S’HAN CREMAT PROP DE 800 H. D’ESPADÀ PERÒ S’HA SALVAT EL COR DEL PARC

L'incendi d'Espadà vist des d'un helicòpter

El Parc Natural de la Serra d’Espadà són més de 31.000 hectàrees, segurament dels millors terrenys forestals del país. En estos últims tres dies n’hem perdut més de 700 d’estes hectàrees. Un pèrdua que costarà temps recuperar. El foc d’Artana, després de cremar 1.550 hectàrees, la meitat d’elles dins del Parc Natural, ahir de vesprada va quedar pràcticament estabilitzat. Eixa és la bona notícia. Això vol dir que es dona per apagat? No. Ni tan sols es pot dir que estiga del tot  controlat ja que cal tindre les coses molt clares abans de dir que no hi ha cap perill de rebrot. El foc no ha arribat al cor del Parc, a les zones més sensibles i valuoses, les zones de terra roja, el terreny de les sureres. La pèrdua, però, és més que suficient. Molt s’ha especulat estos dies sobre les causes. Hem llegit de tot. La veritat és que no se sap com va començar el foc. Possiblement de cara al cap de setmana es puguen tindre més dades i ja vorem si no hi ha sorpreses finals.

El cas és que vore com, gràcies al treball coordinat de moltíssims efectius, l’incendi d’Artana entra pel bon camí va ser la gran notícia del dia. Amb la consellera Elena Cebrián vàrem tornar a estar bona part de la vesprada en el Punt de Comandament Avançat del foc. Al voltant de les set vàrem sobrevolar la zona afectada amb un helicòpter de l’exèrcit i, des de dalt, a més de vore la magnitud de la desfeta, es nota com és d’escarpada la serra, la riquesa de vegetació que hi ha, la seua potència i les dificultats d’accés.

A partir de demà mateix, la nostra direcció general de Prevenció ja es posarà a treballar en el disseny del dia després que ha d’anar carregat d’explicacions i de posades en comú per decidir la millor manera d’actuar.

Al Passeig Marítim d'Almenara, sent testimoni de com la construcció dels ports de Castelló i Borriana han acabat amb les platges de la localitat.

La jornada d’ahir, molt abans de la vesprada a Artana, l’havia començat també a Castelló, un poc més al sud i prou més al costat del mar, a Almenara. Allà amb la Plataforma per a la Defensa del Litoral de la població vaig estar visitant la zona de platja i veient en primera persona com ha retrocedir la sorra en els últims anys. Estem parlant de més de 100 metres i, hivern darrere hivern, les tempestes mosseguen més i més trossos del passeig marítim.

La visita, conjuntament amb el director general de Medi Natural, Antoni Marzo, ha estat possible per la intervenció dels regidors de Compromís en l’ajuntament d’Almenara, Robert Castelló i Mari Carmen San Onofre que portaven molt de temps dient-nos que havíem de xafar la zona.

Ho vàrem fer ahir coincidint amb l’avanç del projecte del Govern central d’estabilitzar el litoral de la zona. Es tracta de fer un seguit d’espigons que ajuden a recuperar les platges que, per culpa de la construcció dels ports de Castelló i Borriana sense atendre a les possibles conseqüències, han desaparegut. Ara del que es tracta és d’aprofitar el projecte per recuperar les zones de banys, reforçar els espais de dunes i protegir, indirectament, la marjal d’Almenara de possibles entrades d’aigua salada. Des de la conselleria posarem tot el nostre esforç en fer realitat un projecte que s’hauria d’haver portat fa molts anys.

Només tornar a València, m’estaven esperant de Mediterraneo TV per entrevistar-me sobre el tema del Retorn i Devolució d’Envasos (SDDR). Volien que comentara les resistències dels grans supermercats a la iniciativa. El comentari va ser que el xicotet comerç veu amb bon ulls el projecte i que, en tant que iniciativa de protecció ambiental, és responsabilitat de tots implicar-nos. Amb l’afegit que estem segurs que,a  diferència de les observacions que reben des d’este sector, els supermercats no tindran cap problema d’espai per gestionar els envasos i que, en canvi, serà per a ells una nova font d’ingressos.

Abans de dinar, vaig passar pel despatx per firmar una part de la documentació que tenia acumulada i em vaig reunir amb els responsables de medi Natural per preparar la reunió de hui de la Comissió Avaluació Ambiental i buscar una data per trobar-nos de nou amb l’ajuntament de Callosa de’n Sarrià per revisar les limitacions mediambiental del seu projecte d’urbanització d’Anibits-Margequivir.

Amb la dirección del Port d'Alacant, revisan les vies per autoritzar les moiments de materials en les seues instal·laciones.

Ja de vesprada, i abans de marxar cap a Artana, junt a l’equip de Qualitat Ambiental em vaig reunir amb un grup de representants del Port d’Alacant, amb el seu president, Juan Antonio Gisbert, al capdavant.

El port alacantí està a l’espera d’una resolució nostra sobre l’autorització sobre càrrega i descàrrega de mercaderies a granel. Es tracta d’activitats potencialment contaminants a les quals és precís buscar una solució. El Port d’Alacant ha implementat ja mesures per pal·liar els efectes de les maniobres però cal una resolució definitiva que, donades les característiques de la instal·lació, hauria de ser la construcció d’una nau tancada en depressió o proposta equivalent. La direcció del port posa de manifest que els resultats d’incidència en l’aire dels seus treballs estan dins del que marca la llei però, des de Qualitat Ambiental, es defensa que cal buscar les millors tècniques disponibles. El president Gisbert ha manifestat que l’obligatorietat de fer la nau tancada portaria al tancament del port. Ells pensaven que la resolució definitiva anava a eixir en agost i nosaltres els hem dit que no. Els hem emplaçat a deixar passar l’estiu, a revisar els resultats de contaminació i a tornar-ne a parlar en setembre. Las conclusió podrà ser una moratòria condicionada, però el que està clar és que el compliment de la llei, i més quan del que es tracta és de la salut de les persones, està per davant de tot. En tornarem a parlar. Segur.