jueves, 30 de junio de 2016

L’OPOSICIÓ ES CREU ECOEMBES TOT I QUE ELS NÚMEROS NO IXEN.

En la Comissió de Medi Ambient de Les Corts.
Ja avise que el diari de hui és un poc llarg.
Començant pel final de la jornada, ahir van tindre compareixença en la Comissió de Medi Ambient de les Corts. Vaig començar poc abans de les cinc i vaig acabar pràcticament tres hores després.
Vaig haver de contestar a tres preguntes sobre places vacants de funcionaris en la meua Secretaria Autonòmica i dos compareixences, una sobre el nostre projecte de retorn d’envasos amb depòsit i una segona sobre l’empresa Reciclatges La Marina Alta SA, de la qual és accionista en un 93% l’empresa VAERSA. Anem a vore els tres apartats:
1. A preguntes del grup parlamentari de Compromís, vaig explicar que den 327 places que hi ha en les tres direccions generals per les quals em demanaven informació (Medi natural, Aigua i Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental) hi ha un total de 39 vacants, és a dir, un 12%. Vaig explicar que en el conjunt de la conselleria disposem de 1.963 places de les quals 377 estan vacants, quasi un 20%. I no hi ha forma de cobrir-les. Amb la conselleria d’Hisenda anem treballant per anar recuperant llocs però donades les limitacions pressupostàries i la manca de finançament les dificultats es multipliquen.
2. Sobre el retorn d’envasos amb depòsit vaig explicar els motius que ens porten a la seua implantació, la seua condició de model complementari a l’actual dels contenidors, les característiques del sistema, el seu funcionament i les entrevistes i consultes que hem mantingut amb els diferents sectors implicats. Des del Partit Popular em van contestar posar en dubte la majoria de dades que vaig donar i, usant les que proporciona Ecoembes, l’empresa que es dedica actualment a la gestió d’envasos lleugers i a qui li anem a disminuir en un 20 per cent el volum del qual s’ocupa, van negar la necessitat de la nostra iniciativa. Li ho vaig explicar de totes les maneres que vaig poder: al País Valencià es consumeixen cada dia 7 milions d’envasos dels que nosaltres incloem en el sistema (aigua, sucs, refrescos i cervesa en llandes, plàstic, vidre i tetrabrick) i només 2 van als contenidors que toca. La resta, prop de 5 milions, van al contenidors de resta i, per tant, a les plantes generals i, en bona part, a abocadors o, senzillament, acaben tirats pels carrers, places, carreteres o platges. I vaig explicar: Ecoembes cobra pels 7 milions d’envasos i només paga als ajuntaments per 2. La resta es recull a costa de tots els ciutadans. Ecoembes manté que la seua taxa de recuperació és del 74’8% però ens acaba d’oferir doblar els resultats (?). Així mateix diu que passaran d’un pagament de 4 milions als ajuntaments a 17, cosa que sembla poc coherent si ara ja es recuperen ¾ dels envasos.
Compromís i Ciutadans, estos fent multitud de preguntes, van estar estar més o menys d’acord amb la proposta. Ambdues formacions porten el SDDR, el retorn amb dipòsit en els seues progarmes electorals. En canvi, el Partit Socialista, un dels components del Govern, tot i portar-ho també en el seu programa, es va mostrar obertament desconfiat amb el projecte i preocupat per si la pèrdua de negoci d’Ecoembes podia repercutir en el servei que es donara per part d’esta empresa en altres àmbits dels residus. Vaig acabar dient que estem absolutament decidits atirar el projecte avant, que és un sistema que dona resultat immillorables en moltíssims països com ara Noruega, Alemanya, Dinamarca, Suècia, Finlandia, Islandia, la meitat dels Estats Units, la meitat d’Austràlia, etc... En tots els llocs s’arriba a uns resultats de recuperació d’envasos i, per tant de reciclatge, que supera de mitjana el 85%. Actualment en España, no assolim ni el 30%. Estem decidits a portar el sistema avant igual que estem absolutament oberts a rebre tots tipus d’observacions, suggeriments i propostes que ens ajuden a anar perfilant i millorant el sistema definitiu.



3. El tema de Reciclatges La Marina Alta SA és complexe. Es tracta de l’empresa (pública, 93% propietat de VAERSA i 7% dels ajuntaments) que gestiona la planta de transferència de residus de la comarca esmentada. Estos ajuntaments, per causa de la negativa del Consorci de Residus Comarcal a revisar, durant 2011 i 2012, les taxes que havien de pagar a l’empresa FCC pel tractament del fem van generar un deute de 1’5 milions d’euros. Llavors controlava el Consorci el PP. Els diners els pagaven els ajuntaments a FCC a través de Reciclatges de la Marina Alta SA que, simplement, feia d’intermediari. Ara, com que pels ajuntaments és molt complexe pagar el deute, el Partit Popular reclama (així m’ho van reclamar ahir a mi) que siga Reciclatges, en base als seus romanents, qui faça el pagament a FCC. Des de VAERSA, accionista principal i empresa depenent de la meua Secretaria, es reconeix la necessitat (i l’obligació) de invertir els romanents en la Marina Alta però legalment es considera que no es pot fer el pagament directe del deute. En tot cas, el tema està judicialitzat i, en el pitjor dels casos, un jutge decidirà. De tota manera, i per no haver de deixar la decisió en mans judicials, VAERSA, i així ho vaig explicar jo ahir, fa diferents propostes d’inversió concretes de noves plantes de compostatge o de carbó hidrotermal que es puguen amortitzar a mig termini i compensen els ajuntaments pel seu deute gràcies als beneficis que generen. Des del Partit Popular ens van criticar que no havíem rebut als alcaldes de les poblacions afectades. Sí que hem tingut reunions amb ells. Jo personalment en una ocasió i col.laboradors meus més vegades. En tot cas, vaig dir que no teníem notícia de noves peticions de reunions però em vaig comprometre a convocar quan ens ho reclamaren tantes reunions i contactes com fora necessari. La voluntat d’arribar a un acord satisfactori per tots és absolut. De tota manera vaig acabar recordant que va ser el Consorci controlat pel PP qui va congelar les taxes (contra el que deia el contracte entre els ajuntaments i FCC) i va ser el mateix Consorci qui, després, va voler que Reciclatges La Marian Alta SA pagarà el deute que ella no havia generat. No es tracta de que tot siga diner públic. Les coses s’han de pagar conforme a llei i cadascú ha d’assumir la responsabilitat pels seus actes. Dit tot això, espere una solució en breu.
Abans de les Corts, el matí l’havia dedicat a un seguit de gestions sobre els eterns problemes amb les encomanes a VAERSA que, cada vegada per una qüestió diferent, es retarden molt més del previst. Ahir quan ja semblava que estava desencallada l’encomana de “Senda Verda” que afecta al manteniment de les zones d’acampada, qüestions d’economicitat, ens van tornar a parar la proposta. Caldrà buscar maneres de fer més operatives estes gestions ja que resulta incomprensible que tenint una empresa pública com VAERSA tinguem tantes dificultats en encarregar-li faenes. Resulta difícil d’entendre que durant any VAERSA, en mans d’uns directius que ara estan en als peus de la justícia, es convertira en un focus de corrupció i ara no puga ni fer les tasques quotidianes que se li volen encarregar amb llum i taquígrafs. Certament cal una revisió a fons de les encomanes recurrents i anar-les portant a l’interior de la pròpia administració però, mentrestant i donades les dificultats pressupostàries de la Generalitat, calen fórmules més àgils. En estos moments, per culpa de l’embolic burocràtic, la voluntat política de garantir a més de 3.000 xiquets la possibilitat d’anar d’acampada no es pot fer efectiva.
A més, ahir, com ja havia apuntat en la meua última crònica, vàrem tindre Comissió d’Avaluació Ambiental (on va quedar damunt la taula, a manca de nous informes, la reforma urbanística de la connexió entre el barri de Nazaret de València i el Port) i reunió, com tots els dijous, del “consellet”, la reunió preparatòria prèvia al ple del Consell. De la nostra conselleria només hi havia un parell de temes relacionats amb agricultura, en concret sobre l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA).
Disculpeu l’extensió!

L’ALBUFERA VOL SEGUIR VIVA. ¡VISCA L’ALBUFERA!

En  la presentació de les jornades Life Albufera en el Jardí Botànic

L’Albufera i el Botànic van ser ahir el tema i l’escenari de la meua primera activitat.
A la seu del Botànic, a València, vaig estar en la presentació de les jornades de clausura sobre el projecte Life Albufera que es tanca ara després de tres anys d’investigació. S’han estudiat les tres zones humides artificials de l’Albufera, els tancats de la Pipa, de l’Illa i de la Milia, i el paper que juguen en la conservació de l’ecosistema del llac. Les conclusions que es posaran en comú es refereixen a la millora de les aigües i la protecció dels hàbitats afectats.
En el meu parlament vaig destacar la necessitat de ser molt rigorosos en la cura de l’Albufera i prioritzat les aportacions d’aigua en qualitat i quantitat. S’ha fet molta faena en els últims 30 anys però queda molt més per fer. L’Albufera ha passat del col·lapse a finals dels anys 70 del segle passat a una situació de millora evident que ara porta molt de temps sense millorar.
A continuació vaig anar a la conselleria i la primera reunió ha sigut per preparar els temes de la Comissió d’Avaluació Ambiental que farem hui dijous. Tot apunta que serà una sessió prou de tràmit ja que els dos temes que estava previst que anaren i sobre els quals hi havia més expectació es queden fora. El projecte d’Ikea Alacant ja ha decaigut per la retirada dels promotors i Puerto Mediterraneo encara no està a punt. No m’agrada haver d’anar explicant que Puerto Mediterraneo no entra en la Comissió ja que sembla que no hi haja altre projecte al qual referir-se però com que, quan s’acosta final de mes, em toquen periodistes per interessar-se per la qüestió, ho explique. El que si vorem serà, i és important, el Pla Especial del Port de València que contempla una zona de transició entre el barri de Nazaret i les instal·lacions portuàries que pot millorar eixe espai. Caldrà vore en quines condicions es pot desenvolupar el Pla.
El dinar el vaig fer amb alguns dels participants en les jornades del projecte Life Albufera al qual m’he referit adés. Ha estat una hora d’interessantíssima conversa sobre com millorar l’Albufera i, tot siga dit, jo que pretenia escoltar i poc més, me’n he anat carregat de compromisos i amb noves trobades en l’agenda. Per cert, erem 8 persones i el compte (a raó d’un menú de 9’75 per cap) ha corregut a càrrec de la Direcció General de Medi Natural. Ho destaque perquè és la primera vegada en un any de Govern que acabe no pagant-me jo el dinar.
La vesprada la vaig dedicar íntegrament a treballar sobre les meues intervencions de hui dijous davant la Comissió de Medi Ambient de Les Corts. Fins ahir no havia tingut temps de preparar-me-les. Ahir van elaborar les respostes amb el Cap de Gabinet de la Consellera, Fernando Rodrigo; l’assessor parlamentari, Rubén Tello, i el director de VAERSA, Vicent Garcia. Tinc un total de dos compareixences (una sobre l’empresa Reciclatges de La Marina Alta, les diferències sobre pagaments pendents amb alguns ajuntaments de la comarca i les propostes per solucionar-ho, i l’altra, sobre la implantació dels sistema de retorn amb dipòsit per a envasos), les dos demandades pel Partit Popular, i tres preguntes sobre tema de personal en les diferents direccions generals de la meua competència que em plantejarà el grup de Compromís. Fins ara totes les vegades que he anat a Les Corts han estat compareixences intenses però educades i respectuoses, espere seguir igual.

