Inaugurant la jornada sobre "Gestió Forestal i Canvi Climàtic" del Col·legi d'Enginyerrs Forestals.
Ahir a primera hora del
matí vaig anar directe de casa a la Universitat Politècnica de
València ja que estava convidat a la inauguració d'unes jornades
sobre "Gestió Forestal i Canvi Climàtic" organitzades pel
Col·llegi d'Enginyers Tècnics Forestals de la Comunitat Valenciana. En el brevíssim discurs que vaig fer vaig voler deixar clar
que hem de ser capaços de aprofitar la gestió forestal com
alternativa a l'us dels combustibles fòssils, en la línea de les
possibiltats que ofereix la bioeconomia, però, al mateix temps, hem
de fer una aprofitaments sostenibles dels boscos que siguen una
garantia de la seua funcional d'embornals de CO2. És una realitat
ambivalent, un equilibri fi que ha de fugir de les pretensions
d'aquells que pretenen seguir amb l'economia de petroli, carbó i
gas, del conservacionisme miop que puga desembocar en l'abandonament
dels boscos i dels que volen fer-se rics a costa d'una explotació
forestal depredadora com si la "bombolla forestal" foar el
negoci del segle.
Durant l'acte el
l'enginyer forestal i professor Eduard Rojas va assegurar que en la
gestió forestal hi ha un 80% d'acord unànime entre tots els agents
i jo, escoltant-lo, vaig pensar que certament tenim moltíssima faena
per fer i que som una immensa majoria els que estem d'acord en com
fer-la de manera adequada.
De la Politècnica vaig
anar, com tots els dijous, a la reunió del "Consellet", la
reunió de secretaris autonòmics i subsecretaris previ al Consell
dels divendres.
Es tracta de reunions
més tècniques que polítiques en les quals es revisa que tot estiga
a punt, es procuren llimar possibles descoordinació entre
departaments i, de tant en tant, és impossible evitar-ho, posem
damunt la taula dos coses que tenim en comú com a creu que
arrosseguem tots en la nostra acció política: els entrebancs
administratius amb els que topem i les limitacions pressupostàries
que ens ofeguen. Quant als entrebancs administratius, i entenc com el
Partit Popular va poder sortejar-los durant 20 anys per convertir una
administració en la Cova d'Ali Babá i, pel que fa a les limitacions
econòmiques, la sensació és que la herència no és dolenta pel
que et trobes sinó per la impossibilitat de canviar-ho. De tota
manera, a falta de diners, cal convertir la necessitat en virtut, i
fer política... I desitjar que, després de les eleccions del 26 de
juny, se'n obri una finestra en forma de nou finançament i tarde
molt en tornar-se a tancar.
A primera hora de la
vesprada, em vaig vore amb el secretari d'Organització de VerdsEquo
del País Valencià per tractar diferents qüestions internes del
partit. Ara que, gràcies al augment de representació institucional,
tenim més recursos econòmics, és clau ampliar la nostra
implantació territorial. El missatge de l'ecologia política és
l'únic que, veritablement, ofereix un model alternatiu al model
productiu (i per tant social i polític)actual i no podem
desaprofitar l'ocasió per fer-nos escoltar.
La vesprada la vàrem
ocupar amb una llarga reunió de l'equip de la meua secretaria. Vàrem
fer un detallat repàs de totes les coses que tenim en marxa. i
posarem atenció Ens vàrem detindre en la penosa mort, despús
ahir, de la treballadora de VAERSA a Alzira. Continuem sense tindre
ni una sola explicació de com va passar el que va passar. Tant a
nivell intern, com la policia a nivell extern, s'estan revisant els
fets però no hi ha conclusions. Els temes de residus van ser, de
llarg, les estreles de la reunió. Estem molt centrats en el
(repetidament esmentat) tema del diposit per a envasos. Fins a dos
vegades vaig haver d'eixir de la reunió per contestar a diferents
periodistes que volien informació al respecte. També de la planta
de transferència de la Vega Baja van estar presents en l'ordre del
dia. Disposem ja de terrenys que podrien ser adequats per a fer la
instal·lació i, mentre tanquem esta qüestió, cal tindre a punt la
fórmula de gestió que, en principi i donada la urgència, hauria de
ser pública. De moment, en previsió de possibles demores, anem
revisant altres destins, a banda de Villena o Xixona, per al fem de
la Vega Baja. El que està clar és que quan més es tarde des de la
comarca a trobar solucions més cara els eixirà la factura dels
residus..
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario