viernes, 27 de mayo de 2016

EL TTIP, L’IKEA D’ALACANT I L'AMIC DELS ALCALDES


Intervenint en les Jornades sobre el TTIP en la seu de CCOO a València.

Ahir vaig arrancar el matí en la seu de CCOO al centre de València. Era la inauguració d'unes Jornades sobre el Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (TTIP). Allà, el President de la Confederació d'Empresaris de la Comunitat Valenciana (Cierval), José Vicente González, va defendre intensament l’acord. Més enllà de negar els perjudicis que el Tractat podria tindre per a l'economia europea i pels europeus en general (des de qüestions laborals fins a sanitàries passant per garanties legals o de drets democràtics), el discurs de González es basava en que el Tractat és una garantia de creixement, més exportacions, més desenvolupament, més riquesa. Abans, el conseller d'Economia Sostenible de la Generalitat, Rafael Climent, ja havia posat en dubte totes les bondats del TTIP, fins i tot amb exemples de precedents dels quals es disposa, però està clar que això no desanima als partidaris del Tractat.

En el meu parlament inaugural, que va ser després de Climent i abans de González, no vaig entrar en la lluita d'arguments a favor o en contra; vaig centrar les meues paraules en dos altres aspectes:

1. L'opacitat en les negociacions que demostra que els poderosos (l'1% de la població) continuen convençuts que la democràcia està per baix i al servei de l'economia. Si la política manara, el debat que estàvem fent en la seu de CCOO es faria en els Parlaments.

2. El TTIP és un intent de seguir traguen suc de l'actual model econòmic injust i depredador quan en el que estem, allò pel qual toca apostar, és per anar a un nou model productiu, econòmic i social que s'aparte del creixement com a dogma i busque un equilibri amb el planeta que ens garantisca el futur.

De la seu de CCOO vaig anar a la conselleria ja que teníem reunió de l'equip de l'equip de coordinació del projecte de SDDR (el depòsit retornable d'envasos). Vàrem decidir que anàvem a demanar, com ja m'havia compromès jo fa unes setmanes, una compareixença parlamentaria sobre la qüestió per donar explicacions. Ens vàrem estudiar diferents objeccions que hem vist publicades en premsa sobre la impossibilitat legal de regular el SDDR des de l'àmbit autonòmic i vàrem vore que ni es trenca la unitat de mercat, ni hi ha cap limitació a desenvolupar la legislació estatal bàsica per garantir millors resultats en la gestió de residus.

La comissió tècnica ja té molt avançats tots els detalls sobre l'organització del sistema però caldrà seguir estudiant-los per garantir que no deixem cap fil sol. En este sentit, toca seguir analitzant els exemples d'altres països i anar adaptant-los al nostre cas. Ahir unes dels punts que va eixir va ser la possibilitat de que el gestor del sistema siga mixt públic-privat. Toca seguir analitzant i seguir donant totes les explicacions que se'ns reclamen en les reunions que continuem tenint amb els diferents agents implicats.

Abans de dinar, encara vàrem tindre temps de revisar amb els tècnics de Medi Natural la situació de la cimentera Lafarge de Sagunt. Ja vaig explicar ahir que, quan semblava que l'empresa havia acceptat renunciar a ampliar la seua explotació per la zona de les Margues, al bosc de Romeu, tornaven les demandes en sentit contrari. Hui ens reunirem amb l'ajuntament de Sagunt i dilluns amb Lafarge. La nostra posició segueix sent la que vàrem acordar amb la direcció de l'empresa amb la qual ens vàrem reunir el passat 5 d'abril: podran explotar l'actual pedrera més cap al fons, no ampliaran per les Margues i, de cara al futur, podran explotar una zona pròxima nova com ara l'indret del Pinyal. Vore'm després de les dos reunions si podem tornar a calmar els ànims.

Lligat a qüestions ambientals, ahir vàrem tindre noticia també de la petició dels promotors de l’ATE d’IKEA d’Alacant, entre ells Enrique Ortiz, de més temps per ajustar-se a les exigències que les vàrem fer per a poder superar l’avaluació ambiental estratègica. Els promotors defensen que algunes de les demandes són contradictòries amb la declaració d’ATE que els hi va concedir l’anterior Govern. No crec que una cosa tinga massa a vore amb l’altra. Jo no li trobe molt de sentit a la pròrroga però, en tot cas, caldrà atendre bé la lletra xicoteta de les seues explicacions.

Després de dinar, i d'un parell d'entrevistes telefòniques sobre l'SDDR (no hi ha dia sense alguna), a les quatre de la vesprada vàrem fer reunió de l'equip de la Secretaria Autonòmica. Són reunions per repartir entre els directors generals treball, peticions, demandes o suggeriments que m’arriben. També ells expliquen les coses més importants que porten entre mans, i com està cada tema. Revisem agenda, debatim sobre les qüestions més importants, parlem d’estratègies de comunicació i, tot siga dit, també usem les més de dos hores que dura cada reunió per fer teràpia de grup. Ahir vàrem ocupar-nos de la necessitat d’accelerar la redacció dels Plans d’Ordenació Forestal dels municipis. És l’eina fonamental per ordenar la gestió forestal dels nostres boscos i vàrem decidir potenciar la secció que s’ocupe de dirigir i controlar esta redacció de plans.

Ens residus vàrem reflexionar sobre les modificacions a introduir en la llei per a promoure les bones pràctiques ciutadanes en la selecció a través d’incentius i penalitzacions. En concret, hem decidit revisar el tema de les borses de plàstic en els supermercats i buscar la manera que només puguen ser gratuïtes si són compostables. Seguirem la recerca..

No hay comentarios: