miércoles, 15 de junio de 2016

CARLES ARNAL DEIXA LA CONSELLERIA. GRÀCIES CARLES!!

Amb Carles Arnal, en una visita a Serra, el passat mes de desembre.

Ahir va cessar Carles Arnal com assessor meu en la Secretaria Autonòmica de Medi Ambient i Canvi Climàtic. És una pèssima notícia ja que no hi ha altra persona com Carles. Ningú combina la capacitat tècnica i la política en temes mediambientals com Carles. Ell ha estat l’ànima del nostre partit durant, com a mínim, els últim 20 anys. Abans en Els Verds i ara en VerdsEquo del País Valencià, Carles Arnal ha estat per tots i totes una referència indiscutible. Jo no estaria de Secretari Autonòmic si en els darrers cinc anys Carles no haguera confiat en mi i encara menys estaria en el càrrec si, ara fa un any, no m’haguera garantit que ell se’n venia amb mi a conselleria. Precisament per eixe compromís, quan fa uns dies em va comunicar la seua voluntat de tornar a donar classes, estava molt preocupat per si m’estava gastant una mala jugada. Sí, me l’estava gastant. Sense ell jo seré molt pitjor Secretari Autonòmic però espere que li puga seguir consultant els meus dubtes i això, més o menys, compense l’absència.
Carles s’en va petició pròpia i per raons estrictament personals. Durant un any hem treballat molt i molt a gust. Per descomptat, deixa moltíssima faena feta i sobre ella continuarem treballant nosaltres. A vegades, des de diferents instàncies, s’ha qualificat Carles d’ecologista radical i totes eixes desqualificacions sense fonament que a vegades s’escolten. Mentida. Carles és persona sensata i raonable encara que, això sí, i per això és valuós, és home de principis clars. Els seues principis seran els que seguirem defensant i que ell no estiga, encara que només siga per fidelitat al seu llegat, no ens restarà ni un gram de fermesa en el compliment del programa polític en marxa en favor de la sostenibilitat mediambiental.
Dit el més important del dia, anem a altres coses.

 Foto de família, després de l'entrega de les Banderes Blaves als ajuntaments valencians.


El matí el vaig començar al Cabanyal de València, al costat del mar en l’acte de lliurament de les Banderes Blaves que reconeixen la qualitat de les nostres platges. Vaig compartir el lliurament amb la consellera Elena Cebrián, l’alcalde de València Joan Ribó, la regidora Pilar Soriano i desenes d’alcaldes i regidors de tot el país.
Ha estat un bon any. Els ports i platges valencianes han obtingut 125 banderes blaves i, més concretament, València ciutat ha obtingut bandera blava en totes les seues platges, Cabanyal i Malva-rosa incloses. Ens queda molt de treball per fer. Els guardons de hui demostren que disposem de zones de bany que estan molt bé però sabem, sabem perfectament, que hi ha altres indrets del país que es mereixen banderes negres. Queda per fer i, fins i tot queda per desfer, ja que hi ha zones destrossades urbanísticament, abandonades o a mig fer que caldria tornar al seu estat natural.
De tornada al despatx, he tingut un parell de reunions internes d’interès. La primera ha estat amb alguns dels companys de l’equip de conselleria per saber com anàvem a organitzar-nos amb l’absència de Carles Arnal i la segona, amb el director general de l’Aigua, Manuel Aldeguer per anar treballant en un tema que estava en l’esperit de “L’Acord del Botànic” i sobre el que hem avançat poc: es tracta de la gestió del cicle integral de l’agua urbana. Pretenem aconseguir un model de gestió pública, eficaç i transparent. Hem de garantir un abastiment de qualitat, combinat a un sanejament adequat. Estem parlant d’un dret humà i no d’un producte comercial. Hem revisat els models d’altres llocs, sabem les mancances i ara és moment de posar fil a l’agulla i anar concretant propostes de canvi i millora.
El tema sobre el que ahir em van insistir des de diferents mitjans de comunicació fa referència a una gasolinera fora de servei que hi ha a Alzira i que és propietat de la família d’un membre del nostre Govern, en concret, de la directora general d’Internacionalització, Mònica Cucarella. Sembla que hi ha queixes sobre els olors que desprèn la instal·lació i que Ajuntament i empresa no es posen d’acord sobre qui ha de prendre mesures per evitar-los. El consistori de la capital de la Ribera Alta ens ha demanat que posem esta instal·lació dins del Pla de Sellegat d’Abocadors i recuperació d’Espais Degradats que tenim previst pel conjunt de la legislatura. Doncs, molt bé. Ja tenim més de trenta peticions i compten en arribar a cinquanta. Segurament en podrem fer la meitat. Haurem de prioritzar tenint en compte com poden afectar la salut pública i les nostres possibilitats pressupostàries. En tot cas, igual que ja estem fent en altres indrets com la zona de La Murada, a Orihuela, amb la retirada de lixiviats, totes les obres que, per qüestions de salubritat, fem a causa de la inacció dels seus propietaris, després, per via judicial si cal, revertirem en ells el cost dels treballs.
La jornada la vaig acabar en la inauguració, o millor dit reinauguració, de l’edifici “Veles e Vents” per a convertir-lo en un centre d’oci, cultural i gastronòmic. El Consorci València 2007 (que inclou Ajuntament de València, Generalitat i Govern central) ha adjudicat l’espai a una empresa participada per Heineken i el grup del restaurant La Sucursal. Es tracta de donar un poc de vida al gran edifici i la seua zona d’influència. Tant de bo siga un èxit i acabe sent un espai no elitista sinó útil i obert al barri del Cabanyal i al conjunt de la ciutadania.


El remat de l’article, un anunci. Hui a les 19’30 a la Plaça de l’Escultor Frechina cel barri de Patraix participe en un acte electoral junt als companys Paula Espinosa i Carlos Galiana. Esteu tots convidats i convidades!!

No hay comentarios: