RESIDUS, RESIDUS, RESIDUS...

Inauguració de les Jornades sobre Recoillida Selectiva a la Sala d'Actes de la conselleria.

La d’ahir va ser una jornada molt centrada en Residus. Després d’una primera reunió amb el director general Joan Piquer per posar-nos al dia de les darreres reunions dels Consorcis de Residus i, en concret, de la que es va fer dimecres del de Xàtiva (València 5) i que va servir per a que els diferents pobles es posicionaren sobre on es poden ubicar les instal·lacions que han de substituir el pretès macoabocador de Llanera de Ranes, vàrem anar a la Sala d’actes de la Conselleria per la inauguració de les jornades que hem organitzat sobre Recollida Selectiva de Fem. L’acte es va fer ahir, en doble sessió de matí i vesprada, i hui, de vesprada.

La inauguració la ve fer la consellera Elena Cebrián que va posar en evidència que tenim un immens repte per davant que és complir la legislació que ens arriba d’Europa (i que fins ara s’ha obviat) i que estem decidits a fer en estos quatre anys, tot el que no s’ha fet en els vint últims.

Durant tot el dia, les veus dels experts (des de representants del món acadèmica passant per investigadors o exemples d’iniciatives ja en marxa) es van barrejar amb les de les desenes d’alcaldes i regidors presents. La gestió de la biomassa residual, els models de compostatge, la seua traducció en llocs de treball, la posada en marxa el quint contenidor o les experiències consolidades de recollida porta a porta va estar a debat.

Estem molt contents de com va anar el dia. Cal tindre en compte que no sabíem si ompliríem el saló d’Actes i, al final, hi ha hagut qui s’ha quedat fora. Ara a desitjar que siguem capaços de passar de les paraules als fets. Hui de vesprada el debat serà, bàsicament, amb col·lectius i plataformes.

El desenvolupament de la “Jornada” va anar en paral·lel a un embolic gran que vàrem viure (i estem vivint) en la depuradora de Pinedo. Un abocament que es pot haver produït en qualsevol punt de l’àrea metropolitana es va carregar la depuradora de Pinedo, la més gran del país que gestiona quasi un 20% de tot el que es depura al nostre territori. Es tracta de l’abocament d’un dissolvent altíssimament tòxic, molt difícil de descobrir-ne el seu origen, que ha inutilitzat el microorganismes que fan la depuració. La conseqüència? Que no es pot eliminar ni el nitrogen, ni el fòsfor, ni la matèria orgànica. Els índex es mantenen tan alts que és impossible oferir aigua per a rec i tot ha d’anar al mar a través dels emissaris submarins. Fer estos abocaments al mar no hauria de ser preocupant ja que l’emissari submarí ja estava pensat per quan no hi havia tractament biològic i entre els difusors i la pròpia aigua de mar ja fan la depuració. La qüestió és que si pujara encara més la càrrega de matèria orgànica podria ser un problema ambiental donat que podrien aparèixer taques al mar o perjudicar la fauna marina. En les últimes hores la situació, gràcies també a que s’han afegit tractament químic en la depuració, sembla estabilitzada però no es pot baixar la guàrdia.

El dijous, conjuntament amb la consellera, el vaig acabar reunint-me amb altres membres del Govern nomenats per Compromís per tal de posar en comú les polítiques que estem portant a terme i vore com van encaixant (que sí, que van encaixant) tant amb el nostre programa electoral com amb les línies que ens marca el Pacte del Botànic. Nosaltres hem destacat allà la necessitat que tenim de que tot el món s’implique en la nostra proposta de dipòsit d’envasos i hem cridat l’atenció sobre el perill que les altes temperatures i les poques pluges signifiquen per als nostres boscos i els habituals incendis d’estiu. Hem coincidit en l’obligatorietat de reforçar iniciatives i adoptar mesures d’urgència al respecte.

Cada vegada que parlem del Govern de Pacte i expressem la nostra satisfacció per com està funcionant, jo em pregunte on queden ara aquelles veus que deien que si els catalans no van ser capaços de fer un tripartit, nosaltres encara menys. El cas és que ja ha passat un any i, fins i tot amb unes eleccions pel mig i unes altres a les portes, la cohesió és ferma. Està clar que en el dia a dia apareixen problemes però tenen molt més a vore amb la dinàmica de la gestió que no amb els sigles. Dit això, estes trobades ens ajuden a refrescar el compromís que tenim amb el programa que vàrem presentar fa un any i que tanta gent va votar.