sábado, 16 de julio de 2016

LES ZONES D’ACAMPADA DE LA GENERALITAT JA TORNEN A ESTAR A PLE FUNCIONAMENT

Una vegada fets els treballs de neteja, les zones d'acampada de la Generalitat ja estan disponibles (foto: JF)

Els últims dies han estat de molt de treball entre els funcionaris de Medi Natural per obrir, de nou, les zones d’acampades de la Generalitat. Ahir ja va quedar resolt. S’han fet molts esforços però, tot i això, les coses han anat molt més lentes del que pensàvem i desitjàvem.
Les nostres zones d’acampada tornen a estar obertes, els permisos es poden demanar amb normalitat. És una bona notícia, conseqüència, certament, de la mala experiència d’haver hagut de tancar-les pels problemes que hem tingut pel seu manteniment. És una bona notícia amb retard, prou de retard. La clau de tot ha sigut la demora en tindre a punt l’encomana amb VAERSA per la neteja de les instal•lacions,una vegada això s’ha resolt la llum verda a la possibilitat d’acampar ha sigut cosa d’hores. Toca demanar disculpes als centenars de persones, molts d’elles xiquets i xiquetes, que s’han vist perjudicats pels entrebancs burocràtics patits.
Dit això, ahir va ser un dia, al menys mig dia, dedicat als mitjans.
A primera hora del matí, del diari “El Mundo” em van fer una entrevista, llarga, per incloure en un reportatge que estan preparant per commemorar els 30 anys de la declaració del Parc Natural de l’Albufera. Vàrem parlar dels pitjors moments del llac, dels anys 70 quan pràcticament va col•lapsar i de les millores que ha experimentat des de la declaració cap ací. Pressió urbanística, abocaments massius i incontrolats d’aigües sense depurar d’origen domèstic i, també, industrial, agricultura amb forta càrrega de productes químics... En definitiva una joia abandonada que corria perill de tornar-se irrecuperable allà per 1986 quan la Generalitat la va decretar Parc Natural. Hui la situació es millor, els controls han augmentat, la protecció és un fet. Queda molt de camí. La recuperació del llac, per més que ja hi haja els primers rastres de micròfits, la vegetació que apunta a millores en la qualitat de l’aigua, no es pot parar. Més aigua i de més qualitat, eixe és el repte.

En una entrevista sobre residus.

A continuació, un estudiant de periodisme que està fent un treball de final de carrera sobre els residus urbans, em va entrevistar per parlar llarg i detallat sobre el nostre projecte del depòsit per a envasos (SDDR). De nou vaig repetir la millora mediambiental que representa i l’oportunitat que tenim de ser pioners i exemplars a nivell estatal en una iniciativa que, en pocs anys, serà obligada.
La tercera trobada amb mitjans va ser amb “La Sexta” que estaven fent una notícia sobre incendis, mesures de prevenció i gestió forestal. Vàrem parlar que les condicions climàtiques cada vegada seran menys propícies per evitar els incendis i que cal posar-se al cap que “més val prevenir que haver d’apagar” i que, per tant, en els pròxims anys caldrà invertir més en prevenció. Lligat a això cal una gestió forestal adequada, sense caure en el tòpic de que el bosc està brut . Els nostres boscos no estan bruts si els veiem plens de matolls i vegetació baixa, el bosc mediterrani és així. Altre cosa són les hiperdensitats de pins, la necessitat de fer discontinuïtats en l’arborat o el control de les interfases urbanes. De tota manera, qui pense en el negoci de la fusta, més enllà dels aprofitaments locals, va molt equivocat.

La consellera Cebrián, abans de començar la reunió amb els directius de l'empresa "Aguas de Valencia".

Abans de dinar, i en el despatx de la consellera Elena Cebrián, ens vàrem reunir amb els directius de l’empresa “Aguas de València”, Dionisio García, Jesús Civera i Vicente Fajardo, que van presentar les línies generals del treball de la marca. Van convidar la consellera a visitar les seues instal•lacions, van destacar diferents programes lligats al medi ambient i també van explicar el seu gran nivell de vinculació al territori en tant que empresa de casa. Com ja vàrem fer el dia que ens reunirem al meu despatx també es van referir als convenis que la nostra empresa pública de sanejament d’aigües EPSAR té amb EGEVASA, empresa mixta entre la Diputació de València i”Aguas de Valencia”. Els convenis són de quan EGEVASA era 100% pública i ara caldrà adequar-los a la nova realitat. Quedàrem que en setembre en tornarem a parlar.
Després de dinar, vaig aprofitar la vesprada per revisar l’adjudicació del estudi del projecte de segellat de l’abocador de Basseta Blanca que és un primer pas per resoldre un problema enquistat de fa molts anys. El macroabocador de Basseta és un immens forat negre que les diferents administracions del Partit Popular que ha ocupat els govern les dos últimes dècades han deixat abandonat, Ara tot són complicacions i problemes mediambientals que volem resoldre amb el seu segellat. Calculem que l’obra pot costar cap a cinc milions d’euros, molts diners. L’estudi encarregat costarà 60.000 euros. Ës el que he dit, només un primer pas, però imprescindible.
Per acabar, també vesprada, el subdirector general de Qualitat Ambiental, José Vicente Miró, em va avisar que la refineria de BP de Castelló estava fent pràctiques contra incendis, cosa que provocava columnes de fum i grans llançaments d’aigua- Ho deixe escrit per si algú ho havia vist i s’havia quedat preocupat; era un simulacre.
Dit tot això, com que estem en cap de setmana i, a més, per temes familiars, m’hauré de quedar dilluns a Barcelona, us deixe una cançó que parla dels vents i d’un racó de Catalunya especialment interessant, l’Empordà: https://www.youtube.com/watch?v=-6PNHbnsp7w

3 comentarios:

Anónimo dijo...

hola julià, sóc òscar Donat i Bonafé de C9, recordes. he llegit una entrevista teua publicada en 2011 a Mario García Bonafé, i resulta que me interessa contactar amb ell, Tu podries facilitarme una adrça electronica o un telèfon de Mario Garcia Bonafé. Com veuràs tenim cognoms comuns i m'agradaria xarrar amb ell.
Si no tens molta feina podries ferme eixe favor, per els dies de lluita junts. Salut i gracies anticipadament

Julià Álvaro dijo...

Hola Óscar. Revisaré agendes. Passa'm un mail teui et comento més tranquilament. SALUT

Anónimo dijo...

el meu mail es elromani@ono.com regraciaments.