viernes, 20 de mayo de 2016

SENSE DINERS TAMBÉ ES POT FER POLÍTICA, MOLTA.

Inaugurant la jornada sobre "Gestió Forestal i Canvi Climàtic" del Col·legi d'Enginyerrs Forestals.

Ahir a primera hora del matí vaig anar directe de casa a la Universitat Politècnica de València ja que estava convidat a la inauguració d'unes jornades sobre "Gestió Forestal i Canvi Climàtic" organitzades pel Col·llegi d'Enginyers Tècnics Forestals de la Comunitat Valenciana. En el brevíssim discurs que vaig fer vaig voler deixar clar que hem de ser capaços de aprofitar la gestió forestal com alternativa a l'us dels combustibles fòssils, en la línea de les possibiltats que ofereix la bioeconomia, però, al mateix temps, hem de fer una aprofitaments sostenibles dels boscos que siguen una garantia de la seua funcional d'embornals de CO2. És una realitat ambivalent, un equilibri fi que ha de fugir de les pretensions d'aquells que pretenen seguir amb l'economia de petroli, carbó i gas, del conservacionisme miop que puga desembocar en l'abandonament dels boscos i dels que volen fer-se rics a costa d'una explotació forestal depredadora com si la "bombolla forestal" foar el negoci del segle.
Durant l'acte el l'enginyer forestal i professor Eduard Rojas va assegurar que en la gestió forestal hi ha un 80% d'acord unànime entre tots els agents i jo, escoltant-lo, vaig pensar que certament tenim moltíssima faena per fer i que som una immensa majoria els que estem d'acord en com fer-la de manera adequada.
De la Politècnica vaig anar, com tots els dijous, a la reunió del "Consellet", la reunió de secretaris autonòmics i subsecretaris previ al Consell dels divendres.
Es tracta de reunions més tècniques que polítiques en les quals es revisa que tot estiga a punt, es procuren llimar possibles descoordinació entre departaments i, de tant en tant, és impossible evitar-ho, posem damunt la taula dos coses que tenim en comú com a creu que arrosseguem tots en la nostra acció política: els entrebancs administratius amb els que topem i les limitacions pressupostàries que ens ofeguen. Quant als entrebancs administratius, i entenc com el Partit Popular va poder sortejar-los durant 20 anys per convertir una administració en la Cova d'Ali Babá i, pel que fa a les limitacions econòmiques, la sensació és que la herència no és dolenta pel que et trobes sinó per la impossibilitat de canviar-ho. De tota manera, a falta de diners, cal convertir la necessitat en virtut, i fer política... I desitjar que, després de les eleccions del 26 de juny, se'n obri una finestra en forma de nou finançament i tarde molt en tornar-se a tancar.
A primera hora de la vesprada, em vaig vore amb el secretari d'Organització de VerdsEquo del País Valencià per tractar diferents qüestions internes del partit. Ara que, gràcies al augment de representació institucional, tenim més recursos econòmics, és clau ampliar la nostra implantació territorial. El missatge de l'ecologia política és l'únic que, veritablement, ofereix un model alternatiu al model productiu (i per tant social i polític)actual i no podem desaprofitar l'ocasió per fer-nos escoltar.
La vesprada la vàrem ocupar amb una llarga reunió de l'equip de la meua secretaria. Vàrem fer un detallat repàs de totes les coses que tenim en marxa. i posarem atenció Ens vàrem detindre en la penosa mort, despús ahir, de la treballadora de VAERSA a Alzira. Continuem sense tindre ni una sola explicació de com va passar el que va passar. Tant a nivell intern, com la policia a nivell extern, s'estan revisant els fets però no hi ha conclusions. Els temes de residus van ser, de llarg, les estreles de la reunió. Estem molt centrats en el (repetidament esmentat) tema del diposit per a envasos. Fins a dos vegades vaig haver d'eixir de la reunió per contestar a diferents periodistes que volien informació al respecte. També de la planta de transferència de la Vega Baja van estar presents en l'ordre del dia. Disposem ja de terrenys que podrien ser adequats per a fer la instal·lació i, mentre tanquem esta qüestió, cal tindre a punt la fórmula de gestió que, en principi i donada la urgència, hauria de ser pública. De moment, en previsió de possibles demores, anem revisant altres destins, a banda de Villena o Xixona, per al fem de la Vega Baja. El que està clar és que quan més es tarde des de la comarca a trobar solucions més cara els eixirà la factura dels residus..
.

No hay comentarios: