miércoles, 6 de julio de 2016

GRÀCIES A TOTS I TOTES

Començant el dia en una entrevista als estudis de CV Ràdio (foto: CVRàdio)

Ahir l’arrancada va ser inèdita. Vaig començar poc després de les 8 del matí amb una entrevista en directe en l’emissora “CV Ràdio”, de recent creació. Vaig contestar les preguntes de José Fores que em va preguntar, de manera prou detallada, sobre el nostre pla de recuperar el depòsit per als envasos de begudes. Va traure’m un article que ahir publicava el conseller delegat d’Ecoembes, Óscar Martín, en el qual, una vegada més, en una actitud impròpia d’un empresa sense afany de lucre que, suposadament, col·labora amb l’administració en la recuperació d’envasos, en acusa de promoure el depòsit per afavorir una empresa noruega de màquines de recollida. Argument sense cap sentit com la majoria dels que ofereix en el seu text de la pàgina 3 de “Levante”. A mi em sembla que l’acusació està molt a prop de dir-nos que prevariquem i això són paraules majors.
Tornant a l’entrevista, també vàrem parlar del cas dels militants de VerdsEquo sancionats i, al final, ens vàrem quedar sense temps per parlar d’incendis, cosa que també volia l’entrevistador. Hi haurà noves ocasions.

Amb la dirección de la cimentera Lafarge de Sagunt.

La següent estació el dia va ser una reunió amb el director de Lafarge de Sagunt, Miguel Ángel Urbano. Havia de vindre també un directiu estatal però, finalment, se’n va tornar abans a Madrid. La reunió amb Lafarge, en realitat, havia de ser conjunta amb l’Ajuntament de Sagunt per tal de discutir la possible modificació del conveni entre les dos parts per ordenar les futures explotacions de l’empresa. Com que les propostes que s’havien de portar encara no estaven a punt, vàrem decidir suspendre la reunió però Lafarge va voler aprofitar per vore’ns nosaltres i així ho vàrem fer. Les coses estan com estaven. Els informes que falten per poder ampliar l’explotació dins l’actual pedrera que Lafarge té al Salt del Llop estan ultimant-se i el nucli de la resolució del problema està (com ja sabem tots) en trobar una modificació del conveni que agrade totes les parts. Ha de ser simultani: protegir la zona de Les Margues i encetar el procés d’obertura del Pinyal. Segur que ho resoldrem.
La resta de la jornada ja va ser de treball més intern.
Vaig seguir la compareixença parlamentari de la consellera Elena Cebrián sobre, entre altres temes, el projecte de retorn d’envasos; analitzarem amb la directora general de Prevenció, Delia Álvarez, una plaça que es “disputa” amb la direcció general de Qualitat Ambiental (costa molt tancar tora l’assignació d’una direcció de nova creació) i vaig preparar la trobada de hui amb la “Plataforma Aire Limpio de Buñol-Chiva” amb qui hem de tractar el tema de la cimentera CEMEX.
Al marge de tot això, ja en clau més de partit, dos coses: la primera, la discussió sobre la necessitat o no de convocar una roda de premsa per, entre altres temes, contestar les acusacions que se’ns han fet des dels abans esmentat membres de VerdsEquo sancionats; algunes defensàvem que si calia i altres que no. Al final, la farem divendres. Crec que no només per una qüestió de defensa sinó també per donar explicacions, tocava convocar-la. La segona cosa va ser l’assemblea del partit a València en la qual vaig participar per primera vegada. Al viure en Bétera no tenia col·lectiu de VerdsEquo en el qual participar (si en Compromís, és clar) i, al traslladar-me a València, ara sí hi ha instància del partit.
Per acabar una anècdota. Jo no tinc massa problemes per donar el meu telèfon a persones que em semblen educades i que em poden necessitar en algun moment. Per tant, acostume a rebre missatges amb algun tipus de demanda, suggeriment o proposta. L’únic límit que pose és la bona educació. No sé si això és propi d’un Secretari Autonòmic però jo ho faig i ho seguiré fent. Ahir una d’eixes persones amb la qual m’havia comunicat més d’una vegada va estar absolutament impertinent i, quan li ho he fet vore, va seguir. He decidit bloquejar-lo. Una llàstima. Podrem continuar en contacte però serà pel “conducte reglamentari”.
Ah! Una última cosa, no he dimitit. Per contra, i com que ahir vaig eixir prou en els mitjans a resultes de la petició dels esmentats membres de VerdsEquo sancionats de que abandonara, vaig rebre una considerable dosi de mostres de suport i estima. Ho agraïsc, molt.

No hay comentarios: