L'incendi d'Espadà vist des d'un helicòpter
El Parc Natural de la Serra d’Espadà
són més de 31.000 hectàrees, segurament dels millors terrenys forestals del
país. En estos últims tres dies n’hem perdut més de 700 d’estes hectàrees. Un
pèrdua que costarà temps recuperar. El foc d’Artana, després de cremar 1.550
hectàrees, la meitat d’elles dins del Parc Natural, ahir de vesprada va quedar
pràcticament estabilitzat. Eixa és la bona notícia. Això vol dir que es dona
per apagat? No. Ni tan sols es pot dir que estiga del tot controlat ja que cal tindre les coses molt
clares abans de dir que no hi ha cap perill de rebrot. El foc no ha arribat al
cor del Parc, a les zones més sensibles i valuoses, les zones de terra roja, el
terreny de les sureres. La pèrdua, però, és més que suficient. Molt s’ha
especulat estos dies sobre les causes. Hem llegit de tot. La veritat és que no
se sap com va començar el foc. Possiblement de cara al cap de setmana es puguen
tindre més dades i ja vorem si no hi ha sorpreses finals.
El cas és que vore com, gràcies al
treball coordinat de moltíssims efectius, l’incendi d’Artana entra pel bon camí
va ser la gran notícia del dia. Amb la consellera Elena Cebrián vàrem tornar a
estar bona part de la vesprada en el Punt de Comandament Avançat del foc. Al
voltant de les set vàrem sobrevolar la zona afectada amb un helicòpter de l’exèrcit
i, des de dalt, a més de vore la magnitud de la desfeta, es nota com és
d’escarpada la serra, la riquesa de vegetació que hi ha, la seua potència i les
dificultats d’accés.
A partir de demà mateix, la nostra
direcció general de Prevenció ja es posarà a treballar en el disseny del dia
després que ha d’anar carregat d’explicacions i de posades en comú per decidir
la millor manera d’actuar.
Al Passeig Marítim d'Almenara, sent testimoni de com la construcció dels ports de Castelló i Borriana han acabat amb les platges de la localitat.
La jornada d’ahir, molt abans de la
vesprada a Artana, l’havia començat també a Castelló, un poc més al sud i prou
més al costat del mar, a Almenara. Allà amb la Plataforma per a la Defensa del
Litoral de la població vaig estar visitant la zona de platja i veient en
primera persona com ha retrocedir la sorra en els últims anys. Estem parlant de
més de 100 metres i, hivern darrere hivern, les tempestes mosseguen més i més
trossos del passeig marítim.
La visita, conjuntament amb el
director general de Medi Natural, Antoni Marzo, ha estat possible per la
intervenció dels regidors de Compromís en l’ajuntament d’Almenara, Robert
Castelló i Mari Carmen San Onofre que portaven molt de temps dient-nos que
havíem de xafar la zona.
Ho vàrem fer ahir coincidint amb
l’avanç del projecte del Govern central d’estabilitzar el litoral de la zona.
Es tracta de fer un seguit d’espigons que ajuden a recuperar les platges que,
per culpa de la construcció dels ports de Castelló i Borriana sense atendre a
les possibles conseqüències, han desaparegut. Ara del que es tracta és
d’aprofitar el projecte per recuperar les zones de banys, reforçar els espais
de dunes i protegir, indirectament, la marjal d’Almenara de possibles entrades
d’aigua salada. Des de la conselleria posarem tot el nostre esforç en fer
realitat un projecte que s’hauria d’haver portat fa molts anys.
Només tornar a València, m’estaven
esperant de Mediterraneo TV per entrevistar-me sobre el tema del Retorn i
Devolució d’Envasos (SDDR). Volien que comentara les resistències dels grans
supermercats a la iniciativa. El comentari va ser que el xicotet comerç veu amb
bon ulls el projecte i que, en tant que iniciativa de protecció ambiental, és
responsabilitat de tots implicar-nos. Amb l’afegit que estem segurs que,a diferència de les observacions que reben des
d’este sector, els supermercats no tindran cap problema d’espai per gestionar
els envasos i que, en canvi, serà per a ells una nova font d’ingressos.
Abans de dinar, vaig passar pel
despatx per firmar una part de la documentació que tenia acumulada i em vaig
reunir amb els responsables de medi Natural per preparar la reunió de hui de la
Comissió Avaluació Ambiental i buscar una data per trobar-nos de nou amb
l’ajuntament de Callosa de’n Sarrià per revisar les limitacions mediambiental
del seu projecte d’urbanització d’Anibits-Margequivir.
Amb la dirección del Port d'Alacant, revisan les vies per autoritzar les moiments de materials en les seues instal·laciones.
Ja de vesprada, i abans de marxar cap
a Artana, junt a l’equip de Qualitat Ambiental em vaig reunir amb un grup de
representants del Port d’Alacant, amb el seu president, Juan Antonio Gisbert,
al capdavant.
El port alacantí està a l’espera
d’una resolució nostra sobre l’autorització sobre càrrega i descàrrega de
mercaderies a granel. Es tracta d’activitats potencialment contaminants a les
quals és precís buscar una solució. El Port d’Alacant ha implementat ja mesures
per pal·liar els efectes de les maniobres però cal una resolució definitiva que,
donades les característiques de la instal·lació, hauria de ser la construcció
d’una nau tancada en depressió o proposta equivalent. La direcció del port posa
de manifest que els resultats d’incidència en l’aire dels seus treballs estan
dins del que marca la llei però, des de Qualitat Ambiental, es defensa que cal
buscar les millors tècniques disponibles. El president Gisbert ha manifestat
que l’obligatorietat de fer la nau tancada portaria al tancament del port. Ells
pensaven que la resolució definitiva anava a eixir en agost i nosaltres els hem
dit que no. Els hem emplaçat a deixar passar l’estiu, a revisar els resultats
de contaminació i a tornar-ne a parlar en setembre. Las conclusió podrà ser una
moratòria condicionada, però el que està clar és que el compliment de la llei,
i més quan del que es tracta és de la salut de les persones, està per davant de
tot. En tornarem a parlar. Segur.
1 comentario:
¿No han sido 1.400 has., Orwell?
Publicar un comentario