miércoles, 22 de junio de 2016

COMENÇA EL DIA DESPRÉS DELS INCENDIS

Informe provisional del Servei de Prevenció d'Incendis Forestals sobre el foc de Carcaixent.

Ahir vàrem començar la jornada al despatx de la consellera Elena Cebrián recapitulant tota la informació de la qual disposem sobre els incendis de la setmana passada. Hui dimecres estarem en Carcaixent, amb els alcaldes de totes les localitats afectades i el president Ximo Puig, per posar en comú el que va passar, les seues conseqüències i els passos a donar, en primer lloc, per anar recuperant el molt que s’ha perdut i, més a llarg termini, per reduir al màxim nous episodis similars.

Informe provisionales sobre l'incendi de Bolbaite.

Volem portar una proposta d’acord del Consell sobre actuacions després dels incendis. Una resposta ràpida és fonamental, igual que ho és fer notar que estem al costat dels pobles que han patit els focs. De tota manera, “el dia després” l’hem de completar seguint el que ha estat la nostra política “ a posteriori” dels grans incendis de més de 500 hectàrees: posar en marxa Meses de Concertació. Eixe és l’àmbit en el qual s’ajunten totes les persones, grups i institucions que tenen coses a dir en cadascun dels incendis i on, tots junts, podem debatre, decidir i fer el seguiment de les mesures de recuperació dels terrenys afectats. Tenim en marxa (perquè les Meses són dinàmiques i no acaben mai el seus treballs)  la Mesa de Concertació de l’incendi de maig de 2015 a la Vall d’Ebo i, gràcies a la gran participació que s’ha aconseguit, tots els passos s’estan fent des de l’acord i el compromís conjunt. En la regeneració dels boscos cremats no hi ha miracles però donant protagonisme els que més coneixen i viuen els  territoris els resultats són immillorables.
Això mateix serà el que fem a Carcaixent i a Bolbaite. No busquem aplaudiments sinó totes les veus. No hi ha millor recepta.

Amb l'alcalde d'Orba, Ignasi Cervera (primer a la dreta) i un equip d'arquitectes.

Abans de dinar he tingut, juntament amb el director general de Medi natural, Antoni Marzo, dos reunions:
1)   Amb l’alcalde d’Orba, Ignasi Cervera, i un taller d’arquitectura de la població que han fet un interessant projecte d'una nova activitat al municipi amb sensibilitat ecològica (foto 3). L’empresa promotora, la que ha contractat el jove equip, pretén recuperar espais degradats i posar-los en valor. Hauran de demanar una Declaració d’Interés Comunitari (DIC) i tramitar després la llicència que necessitarà els informes ambientals que depenen de nosaltres. Es tracta d’una instal·lació d’uns 120.000 m2 pensada per entre 1.000 i 1.500 usuaris. No és, per tant, un volum de persones xicotet per un poble, Orba, que té uns 2.500 habitants. Caldrà estudiar, per tant, si el projecte i el terreny poden absorbir este volum amb el que representa de serveis i dotacions. A més, està clar, de si geològicament l’espai és l’adequat per a la proposta que tenen.
2)   Amb Antonio Puchades i la resta de promotors del “Telefèric i Mirador de la Serra Gelada” de Benidorm. En han ensenyat el projecte i hem discutit llargament sobre el que representa instal·lar un telefèric en la punta més oriental de Benidorm, just on arranca el Parc natural de la Serra Gelada. Tenen tota la raó en el sentit que ara l’accés al Parc està molt limitat ja que és un terreny molt abrupte i que el telefèric donaria la possibilitat de que milers de persones el gaudiren. La resposta és, però, que este increment de l’us no compensa l’impacte que la nova construcció tindria pel Parc. Les normes urbanístiques del Parc Natural, el seu PORN, nega explícitament la construcció d’instal·lacions com la que ens ocupa. Ens han recordat que el procés de declaració del Parc va estar carregat d’irregularitats i que ells senten perjudicats els seus drets. Es queixen de la manca d’informació amb la qual se’ls ha tractat sempre i nosaltres els hem dit que això no volem que continue.

Amb els promotors del Telefèric de la Serra Gelada, al centre Antonio Puchades.

No vull deixar de referir-me a una informació que sobre  i apareixia ahir en el diari “Levante” i que, una vegada més, em situa com un conseller de fet per damunt (o quasi) de la mateixa consellera Elena Cebrián. És simplement mentida. Elena Cebrián és la meua superior i estic content i pagat de que així siga. Tinc la sensació que la reiteració d’este mantra del conseller en “l’ombra” pretén desgastar la relació amb Elena, però no els serà senzill. Jo sé de la seua intel·ligència i ella de la meua lleialtat.
Dit això, els arguments que es destaquen com a prova del meu excés de poder tampoc són gran cosa. Dir que sóc el que dirigeix  “la rama mediambiental” o que despatxe directament amb els directors generals que estan baix la meua responsabilitat, em semblen motius de molt poc pes. Seria molt més noticiós que el Secretari Autonòmic de Medi Ambient no  dirigirà Medi Ambient o que es reunira amb els directors generals d’altres departaments o els seus no es reuniren amb ells.
També vull afegir que quan es parla de cessaments en el meu departament i es citen els noms de Maria Diago, Germán Rodríguez o Carles Arnal, s’estan barrejant coses que tenen poc a vore. Diago, de la qual professionalment no tinc res dolent a dir, va ser rellevada perquè vaig considerar que necessitava un altre perfil al front del Departament de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic; Rodríguez era un cap de servei que portava molts anys en el càrrec i que el nou director general va decidir substituir (el nou Govern ha remogut desenes de caps de servei), i, quant al meu bon amic Carles Arnal, ell mateix ha explicat repetidament que deixa el càrrec d’assessor a finals de mes per iniciativa pròpia i raons estrictament personals. I jo vull afegir, amb gran dolor de cor tant per part seua com meua.
Llàstima que ningú m’haguera cridat per comentar tot això. El meu telèfon està a l’abast de qualsevol persona que tinga interès en parlar amb mi, periodistes inclosos, per descomptat. Esperem que a la pròxima hi haja més sort... i si no, què hi farem!

Fent un míting a Benimaclet (Foto: de la meua filla)


I dos coses més: la primera, que a la vesprada he tingut un acte electoral al barri de Benimaclet que, tot i coincidir amb un partit de futbol de la selecció estava ple de gent animosa i amb ganes; la segona, que abans de l’acte he passat per Hisenda per fer la declaració i em toca a pagar 3.800 euros... en dos terminis.

7 comentarios:

Anónimo dijo...

A l'incendi també s'ha cremat el lloc per a fer un abocador a Simat

Anónimo dijo...

Pensa vosté fer alguna cosa per protegir Els peixets d'Alboraia de la destrucció qué està dugent a terme estos dies la empresa del FEstival marenostrum? O simplement van a continuar amb la cantinela de no podem fer res?

Anónimo dijo...

senyor alvaro siga responsable amb el seu carrec i paralitze la destruccio dels peixets

Dani Ortiz dijo...

Seguisc el seu blog habitualment i trobe a faltar una entrada amb una opinió compromesa amb el parc natural de "Els Peixets" i la "burrada" que s'està fet per part de l'ajuntament i l'empresa organitzadora del festival Marenostrum. O es que el tema no interessa?

Pau Ferrer dijo...

Senyor Álvaro,

Per respecte a l'Horta i al territori, però sobretot per demostrar que els valencians no només hem canviat de Govern, si no també de model econòmic, li demane un posicionament ferm i públic contra el macro-festival dels Peixets. O ens vendrem de nou per quatre duros?

Pau Ferrer

Julià Álvaro dijo...

Ho he dit en altres llocs, no tenim comptències, no hi ha zones protegides però, malgrat tot, estem revisant, estudiant si ha afectacions que ens permetan actuar.

Pau Ferrer dijo...

No hi ha cap recurs possible per paralitzar-ho? Un canvi d'ús d'eixa magnitud és imparable? Quines són les conclusions de l'estudi d'afectacions que diu que han fet? Perquè senyor Álvaro, els Peixets ara mateix és un merder... I no es pot fer una declaració institucional contrària a la celebració del Festival, siga legal o no? O en aquestos temes només compta la legalitat? Li diré una cosa: Marina d'Or i l'aeroport de Castelló són legals, però també un desficaci, per no utilitzar una expressió més gruixuda.