jueves, 30 de junio de 2016

L’OPOSICIÓ ES CREU ECOEMBES TOT I QUE ELS NÚMEROS NO IXEN.

En la Comissió de Medi Ambient de Les Corts.
Ja avise que el diari de hui és un poc llarg.
Començant pel final de la jornada, ahir van tindre compareixença en la Comissió de Medi Ambient de les Corts. Vaig començar poc abans de les cinc i vaig acabar pràcticament tres hores després.
Vaig haver de contestar a tres preguntes sobre places vacants de funcionaris en la meua Secretaria Autonòmica i dos compareixences, una sobre el nostre projecte de retorn d’envasos amb depòsit i una segona sobre l’empresa Reciclatges La Marina Alta SA, de la qual és accionista en un 93% l’empresa VAERSA. Anem a vore els tres apartats:
1. A preguntes del grup parlamentari de Compromís, vaig explicar que den 327 places que hi ha en les tres direccions generals per les quals em demanaven informació (Medi natural, Aigua i Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental) hi ha un total de 39 vacants, és a dir, un 12%. Vaig explicar que en el conjunt de la conselleria disposem de 1.963 places de les quals 377 estan vacants, quasi un 20%. I no hi ha forma de cobrir-les. Amb la conselleria d’Hisenda anem treballant per anar recuperant llocs però donades les limitacions pressupostàries i la manca de finançament les dificultats es multipliquen.
2. Sobre el retorn d’envasos amb depòsit vaig explicar els motius que ens porten a la seua implantació, la seua condició de model complementari a l’actual dels contenidors, les característiques del sistema, el seu funcionament i les entrevistes i consultes que hem mantingut amb els diferents sectors implicats. Des del Partit Popular em van contestar posar en dubte la majoria de dades que vaig donar i, usant les que proporciona Ecoembes, l’empresa que es dedica actualment a la gestió d’envasos lleugers i a qui li anem a disminuir en un 20 per cent el volum del qual s’ocupa, van negar la necessitat de la nostra iniciativa. Li ho vaig explicar de totes les maneres que vaig poder: al País Valencià es consumeixen cada dia 7 milions d’envasos dels que nosaltres incloem en el sistema (aigua, sucs, refrescos i cervesa en llandes, plàstic, vidre i tetrabrick) i només 2 van als contenidors que toca. La resta, prop de 5 milions, van al contenidors de resta i, per tant, a les plantes generals i, en bona part, a abocadors o, senzillament, acaben tirats pels carrers, places, carreteres o platges. I vaig explicar: Ecoembes cobra pels 7 milions d’envasos i només paga als ajuntaments per 2. La resta es recull a costa de tots els ciutadans. Ecoembes manté que la seua taxa de recuperació és del 74’8% però ens acaba d’oferir doblar els resultats (?). Així mateix diu que passaran d’un pagament de 4 milions als ajuntaments a 17, cosa que sembla poc coherent si ara ja es recuperen ¾ dels envasos.
Compromís i Ciutadans, estos fent multitud de preguntes, van estar estar més o menys d’acord amb la proposta. Ambdues formacions porten el SDDR, el retorn amb dipòsit en els seues progarmes electorals. En canvi, el Partit Socialista, un dels components del Govern, tot i portar-ho també en el seu programa, es va mostrar obertament desconfiat amb el projecte i preocupat per si la pèrdua de negoci d’Ecoembes podia repercutir en el servei que es donara per part d’esta empresa en altres àmbits dels residus. Vaig acabar dient que estem absolutament decidits atirar el projecte avant, que és un sistema que dona resultat immillorables en moltíssims països com ara Noruega, Alemanya, Dinamarca, Suècia, Finlandia, Islandia, la meitat dels Estats Units, la meitat d’Austràlia, etc... En tots els llocs s’arriba a uns resultats de recuperació d’envasos i, per tant de reciclatge, que supera de mitjana el 85%. Actualment en España, no assolim ni el 30%. Estem decidits a portar el sistema avant igual que estem absolutament oberts a rebre tots tipus d’observacions, suggeriments i propostes que ens ajuden a anar perfilant i millorant el sistema definitiu.



3. El tema de Reciclatges La Marina Alta SA és complexe. Es tracta de l’empresa (pública, 93% propietat de VAERSA i 7% dels ajuntaments) que gestiona la planta de transferència de residus de la comarca esmentada. Estos ajuntaments, per causa de la negativa del Consorci de Residus Comarcal a revisar, durant 2011 i 2012, les taxes que havien de pagar a l’empresa FCC pel tractament del fem van generar un deute de 1’5 milions d’euros. Llavors controlava el Consorci el PP. Els diners els pagaven els ajuntaments a FCC a través de Reciclatges de la Marina Alta SA que, simplement, feia d’intermediari. Ara, com que pels ajuntaments és molt complexe pagar el deute, el Partit Popular reclama (així m’ho van reclamar ahir a mi) que siga Reciclatges, en base als seus romanents, qui faça el pagament a FCC. Des de VAERSA, accionista principal i empresa depenent de la meua Secretaria, es reconeix la necessitat (i l’obligació) de invertir els romanents en la Marina Alta però legalment es considera que no es pot fer el pagament directe del deute. En tot cas, el tema està judicialitzat i, en el pitjor dels casos, un jutge decidirà. De tota manera, i per no haver de deixar la decisió en mans judicials, VAERSA, i així ho vaig explicar jo ahir, fa diferents propostes d’inversió concretes de noves plantes de compostatge o de carbó hidrotermal que es puguen amortitzar a mig termini i compensen els ajuntaments pel seu deute gràcies als beneficis que generen. Des del Partit Popular ens van criticar que no havíem rebut als alcaldes de les poblacions afectades. Sí que hem tingut reunions amb ells. Jo personalment en una ocasió i col.laboradors meus més vegades. En tot cas, vaig dir que no teníem notícia de noves peticions de reunions però em vaig comprometre a convocar quan ens ho reclamaren tantes reunions i contactes com fora necessari. La voluntat d’arribar a un acord satisfactori per tots és absolut. De tota manera vaig acabar recordant que va ser el Consorci controlat pel PP qui va congelar les taxes (contra el que deia el contracte entre els ajuntaments i FCC) i va ser el mateix Consorci qui, després, va voler que Reciclatges La Marian Alta SA pagarà el deute que ella no havia generat. No es tracta de que tot siga diner públic. Les coses s’han de pagar conforme a llei i cadascú ha d’assumir la responsabilitat pels seus actes. Dit tot això, espere una solució en breu.
Abans de les Corts, el matí l’havia dedicat a un seguit de gestions sobre els eterns problemes amb les encomanes a VAERSA que, cada vegada per una qüestió diferent, es retarden molt més del previst. Ahir quan ja semblava que estava desencallada l’encomana de “Senda Verda” que afecta al manteniment de les zones d’acampada, qüestions d’economicitat, ens van tornar a parar la proposta. Caldrà buscar maneres de fer més operatives estes gestions ja que resulta incomprensible que tenint una empresa pública com VAERSA tinguem tantes dificultats en encarregar-li faenes. Resulta difícil d’entendre que durant any VAERSA, en mans d’uns directius que ara estan en als peus de la justícia, es convertira en un focus de corrupció i ara no puga ni fer les tasques quotidianes que se li volen encarregar amb llum i taquígrafs. Certament cal una revisió a fons de les encomanes recurrents i anar-les portant a l’interior de la pròpia administració però, mentrestant i donades les dificultats pressupostàries de la Generalitat, calen fórmules més àgils. En estos moments, per culpa de l’embolic burocràtic, la voluntat política de garantir a més de 3.000 xiquets la possibilitat d’anar d’acampada no es pot fer efectiva.
A més, ahir, com ja havia apuntat en la meua última crònica, vàrem tindre Comissió d’Avaluació Ambiental (on va quedar damunt la taula, a manca de nous informes, la reforma urbanística de la connexió entre el barri de Nazaret de València i el Port) i reunió, com tots els dijous, del “consellet”, la reunió preparatòria prèvia al ple del Consell. De la nostra conselleria només hi havia un parell de temes relacionats amb agricultura, en concret sobre l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA).
Disculpeu l’extensió!