miércoles, 29 de junio de 2016

MENTRE ENS DUTXEM PAGUEM L’EXPO O LA COPA AMÈRICA.

Just abans de començar la reunió del Consell d'Administració de l'EPSAR.


Comence pel final de la jornada d’ahir, o quasi pel final. La vesprada la vaig dedicar al Consell d’Administració de l’EPSAR, l’empresa de sanejament d’aigües. Teníem un ordre del dia llarg i complicat.
Havíem aprofitat la consellera Elena Cebrián i jo per dinar amb el gerent de l’EPSAR i preparar algun detall que quedava del Consell després que ahir ja li dedicarem un temps.
La reunió del Consell va servir per revisar l'estat d'execució del pressupost de l'entitat este any 2016 i es detecta unes dificultats per portar avant les obres previstes per la manca de personal. Les restriccions a nivell de contractació de treballadors comporta pèrdua d'agilitat en el desenvolupament de les obres i, per tant, retards que signifiquen menys inversió i, al remat, també menys creació de llocs de treball. Per manca de la despesa que significa augmentar lleugerament el personal (EPSAR té només 46 treballadors) es perd l'oportunitat de crear gràcies a les obres a fer centenars de llocs de treball.
En este sentit, vàrem revisar també la necessitat de disposar de funcionaris en l'empresa per fer les tasques de cobrament de les taxes. Fins ara mai s'havia disposat d'este tipus de personal, cosa que podria ser irregular. Estem en la fase de consulta per vore exactament com portar a la pràctica l'adequació del control del cobrament impositiu a les normes vigents.
El Consell també va donar llum verda a un acord amb “Enginyeria sense Fronteres”
per firmar un conveni per a analitzar en tots els municipis de més de 20.000 habitants tots els aspectes que tenen a vore amb el reconeixement del dret humà a l'abastiment i sanejament de l'aigua: universalitat, transparència informativa, no discriminació rendició de comptes i participació.
El tema estrela de la reunió va ser l'informe presentat per la gerència que detectava un seguit de despeses que històricament ha fet l'EPSAR a compte del canon de sanejament (és a dir la taxa que es paga per a l'us domiciliari de l'aigua, la seua arribada i la seu depuració) i que res tenen a vore amb el seu objecte.
L'EPSAR va suportar en el rebut de l'aigua que arriba a totes les cases més de 7 milions d'euros de la Copa Amèrica (neteja del camp de regates), 7 més de l'Expo de Saragososa (amb lloguer de pisos inclòs), quasi 30 de neteja de séquies lligat també a la Copa Amèrica, més de 40 per dessalinitzar, quasi 15 per abastiments i més de 20 de modernització de regadius. Un catàleg amplíssim: des de festes per a uns poquets a inversions necessàries però repercutides allà on no toca.
El nostre repte és demanar les responsabilitat que siguen pertinents per este desviament de recursos, per tant arbitrarietat i tot el que això puga amagar, i posar ordre en les futures inversions i treballs, de manera que no siguen els usuaris elq eu paguen per la mala gestió passada.
Al final, alguns mitjans em van preguntar al respecte. No és una qüestió menor.


                                         Reunió amb l'Ajuntament de Palma de Gandia.

Anant cap arrere en la jornada d’ahir dimarts, a primera reunió del dia havia estat amb l’Ajuntament de Palma de Gandia, en concret amb els seus regidors Andreu Faus i Adolf Minyana. Els dos representants municipals, al director general de l’Aigua, Manuel Aldeguer, i a mi mateix, ens han explicat que tenen greus problemes d’abastiment d’aigua en el municipi per culpa de la contaminació per nitrats. Tenen por que en breu hi puga haver limitacions en l’ús de l’aigua per part de les autoritats sanitàries. Busquen, per tant, alternatives. Vàrem revisar els resultats dels anàlisis i en nitrats les xifres són altes però estan en paràmetres acceptables. De tota manera, la nostra proposta és doble: han de buscar pobles de l’entorn amb els quals puguen compartir pous (ells tindran aigua i l’altre municipi s’estalviarà diners en l’explotació) o buscar en el propi municipi aqüífers més profunds en millors condicions. El que sí és necessari és controlar les zones agrícoles ubicades en l’entorn del pou de la població ja que són les que estan contaminant els aqüífers. És necessari modernitzar els regadius i fer àrees de protecció en les quals no es puguen usar determinats fertilitzants.
Després, i com ja va sent costum, he tingut un parell de visites d’alts càrrecs de la Secretaria Autonòmica reclamant la meua intervenció en problemes de personal que els afecten. La primera, la directora general de Prevenció, Delia Álvarez, que no hi ha forma de que li arriben els funcionaris que li pertoquen després de la creació de la nova àrea que dirigeix. Funcionaris mediambientals que depenien de l’antiga conselleria d’Infraestructures s’han quedat enganxats en Presidència i no arriben a la nova direcció general de Prevenció. L’altra ha estat el director de VAERSA, Vicent Garcia, que necessita urgentment llum verda d’Hisenda per a fer les substitucions de vacances dels treballadors de les plantes de residus de Picassent i Alzira. No és qüestió de diners, els diners ja els té VAERSA, sinó de permís per contractar ja que, si no, no es disposarà de prou personal per absorbir l’acumulació d’entrada de fem. Són coses d’aquelles que s’anomenen burocràtiques, tenen poc “glamour” polític però, en el dia a dia, són fonamentals.
Per un altre costat, ahir, de nou, en diferents moments del dia, vàrem haver de tornar a contestar a per què Medi Ambient no fa res per evitar el macrofestival que es vol fer a l’horta d’Alboraia, al costat delmar, al costat de l’Ermita dels Peixets. Circula, fins i tot, que nosaltres hem donat permís. No és cert. Jo ja he dic per activa i per passiva, en declaracions en premsa, en les xàrcies socials i a qualsevol que m’ha preguntat que, personalment, em sembla molt poc oportú que una zona d’horta de l’entorn de València acabe transformada en recinte d’una gran festa musical. Afegint, això sí, que es tracta d’uns terrenys que, en bona part, presentaven un estat de degradació prou avançat. Dit això, nosaltres no hem donat cap permís, l’única cosa que hem dit des de la conselleria és que no tenim competències al respecte ja que no hi ha zones protegides afectades, ni flora, ni fauna ha preservar. Em consta que altres instàncies del Govern, lligat als plans de protecció de l’Horta, sí estan treballant en evitar que el macrofestival puga perjudicar el valuós territori en qüestió. Certament resulta un poc frustrant respondre a peticions d’intervenció dient “jo no tinc competències” però, dissortadament, és així. On les tenim, les exercim i tenim prous exemples que ja comencen a ser coneguts.

martes, 28 de junio de 2016

DEL SORPASSO A LA SORPRESA




En la Executiva de Compromís, revisant els resultats electorals (foto: Meritxell Mulas).


El dia després de la eleccions (bis) ha estat una  jornada marcada, com no, per les votacions però això no pot distraure de la molta faena que tenim per davant. Els resultats estaven en totes les converses però el temes d’atenció, a peu d’obra, aquells dels quals em vaig ocupar ahir, eren uns altres. I no depenien del desenllaç de les eleccions.
Dit això, no vaig a defugir tres ratlles sobre els resultats d’ahir.
Impressionant el triomf del PP que, tot siga dit, ve de tindre un 44% del vot en 2011 ( 53% al País Valencià) a un 33 ara (35 al País Valencià). Fins i tot a Xàtiva  ha guanyat el PP després d’escoltar Alfonso Rus dir que votaria als populars. Res més a dir ni del PP ni d’aquells que l’han votat.
En el nostre cas, és possible que la unió amb Esquerra Unida haja sumat menys del previst, que les bones enquestes hagen desactivat una part dels nostres i activitats als altres, però, no ho oblidem, “A la valenciana” ha mantingut un resultat espectacular, ací sí que hi ha hagut “sorpasso” (per quasi tercera vegada) i el procés de canvi només ha fet que començar.
La clau estarà en fer, des dels governs on estem, les coses que hem dit que anàvem a fer i que ja estem fent. No se’ns va a jutjar per les coses que li critiquem al PP sinó per les nostres accions. Hem vingut a canviar de la ma de la gent la vida de la majoria més desafavorida i no hem de parar. La ciutadania ha de notar que estem al seu costat. Hem de complir el que s’espera de nosaltres i comunicar-ho adequadament.

Amb la consellera Elena Cebrián i la resta de membres del Consell d'Administració de VAERSA

Tornant a la jornada d’ahir, la vàrem començar al meu despatx amb una reunió sobre política forestal amb els directors generals de Medi Natural i Prevenció. El tema clau està en com accelerar el procés de posada en marxa dels treballs previstos. Les dificultats que tenim per tancar les encomanes amb la nostra empresa instrumental VAERSA ens complica molt el dia a dia i el que podria ser una gestió senzilla es converteix en una carrera d’obstacles.
Immediatament després vàrem anar un Consell d’Administració precisament de VAERSA en el qual vàrem revisar des de l’accident mortal de fa unes setmanes ne la planta d’Alzira (la investigació no aporta cap explicació i esperem el dictàmen judicial) fins a l’elaboració de la Relació de Llocs de Treball que volem que siga ajustada a les dimensions de l’empresa i que ara està en mans de Funció Pública. La necessitat  de buscar fórmules per agilitzar les contractacions de VAERSA amb la conselleria i els processos de selecció, així com el paper que ha de jugar l’empresa en el nou sistema de  gestió d’envasos (SDDR) també van estar en l’ordre del dia del Consell.
L’hora de dinar la vaig dedicar a revisar documentació sobre el cicle urbà de l’aigua. Estem buscant vies per millorar el control i garantia de l’abastiment d’aigua, una demanda en la qual coincideixen des de les empreses dels sectors (que volen tindre el màxim de seguretat en la gestió que fan), als ajuntaments i els mateixos usuaris. No és un tema senzill, ni immediat però que caldrà incidir en ells en els pròxims mesos.

Naus de compostatge de la Planta de Tractament de Residus de DAM a Carcaixent.

En acabar de dinar, juntament amb el director de l’EPSAR, Enrique Lapuente, vàrem a anar fins a Carcaixent a visitar la planta de Tractament de Residus de l’empresa “Depuración de Aguas del Mediterraneo” (DAM). Allà vàrem revisar les diferents variants de treballs que porten a terme amb especial atenció a la valorització per mitjà dels compostatge dels llots provinents de la depuració de d’aigües residuals i l’àrea de I+D+I .

El final de la jornada, ja després de tornar de La Ribera, el vaig dedicar a reunions de partit, primer, l’Executiva de VerdsEquo, i posteriorment, la de Compromís. Anàlisi de les eleccions i escollir els equips de negociació de cara a la formació del nou Govern de l’Estat, eixos eren els temes a tractar. L’anàlisi llarg i l’elecció dels negociadors curta perquè tinc la sensació que hi haurà poc a negociar.

viernes, 24 de junio de 2016

EL PROJECTE DE RETORN D’ENVASOS AMB DEPOSIT (SDDR) ARRIBA A LA CAMBRA DE COMERÇ

En la Comissió de Comerç, Indústria i Medi Ambient de la Cambra de Comerç de València


A vegades, moltes, anar al que se suposa territori hostil o poc propici és satisfactori i molt útil. És el que hem va passar ahir en la conversa que vaig tindre en la Cambra de Comerç en el si de la Comissió de Comerç, Indústria i Medi Ambient. El tema era el SDDR, el nostre projecte de tornar al depòsit per a envasos. Hi havia una trentena de persones, de diferents sectors econòmics, que volien explicacions i satisfer dubtes sobre el nostre pla.
D’entrada he de dir que em vaig trobar una actitud positiva, de gran interès i, això sí, considerable preocupació i desconfiança. També hi va haver veus de clar acord amb el nostre projecte.
La preocupació pel medi ambient va ser una coincidència expressada per tots però, a partir d’eixe punt d’acord, el que jo vaig notar és la sensació de que “si les coses funcionen per a que fer experiments”. Jo vaig explicar, contestant a totes les preguntes que se’m varen fer, que del que es tracta és de millorar el resultats de recollida i reciclatge, consolidar comportament més sostenibles i mediambientals més respectuosos i que tot això siga no només amb cost zero sinó incrementant el moviment econòmic general.
Vaig eixir qüestions de tot tipus, moltes vinculades al xicotet comerç, a la distribució, a les normatives de sanció, al tema de redacció de la llei... Certament, les campanyes d’Ecoembes van servir d’argumentari d’algunes de els preguntes que se’m vàrem fer però una a una les vaig anar desmuntant. També vaig aprofitar per explicar que estem oberts a que la gestió del sistema de SDDR siga mixta pública-privada i que, de fet, li havien proposat a Ecoembes algun tipus de col·laboració en este sentit que, esperem, es puga concretar en el futur.
Quedàrem que els nostres tècnics estaven a la seua disposició per baixar fins als detalls més concrets del projecte i que quan, en breu, disposarem ja d’esborranys tècnics i econòmics els posaríem en comú.
Van ser dos hores i mitja de conversa. Ho torne a dir: segur que productiva conversa.
Acabat l’acte vaig tindre ocasió de comentar amb Manuel García-Portillo, president de Tecnidex, sobre la negativa de la conselleria a la celebració d’un concert de música clàssica obert al públic que l’empresa feia tradicionalment en les instal·lacions de l’oficina tècnica de l’Albufera en El Palmar. García-Portillo volia saber les raons del “no permís” iquines possibilitats alternatives hi podia haver. 
De la Càmara de Comerç van anar a conselleria on teníem reunió preparatòria del Consell d’Administració de VAERSA que farem dilluns vinent. 
Abans, però, vaig tractar amb el subdirector de Medi Natural, Josep Nebot, diferents temes que teníem pendents i que, afortunadament, encara que tard, estan quasi resolts. Estàvem a l’espera de modificacions pressupostàries que ens possibilitaren la neteja i manteniment d’àrees recreatives a tot el país i ja tenim els diners a disposició. Això vol dir que permisos d’acampades que no podíem donar es podran atorgar en els pròxims dies, així que les instal·lacions estiguin a punt.
Altra qüestió era l’informe que el servei de Vida Silvestre estava fent sobre possibles afectacions que la celebració del festival Arenal Sound a espècies protegides. L’informe, que ja s’ha enviat a l’ajuntament de Burriana, resolt que no hi ha afectació significativa. I de festival a festival, se’ns ha reclamat per banda de diferents col·lectius que la conselleria evitara que es fera el macrofestival MareNostrum en la zona de la platja del Miracle i dels Peixets d’Alboraia. Hem dit repetidament que no tenim competències al respecte. De tota manera, no sembla que una zona d’horta quasi integrada en una platja s’haja de sacrificar per a fer un festival musical de grans dimensions. Cert que el seu estat d’abandonament i degradació també era indiscutible. Em consta que s’està estudiant el tema a fons.
Ja en l’esmentada reunió preparatòria del Consell de VAERSA, comence per dir que també va ser una sessió de treball llarga. Es va revisar l’ordre del dia de dilluns que inclou des de l’informe de l’accident de la planta d’Alzira que, fa unes setmanes, va costar la vida d’una persona fins la redacció de la definició concreta dels llocs de treball a l’empresa, els processos de selecció de personal o les modificacions a fer en l’empesa per donar-li més agilitat i fer-la més operativa, més útil i més estable. Dilluns pendrem decisions.
Després de dinar vaig aprofitar (com sempre amb retard) per firmar documents i llegir alguns papers que tenia pendents. Alguna cridada, i a casa.


Joan Baldoví "en acció" durant el miting de tancament de campanya al barri de Russafa.

A la nit vaig estar en l’acte de tancament de campanya de “A la valenciana” de cara als comicis de diumenge. Va ser en el barri de Russafa i, a dos dies de votar, l’ambient és de gran esperança. Diumenge a la nit eixirem de dubtes... o no.
Com que estem a dissabte, us deixe una cançó. Esta vegada pensant en les votacions que s'acosten i el valor d'esperança que, ara sí, suposen. Una cançó amb gust de canvi de règim que crec que és el que està en marxa. https://www.youtube.com/watch?v=82zOXMJBT7c

jueves, 23 de junio de 2016

FER ELECTORALISME AMB ELS BOSCOS I ELS INCENDIS ÉS UNA VERGONYA.

Amb Sandra Mínguez i Javier Parra en el miting de Buñol de "Al a Valenciana"


Ahir dijous va començar amb una reunió que tenia prevista i a la qual no vaig anar. Al complexe administratiu “9 d’Octubre”, on està el meu despatx, es reunia l’Associació de Municipis Forestals (AMUFOR), que agrupa bàsicament ajuntaments del PSOE i del PP, i tenia en agenda passar-me. No ho vaig fer. Es tractava d’una salutació i presa de contacte per tal de que em comentaren sobre la seua trobada i els temes en els quals treballaven i les demanades que tenien cap a l’administració. Per sorpresa ens vàrem trobar en premsa un manifest d’AMUFOR que ja feia innecessari, al menys ahir mateix, el contacte. En el manifest se’ns acusava de desprotegir els boscos, no haver fet res sobre els incendis de 2012 (com sona) i reclamaven actuacions. El manifest deia, explícitament, que es donava suport a totes les demandes del sector forestal que, agrupat en la Plataforma Forestal, representa, entre altres, a les grans empreses que es dediquen al negoci de la fusta.
Nosaltres hem explicat en multitud de reunions i trobades que estem actuant diàriament en els boscos però que no hi ha actuacions miracle i que els processos de modificació de les polítiques forestals (suposant que existirà alguna cosa així en temps d’anteriors governs) no és cosa de quatre dies. Els ajuntaments saben que en un any no es pot revertir els errors de vint. I saben, de sobres, que publicar un manifest en premsa tres dies després dels pitjors incendis de l’any i dos dies abans d’unes eleccions és deixar-se instrumentalitzar, cosa en la qual nosaltres no anem a entrar. Tot això que escric els hi va explicar el cap de Gabinet de la conselleria, Fernando Rodrigo.
Una altra qüestió a la qual van dedicar ahir un temsp va ser aposar-me en contacte amb la periodista del diari “Levante”, Julia Ruiz, que va publicar que “VerdEQUO” havia posat en marxa una investigació interna per descobrir al “topo” que havia informat d’unes expulsions al partit. Vaig parlar amb ella per di-li que no existia tal investigació interna, que era mentida, que no buscàvem cap “topo”. Li vaig dir que em semblaria impresentable que un partit democràtic fera este tipus de coses i, com que nosaltres no ho fèiem, em semblava molt injust que se’ns acusara d’una cosa, per nosaltres molt greu, que no era certa. Em va dir que hui rectificarien.

En el Patronat del CEAM.

Quant a reunions, ahir vàrem reunir el Patronat del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM). Les limitacions econòmiques d’un centre de referencia com el CEAM van ser el centre de la trobada. En concret, la reunió del Patronat va servir, entre altres coses, per revisar els comptes de 2015, acordar la venda les condicions de venda d’una parcel·la per compensar dèficits d’anys anteriors, vore el nou Pla Estratègic que passa per una relació més estreta amb conselleria i acordar el Pla d’Igualtat.
També vàrem parar-nos en la Relació de Llocs de Treball del Centre que cal anar ajustant i que, només a primera vista, posa de manifest una cosa: estem pagant als nostres investigadors sous que estan molt per baix de la seua preparació i dels valor social del seu treball.
Després de dinar, tot l’equip de la Secretaria vàrem tindre un parell d’hores de sessió de treball per posar-nos al dia dels diferents (molts i diferents) temes que portem entre mans. Feia dos setmanes que no ens reuníem. 

Imatge del miting a Buñol (Foto: Robert Ortín)

El dia el vaig acabar a Buñol en un acte electoral, l’últim meu abans de les eleccions de diumenge, on vàrem omplir la Plaça de Las Ventas de la localitat. Vaig estar amb Javier Parra, d’Esquerra Unida, i Sandra Mínguez, de Podemos. Vaig repetir moltes vegades la idea de que el que ens juguem el dia 26 es parar la política de transferència de rendes del 99% de la població al 1% privilegiat que és el que portem vivint des de fa molts anys i que és el que explica que la desigualtat s’estiga multiplicant. Un canvi necessari en un nou model econòmic que siga capaç de viure en equilibri amb el planeta.

PER UNA VEGADA, OJALÀ GUANYEN "LOS MALOS"


Amb el Comitè d'Empresa de Lafarge de Sagunt.

La jornada d'ahir va començar amb una reunió amb el Comité d'Empresa de Lafarge de Sagunt. Eren una dotzena de persones les que venien a vore'm, entre elles el secretari general d'UGT del País Valencià, Ismael Sáez. Cal dir d'entrada que la reunió estava prevista des de feia dies per a les 12 del migdia però, com que a mi m'havien eixit compromisos ineludibles d'última hora, ells es van afaptar al meu horari i avançàrem la reunió.
La conversa va ser d'allò més cordial. Els treballadors de Lafarge estan preocupats pel futur de l'empresa i saben que totes les incerteses que provoca el conflicte existent els perjudica. Vol dir això, i va ser una cosa comentada, que resoldre'l és la millor garantia de futur.
El Comité ens va expressar la necessitat de que s'accelere el permís d'ampliació d'explotació de l'actual pedrera del Salt del Llop. La nostra resposta, com ja hem expressat en altres ocasions, va ser que seguirem els tràmits sense demores i que els únics retards corresponen al volum de treball de qui ha de fer els informes jurídics necessaris.
Dit això, vàrem reflexionar sobre la necessitat de revisar l'actual conveni entre Lafarge i l'Ajuntament de Sagunt de manera que, simultaniament, es puga protegir el bosc de Romeu i obrir la zona del Pinyal a futures extraccions.
Certament els treballadors no acaben de refiar-se que això es resolga però estan disposats a ajudar. Nosaltres els vàrem emplaçar a primers de julilol que es quan vàrem quedar que empresa i Ajuntament començaran a concretar en papers el futur acord.
L'ampliació de l'explotació actual va pel seu camí però està clar que resoldre-ho tot de colp és la millor garantia de futur.


A l'Ajuntament de Carcaixent amb els municipis afectats pels incendis de la setmana passada.


Acabada esta reunió vàrem eixir, junt amb la consellera Elena Cebrián, cap a Carcaixent, on el president Puig havia convocat una trobada amb els alcaldes dels pobles afectats pels quatre incendis de la setmana passada: els de Carcaixent, Bolbaite, Benifairó i Terrateig.
Va ser un acte útil. La consellera Cebrián va explicar les circumstàncies dels incendis i les previsions d'ajudes i actuacions cap el futur. Hui mateix el Consell aprovarà una ordre d'ajudes al qual es podra sumar els municipis afectats segons les pèrdues patides. Una vegada recollides totes les demanades se'ls farà front a partir dels fons de contingència dels quals disposa la Generalitat.
La reunió, durant la qual els alcaldes van expresar les seues queixes i demandes, va servir per crear un clima de colaboració que s'haurà deconcretar en la convocatòria de les Meses de Concertació queja serà on, amb la participació de tots els actors implicats, es dissenyen i es faça el seguiment de totes les iniciatives de recuperació que caldrà posar en marxa.
De tornada de Carcaixent, i abans de marxar cap a Elda on tenia acte electoral, vaig estar un parell d'hores al despatx revisant documentació i firmes que tenia endarrerides (moltes). També vaig començar a preparar la reunió que esta vesprada tenim de l'equip de la secretaria autonòmica i que no convoquem des de fa dos setmanes per culpa de l'embogida agenda que portem.



Miting a Elda: "Que guanyen els "malos", som els bons de la gent normal"

La jornada la vaig acabar (i va acabar tard) a Elda, una ciutat amb forta representació de VerdsEquo dins de Compromís. Allà,amb la sala plena de gom a gom, i junt a candidats com ara Rita Bosaho, Ignasi Candela o Àngela Ballester, vaig defendre que votar la candidatura "A la Valenciana" és reberlar-se cívicamentcontra el sistema depredador que ens està ofegant. Recordant les paraules de Rajoy que ens va dir que nosaltres erem "los malos", vaig aconsellar que diumenge votàrem tots malament i votarem per desallotjar el PP i la dreta del Govern. Parafrasejant Mae West: "quan som bons, som molt bons però quan som "malos" som encara millor".

miércoles, 22 de junio de 2016

COMENÇA EL DIA DESPRÉS DELS INCENDIS

Informe provisional del Servei de Prevenció d'Incendis Forestals sobre el foc de Carcaixent.

Ahir vàrem començar la jornada al despatx de la consellera Elena Cebrián recapitulant tota la informació de la qual disposem sobre els incendis de la setmana passada. Hui dimecres estarem en Carcaixent, amb els alcaldes de totes les localitats afectades i el president Ximo Puig, per posar en comú el que va passar, les seues conseqüències i els passos a donar, en primer lloc, per anar recuperant el molt que s’ha perdut i, més a llarg termini, per reduir al màxim nous episodis similars.

Informe provisionales sobre l'incendi de Bolbaite.

