sábado, 9 de julio de 2016

ORGULLÓS DE GREZZI


En plena roda de premsa al costat de (d'esquerra a dreta) Juan Ponce, Cristina Rodríguez, Carles Arnal, Giuseppe Grezzi, Paula Esoinosa i Adrà Suay (Foto. Roberto Ortín).


Ahir, mentre el Govern i els seus gabinets estaven reunits a Torrevieja en el segon seminari de cap de setmana que organitza el Consell (el primer va ser a l’hivern a Morella), jo vaig començar la jornada amb una roda de premsa. Una compareixença per anunciar la presentació, hui, de Joves de VerdsEquo del PV i respondre les acusacions que durant els darrers dies han fet contra el partit un grup de militants suspesos per dos anys.
El naixement del grup de joves és una excel·lent notícia que posa de manifest que el partit està creixent i l’altra, la negativa, també està lligada a l’avanç del partit, tant en militància, com en presencia en les institucions. Els set sancionat són persones que no han acceptat les decisions preses per amplíssimes majories dins del partit, que pretenien aconseguir un lloc de responsabilitat en les institucions i que no han obtingut. I després, perdut el debat en l’organització, que havia pres les decisions, des de l’Executiva fins l’Assemblea, per majories del 80%, han desqualificat altres companys, han intentat botar-se els decisions buscant que Equo Federal (tot i ser nosaltres un partit sobirà) i fins i tot han acusat de delictes a membres de la direcció. Acusacions que han anat des de “maltractes”, sense cap tipus de prova, fins a un incomprensible “mobbing laboral”. Gent que, de fet portava temps i temps sense pagar les quotes del partit o que s’havia afiliat al calor de poder trobar un lloc de treball gràcies a ofertes obertes de places d’alliberats. Els sancionats volien posar la responsabilitat en poques persones, una d’elles jo. Hui la roda de premsa, amb la majoria de veritables històrics del partit (des de Carles Arnal als diputats Juan Ponce i Cristina Rodríguez Armigen i al regidor de València Giuseppe Grezzi) i els representants dels joves (Paula Espinosa i Adrià Adrián Suay Muedra), ha servit per posar de manifest que totes les decisions han estat acordades i que el partit és una pinya.
Vull aprofitar l’ocasió, perquè hui he compartit la roda de premsa amb ell, per reconèixer la faena que està fent Giuseppe Grezzi com responsable de mobilitat de l’Ajuntament de València. Jo ja sabia que Giu no venia a perdre el temps al càrrec que ocupa però la seua coherència i la seua decisió resulten exemplars; una bona mostra del que sempre diem d’una “altra forma de fer política”, contra la miopia conservadora, contra les campanyes dels poderosos i els seus altaveus, contra la societat rància que sembla enyorar el “caloret” de Rita Barberá. Orgullós de Grezzi.
Acabada la compareixença matinal, que s’ha fet a la seu de Compromís a la Plaça del Pilar de València, he anat al meu despatx.
Allà m’he reunit amb el director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Joan Piquer, que venia d’una reunió amb Ecoembes. El tema central de la conversa, però, no han estat els envasos sinó l’expedient de modificació substancial de les condicions de funcionament de la cimentera de CEMEX a Buñol. La qüestió, ho vaig explicar ahir, sabem que ha generat alarma a la zona afectada però és necessari posar un poc de calma a la situació.
Estem complint els tràmits previstos. Són expedient que cal desenvolupar, no fer-ho és prevaricar però una cosa és la petició d’ampliació de les tones de fem a cremar i altra, les que finalment s’aproven. Ara arranca el període d’al·legacions que s’allargarà durant un temps. Caldrà fixar quines són les millors tècniques disponibles que s’aplicaran en compliment de les lleis europees i serà precís definir quins controls es posen i com ens garantim el seu compliment. Comença el temps de la tensió però també el moment de la negociació. Escoltarem desqualificacions i paraules gruixudes. L’amenaça del tancament de la planta tornarà a sentir-se. Quant més atents estigam, millor.
Durant el matí també vaig tractar amb el gerent de l’EPSAR, Enrique Lapuente, sobre la negativa d’Hisenda d’acceptar una nova Relació de Llocs de Treball en l’empresa que significa un augment en sou de 120.000 euros. Es tracta d’una mitjana de 200 euros per treballador i mes i la finalitat era equiparar sous i igualar les retribucions d’homes i dones. Hisenda no ha donat llum verda ja que vol més despesa. L’EPSAR, com la gran majoria d’empreses públiques, tenen el personal col·locat sense proves d’accés i això és el que hem de regular i resoldre, canviant les maneres de fer i sense parar el servei.
La vesprada s’ha allargat un poc més del previst ja que, a més d’aprofitar per posar un poc d’ordre en els papers que portava endarrerits, hem tingut dos conats d’incendis a La Ribera i a la Serra d’Espadà que, com sempre, ens han posat en guàrdia. Per sort, i gràcies a la gent d’Emergències, tot ha quedat en res. Així que encara he tingut un tmps per preparar-se la taula redona sobre Canvi Climàtic que tinc demà dins dins la jornada que organitza la Xarxa Equo Jove hui a València.
En definitiva, que, com quasi totes, esta ha estat una setmaneta intensa i per compensar, per agafar l’empenta que donen els somnis i la vida entesa com un oc d’infants, us deixe esta cançó del menorquí Cris Joanico que es diu “Com un infant”: https://www.youtube.com/watch?v=qMMYwIVfXgU

No hay comentarios: