viernes, 10 de junio de 2016

EL CEAM I LES RETALLADES EN TEMES DE CIÈNCIA.

Inauguració de la Jornada de celebració dels 25 anys del CEAM (Foto: Eli Pérez).

El Centre d’Estudis Ambientals de la Mediterrània (CEAM) és un orgull del Govern de la Generalitat, un orgull per al país. Es tracta d’una institució científica de prestigi internacional, referència en molts dels treballs que ha dut a terme en els darrers anys i amb unes instal·lacions d’alt nivell. Ahir vàrem celebrar el seu 25 aniversari.
No estan en el seu millor moment. I no perquè el seu personal haja perdut interès, capacitat o preparació. No. No estan en el seu millor moment perquè en els últims sis anys el CEAM ha perdut el 75% del seu personal, només queden 26 investigadors, i el mateix percentatge de pressupost fins quedar-se en 600.000 euros anuals.
En la inauguració de la jornada de celebració d’aniversari, els he reconegut el treball immens que han fet i fan en terrenys lligats a qüestió de meteorologia, de contaminació i de canvi climàtic. També els he dit que a curt termini no anem a poder augmentar-los el pressupost però que estem compromesos a fer-ho dins d’esta legislatura.
És cert, se’n ompli la boca d’orgull i d’interès per la ciència però costa trobar, enmig de tanta misèria pressupostaria, els diners imprescindibles.
En la reunió de subsecretaris i secretaris autonòmics que fem tots els dijous, “el consellet”, he defensat la necessitat d’aprovar, via decret llei, modificacions legals que ens permetran major intervenció des de la Generalitat i les seues empreses instrumentals en la gestió dels residus. La posada en marxa de les instal·lacions que es necessiten no poden esperar, en algunes comarques la situació és greu (ho he explicat moltes vegades) i s’han d’implementar solucions abans que siga massa tard. El recent incendi de l’abocador de neumàtics de Seseña és una bona mostra de la necessitat d’intervencions urgents quan una problemàtica s’enquista i les picabaralles administratives impedeixen actuar.
El dinar el vaig compartir amb el gerent de l’EPSAR, Enrique Lapuente, per anar preparant la reunió del Consell d’Administració de l’empresa del pròxim dia 21. Poc a poc van apareixen despeses que s’han fet de manera irregular durant els últims anys i que cal revisar. Hi ha moltes inversions que no s’han fet bé i despeses per conceptes que res tenen a vore amb l’objecte de l’EPSAR.


                   Amb la Diputació de València, treballant sobre la variant de Pedralba.


La vesprada  la vaig dedicar a una reunió de treball amb la Diputació de València sobre la recerca d’una alternativa per a la variant de Pedralba que no passe per dins del Parc Natural. L’embolic administratiu que significa parar una obra que ja està licitada no ens ha d’impedir la millor de les solucions: aconseguir fer la variant i protegir el parc. Ho farem de la ma les dos institucions. S’ha de tancar el projecte que ve de l’epoca Rus sense deixar fils sols i anar de cap a una alternativa que, certament, tardarà un poc més i serà un poc més cara però serà infinitament millor i, quan estiga feta, serà un orgull per a tots. I una cosa no puc deixar de dir, lligat a la referència que he fet abans de l’EPSAR: el poc més cara que puga ser la variant definitiva es paga, sobradament, amb qualsevol de les obres finançades irregularment per l’esmentada empresa. Per exemple: obres per a competicions esportives.
A última hora del dia vaig treballar amb el nostre director general de Residus, Joan Piquer, sobre la reunió de hui divendres del Consorci de València interior. En la sessió s’ha d’aprovar el pressupost i segueix obert el debat sobre si el president del Consorci ha de tindre o no sou. En cap altre consorci està professionalitzada la figura del President. La nostra tesi com a Generalitat, per tant, que no ha de cobrar però caldrà escoltar els ajuntaments i prendre una decisió.

No hay comentarios: