¡JA TENIM DIRECTORS DE PARCS NATURALS!

Els sets nous directors conservadors dels Parcs Naturals, amb (a l'esquerra) el director general de Medi Natural i jo. Són, començant per la dreta, Paloma Mateache, Francisco Martínez, José Vicente Escobar, Antonio Ballester, Salvador Palop, Miquel Ibáñez i Aurora Quero.

Hui em permetreu que no escriba de manera cronològica. Vull començar per una cosa que vàrem fer ahir passades les dos de la vesprada i que tancarem administrativament hui mateix. Es tracta d’una cosa que portàvem mig any esperant i que ja està definida. És cert que havia posat alguna data pel nomenament dels nous directors conservadors dels Parcs naturals que no s’havia complit. Vaig dir que seria a començaments de maig i quasi estem acabant el mes... però ahir sí, ahir van estar al meu despatx les set persones, els set funcionaris, que han decidit participar en el procés i, en comissió de serveis, cobrir les places de director conservador que s’han creat.

¡Ja tenim directors dels Parcs! Esta és la notícia. En realitat, se’n cobreixen set de les dotze places creades. Les cinc que queden aniran a borsa de treball. L’objectiu final és fer oposicions en esta legislatura per cobrir-les de manera definitiva. Els set parcs que, segons el previst, amb data u de juny, ja tindran oficialment director seran: L’Albufera (Paloma Mateache), Font Roja/Mariola (Salvador Palop), Cabanes-Torreblanca/Serra d’Irta (Aurora Quero), Llacunes Mata-Torrevieja/Salinas de Santa Pola/Fondó (Francisco Martínez), Serra d’Espadà (José Vicente Escobar), Penyagolosa/Tinençà de Benifassa (Miquel Ibáñez) i Túria/Puebla de San Miguel (Antonio Ballester). Per a la resta, ja ho vaig dir un altre dia, s’han presentat més de 3.000 persones a borsa de treball. Funció Publica marcarà els terminis, igual que també revisarà les observacions i queixes que ens han arribat sobre el conjunt de la convocatòria.

El cas és que ahir vàrem donar un pas importantíssim. Hem recuperat la figura dels directors conservadors que el PP s’havia carregat per incomplir una sentència judicial i poder fer els nomenaments a dit. Ara, hui els ho he dit a ells, toca treballar. Estic segur que ho faran d’allò més bé i es notarà la seua presència. Des d’ahir, l’excusa de la manca de direcció als Parcs ja no ens val.

Explicada la gran notícia del dia, anem a la resta de coses de la jornada.

A primera hora del matí, abans de la reunió de la Comissió d’Avaluació Ambiental, vaig tindre una horeta per llegir coses i preparar-me alguna intervenció pendent.

La Comissió va ser de les més tranquil·les. No hi havia tema complex. Per suposat, i així ho vaig explicar als diferents periodistes que, ràpidament, es van interessar per la qüestió, “Puerto Mediterraneo” no va entrar.

El que si vàrem tractar és, per exemple el catàleg de Proteccions urbanístiques de l’Ajuntament d’Alacant. A manca de Pla General per culpa de la gestió dels darrers alcaldes del PP de la ciutat, la voluntat del nou consistori de protegir determinats indrets de la població passa per la redacció d’un catàleg. La Comissió va estudiar els requisits que necessita este instrument i que, per tant, toca demanar a l’Ajuntament d’Alacant (delimitació de les zones, objectius...). Després hi haurà exposició al públic i, d’aquesta manera, durant el procés, la protecció està garantida. Tot mentre es tramita el Pla General.

En la reunió també es van vore els documents d’abast (és a dir, allò que es reclama) per aprovar els primers Plans d’Ordenació Forestal de les diferents demarcacions el país. Ahir es van revisar les de Sant Mateu, a Castelló, i Altea, a Alacant. Es tracta de fixar, amb el màxim de detall, la regulació dels terreny forestals i marcar les seues característiques i els seus usos.

Quant a Plans Generals es va estudia el de Vilanova de Castelló, a la Ribera Alta. Es faran unes observacions sobre adequació dels desenvolupaments residencials a l’estratègia territorial i, per la vesant ambiental, el procés estarà ja a punt.

Molt lligat a temes ambientals, ahir va tornar a caure damunt la meua taula el tema de Lafarge de Sagunt. Jo pensava que la problemàtica al voltant de l’ampliació de la pedrera que esta empresa a la capital del Camp de Morvedre ja estava resolt però sembla que no. En una reunió de fa poc més de trenta dies, els directius de Lafarge es van mostrar favorables a abandonar la seua intenció d’ampliar l’explotació pel bosc de Romeu, per Les Margues, i aprofundir dins l’actual perímetre de la pedrera i, de cara al futur, buscar una nova ubicació que podria ser, més a l’oest, en la zona del Pinyal. Tot el món semblava acceptar així les coses. Ara sembla que no. Sindicats, empresa i patronal ens demanen entrevista. En tot cas, des de la conselleria seguim mantenint que l’acord aconseguit amb els directius de Lafarge era l’adequat i l’ampliació per Les Margues no és acceptable, ni l’anem a facilitar.

El dinar d’ahir  va ser, a més d’un acte nutritiu, de treball. Juntament amb alguns companys del la direcció general de Medi Natural vaig compartir taula amb un parell de representants de l’organització governamental francesa “Conservatoire du Litoral”. Es tracta d’una entitat dependent del Ministeri d’ecologia francès que es dedica a la custodia del territori a França. És interesant saber que es financien amb una taxa que paguen els propietaris d’embarcacions d’oci. Recapten per esta via 40 milions d’euros anuals que dediquen a comprar franges de costa que, després, cedeixen a ajuntaments o entitats per a la seua conservació i aprofitament. Han obert una seu a l’Alfàs del Pi, igual que en altres lloc del Mediterrani, ja que estan estudiant formes de col·laboració internacional. La iniciativa ens sembla d’allò més interessant i buscarem maneres de poder fer coses en comú o, al menys, d’aprofitar la seua experiència.
De vesprada vaig rebre també la noticia de la confirmació de la nulitat, per part del Tribunal Suprem, del segon ERO de Vaersa. Un nou regal hererat del PP que tocarà complir amb els embolics administratius o econòmics que comporte. Hui m'han de donar detalls.