jueves, 9 de junio de 2016

PREDICAR EN TERRITORI HOSTIL


 Al "Foro del diari ABC", escoltant la ministra Tejerina, abans de l'inici de la taula redona sobre gestió d'aigua.

Ahir, amb el Cap de Gabinet de la conselleria, Fernando Rodrigo, vaig agafar l’AVE de les set i deu del matí per participar a la seu del diari ABC, a Madrid, en una taula redona sobre polítiques d’aigua.
Organitzava el diari i patrocinaven el Sindicat de Regants del Trasvassament Tajo-Segura (SCRAT). Inaugurava la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, que va fer el discurs i se’n va anar, i participen amb mi, les conselleres del ram de Múrcia i Castella-La Macha, Isabel Martínez-Cacha i Elena de la Cruz, i la directora general d’Aigua d’Aragó, Inés Torralba.
Resumidament vaig defendre la necessitat de buscar fonts alternatives d’aigua més enllà dels trasvassament. Vaig parlar d’aigua de dessalinitzadora, d’aigua depurada, de pluges cada vegada menors, de canvi climàtic i de que són impossibles els trasvassaments contra les poblacions de les conques cedents.
No vaig tindre massa èxit. Els patrocinadors de l’SCRAT, que omplien la sala, es van dedicar sistemàticament a cridar i insultar les intervencions que no els agradaven i a aplaudir a la consellera murciana.
A mi, tot i que la biblioteca del diari ABC estava revestida en fusta i semblava un lloc de prosàpia, em van insultar un parell de vegades i em van escridassar alguna més. En especial no els va agradar quan vaig qualificar els trasvassaments de solucions del segle passat (o de l’anterior) i quan vaig dir que només hi ha dos formes de fer realitat un trasvassament: des del consens o en temps de dictadura. El Tajo-Segura és, precisament, de dictadura.
Això sí, tot i les afirmacions anteriors, que les vaig fer pensant en el futur i des de la màxima responsabilitat, vaig deixar clar davant la consellera castellana que, des del Govern, anem a defendre el compliment de les actuals normes del trasvassament Tajo-Segura ja que un gran sector socioeconòmic com és l’agrari d’Alacant depèn d’ell. Ho defendre amb la llei a la mà i, si és necessari, des dels tribunals.
Acabada la xarrada se’m van acostar, de manera molt educada, un bon nombre d’agricultors que estaven entre el públic (així se’m van presentar) que em van insistir en la necessitat d’apostar pels trasvassament. Em deien que les dessalinitzadores estan bé però que volen més trasvassaments. La meua resposta va ser que no hi haurà més trasvassament: en primer lloc, perquè mediambientalment no són sostenibles; a continuació, perquè hi ha solucions econòmicament més senzilles, i en tercer lloc per què contra la gent que ha de cedir l’aigua no es poden aconseguir.


Intervenció de la consellera Elena Cebrián a les Corts.

Acabat el matí, vàrem tornar a València a temps d’assistir a les preguntes a les quals havia de contestar la nostra consellera, Elena Cebrián, davant el Ple de les Corts. Dos eren de temes agrícoles però la primera va ser sobre el nostre projecte de tornar al depòsit per a envasos. La va fer una diputada tan desinformada com voluntariosa en la posada en escena, la diputada del PP per Alacant Elisa Díaz. Va barrejar xifres i fets, llocs als que anaven els envasos i manera de tractar-los. Tot per acabar concloent que era un embolic el que preteníem fer, quan l’única que es va embolicar (i de quina manera) va ser ella mateixa. La consellera li va explicar, en les quatre minuts dels quals disposava, quines eren les línies fonamentals del projecte, que es tractava de millorar els resultats del reciclatge, de protegir el medi ambient i abaratir el cost del tractament dels residus. No estic segur que la diputada del PP quedara massa convençuda però esperem acabar de convèncer-la en pròximes ocasions.
La presència a les Corts ens va servir també per fer un seguit de reunions amb diferents diputats per tal de tractar i donar explicacions sobre temes de medi ambient dels quals no havíem tingut ocasió de parlar. Estic convençut que, malgrat la entregadíssima tasca que va el nostre assessor parlamentari, Rubén Telló, ens falta més contacte amb els grups parlamentaris. A començament de legislatura vàrem explicar a tots els grups que volíem parlar molt amb ells per avançar el màxim en el coneixement dels temes. Quasi un any després, ens hem deixat arrossegar per la molta faena que tots tenim i per les inèrcies habituals del distanciament partidista i no he complit el compromís. Espere recuperar el terreny perdut.
Ahir, encara que fora per telèfon, vàrem estar també damunt d’una informació que donava el “Diario de Ibiza” que anunciava que durant l’estiu arribarien fangs de depuradores eivissenques a València. No en teníem notícia via Govern balear que és el que havien d’haver fet. Es tracta només de notificar-ho. No cal cap tipus de permís. Ha resultat que ha sigut l’empresa contractada per gestionar els fangs, DAM en la seua planta de compostatge de Carcaixent, el que tenia les dades. Es tracta de material sense cap perillositat que a Eivissa, fins ara, ho portaven a abocadors. Ara volien fer el compostatge i allà no tenien plantes. Per això ho han portat ací, encara que a Carcaixent només anirà el 20% del fang, ja que la resta es portarà a plantes de Castella-la Macha. Una vegada fet el compostatge, el material queda a l’abast dels agricultors que el compren per usar-lo com abonament.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Desde cuando el agua tiene propietarios??

Anónimo dijo...

Segur que no necessita autorització segons el Real decret de trasllat de residus? Note certa tibiessa en este assumpte, impropia de l'actitut vehement i "canyera" del Secretari.