Volem portar una proposta d’acord del Consell sobre actuacions després dels incendis. Una resposta ràpida és fonamental, igual que ho és fer notar que estem al costat dels pobles que han patit els focs. De tota manera, “el dia després” l’hem de completar seguint el que ha estat la nostra política “ a posteriori” dels grans incendis de més de 500 hectàrees: posar en marxa Meses de Concertació. Eixe és l’àmbit en el qual s’ajunten totes les persones, grups i institucions que tenen coses a dir en cadascun dels incendis i on, tots junts, podem debatre, decidir i fer el seguiment de les mesures de recuperació dels terrenys afectats. Tenim en marxa (perquè les Meses són dinàmiques i no acaben mai el seus treballs)  la Mesa de Concertació de l’incendi de maig de 2015 a la Vall d’Ebo i, gràcies a la gran participació que s’ha aconseguit, tots els passos s’estan fent des de l’acord i el compromís conjunt. En la regeneració dels boscos cremats no hi ha miracles però donant protagonisme els que més coneixen i viuen els  territoris els resultats són immillorables.
Això mateix serà el que fem a Carcaixent i a Bolbaite. No busquem aplaudiments sinó totes les veus. No hi ha millor recepta.

Amb l'alcalde d'Orba, Ignasi Cervera (primer a la dreta) i un equip d'arquitectes.

Abans de dinar he tingut, juntament amb el director general de Medi natural, Antoni Marzo, dos reunions:
1)   Amb l’alcalde d’Orba, Ignasi Cervera, i un taller d’arquitectura de la població que han fet un interessant projecte d'una nova activitat al municipi amb sensibilitat ecològica (foto 3). L’empresa promotora, la que ha contractat el jove equip, pretén recuperar espais degradats i posar-los en valor. Hauran de demanar una Declaració d’Interés Comunitari (DIC) i tramitar després la llicència que necessitarà els informes ambientals que depenen de nosaltres. Es tracta d’una instal·lació d’uns 120.000 m2 pensada per entre 1.000 i 1.500 usuaris. No és, per tant, un volum de persones xicotet per un poble, Orba, que té uns 2.500 habitants. Caldrà estudiar, per tant, si el projecte i el terreny poden absorbir este volum amb el que representa de serveis i dotacions. A més, està clar, de si geològicament l’espai és l’adequat per a la proposta que tenen.
2)   Amb Antonio Puchades i la resta de promotors del “Telefèric i Mirador de la Serra Gelada” de Benidorm. En han ensenyat el projecte i hem discutit llargament sobre el que representa instal·lar un telefèric en la punta més oriental de Benidorm, just on arranca el Parc natural de la Serra Gelada. Tenen tota la raó en el sentit que ara l’accés al Parc està molt limitat ja que és un terreny molt abrupte i que el telefèric donaria la possibilitat de que milers de persones el gaudiren. La resposta és, però, que este increment de l’us no compensa l’impacte que la nova construcció tindria pel Parc. Les normes urbanístiques del Parc Natural, el seu PORN, nega explícitament la construcció d’instal·lacions com la que ens ocupa. Ens han recordat que el procés de declaració del Parc va estar carregat d’irregularitats i que ells senten perjudicats els seus drets. Es queixen de la manca d’informació amb la qual se’ls ha tractat sempre i nosaltres els hem dit que això no volem que continue.

Amb els promotors del Telefèric de la Serra Gelada, al centre Antonio Puchades.

No vull deixar de referir-me a una informació que sobre  i apareixia ahir en el diari “Levante” i que, una vegada més, em situa com un conseller de fet per damunt (o quasi) de la mateixa consellera Elena Cebrián. És simplement mentida. Elena Cebrián és la meua superior i estic content i pagat de que així siga. Tinc la sensació que la reiteració d’este mantra del conseller en “l’ombra” pretén desgastar la relació amb Elena, però no els serà senzill. Jo sé de la seua intel·ligència i ella de la meua lleialtat.
Dit això, els arguments que es destaquen com a prova del meu excés de poder tampoc són gran cosa. Dir que sóc el que dirigeix  “la rama mediambiental” o que despatxe directament amb els directors generals que estan baix la meua responsabilitat, em semblen motius de molt poc pes. Seria molt més noticiós que el Secretari Autonòmic de Medi Ambient no  dirigirà Medi Ambient o que es reunira amb els directors generals d’altres departaments o els seus no es reuniren amb ells.
També vull afegir que quan es parla de cessaments en el meu departament i es citen els noms de Maria Diago, Germán Rodríguez o Carles Arnal, s’estan barrejant coses que tenen poc a vore. Diago, de la qual professionalment no tinc res dolent a dir, va ser rellevada perquè vaig considerar que necessitava un altre perfil al front del Departament de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic; Rodríguez era un cap de servei que portava molts anys en el càrrec i que el nou director general va decidir substituir (el nou Govern ha remogut desenes de caps de servei), i, quant al meu bon amic Carles Arnal, ell mateix ha explicat repetidament que deixa el càrrec d’assessor a finals de mes per iniciativa pròpia i raons estrictament personals. I jo vull afegir, amb gran dolor de cor tant per part seua com meua.
Llàstima que ningú m’haguera cridat per comentar tot això. El meu telèfon està a l’abast de qualsevol persona que tinga interès en parlar amb mi, periodistes inclosos, per descomptat. Esperem que a la pròxima hi haja més sort... i si no, què hi farem!

Fent un míting a Benimaclet (Foto: de la meua filla)


I dos coses més: la primera, que a la vesprada he tingut un acte electoral al barri de Benimaclet que, tot i coincidir amb un partit de futbol de la selecció estava ple de gent animosa i amb ganes; la segona, que abans de l’acte he passat per Hisenda per fer la declaració i em toca a pagar 3.800 euros... en dos terminis.