jueves, 23 de junio de 2016

FER ELECTORALISME AMB ELS BOSCOS I ELS INCENDIS ÉS UNA VERGONYA.

Amb Sandra Mínguez i Javier Parra en el miting de Buñol de "Al a Valenciana"


Ahir dijous va començar amb una reunió que tenia prevista i a la qual no vaig anar. Al complexe administratiu “9 d’Octubre”, on està el meu despatx, es reunia l’Associació de Municipis Forestals (AMUFOR), que agrupa bàsicament ajuntaments del PSOE i del PP, i tenia en agenda passar-me. No ho vaig fer. Es tractava d’una salutació i presa de contacte per tal de que em comentaren sobre la seua trobada i els temes en els quals treballaven i les demanades que tenien cap a l’administració. Per sorpresa ens vàrem trobar en premsa un manifest d’AMUFOR que ja feia innecessari, al menys ahir mateix, el contacte. En el manifest se’ns acusava de desprotegir els boscos, no haver fet res sobre els incendis de 2012 (com sona) i reclamaven actuacions. El manifest deia, explícitament, que es donava suport a totes les demandes del sector forestal que, agrupat en la Plataforma Forestal, representa, entre altres, a les grans empreses que es dediquen al negoci de la fusta.
Nosaltres hem explicat en multitud de reunions i trobades que estem actuant diàriament en els boscos però que no hi ha actuacions miracle i que els processos de modificació de les polítiques forestals (suposant que existirà alguna cosa així en temps d’anteriors governs) no és cosa de quatre dies. Els ajuntaments saben que en un any no es pot revertir els errors de vint. I saben, de sobres, que publicar un manifest en premsa tres dies després dels pitjors incendis de l’any i dos dies abans d’unes eleccions és deixar-se instrumentalitzar, cosa en la qual nosaltres no anem a entrar. Tot això que escric els hi va explicar el cap de Gabinet de la conselleria, Fernando Rodrigo.
Una altra qüestió a la qual van dedicar ahir un temsp va ser aposar-me en contacte amb la periodista del diari “Levante”, Julia Ruiz, que va publicar que “VerdEQUO” havia posat en marxa una investigació interna per descobrir al “topo” que havia informat d’unes expulsions al partit. Vaig parlar amb ella per di-li que no existia tal investigació interna, que era mentida, que no buscàvem cap “topo”. Li vaig dir que em semblaria impresentable que un partit democràtic fera este tipus de coses i, com que nosaltres no ho fèiem, em semblava molt injust que se’ns acusara d’una cosa, per nosaltres molt greu, que no era certa. Em va dir que hui rectificarien.

En el Patronat del CEAM.

Quant a reunions, ahir vàrem reunir el Patronat del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM). Les limitacions econòmiques d’un centre de referencia com el CEAM van ser el centre de la trobada. En concret, la reunió del Patronat va servir, entre altres coses, per revisar els comptes de 2015, acordar la venda les condicions de venda d’una parcel·la per compensar dèficits d’anys anteriors, vore el nou Pla Estratègic que passa per una relació més estreta amb conselleria i acordar el Pla d’Igualtat.
També vàrem parar-nos en la Relació de Llocs de Treball del Centre que cal anar ajustant i que, només a primera vista, posa de manifest una cosa: estem pagant als nostres investigadors sous que estan molt per baix de la seua preparació i dels valor social del seu treball.
Després de dinar, tot l’equip de la Secretaria vàrem tindre un parell d’hores de sessió de treball per posar-nos al dia dels diferents (molts i diferents) temes que portem entre mans. Feia dos setmanes que no ens reuníem. 

Imatge del miting a Buñol (Foto: Robert Ortín)

El dia el vaig acabar a Buñol en un acte electoral, l’últim meu abans de les eleccions de diumenge, on vàrem omplir la Plaça de Las Ventas de la localitat. Vaig estar amb Javier Parra, d’Esquerra Unida, i Sandra Mínguez, de Podemos. Vaig repetir moltes vegades la idea de que el que ens juguem el dia 26 es parar la política de transferència de rendes del 99% de la població al 1% privilegiat que és el que portem vivint des de fa molts anys i que és el que explica que la desigualtat s’estiga multiplicant. Un canvi necessari en un nou model econòmic que siga capaç de viure en equilibri amb el planeta.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

En el CEAM no hay sólo un problema de dinero, falta una dirección clara.

Anónimo dijo...

Lo que está claro es que el sector forestal lo han paralizado, empresas que tienen que irse a trabajar a otras comunidades, obras que no salen, permisos que no llegan... ustedes tienen demasiados prejuicios y gobernar supone dar soluciones, llevan un año en el gobierno y de tanto vender humo se axfisiarán...

Anónimo dijo...

No, no em pateix seriós que un polític deixe plantat a ningú. Encara que siga per poder demanar explicacions i mostrar la teua disconformitat amb el que han publicat. No son formes...