lunes, 30 de mayo de 2016

LAFARGE: HI HA ACORD, DONCS CONCRERTEM L'ACORD

Al riu Túria, soltant anguiles amb motiu del Dia Europeu dels Parcs Naturals.


Hui no començaré dient ahir sinó dissabte passat perquè va ser dissabte quan, al migdia, vaig participar en una solta d’anguiles al riu Túria (foto). Va ser dins d’un seguit d’actes organitzats per la nostra Direcció General de Medi Natural amb la col·laboració de la Fundació Limne per celebrar el Dia Europeu dels Parcs Naturals. Vàrem soltar quasi 400 anguiles durant l’acte. Va ser una estona de festa amb i una considerable participaciA continuació, donat que tenia ues hora lliure, va estar treballant en la preparaciu mssada.msió de gent de totes les edats. Durant tot el dissabte, els equips de conselleria van tirar al riu més de 5.000 exemplars d’anguila europea i, al llarg dels pròxims dies, en seran 10.000 més. Es tracta d’enriquir la biodiversitat del riu que està empobrit quant a espècies piscícoles. Estes anguiles acaben arribant al mar per les sèquies o quan hi ha grans avingudes d’aigua. A més, serveixen també d’aliment a altres espècies. El Parc Natural del Túria, per la seua proximitat a València i al conjunt metropolità, és un indret molt pressionat i, per això des de Conselleria, fem els màxims esforços per vetlar per la seua protecció. En este sentit, és de celebrar la recent creació de l’Associació de Municipis del Parc Natural de Túria.
Ja entrant en la setmana, ahir vaig començar la jornada amb una reunió, interna en la nostra mateixa conselleria, amb el secretari autonòmic d’Agricultura, Paco Rodríguez Mulero, per avançar en el procés de concentració parcel·laria en la marjal de Pego-Oliva. Es tracta d’un procés llarg i complex (com totes les concentracions parcel·laries) que s’arrossega des de fa 30 anys. El que volem és satisfer els drets dels llauradors que tenen terres (d’arròs) en la zona i, al mateix temps, protegir al màxim i posar en valor la importància natural de l’indret. La Generalitat té terrenys en propietat tant en la zona de “no cultius” com en la zona cultivable. El que cal és canviar les que estan en zona cultivable per altres que estan en zona de màxima protecció i que, per tant, els seus propietaris no poden conrear. La clau està en decidir com es fa el procés compensant els llauradors afectats i, al mateix temps, que això li coste el mínim possible a la Generalitat.
Acaba esta primera reunió,  donat que tenia una hora lliure, vaig estar treballant en la preparació d’algunes entrevistes i actes que tenia previstes per a hui dimarts, des de la presentació del portal de Transparència de l’Epsar fins a les reunions amb Ecovidrio i Ecoembes, així com alguna altra qüestió pendent en relació a peticions i preguntes de diferents adjuntamente.

Amb els represenants de la direcció de Lafarge de Sagunt i dels seus sindicats.

Abans de dinar, em vaig reunir amb el director de l’empresa Lafarge de Sagunt, Miguel Ángel Urbano, que venia acompanyat del president del Comité d’empresa, Félix Velez, i altres representants sindicals i de la patronal autonòmica. Volien saber quan anàvem a contestar, des de conselleria, la seua petició de seguir explotant la zona de pedrera que tenen ara en el Salt del Llop de Sagunt. Em van explicar que del que passe en depèn el futur de la factoria. A dia de hui el límit d’explotació acaba a finals del 2017 i la demanda es poder ampliar l’extracció; per entendre’ns, seguir perforant. La nostra resposta éja que nforme ha de ser en breu manda es poder ampliar l'nal autonel Llop de Saguntuymssada.msis que estem a l’espera d’algun informe que ens falta però que la resolució serà en temps i forma. Hem quedat a concretar un poquet més l’estat de la tramitació en les pròxims dies.
En paral·lel, i lligat a l’entrevista de la setmana passada amb l’ajuntament de Sagunt, el que nosaltres els hem explicat és que, de cara al futur, considerem una condició “sine quanon” protegir el paratge de Les Margues i no ampliar mai la pedrera en eixa direcció. La resposta de l’empresa és que els sembla bé sempre que es tramite la zona coneguda com “el Pinyal” (més a l’oest) per quan s’acabe l’ampliació de l’explotació actual. Foradar més en el Salt del Llop, protegir Les Margues i anar al Pinyal, en això l’acord és general. El que toca és, cada cosa al seu temps, concretar la proposta comuna en un document.
Acabar al reunió i haver de contestar a diferents mitjans sobre com havia anat la trobada, va ser tot un. No havíem convocat als mitjans però és evident que ho havia expectació
Precisament pels mitjans em va arribar ahir que des del Partit Popular s’està qualificant d’opac el procés per a cobrir amb funcionaris, via comissió de serveis, les places de directors conservadors dels Parcs Naturals. Vull recordar que va ser el PP qui es va carregar la figura dels directors que nosaltres recuprem. Tot per una sentencia que els obligava a nomenar pel càrrec a funcionaris. Com que no volien complir la sentencia i pretenien fer els nomenaments a dit, van fer desaparèixer els directors i van posar a qui van voler. Així que sense entrar en el que el PP entén per opacitat, ni en com deu haver variat este concepte de quan governaven a ara, pense que hi haurà pocs processos de comissions de serveis tant públicament conegudes com esta, amb tots els informes pertinents i tota la informació pública que tocava, anunciat fins i tot (i per duplicat a Les Corts) i, ara, amb una borsa de treball de més de 3.000 persones per cobrir les cinc places que queden.
Afegir, com ha fet la diputada Elisa Díaz, que els set funcionaris escollits estan vinculats a Compromís, als Verds o a Equo són apel·lacions personals que diuen molt poc de qui tria este camí argumental. Haurien d’explicar que entenen per vinculats, ja que usar una paraula tan “indeterminada” només pot ser que una combinació de mala intenció i de no tindre ni una fet concret al que agafar-se. Siga com siga, estem disposats a aclarir qualsevol dubte que es puga plantejar.

Fet este aclariment, acabar explicant que la vesprada la vàrem dedicar a l’habitual reunió de Gabinet de la conselleria del dilluns. Vàrem repassar amb la consellera els principals temes que portem entre mans, el calendari i l’agenda més urgent i immediata i debatírem sobre les coses que ens estan eixint bé i les que ens queden per resoldre. Estes reunions acostumen a ser llargues i sempre acabem un poquet preocupats ja que, entre uns i altres, posem de manifest la molta faena que ens resta per fer. Al mateix temps, però, també ens serveixen, i molt, per fer pinya, per buscar maneres d’ajudar-nos els uns amb els altres i per agafar empenta per arrancar la setmana sabent el que anem a trobar-nos i els millors camins per avançar.

2 comentarios:

Félix Vélez de Guevara dijo...

Sr Juliá Álvaro. Como le prometí, he buscado su blog y lo leo con interés, pues de la reunión con Vd. mantenida el lunes, me pareció una persona sensata, inteligente, y nada demagógica. Y yo le aseguro que no tengo por costumbre utilizar adjetivos calificativos a las personas, ni a favor ni en contra, no creo ser famoso en mi entorno por dorar la píldora a nadie. De esta reunión, yo personalmente salí bastante satisfecho, por que saque la impresión, de que las cosas se ajustaban a sus justos términos y se desarrollo en un ambiente de cordialidad y respeto. Le aseguro que en otras anteriores, no fueron por los mismos cauces.
Los políticos, y como ya le dije de alguna manera yo también lo soy. De pura lógica tienen unos ideales que cuando ejercen el poder tratan de llevar a la práctica. Hasta aquí una obviedad. Pero para conseguirlo no pueden saltarse la ley vigente, lo que deben tratar es cambiarla. Otra obviedad. Pero tengo la sensación de que no siempre es así, y algunos quieren aprovechar la oportunidad para ajustar cuentas pendientes sin importarles las consecuencias.
Yo modestamente represento a un pequeño grupo de trabajadores, que han puesto su confianza en el actual comité de Empresa, y mis compañeros de comité, han hecho lo propio con mi persona, y solo espero hacerme merecedor de esta confianza. Como representante que soy de los trabajadores mido mucho mis declaraciones y acciones, pues es muy difícil separar las opiniones personales de las del cargo que modestamente ostento.
Pero observo con estupor que otras personas, con una responsabilidad mucho mayor que la mía, no miden en absoluto sus declaraciones, que hacen sin ningún rigor y enfrentando a unos ciudadanos con otros.
Todo este rollo, que con su permiso aquí escribo, viene a cuenta de las declaraciones que hoy han vertido en los medios, el Sr. D. Antoni Marzo y la Sra. Dña. Teresa García.
Hágase Vd. Eco de ellas y juzgue si es lo que se habló en la reunión, o no. Por cierto, que yo recuerde al Sr. Antoni no le escuche decir ni “Pio”.
Le pido disculpas por expresarme en castellano, pues su blog es en Valenciano. Llevo más de veinte años en Valencia pero no me alcanza para expresarme en esta lengua, que adoro y me parece muy dulce. Lo entiendo bastante bien, pero ya meto bastantes incorrecciones en Castellano, como para hacerlo en Valenciano.
Un Saludo y a su disposición.

Félix Vélez de Guevara dijo...

http://suscriptor.levante-emv.com/morvedre/2016/06/03/sagunt-medio-ambiente-advierten-lafarge/1427034.html
después de leer este enlace, puede contestarme a una pregunta. ¿Es esto lo que se habló en la reunión?. Si es así, yo debí quedarme dormido en ella.