viernes, 29 de julio de 2016

QUE NO ES CREME RES, NI ELS BOSCOS, NI LA PALLA DE L'ARRÓS

Dotze hectàrees es van cremar ahir a migdia a Bocairent. El foc no va anar a més. L'oratge no era gens propici però el terreny ajudava.

Ahir vaig començar el dia amb una reunió amb el subsecretari de la conselleria, Josep Moratal, amb qui vàrem tractar un seguit de temes del que en podríem anomenar les “canonades” o els “fonaments” de la tasca que fem. Subsecretaria és qui s'encarrega de fer possible, tant organitzativament com jurídicament, aquelles iniciatives polítiques que es volen portar avant. En este cas, el tema central de la conversa va ser la qüestió de les vacants i l'elaboració dels pressupostos per a 2017. Sense mans i sense mitjans, els projectes es compliquen molt.
Tot seguit, vaig tindre una reunió amb Greenpeace de la Comunitat Valenciana, en concret amb Cristina Maestre i David Sandoval. Va ser una reunió agradable i sincera. Van començar per felicitar-nos per la nostra iniciativa de recuperar el Deposit i Retorn d'Envasos (SDDR) i es van oferir a ajudar-nos en tot allò que estiguera al seu abast.


Amb David Sandoval i Cristina Maestre, de Greenpeace Comunitat Valenciana.

Els representants de Greenpeace es van manifestar contents de les nostres polítiques però ens van assegurar que estaran atents a les nostres decisions i ens faran arribar les seues observacions i que protestaran sempre que siga necessari.
La meua resposta va ser animar-los a fer-nos totes les crítiques que siguen necessàries ja que estic segur que això ser redundarà en benefici de tots.
Això de promoure la crítica crec que és un exercici imprescindible per part de les administracions encara que el més senzill siga rebre només que aplaudiments i colpets en l'esquena.
Abans de dinar, encara vaig tindre una interessantíssima reunió amb el director general de Medi Natural, Antoni Marzo, i la directora del Parc Natural de l'Albufera, Paloma Mateache. Ens preocupa molt la crema de la palla de l'arrós i, en general, la millora de l'estat natural del Parc i les conseqüències que això pot tindre a la llarga també en els cultius. Es tracta d'un tema que encaixa perfectament en el doble àmbit de la nostra conselleria, Agricultura i Medi Ambient, per això és necessari treballar en equip per buscar solucions a mig termini que deixen satisfets tots els agents implicats.
A continuació, juntament amb la directora general de Prevenció, Delia Álvarez, vàrem estar en el despatx de la consellera Elena Cebrián per anar preparant el “dia després” del foc d'esta setmana a Artana. La setmana vinent, com ja es va fer en Carcaixent i Bolbaite, es posarà en comú amb els ajuntaments afectats tot el que ha passat i les mesures de recuparació que es podran implantar. Reforçar totes les mesures de prevenció i extremar la prudència ha de ser la constant en les polítiques a desplegar. Disposar del màxim de mitjans i treballar molt la consciènciació ciutadana resulta imprescindible.
Mentre estàvem en esta reunió, ens va arribar la noticia d'un incendi en la zona de la Serra Mariola, en Bocairent. Alta temperatura, poca humitat i vent eren tres ingredients que suposaven molta preocupació. El terreny no era de difícil accés i en poc temps ens ha arribat també la notícia de que la situació estava controlada. Han estat unes 12 hectàrees.
La por a la noticia d'un nou incendi és estos dies como un pessic permanent al cor. Per això, per compensar este estat d'angoixa, us deixe una cançó feliç i que parla de pluja. No pretenc arruïnar l'estiu a ningú però no puc evitar desitjar que caiguen alguna cosa més que quatre gotes:
https://www.youtube.com/watch?v=JXBkbKcObTo

jueves, 28 de julio de 2016

UN TERÇ DE LES VACANTS DE FUNCIONARIS AFECTEN LA CONSELLERIA D’AGRICULTURA I MEDI AMBIENT


 Perímetre de l'incendi d'Artana que ha afectat prop de 1.600 H., la meitat dins del Parc Natural de la Serra d'Espadà.

Ahir va quedar estabilitzat el foc d'Artana. Si tot va bé, en les pròximes hores passarà a controlat i, després, a extingit. Hauran estat més de 1.00 hectàrees. El tercer gran incendi d'este estiu després dels de Carcaixent i Bolbaite. S'acosta un cap de setmana de molta calor i tocarà estar molt atents. Tenim molta gent treballant, hem de sumar efectius, però igual que es parla molt i bé de les unitat d'extinció (que certament fan una gran treball), també amb les unitats que es dediquen a la vigilància i prevenció tenim un deute de gratitud per la seua tasca, tan invisible com valuosa.
La imatge que acompanya este text correspon al perímetre de l'incendi d'Artana. Es veu prou clarament la zona afectada. La més a l'esquerra és la que afecta al Parc Natural.
Dit això, ahir vaig començar al jornada amb una reunió de la Comissió d'Avaluació Ambiental que va ser prou de tràmit. Només destacar que vàrem discutir sobre el Pla General de Cox, a la Vega Baja, que només en tramitació ambiental s'arrossega des de fa 11 anys. Això dona idea de com s'allarguen tots estos processos i de la necessitat de buscar fórmules que els puguen agilitzar sense retallar les garanties en les decisions. Sobre Cox es va decidir demanar-los una revisió en el sentit de reduir l'ampliació de sols urbanitzables que ens havien presentat.
En agost no hi haurà reunió de la Comissió, així que la de setembre, de ben segur, anirà carregadeta. El projecte d’urbanització d’Anibits Margequivir de Callosa d’en Sarrià i el macrocomplexe de Puerto Mediterraneo els vorem seran algun dels punts a resoldre.
Després de la Comissió d’Avaluació Ambiental vaig estar en la reunió de subsecretaris i secretaris autonòmics, el “Consellet”, que prepara els temes per al Ple del Consell. Allà li hem dedicat un temps a la necessitat de buscar maneres de cobrir les moltes places vacants que tenim a l’administració. Són més de 1.200 en tota la Generalitat, i quasi un terç afecten a la nostra conselleria. Crec que ja ho he dit en alguna ocasió però la dada és que de 1.960 places de les quals disposem entre Agricultura i Medi Ambient, 397 estan per cobrir. És a dir, hi ha dotació pressupostària però es mantenen vacants. El Consell ja va acordar en la seua reunió de Torrevieja resoldre la problemàtica i hui en el “Consellet” ha tornat a eixir.
Us deixe (perdoneu l’atac d’ego però hui que he tingut oca activitat pública em sembla un bon moment per col·locar-la) el cartell que cada membre del “Consellet” tenim en el nostre lloc. Conste que, a mi, el tractament em sembla un poc excessiu però el protocol té estes coses.



El dinar l’he fet amb el secretari d’Organització del partit, de VerdsEquo del PV, que m’ha posat al dia de com van les negociacions a Madrid sobre la formació de Govern.
Ja de vesprada, i en el meu despatx, m’he dedicat a preparar la reunió de balanç de l’any de la meua Secretaria Autonòmica que farem dimecres vinent i m’he reunit amb la directora general de Prevenció, Delia Álvarez, per anar dissenyant les diferents actuacions postincendi d’Artana. Com ja vàrem fer en els focs de Carcaixent i Bolbaite, tenim previst una primera reunió per informar de les qüestions més immediates i urgent i la ràpida posada en marxa de la Mesa de Concertació amb totes les institucions i agents socials implicats.

Mentre estava amb Delia,, m’han informat que en Elda, el Ple Municipal,  ha aprovat per unanimitat donar suport a l’implantació del sistema de Devolució i Retorn d’envasos (SDDR). I ha estat per unanimitat, Partit Popular inclòs. Bé està!

S’HAN CREMAT PROP DE 800 H. D’ESPADÀ PERÒ S’HA SALVAT EL COR DEL PARC

L'incendi d'Espadà vist des d'un helicòpter

El Parc Natural de la Serra d’Espadà són més de 31.000 hectàrees, segurament dels millors terrenys forestals del país. En estos últims tres dies n’hem perdut més de 700 d’estes hectàrees. Un pèrdua que costarà temps recuperar. El foc d’Artana, després de cremar 1.550 hectàrees, la meitat d’elles dins del Parc Natural, ahir de vesprada va quedar pràcticament estabilitzat. Eixa és la bona notícia. Això vol dir que es dona per apagat? No. Ni tan sols es pot dir que estiga del tot  controlat ja que cal tindre les coses molt clares abans de dir que no hi ha cap perill de rebrot. El foc no ha arribat al cor del Parc, a les zones més sensibles i valuoses, les zones de terra roja, el terreny de les sureres. La pèrdua, però, és més que suficient. Molt s’ha especulat estos dies sobre les causes. Hem llegit de tot. La veritat és que no se sap com va començar el foc. Possiblement de cara al cap de setmana es puguen tindre més dades i ja vorem si no hi ha sorpreses finals.


El cas és que vore com, gràcies al treball coordinat de moltíssims efectius, l’incendi d’Artana entra pel bon camí va ser la gran notícia del dia. Amb la consellera Elena Cebrián vàrem tornar a estar bona part de la vesprada en el Punt de Comandament Avançat del foc. Al voltant de les set vàrem sobrevolar la zona afectada amb un helicòpter de l’exèrcit i, des de dalt, a més de vore la magnitud de la desfeta, es nota com és d’escarpada la serra, la riquesa de vegetació que hi ha, la seua potència i les dificultats d’accés.
A partir de demà mateix, la nostra direcció general de Prevenció ja es posarà a treballar en el disseny del dia després que ha d’anar carregat d’explicacions i de posades en comú per decidir la millor manera d’actuar.

Al Passeig Marítim d'Almenara, sent testimoni de com la construcció dels ports de Castelló i Borriana han acabat amb les platges de la localitat.

La jornada d’ahir, molt abans de la vesprada a Artana, l’havia començat també a Castelló, un poc més al sud i prou més al costat del mar, a Almenara. Allà amb la Plataforma per a la Defensa del Litoral de la població vaig estar visitant la zona de platja i veient en primera persona com ha retrocedir la sorra en els últims anys. Estem parlant de més de 100 metres i, hivern darrere hivern, les tempestes mosseguen més i més trossos del passeig marítim.
La visita, conjuntament amb el director general de Medi Natural, Antoni Marzo, ha estat possible per la intervenció dels regidors de Compromís en l’ajuntament d’Almenara, Robert Castelló i Mari Carmen San Onofre que portaven molt de temps dient-nos que havíem de xafar la zona.
Ho vàrem fer ahir coincidint amb l’avanç del projecte del Govern central d’estabilitzar el litoral de la zona. Es tracta de fer un seguit d’espigons que ajuden a recuperar les platges que, per culpa de la construcció dels ports de Castelló i Borriana sense atendre a les possibles conseqüències, han desaparegut. Ara del que es tracta és d’aprofitar el projecte per recuperar les zones de banys, reforçar els espais de dunes i protegir, indirectament, la marjal d’Almenara de possibles entrades d’aigua salada. Des de la conselleria posarem tot el nostre esforç en fer realitat un projecte que s’hauria d’haver portat fa molts anys.
Només tornar a València, m’estaven esperant de Mediterraneo TV per entrevistar-me sobre el tema del Retorn i Devolució d’Envasos (SDDR). Volien que comentara les resistències dels grans supermercats a la iniciativa. El comentari va ser que el xicotet comerç veu amb bon ulls el projecte i que, en tant que iniciativa de protecció ambiental, és responsabilitat de tots implicar-nos. Amb l’afegit que estem segurs que,a  diferència de les observacions que reben des d’este sector, els supermercats no tindran cap problema d’espai per gestionar els envasos i que, en canvi, serà per a ells una nova font d’ingressos.
Abans de dinar, vaig passar pel despatx per firmar una part de la documentació que tenia acumulada i em vaig reunir amb els responsables de medi Natural per preparar la reunió de hui de la Comissió Avaluació Ambiental i buscar una data per trobar-nos de nou amb l’ajuntament de Callosa de’n Sarrià per revisar les limitacions mediambiental del seu projecte d’urbanització d’Anibits-Margequivir.

Amb la dirección del Port d'Alacant, revisan les vies per autoritzar les moiments de materials en les seues instal·laciones.

Ja de vesprada, i abans de marxar cap a Artana, junt a l’equip de Qualitat Ambiental em vaig reunir amb un grup de representants del Port d’Alacant, amb el seu president, Juan Antonio Gisbert, al capdavant.

El port alacantí està a l’espera d’una resolució nostra sobre l’autorització sobre càrrega i descàrrega de mercaderies a granel. Es tracta d’activitats potencialment contaminants a les quals és precís buscar una solució. El Port d’Alacant ha implementat ja mesures per pal·liar els efectes de les maniobres però cal una resolució definitiva que, donades les característiques de la instal·lació, hauria de ser la construcció d’una nau tancada en depressió o proposta equivalent. La direcció del port posa de manifest que els resultats d’incidència en l’aire dels seus treballs estan dins del que marca la llei però, des de Qualitat Ambiental, es defensa que cal buscar les millors tècniques disponibles. El president Gisbert ha manifestat que l’obligatorietat de fer la nau tancada portaria al tancament del port. Ells pensaven que la resolució definitiva anava a eixir en agost i nosaltres els hem dit que no. Els hem emplaçat a deixar passar l’estiu, a revisar els resultats de contaminació i a tornar-ne a parlar en setembre. Las conclusió podrà ser una moratòria condicionada, però el que està clar és que el compliment de la llei, i més quan del que es tracta és de la salut de les persones, està per davant de tot. En tornarem a parlar. Segur.

martes, 26 de julio de 2016

PARLANT D’ENVASOS A ALZIRA I XÀTIVA, MIRANT DE REÜLL A ARTANA.



 Amb l'alcalde d'Alzira, Diego Gómez, i el regidor de medi Ambient, Pep Carreres.

Amb bona part de la meua atenció centrada en l’evolució de l’incendi d’Artana, ahir vaig dedicar tot el matí a dos reunions amb els alcaldes d’Alzira i Xàtiva.
El tema era informar sobre el nostre projecte de retorn i devolució d’envasos (SDDR). Ja ho havíem fet en altres grans ciutats del país i ahir tocaven Alzira i Xàtiva.
Vàrem començar per la capital de la Ribera Alta. Allà, juntament amb l’assessor parlamentari de la conselleria, Rubén Tello, conversàrem amb l’alcalde Diego Gómez i els regidors Pep Carreres i Aida Ginestar. La receptivitat de l’equip de govern alzireny va ser total i absoluta: des de la importància mediambiental de la iniciativa fins l’estalvi que representa pels ajuntaments una gestió ciutadana acurada dels envasos. Al pròxim ple del mes de setembre presentaran, com ja han fet molts altres ajuntaments del país, una moció de suport a l’SDDR.
Una roda de premsa molt concorreguda va ser el remat a la conversa.
De la visita a Alzira ens en vàrem emportar un nou compromís d’agenda... però d’allò més divertit: ens vàrem convidar, per al pròxim 5 d’agost, divendres, a fer una baixada amb kayak pel Xúquer. Òbviament vàrem dir que sí. Per si serà una immillorable manera de començar les meues vacances.

En la sala de premsa de l'Ajuntament de Xàtiva, amb el seu alcalde, Roger Cerdà, i la regidora de Medi Ambient, Pilar Gimeno.

D’Alzira a Xàtiva. En la capital de la Costera, la resposta de l’alcalde Roger Cerdà i de la regidora de Medi Ambient Pilar Gimeno va ser idèntica a la recollida en Alzira: interès per la iniciativa i plena disposició a col·laborar. També portaran una moció al ple de setembre i, després de la reunió, també vàrem fer una roda de premsa on vaig tindre ocasió de, novament, explicar els detalls del nostre projecte.
De Xàtiva no vàrem traure cap invitació de tipus estiuenc però ja puc dir que he estat en el despatx que durant tants anys va ocupar Alfonso Rus. Com han canviat les coses...
De tornada a València, vaig aprofitar per parlar amb la directora general de Prevenció d’Incendis, Delia Álvarez, i amb el director general d’Emergències, José María Ángel. Ho vaig fer alguna vegada més fins arribar a la nit. Controlat ja el foc de Tavernes, l’incendi d’Artana continuà cremant tota la jornada. Certament a poc a velocitat però continuava cremant. En les primeres sis hores es van cremar més de 750 hectàrees, mentre que en les 30 hores següents se’n va cremar alguna menys. En total, ahir a la nit, unes 1500, de les quals aproximadament la meitat corresponen al Parc Natural de la Serra d’Espadà. Ahir mateix el president de la Generalitat, Ximo Puig, va dir alt i fort que calen més mitjans i més pressupost per a Prevenció. Des de la meua responsabilitat com Secretari Autonòmic he d’aconseguir este increment de mitjans compromès ja que és el que pot garantir una adequada gestió forestal, unes millors condicions laborals pels professionals implicats i, en conseqüència, evitar incendis tant dolorosos com el que a estes hores encara crema en Espadà. De cap manera estarem lliures de possibles focs però en podem reduir l’impacte.
La vesprada d’ahir havia de començar amb una reunió del Consell d’Administració de l’EPSAR, l’empresa pública de depuració d’aigües residuals, però, a última hora, per problemes administratius la vàrem ajornar.
La jornada la vàrem acabar en la trobada que, aproximadament, cada dos mesos fem alguns dels membres del Govern escollits per Compromís per posar en comú la marxa de la nostra faena, problemes, penes i alegries. Sempre son xarrades disteses i agradables. Esta vegada, com que tots estem en el tema dels pressupostos, li vàrem pegar voltes a com traure diners de baix de les pedres per compensar el maltractament que, sistemàticament, patim del ministre Montoro i de la resta del Govern Rajoy.


lunes, 25 de julio de 2016

DOS NOUS INCENDIS I NO PER CAUSES NATURALS


L'incendi d'Artana a mitja vesprada.

Ahir va ser un dia llarg, i no va acabar bé. Espere que hui publique esta crònica que escric de matinada, els incendis d’Artana i Tavernes ja estiguen baix control.
El d’Artana va començar  un poc abans de les 3 de la vesprada  i va cremar molt ràpid durant les primeres quatre horas. A partir d’eixe moment, i ja amb els mitjans aeris treballant, la virulència de les flames es va reduir. Les condicions d’oratge no eres roïnes però la densitat del bosc feia molt difícil atacar el foc. Les nuclis  urbans de les poblacions més pròximes (Artana, Alcudia de Veo, Tales, Onda...) estan lluny del foc però, des del primer moment, es van posar efectius a protegir-les. Les possibilitats d’acabar fer evacuacions, ahir a la nit, estaven descartades. L’esperança és que l’augment nocturn de l’humitat ajude en l’extinció i que demà, abans de les 10 que és quan es preveu l’entrada de vent, ja estiga tot prou controlat. Anit, encara que els càlculs no eren oficials, el volum cremat s’acostava a les 1.000 hectàrees i es preveu que puga superar les 1.500. Per un parell de puntes, a Alcúdia de Veo i Tales, ja havia entrat un poc en el Parc Natural de la Serra d’Espadà.

En la zona de Comandament Avançat de l'incendi.

Escoltant les explicaciones dels comandaments en la lluita contra el foc d'Artana.

Amb la consellera Elena Cebrián vaig estar fins quasi la mitjanit a Artana  i abans de tornar a València ens varen informar de l’incendi de Tavernes. Va començar poc després de les 9 de la nit. Al principi pareixia poca cosa però, en una zona d’accés complicat, anava agafant força segons passava el temps. Es van fer dos fronts i un d’ells no acabava d’estar controlat de matinada.
No se saben realment les causes dels dos focs però una cosa és segura: no ha estat un accident de la natura; ha estat algun tipus d’imprudència humana. En el cas d’Artana es parlava d’una soldadura; a Tavernes, d’una bengala.
Abans d’anar cap a Castelló, que va ser a mitja vesprada, el matí havia estat carregat de reunions. Una amb el gerent de l’EPSAR, Enrique Lapuente, per revisar la necessitat d’una nova Relació de Llocs de Treball en l’empresa i una altra amb el subdirector de Vaersa, Benjamín Maceda, sobre el bloqueig de la Comissió Negociadora i les iniciatives que s’estan per resoldre els problemes que això causa.

Amb Ignasi Fàbregas, d'Avacar, una empresa que es dedica al lloguer de cotxes per hores a les grans ciutats.

A mig matí em vaig reunir amb Ignasi Fàbregas, responsable a Espanya d’Avancar, una empresa de carsharing (lloguer de coxtes per hores). El projecte, present a moltes ciutats arreu del món, ja està en marxa en Barcelona i en Madrid, i ara l’estan presentant a les institucions valencianes. Es tracta de tindre cotxes disponibles per tota la ciutat, tant en parkings com en el carrer, per a que qualsevol usuaris el puga llogar per hores. Es tracta de no necessitar comprar un cotxe però tindre un vehicle sempre a la teua disposició molt a prop de la vivenda. Calculen que la reserva mitjana és d’una 5 hores i 50 quilòmetres; prou menys temps i distància que els usuaris del lloguer tradicional.

Amb l'Ajuntament de Callosa de'n Sarria parlant del projecte urnabnistic d'Anibits Margequivir.

Immediatament després em van reunir a l’alcalde de Callosa de’n Sarrià, Josep Saval, i diferents regidors i tècnics municipals. Havíem de parlar del projecte urbanístic de Anibits-Margequivir que pretén, des de fa 14 anys, desenvolupar una zona de vivendes de luxe amb camp de golf en la zona de serra de la localitat. El projecte ha estat retocat moltes vegades per anar minimitzant el impacte ambiental de l’obra. Ara la iniciativa està a punt de passar per la Comissió d’Avaluació Ambiental i els vàrem explicar que segueixen havent qüestions d’afectació a zones protegides complicades de resoldre. Es tracta d’una urbanització que, econòmicament, per a la població, és molt valuosa ja que el consistori considera que és la seua única zona de creixement que els permet combinar-la amb el cultiu del nespres.

Al despatx de la consellera Elena Cebrián amb la direcció d'AECOC i representants dels grans supermercats valencians.

Abans de dinar encara varem tindre una nova entrevista pel tema del Deposit per a Envasos (SDDR) amb el director general d’AECOC, José María Bonmatí. AECOC és la gran associcació que agrupa fabricants i grans distribuidors, tenen 25.000 socis que facturen quasi 200.000 milions d'eruos anuals. L’acompanyaven, entre altres, representants de Mercadona, Consum i Más y Más. La trobada va ser el despatx de la consellera Cebrián i, com sempre, va ser una reunió molt franca i útil. Es va posar de manifest que hi ha coincidència en que l’actual model de gestió d’envasos no funciona bé però que no estem d’acord en com resoldre o millorar eixa gestió. Nosaltres ens vàrem ratificar en el projecte SDDR, deixant clar que estem obert a tot tipus d’observacions i modificacions. Ells ens van reclamar que buscarem una fórmula diferent que no els afectara tant; es van declarar convençuts de que fent pedagogia amb els seus clients, comprometent-se a algun model de solució, però que no comparteixen la nostra proposta.
La nostra resposta va ser que l’SDDR, el depòsit i retorn d’envasos, és un model més que provat a mig món i que funciona, que és mediambientalment sostenible i que, econòmicament, es sumar activitat, ingressos i llocs de treball. En canvi, el seu plantejament és molt poc concret.
Estem convençuts, sincerament convençuts, de la bona voluntat quan se’ns fan estes propostes, i sabem que els interlocutors que teníem ahir tenen plena disposició a treballar amb nosaltres. Hem tingut ja moltes reunions i existeix un clima de confiança. Això no lleva, però, que cada dia que passa, cada nova dada que ens entra, ens reforcem en el nostre compromís de buscar solucions a un problema indiscutible, l’abandonament massiu d’envasos i el seu escassíssim reciclatge.
Pensem, a més, que ara tenim l’oportunitat de posar en marxa este model a la nostra manera, amb temps, amb debat i ajustat a la realitat valenciana. En canvi, si no ho fem ara així, ho haurem de fer amb presses i d’una manera imposada quan la iniciativa, com una més de les polítiques d’economia circular, siga d’obligat compliment.

La jornada, abans d’anar sobtadament cap a Castelló, va començar amb una reunió del Gabinet en el despatx de la consellera Cebrián però, el que havien de ser un parell d’hores de debat i treball, es van quedar en poc més de mitja hora, fins l’anunci de l’incendi d’Artana i, poc després, la confirmació de que es tractava d’un foc de dimensions considerables. Quasi sempre les notícies imprevistes són males notícies.