martes, 7 de junio de 2016

NOVES POLÍTIQUES CONTRA DIPUTATS ANTICS

La consellera Elena Cebrián al  "Fórum Europa",  fotografiada des de on jo estava assegut


Ahir la jornada va començar allò que els castellans en diuen “por todo lo alto”. La nostra consellera, Elena Cebrián, va ser la protagonista del desdejuni del “Fòrum Europa”, a l’Hotel Astoria de València, i va fer un repàs detallat de les nostres polítiques. A Elena la va presentar la vicepresident del Consell, Mónica Oltra.
La consellera va fer un recorregut per tot el que portem fet tant en Agricultura com en Medi Ambient i es va ratificar en el que és la base del nostre programa: Agricultura i Medi Ambient no només no són espais de conflicte sinó que són absolutament complementaris. El treball en qualsevol dels dos àmbits ha de ser, també, treball en l’altre.
Elena, i no em cega ni la proximitat ni l’estima, ho va fer d’allò més bé. Va estar clara i contundent. En les seues formes tranquil·les, va fer un discurs contundent: no venim a fer el mateix de sempre sinó a canviar els models depredadors per models equilibrats.
En este tipus d’actes, se’t acosta molta gent. Molta gent et felicita (per via interposada) i molta altra et demana coses, et recorda algun compromís oblidat o et fa suggeriments d’interès. Ahir de tot hi va haver. Cal no oblidar que hi havia més de 300 persones, molta “gente con mando en plaza”. I tot siga dit, gent que fa encara no dos anys ni es pensava que els representants del Govern valencià fora gent com nosaltres. Sumar entre diferents és enriquidor.
He aprofitat la presència en l’acte per acostar-me a la diputada de Compromís i regidora de Sagunt, Teresa García, per saber com havia anat una reunió que tenien prevista ahir amb la direcció de Lafarge en el llarg contenciós que mantenen. Resulta que la reunió no es va fer perquè els representants de l’empresa no van poder assistir. L’Ajuntament ahir va posar damunt la taula, de manera definitiva, la possibilitat d’ampliar l’actual pedrera de Lafarge del Salt del Llop a la zona del Pinyal. És un gest fonamental. Com que fa uns dies, l’empresa ens va mostrar la seua disposició a que es poguera protegir el bosc de Romeu i Les Margues si podien accedir al Pinyal, tinc la sensació que, encara que amb dificultats, la solució s’acosta. Queda per resoldre l’ampliació temporal de l’actual perímetre d’explotació. Mantenim que durant esta setmana podrem concretar un poc més els terminis per accedir als permisos.
Amb el director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Joan Piquer, també em vaig ocupar de la pròxima reunió del Consorci de Residus de valència Interior (zona de Llíria i rodalies). La premsa va publicar que la Generalitat volia llevar-li el sou com a president de l’entitat a l’alcalde edetà Manuel Civera. No és així. Nosaltres mantenim que no hi ha cap consorci amb el president professionalitzat i que cal ajustar la situació. De tota manera, la Generalitat no té pes suficient per decidir res. Qui decideix és el conjunt del Govern del Consorci i segur que encara estem a temps de vore com es resolt la qüestió.
Passa el mateix amb el següent tema del que vaig haver d’ocupar-me, amb el director general de Medi Natural Antoni Marzo, a continuació: la recerca d’una alternativa a la variant de Pedralba que l’antic Govern de la Diputació volia fer passar per dins del Parc Natural del Túria. Poc a poc anem trobant documentació que ens acosta a  possibles nous traçats que, igual són un poc més lents i més cars, però mantenen integre el Parc. Si només comptaren els diners, la carretera per unir València i Alacant passaria pel mig de l’Albufera.
De vesprada, junt amb una part de l’equip de la conselleria, vàrem preparar la meua intervenció hui dimecres al matí en el “Foro de ABC”, a Madrid. Estaran la ministra Elena García Tejerina, ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient en funcions, i els consellers del ram d’Aragó, Múrcia i castellà-La Mancha (estes dos últimes, conselleres). Tindré poc temps per parlar però ha de quedar clar, com ho va fer ahir la nostra consellera, que hem vingut als càrrecs a fer les coses d’una altra manera, que la nostra política de l’aigua escapa del populisme del PP, que sabem que el canvi climàtic ens obliga a gestionar l’aigua com un bé limitat i que només tenim futur si adaptem la nostra economia als recursos dels quals disposem i si som capaços de posar en funcionament altres fonts d’us com ara les dessalinitzadores o les aigües regenerades i no ens centrem només en trasvassaments i receptes del segle XX o anteriors.
Per cert, ahir es va  produir en la Comissió d’Agricultura de Les Corts un fet que, vist des de les meues responsabilitats de Govern, és incomprensible. El PSPV va votar conjuntament amb el PP (la proposta era dels socialistes) una proposició no de llei (PNL) per a que el Consell reclame al Govern central la modificació del memoràndum del trasvassament Tajo-Segura per fixar la quantitat a partir de la qual es pot trasvassar d’unes reserves de 400H3 a 240. És a dir, tornem a la “Guerra del Aigua”, al “Agua para todos”. Els socialistes votant contra el memoràndum amb el PP que va ser qui el va aprovar i contra les polítiques del Govern (President Puig inclòs fa poques setmanes en una compareixença solemne a Alacant).  Una PNL directe contra la línia de treball del Consell que es basa en que ja està bé de trasvassamnets/miratge i de populisme “popularista” i que el que cal és apostar per altres fonts com són les aigües de dessalinitzadora i la regenerada.
Quede clar que quant dic que ho han votat els socialistes, vull deixar clar que l’únic socialista que ho ha votat ha estat el diputat David Cerdán, el seu pormotor,  i que la resta del grup en la Comissió, se’n ha eixit de la sala. Però al remat, el seu vot, sumat als de Ciudadanos i del PP (José Císcar era el portaveu) ha donat llum verda a la proposta.
Explique tot això, encara que no tinga res a vore amb el que jo, directament, vaig fer ahir, sí que durant la vesprada ens ha tingut ocupatas ja que no podíem entendre el que estava passant. No ho enteníem mentre passava i encara menys ara que ja ha passat. Vorem com acaba.

D'esquerra a dreta, l'empresari Adolfo Utor; el president de la Generalitat, Ximo Puig; la professora d'Ètica, Adela Cortina, i el director general d'Intermón-Oxfam, José María Vera, en la clausura dels cursos de la Fundació ETNOR.

Pel que fa a la meua jornada d’ahir, va acabar en El Botànic de València on ETNOR, la fundació dedicada a l’ètica en els negocis, celebrava els seus 25 anys amb una taula redona entre el President Puig, l’empresari Adolfo Utor, de Balearia, i José María Vera, d’Intermón-Oxfam. “La desigualtat és un mal negoci”, en això van coincidir els tres participants. Ara toca passar de les paraules al fets. Vull destacar tres coses que em van interessar de cadascun dels intervinents. Puig va referir-se que no hi ha res més “ètic” que deixar un món en condicions als nostres fills; Vera, en un marc poc propici, va reclamar que les empreses que es diuen ètiques es distancien de les que s’aprofiten dels paradisos fiscals i Utor no es va separar ni un mil·límetre de la defensa clàssica de la competitivitat.

Per cert, la moderadora era la professora Adela Cortina que, com sempre, va usar les paraules precises; per exemple, per recordar que Kant deia que l’home no té preu perquè no és intercanviable, perquè l’home (la persona) té dignitat.

No hay comentarios: