viernes, 17 de junio de 2016

ELS PRIMERS GRANS INCENDIS DEL NOSTRE GOVERN

De matinada a l'incendi de Carcaixent.


Un dia llarguet el dijous 16 de juny.
A primera hora del matí teníem reunió amb tots els agents implicats en el cas de Lafarge, l’empresa cimentera de Sagunt que vol ampliar la zona d’explotació de la seua pedrera en la localitat i topa amb l’Ajuntament que vol protegir una de les zones previstes per a l’esmentada ampliació.
Així que abans de començar la reunió, representants de les diferents conselleries amb coses a dir vàrem posar en comú el nostres punts de vista per poder-los, després, compartir-los amb l’Ajuntament i l’empresa.
En la reunió vàrem estar una part de l’equip de Govern saguntí, amb el seu alcalde Quico Fernández, al capdavant; la direcció de Lafarge, amb el director Miguel Ángel Urbano, i representants de la nostra conselleria, de Territori i d’Economia.

Reunió amb els diferents agents del conflicte de Lafarge de Sagunt.



Al remat, com ja havia passat en altres reunions per separat, tots vàrem estar d’acord en que Lafarge havia de poder ampliar l’explotació en l’actual perímetre del salt del Llop, és a dir, foradar més; protegir Les Margues, que és el que l’Ajuntament vol convertir en Parc Natural Municipal (i des de la conselleria aplaudim la idea) , i requalificar la zona coneguda com El Pinyal, més a l’oest, per a que Lafargue puga continuar treballant.
L’acord està clar però, com que les desconfiances que s’arrosseguen són grans, caldrà seguir parlant per passar a paper els compromisos de cadascú. La revisió de l’actual conveni per acabar en una modificació que contemple, de manera simultània, els diferents passos a donar, és el següent pas a donar. En començarem a parlar la pròxima setmana i volem tindre tancats els canvi abans del mes d’agost.
D’eixa reunió vàrem anar a una segona amb l’Ajuntament d’Elx i la conselleria de Territori per vore com es concreta l’ampliació que el consistori il·licità vol fer del seu Parc Industrial per donar entrada a noves inversions i noves instal·lacions. S’havia parlat en premsa de posar en marxa plans excepcionals o, fins i tot, s’havia apuntat la possibilitat de fer una ATE. No. L’Ajuntament ja havia expressat fa temps la voluntat de portar a terme l’ampliació i del que es tracta és que es puga tramitar com un Pla d’Actuació convencional però, això sí, amb el màxim de celeritat per a que les dimensions del projecte no cause retards.
Sense temps per a massa cosa més, amb prou faena dinar, vàrem a anar, junt a la consellera Elena Cebrián a una reunió amb el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, i el seu equip per a comentar vida i miracles de l’EPSAR, l’empresa de sanejament d’aigua. La setmana que ve tenim Consell d’Administració i volíem comentar amb Hisenda des de les dificultats de gestió per culpa de la manca de personal fins la posada en ordre de les inversions ajustant-les al veritable sentit de l’empresa. EPSAR és un exemple de com es poden fer de mal les coses. 20 anys de PP han embolicat tant la troca que revertir els abusos sense que acaben pagant justos per pecadors no es senzill. En això estem i abans del Consell volem explicar públicament alguna de els coses que ens hem trobat.
Tots seguit, vaig anar a una reunió de l’Executiva de VerdsEquo del PV en la qual Carles Arnal va explicar la seua renuncia com assessor en la conselleria. Tot el món li va reconèixer la tasca fet durant l’últim i, més àmpliament, tota la seua trajectòria. En l’Executiva es va parlar d’actualitat política i de diferents qüestions d’organització interna, però jo em quede amb la petició unànime a Carles per a que continue prop nostre i col·laborant. Ho necessitem.



I quan ja semblava que podíem donar per tancada la jornada, les notícies, totes roines, que ens arribaven de l’incendi de Carcaixent, em van fer pensar que seria convenient anar al lloc del sinistre
Passades les huit de la nit, amb l’assessor parlamentari Ruben Tello, que, a més és de la zona, vàrem agafar el cotxe i ens en vàrem anar a Carcaixent.

 


L’incendi en esta localitat de la Ribera, junt amb el de Bolbaite, que ja és de despús ahir, i amb el de Terrateig, són els primers grans focs forestals des de la nostra arribada al Govern de la Generalitat. Les imatges d’ahir a la zona de La Barraca d’Aigües Vives eren esfereïdores. Ja negre nit, el foc arribava dalt del cim i començava a caixer cap a les urbanitzacions. Es van desallotjar cases i l’hospital. El foc, jo ho vaig vore a poc més de 500 metres, entrava en les vivendes.
Quan passen desgràcies així, quan veus als bombers i a la resta de personal com es juguen la vida en la lluita contra les flames, queda més clar que mai que cal apostar decididament per les tasques de prevenció, que invertir en previndre resulta més barat que invertir en curar (en apagar) i te’n adones que, amb l’estiu al damunt, amb la sequera que ens martiritza, hi ha poques coses més urgents que posar diners en prevenció.
Vàrem passar bona cosa d’hores en el lloc de l’incendi, parlant, escoltant, comentant sobre l’evolució del foc. Els alcaldes de la zona estaven destrossats, tristos. La gent del carrer, amb llàgrimes als ulls, veia desaparèixer una part de la seua vida, del seu paisatge vital. Va ser una experiència fotuda que no tinc cap interès en tornar a viure. Vorem que resulta hui el dia. Queda molt d’estiu per davant, caldrà estar atents i posar tots els mitjans al nostre abast per evitar repetir mal moments com els de la nit passada.

No hay comentarios: