Intervenint en les Jornades sobre el TTIP en la seu de CCOO a València.
Ahir vaig arrancar el
matí en la seu de CCOO al centre de València. Era la inauguració
d'unes Jornades sobre el Tractat de Lliure Comerç entre els Estats
Units i la Unió Europea (TTIP). Allà, el President de la
Confederació d'Empresaris de la Comunitat Valenciana (Cierval), José
Vicente González, va defendre intensament l’acord. Més enllà de
negar els perjudicis que el Tractat podria tindre per a l'economia
europea i pels europeus en general (des de qüestions laborals fins a
sanitàries passant per garanties legals o de drets democràtics), el
discurs de González es basava en que el Tractat és una garantia de
creixement, més exportacions, més desenvolupament, més riquesa.
Abans, el conseller d'Economia Sostenible de la Generalitat, Rafael
Climent, ja havia posat en dubte totes les bondats del TTIP, fins i
tot amb exemples de precedents dels quals es disposa, però està
clar que això no desanima als partidaris del Tractat.
En el meu parlament
inaugural, que va ser després de Climent i abans de González, no
vaig entrar en la lluita d'arguments a favor o en contra; vaig
centrar les meues paraules en dos altres aspectes:
1. L'opacitat en les
negociacions que demostra que els poderosos (l'1% de la població)
continuen convençuts que la democràcia està per baix i al servei
de l'economia. Si la política manara, el debat que estàvem fent en
la seu de CCOO es faria en els Parlaments.
2. El TTIP és un
intent de seguir traguen suc de l'actual model econòmic injust i
depredador quan en el que estem, allò pel qual toca apostar, és per
anar a un nou model productiu, econòmic i social que s'aparte del
creixement com a dogma i busque un equilibri amb el planeta que ens
garantisca el futur.
De la seu de CCOO vaig
anar a la conselleria ja que teníem reunió de l'equip de l'equip de
coordinació del projecte de SDDR (el depòsit retornable d'envasos).
Vàrem decidir que anàvem a demanar, com ja m'havia compromès jo fa
unes setmanes, una compareixença parlamentaria sobre la qüestió
per donar explicacions. Ens vàrem estudiar diferents objeccions que
hem vist publicades en premsa sobre la impossibilitat legal de
regular el SDDR des de l'àmbit autonòmic i vàrem vore que ni es
trenca la unitat de mercat, ni hi ha cap limitació a desenvolupar la
legislació estatal bàsica per garantir millors resultats en la
gestió de residus.
La comissió tècnica
ja té molt avançats tots els detalls sobre l'organització del
sistema però caldrà seguir estudiant-los per garantir que no deixem
cap fil sol. En este sentit, toca seguir analitzant els exemples
d'altres països i anar adaptant-los al nostre cas. Ahir unes dels
punts que va eixir va ser la possibilitat de que el gestor del
sistema siga mixt públic-privat. Toca seguir analitzant i seguir
donant totes les explicacions que se'ns reclamen en les reunions que
continuem tenint amb els diferents agents implicats.
Abans de dinar, encara
vàrem tindre temps de revisar amb els tècnics de Medi Natural la
situació de la cimentera Lafarge de Sagunt. Ja vaig explicar ahir
que, quan semblava que l'empresa havia acceptat renunciar a ampliar
la seua explotació per la zona de les Margues, al bosc de Romeu,
tornaven les demandes en sentit contrari. Hui ens reunirem amb
l'ajuntament de Sagunt i dilluns amb Lafarge. La nostra posició
segueix sent la que vàrem acordar amb la direcció de l'empresa amb
la qual ens vàrem reunir el passat 5 d'abril: podran explotar
l'actual pedrera més cap al fons, no ampliaran per les Margues i, de
cara al futur, podran explotar una zona pròxima nova com ara
l'indret del Pinyal. Vore'm després de les dos reunions si podem
tornar a calmar els ànims.
Lligat a qüestions
ambientals, ahir vàrem tindre noticia també de la petició dels
promotors de l’ATE d’IKEA d’Alacant, entre ells Enrique Ortiz,
de més temps per ajustar-se a les exigències que les vàrem fer per
a poder superar l’avaluació ambiental estratègica. Els promotors
defensen que algunes de les demandes són contradictòries amb la
declaració d’ATE que els hi va concedir l’anterior Govern. No
crec que una cosa tinga massa a vore amb l’altra. Jo no li trobe
molt de sentit a la pròrroga però, en tot cas, caldrà atendre bé
la lletra xicoteta de les seues explicacions.
Després de dinar, i
d'un parell d'entrevistes telefòniques sobre l'SDDR (no hi ha dia
sense alguna), a les quatre de la vesprada vàrem fer reunió de
l'equip de la Secretaria Autonòmica. Són reunions per repartir
entre els directors generals treball, peticions, demandes o
suggeriments que m’arriben. També ells expliquen les coses més
importants que porten entre mans, i com està cada tema. Revisem
agenda, debatim sobre les qüestions més importants, parlem
d’estratègies de comunicació i, tot siga dit, també usem les més
de dos hores que dura cada reunió per fer teràpia de grup. Ahir
vàrem ocupar-nos de la necessitat d’accelerar la redacció dels
Plans d’Ordenació Forestal dels municipis. És l’eina fonamental
per ordenar la gestió forestal dels nostres boscos i vàrem decidir
potenciar la secció que s’ocupe de dirigir i controlar esta
redacció de plans.
Ens residus vàrem
reflexionar sobre les modificacions a introduir en la llei per a
promoure les bones pràctiques ciutadanes en la selecció a través
d’incentius i penalitzacions. En concret, hem decidit revisar el
tema de les borses de plàstic en els supermercats i buscar la manera
que només puguen ser gratuïtes si són compostables. Seguirem la
recerca..
No hay comentarios:
Publicar un comentario