QUEDA CLAR: ECOEMBES NO POSARÀ FÀCIL EL DEPÒSIT PER ENVASOS

Amb els directius d'Ecoembes

La jornada va començar d’allò més bé i va anar complicant-se a mesura que passaven les hores. No és estrany, passa sovint.

Les coses van arrancar bé perquè el primer acte del dia va ser assistir a la presentació del Portal de Transparència de l’Empresa de Sanejament d’Aigües (EPSAR) que depèn de la meua Secretaria. Estem contents que l’Epsar, una empresa tan tacada per la corrupció en temps del PP, ara siga punta de llança dins de l’administració a l’hora de posar en marxa un portal de transparència. La presentació la van fer entre la nostra consellera, Elena Cebrián; el conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, i el gerent de l’Epsar, Enrique Lapuente.

Presentació del Portal de Transparencia d'EPSAR a càrrec de la consellera Elena Cebrián.

En el portal es poden consultar tots els contractes de l’empresa i els  diferents convenis en els quals es participa (més de 100) íntegrament recollits. També es pot accedir als pressupostos detallats dels darrers anys, a tot l’apartat de retribucions, a l’evolució del deute, a l’inventari des de les depuradores més grans al mobiliari d’oficina, a la despesa en caixa fixa, en publicitat i, també, a les auditories fetes a l’empresa. En este sentit, durant la roda de premsa hem recordat que està en mans d’Intervenció de la Generalitat la revisió de totes les contractacions que es van fer per emergència entre 2001 i 2011. En aquells anys (temps d’olor a corrupció) pràcticament totes les obres es feien amb l’etiqueta d’emergència, i per tant, saltant-se bona part dels controls. En canvi, de 2011 en avant, pràcticament van desaparèixer les urgències. A vore que es pot aclarir.

Sense abandonar l’Epsar, l’acte ens va servir a Lapuente i a mi per preparar un poc la Comissió de Participació de l’entitat que s’ha de celebrar demà dijous. Allà parlarem, a més del portal de transparència, del pla d’obres.

Al meu despatx, amb la direcció d'Ecovidrio.

Després, ja en el meu despatx, em vaig reunir amb Ecovidrio, en concret amb el seu director general, José Manuel Núñez-Lagos i dos directius més de l’empresa, Roberto Fuentes i Sandra Anguidano. Per la nostra part, estava amb mi el director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Joan Piquer. La gent d’Ecovidrio ens va fer un balanç de la seua gestió a nivell de País Valencià. Presenten bons resultats i diuen que encara els poden millorar més i que al tractar un sol producte (vidre), la seua gestió del reciclatge és més senzill. Es van declarar contraris a la posada en marxa del nostre sistema de depòsit per a envasos (SDDR) i, en tot cas, van dir que mantindré la gestió del contenidor de vidre com fins ara podria ser compatible amb la nostra proposta. A ells, el nou sistema els afecta un poc més del terç del volum general que gestionen. Vàrem revisar durant més d’una hora els números dels quals cadascú disposa, vàrem parlar de la cultura ciutadana en temes de residus i de facilitats per portar les ampolles allà on toca. Nosaltres, per més que en la part del vidre les dades són millors que en altres materials, els vàrem dir que amb el sistema de depòsit es podia arribar a percentatges de reciclat molt més alts que els actuals.

Acabat de dinar, nova sessió de SDDR.  Amb la consellera Elena Cebrián i, de nou, Piquer, ens vàrem reunir amb el conseller delegat d’Ecoembes, Oscar Martín, i la responsable de Relacions Institucionals, Begoña de Benito. Encara que en la seua explicació inicial, Martín ens va donar detalls sobre els resultats generals de la gestió d’envasos per part de l’empresa al País Valencià, el debat, com ja havia passat amb Ecovidrio, es va centrar en el nostre projecte de depòsit per a envasos en el que estem treballant.

El clima d’esta segona reunió va ser prou més tens que amb Ecovidrio, en alguns moments desagradable. Ecoembes manté que el nostre projecte és més car i menys útil que l’actual sistema (el seu) de contenidors. Nosaltres els vàrem explicar que posar un depòsit a tots els envasos de sucs, cerveses, aigua i refrescos (en llanda, vidre, plàstic i tetrabrick) garanteix molts millors resultats de gestió, és complementari amb el que ells fan i, això sí, els lleva la part dels envasos que gestionen. Més o menys un 20 per cent del volum.

No ens vàrem posar d’acord amb les xifres, ni amb el cost econòmic. Ells parlen de que reciclen un 74’8 però, segons les nostres dades, no arriben al 30. Ells diuen que els ajuntaments perdran i nosaltres, que és ara quan els ajuntaments valencians deixen d’ingressar més de 20 milions d’euros. Des de la conselleria, entenem que a ells, com a monopoli que són, no els interesse la nostra iniciativa però els vàrem deixar clar que la responsabilitat de Govern és nostra  i que ells, per poderosos que siguen, no estan en condicions de dir-nos que podem fer i que no.

Al remat ens van proposar revisar els seus plans actuals per anar a millors rendiments però a canvi de que nosaltres renunciarem al depòsit per a envasos. No serà possible. Jo personalment els vaig dir que sonava a xantatge i que no era una actitud acceptable. Vàrem intentar que quedara clar que la nostra voluntat és col·laborar, però no estic segur d’haver-ho aconseguit. Ens agradaria col·laborar tant en el 80 per cent que encara gestionaran (i que està subjecte a un conveni que acaba en 2018) com en eixe 20 per cent que estudiem modificar.

Al remat, no es pot dir que acostarem posicions però seguirem en contacte. Només esperem que acaben les desqualificacions a través dels mitjans. Les seues desqualificacions.

La trobada amb Ecoembes es va allargar molt, tant que vaig arribar tard a una trobada que teníem un grup de càrrecs del Govern escollits per Compromís per anar comentant (ho fem cada més i mig aproximadament) com van les coses. El funcionament d’un Govern sempre és complicat i obliga a posar el treball en comú contínuament, cosa que el dia a dia dificulta. Es tracta d’evitar pendre iniciatives per compte propi que puguen resultar contradictòries amb les iniciatives d’altres. En resum, se’n diu “màxima coordinació” i no és fàcil. Portem ja quasi un any al Consell, i és necessari anar revisant el que s’ha fet i els calendaris previstos. És evident que tantes eleccions seguides no ens faciliten la faena. Esperar només que de les del 26 de juny resulte un govern “a la valenciana” que ens ajude, que tinga les mateixes prioritats que nosaltres i que pense més en el rescat de persones que en el de bancs.

… I demà, perdoneu, no hi haurà post. Hui tinc operació (a vore si em posen el genoll a punt) i no treballaré.