romeu i convertir-ho en espai protegit i poder obrir el Pinyal. Així mateix, des de la conselleria d’Urbanisme es van apuntar fórmules per fer efectiu l’acord. Ara Lafargue ha d’estudiar-se els textos i fer les observacions que considere.
L’altre punt que queda per resoldre, la tercera pota de l’acord, és concretar la zona del Pinyal que puga ser susceptible de passar a extracció minera. Es tracta de que siga la menys valuosa mediambientalment, que no barre el pas a un gran corredor verd com demandaven la setmana passada els grups ecologistes, que tinga el mínim impacte visual i, és clar, que tinga material suficient.
En seguirem parlant a primers de setembre.
Amb Ferrando i Marzo vàrem  aprofitar la vesprada per revisar alguns temes urbanístics que necessiten pronunciaments mediambientals, per exemple, saber si hi ha possibilitats de buscar alternatives menys agressives que la instal·lació d’un telefèric en la zona del Parc Natural de la Serra Gelada, les darreres modificacions al projecte Anibits Margequivirs a Callosa o la visita que hui hem de fer a Orpesa.
La jornada la vaig acabar parlant amb el director de Vaersa, Vicent Garcia, i la directora general de Prevenció d’Incendis, Delia Álvarez, de la proposta que la setmana passada em van fer de la secció sindical d’UGT sobre les queixes de com estava organitzat el Pla de Prevenció, cosa que ja vaig apuntar en un anterior escrit. Hi ha inèrcies del passat que cal revisar amb cura.
Garcia em va explicar també més problemes dels que, recurrentment, es plantegen amb les encomanes a Vaersa. Són problemes recurrents però, en la mesura que van apareixent, són també nous problemes. No és cosa tècnica sinó política. Hem revisats casos similars a Catalunya o a Andalusia i estem plantejant-nos de manera molt seriosa buscar models empresarials alternatius que facen més operativa i útil la funció social que desenvolupa Vaersa. Haurem de parlar-ho tranquil·lament dins del Govern i dins de l’empresa. El temps corre.

No hay comentarios: