sábado, 2 de julio de 2016

UN DIA A LA MUNTANYA

Amb els alcaldes de Requena, Utiel, Sinarcas i Chera parlant de com es compensa el valor mediambiental dels boscos pel conjunt de la societat.

Les muntanyes i els boscos van ser els temes als quals més em vaig dedicar ahir divendres.
La primera reunió de la jornada la vaig tindre amb els representants del Consell Valencià del Col•legi de Veterinaris, Francisco Beltrán i Luis Miguel Gallardo que em van reclamar la necessitat que el seu col•lectiu no es quedara fora del accés a la direcció dels Parcs Naturals.
En l’oferta de la conselleria per cobrir les 12 places de directors conservadors dels Parcs Naturals del País Valencià (figura que vàrem recuperar després que el PP se la carregara per poder seleccionar la gent a dit i sense cap tipus de preparació professional) les titulacions que es contemplaven eren: biologia, enginyeria forestal, ciències ambientals, enginyeria agrònoma, farmàcia (branca ecologia) i geografia. Els vaig explicar que calia posar la limitació en algun punt i ens va parèixer que, per la seua formació, els veterinaris no eren uns professionals específics. Comentàrem que els veterinaris són molt més que la imatge de les clíniques que tots coneixem i l’atenció a les mascotes i que, certament, hi ha molts professionals d’este ram molt lligats al territori.

Amb el Consell Valencià de Col·legis de Veterinaris parlant dels directors conservadors dels Parcs Naturals.

El Col•legi de Veterinaris ha recorregut a Funció Pública per a que s’amplien les titulacions contemplades en l’oferta. Vàrem quedar que tornaríem a la qüestió en els moments que hi haja alguna revisió.
Immediatament després la reunió que vaig mantindre, juntament amb director general de Medi Natural, Antoni Marzo, va ser amb els ajuntaments de Requena, Sinarcas, Chera i Utiel i amb el tema de la gestió forestal com a centre. Els alcaldes em van expressar les dificultats que tenen els xicotets pobles de muntanya per desenvolupar-se econòmicament i em demanaren un plus d’atenció per a estes zones. Repassarem la qüestió dels incendis, la prevenció, les iniciatives per possibilitar que la gestió ordenada dels boscos representara llocs de treball per als municipis i totes les possibilitats turístiques que té la seua zona. Els hi vàrem explicar les iniciatives en marxa, els canvis en les polítiques de gestió, les noves inversions a fer amb el nou Pla de Deenvolupament Rural i varem discutir també de la necessitat de compensar estos pobles pel seu paper en el manteniment mediambiental del país. En esta qüestió posaren damunt la taula una qüestió de la qual jo crec que se’n parlarà en els pròxims mesos i és la “taxa mediambiental” o “ecotaxa”, algun tipus d’imposició que, pagada pel conjunt dels ciutadans que gaudeixen dels beneficis dels nostres boscos i zones rurals, compense a les xicotetes poblacions.
El dinar el vaig fer l’alcalde de Callosa, Pep Saval, i altres companys de la localitat i, per descomptat, aprofitarem per parlar l’actualitat política dels últims dies i de diferents qüestions d’aquell municipi, entre elles un projecte urbanístic que fa molts anys que s’arrossega en la localitat, conegut com Anibits-Margequibir, que estan revisant per adaptar-lo a les reclamacions ambientals que se’ls fa des de Conselleria. Si tira avant, serà un dels temes que pròximament haurà de revisar-se en la Comissió d’Avaluació Ambiental. Els impactes en zones protegides, la mobilitat i l’estratègia territorial seran elements a resoldre.

A Nàquera, en una taula redona amb els alcaldes de Gàtova, Nàquerà i Olacau. Al centre, el moderador, Frederic Ibáñez.

La vesprada la vaig passar a Nàquera, en plena Serra Calderona, on vaig participar en una taula redona amb els alcaldes de Gátova, Olocau i la mateixa Nàquera, de nou, amb la gestió forestal i el desenvolupament rural, com eixos de la conversa. En el debat va tornar a eixir l’ecotaxa com a manera de compensar els municipis rurals. Acabada la taula es va passar el documental “Calderona, la serra més propera” que han fet els meus benvolguts Frederic Ibáñez i Robert Ortín. Va ser una vesprada agradable en la qual em vaig retrobar amb un grapat d’amics que feia temps que no veia com ara Sofia Azorín i Javier Quintanilla.
I parlant d’amics, ahir va ser l’últim dia de treball en la conselleria de Carles Arnal. El trobarem a faltar doblement. Ens mancarà la seua humanitat i el molt que sap.

1 comentario:

Anónimo dijo...

¿Y la ecotasa esa también se la vas a dar a Vaersa para que la gestione?
A ver si vas a convertir a Vaersa en "La Corporación" ama y señora de nuestras vidas, que entre el retorno de envases y la gestión de los consorcios de residuos...
Eso sí: los despidos en La Corporación no parecen importarte mucho, pero lo que es el negocio parece que te atrae.