miércoles, 29 de junio de 2016

MENTRE ENS DUTXEM PAGUEM L’EXPO O LA COPA AMÈRICA.

Just abans de començar la reunió del Consell d'Administració de l'EPSAR.


Comence pel final de la jornada d’ahir, o quasi pel final. La vesprada la vaig dedicar al Consell d’Administració de l’EPSAR, l’empresa de sanejament d’aigües. Teníem un ordre del dia llarg i complicat.
Havíem aprofitat la consellera Elena Cebrián i jo per dinar amb el gerent de l’EPSAR i preparar algun detall que quedava del Consell després que ahir ja li dedicarem un temps.
La reunió del Consell va servir per revisar l'estat d'execució del pressupost de l'entitat este any 2016 i es detecta unes dificultats per portar avant les obres previstes per la manca de personal. Les restriccions a nivell de contractació de treballadors comporta pèrdua d'agilitat en el desenvolupament de les obres i, per tant, retards que signifiquen menys inversió i, al remat, també menys creació de llocs de treball. Per manca de la despesa que significa augmentar lleugerament el personal (EPSAR té només 46 treballadors) es perd l'oportunitat de crear gràcies a les obres a fer centenars de llocs de treball.
En este sentit, vàrem revisar també la necessitat de disposar de funcionaris en l'empresa per fer les tasques de cobrament de les taxes. Fins ara mai s'havia disposat d'este tipus de personal, cosa que podria ser irregular. Estem en la fase de consulta per vore exactament com portar a la pràctica l'adequació del control del cobrament impositiu a les normes vigents.
El Consell també va donar llum verda a un acord amb “Enginyeria sense Fronteres”
per firmar un conveni per a analitzar en tots els municipis de més de 20.000 habitants tots els aspectes que tenen a vore amb el reconeixement del dret humà a l'abastiment i sanejament de l'aigua: universalitat, transparència informativa, no discriminació rendició de comptes i participació.
El tema estrela de la reunió va ser l'informe presentat per la gerència que detectava un seguit de despeses que històricament ha fet l'EPSAR a compte del canon de sanejament (és a dir la taxa que es paga per a l'us domiciliari de l'aigua, la seua arribada i la seu depuració) i que res tenen a vore amb el seu objecte.
L'EPSAR va suportar en el rebut de l'aigua que arriba a totes les cases més de 7 milions d'euros de la Copa Amèrica (neteja del camp de regates), 7 més de l'Expo de Saragososa (amb lloguer de pisos inclòs), quasi 30 de neteja de séquies lligat també a la Copa Amèrica, més de 40 per dessalinitzar, quasi 15 per abastiments i més de 20 de modernització de regadius. Un catàleg amplíssim: des de festes per a uns poquets a inversions necessàries però repercutides allà on no toca.
El nostre repte és demanar les responsabilitat que siguen pertinents per este desviament de recursos, per tant arbitrarietat i tot el que això puga amagar, i posar ordre en les futures inversions i treballs, de manera que no siguen els usuaris elq eu paguen per la mala gestió passada.
Al final, alguns mitjans em van preguntar al respecte. No és una qüestió menor.


                                         Reunió amb l'Ajuntament de Palma de Gandia.

Anant cap arrere en la jornada d’ahir dimarts, a primera reunió del dia havia estat amb l’Ajuntament de Palma de Gandia, en concret amb els seus regidors Andreu Faus i Adolf Minyana. Els dos representants municipals, al director general de l’Aigua, Manuel Aldeguer, i a mi mateix, ens han explicat que tenen greus problemes d’abastiment d’aigua en el municipi per culpa de la contaminació per nitrats. Tenen por que en breu hi puga haver limitacions en l’ús de l’aigua per part de les autoritats sanitàries. Busquen, per tant, alternatives. Vàrem revisar els resultats dels anàlisis i en nitrats les xifres són altes però estan en paràmetres acceptables. De tota manera, la nostra proposta és doble: han de buscar pobles de l’entorn amb els quals puguen compartir pous (ells tindran aigua i l’altre municipi s’estalviarà diners en l’explotació) o buscar en el propi municipi aqüífers més profunds en millors condicions. El que sí és necessari és controlar les zones agrícoles ubicades en l’entorn del pou de la població ja que són les que estan contaminant els aqüífers. És necessari modernitzar els regadius i fer àrees de protecció en les quals no es puguen usar determinats fertilitzants.
Després, i com ja va sent costum, he tingut un parell de visites d’alts càrrecs de la Secretaria Autonòmica reclamant la meua intervenció en problemes de personal que els afecten. La primera, la directora general de Prevenció, Delia Álvarez, que no hi ha forma de que li arriben els funcionaris que li pertoquen després de la creació de la nova àrea que dirigeix. Funcionaris mediambientals que depenien de l’antiga conselleria d’Infraestructures s’han quedat enganxats en Presidència i no arriben a la nova direcció general de Prevenció. L’altra ha estat el director de VAERSA, Vicent Garcia, que necessita urgentment llum verda d’Hisenda per a fer les substitucions de vacances dels treballadors de les plantes de residus de Picassent i Alzira. No és qüestió de diners, els diners ja els té VAERSA, sinó de permís per contractar ja que, si no, no es disposarà de prou personal per absorbir l’acumulació d’entrada de fem. Són coses d’aquelles que s’anomenen burocràtiques, tenen poc “glamour” polític però, en el dia a dia, són fonamentals.
Per un altre costat, ahir, de nou, en diferents moments del dia, vàrem haver de tornar a contestar a per què Medi Ambient no fa res per evitar el macrofestival que es vol fer a l’horta d’Alboraia, al costat delmar, al costat de l’Ermita dels Peixets. Circula, fins i tot, que nosaltres hem donat permís. No és cert. Jo ja he dic per activa i per passiva, en declaracions en premsa, en les xàrcies socials i a qualsevol que m’ha preguntat que, personalment, em sembla molt poc oportú que una zona d’horta de l’entorn de València acabe transformada en recinte d’una gran festa musical. Afegint, això sí, que es tracta d’uns terrenys que, en bona part, presentaven un estat de degradació prou avançat. Dit això, nosaltres no hem donat cap permís, l’única cosa que hem dit des de la conselleria és que no tenim competències al respecte ja que no hi ha zones protegides afectades, ni flora, ni fauna ha preservar. Em consta que altres instàncies del Govern, lligat als plans de protecció de l’Horta, sí estan treballant en evitar que el macrofestival puga perjudicar el valuós territori en qüestió. Certament resulta un poc frustrant respondre a peticions d’intervenció dient “jo no tinc competències” però, dissortadament, és així. On les tenim, les exercim i tenim prous exemples que ja comencen a ser coneguts.

No hay comentarios: