LES COSES NO NOMÉS S'HAN DE FER, S'HAN DE FER BÉ.

Reunió amb l'alcalde de Riba-roja, Robert Raga, amb el segellat del macro abocador de Basseta Blanca com a tema.

Intensa, intensa la jornada d'ahir.
Després d'arrancar amb un parell de converses internes sobre el que havia de vindre, la primera reunió va ser amb l'alcalde de Riba-roja, Roberto Raga, i el tema va ser l'antic abocador de Basseta Blanca i com resoldre els problemes mediambientals que provoca. Anys després del seu tancament, amb més de 3.000.000 de tones de fem soterrades, l’abocador necessita un segellat en condicions que mai ningú ha fet malgrat les sentències que ho reclamaven. A la que plou, els lixiviats omplin les cunetes que rodegen l’antiga instal·lació i, segon l’ajuntament, la terra de l’entorn està contaminada. El perill és l’estat dels aqüífers. El consistori de Riba-roja té posades denúncies contra l’EMTRE, l’ens gestor dels residus de València ciutat, que és qui feia els abocaments a Basseta Blanca i, subsidiàriament, contra la Generalitat. Contenciosos a banda, que políticament són passat, volem treballar conjuntament en el segellat de l’abocador i en la resolució dels problemes de contaminació. Per això, col·laborarem en els estudis sobre els treballs a fer i consensuarem els passos a donar. En el nostre projecte de segellat d'abocadors a tot el país, Basseta Blanca és fonamental. Comptem també amb l’Ajuntament de València.

 Amb els alcaldes de Gestalgar, Bugarra i Pedralba, parlant de la futura variant d'esta última població.

A continuació ens vàrem reunir amb l'alcalde de Pedralba. Roberto Serigó, per revisar la situació de la variant de la seua localitat. Amb Serigó van vindre també l'alcaldessa de Bugarra, Teresa Cervera, i l'alcalde de Gestalgar, Raul Pardos, afectats donat que el pas per Pedralba és via d'accés a les seues localitats.
Tenen la necessitat de fer una variant a la carretera que passa per Pedralba. Porten molts anys reclamant-la i, ara que ja tenien ho tenien quasi tot a punt, que al Diputació ja havia licitat l’obra, la nostra conselleria ha decidir anul·lar el projecte ja que discorre per dins del Parc Natural del Túria i que considerem que l’afecta greument. Amb l’anterior govern de la Generalitat, els informes tècnics, tot i estar carregats de motius en sentit contrari, acabaren donant llum verda a l’obra. Nosaltres pensem que no té justificació possible i que, com passa en tants altres indrets amb valors naturals, la carretera no ha de partir el Parc Natural.
La decisió de no fer la carretera és ferma, igual que ho és la recerca d’una alternativa que, per fora del Parc, no separe el poble del riu, ni siga una muralla. Sabem que portarà més temps, que costarà més i que serà algun quilòmetre més llarg però, a canvi, el Parc Natural no es vorà a afectat i Pedralba tindrà variant mantenint tot el seu valor i atractiu mediambiental que, de cara al futur, serà la millor inversió possible. Generalitat i Diputació de València, com en tants altres projectes que compartim, farem la faena que ens pertoca i la farem amb celeritat.
Abans de dinar encara, vaig tindre amb l’assessor de la secretaria, Carles Arnal, i la directora general de Prevenció, Delia Alvárez, una entrevista amb els diferents sindicats que representen al col·lectiu dels Agents Mediambientals. Un grup ampli, amb una gran responsabilitat sobre les seues esquenes i molt poc considerat. Vàrem repassar bona part dels problemes que més els preocupen, des de qüestions de organització fins a la seua participació en la prevenció i extinció d’incendis, passant pels temes de controls de caça, la seua pobre dotació en material o la necessitat de regular el cos a través de reformes normatives. Moltes de les seues reivindicacions tenen a vore amb qüestions pressupostàries que, al menys enguany, no podem resoldre. Ells ho saben i ho entenen. Nosaltres també entenem, però, que hi ha aspectes que no depenen dels diners disponibles sinó de la voluntat de confiar en ells i organitzar-nos millor. En estos aspectes no tenim excusa si no avancem.

Debat a Castelló sobre polítiques mediambientals.

La vesprada la vaig dedicar a una xarrada-col.·loqui en Castelló sobre les polítiques mediambientals de la Generalitat. Va ser una vetlada agradable i útil. Des de la complicitat dels reunits i des del reconeixement del canvi de polítiques, em vaig haver d’escoltar crítiques lligades a la manca de rapidesa en les millores concretes i a la deficient informació que donem del que fem i del que pretenem fer. Jo vaig explicar les línies generales dels nostres projectes en Medi Ambient (que com que ja he descrit ací més d’una vegada no vaig a insistir) i vaig intentar emmarcar les seues queixes: les grans maquinàries no giren fàcilment i, malgrat haver passat només 10 mesos, són moltes les coses que s’han fet (i en vaig explicar algunes, en la gestió forestal, en Parcs Naturals, en residus, en aigua, en prevenció, en avaluació ambiental, en transparència, en canvi climàtic...) encara que, certament, en queden moltíssimes per fer. Vaig destacar un detall que a vegades es passa per alt: en temes de Medi Ambient, no venim de 20 anys sense actuacions, no. Venim de 20 anys de depredació en tots els sentit i, per tant, la nostra tasca no només es arrancar amb les polítiques que considerem necessàries i que vàrem comprometre en les passades eleccions sinó, també, i abans, parar totes les malifetes, desactivar tots els abusos i deslligar tots els entramats perversos que funcionaven a tota màquina