martes, 31 de mayo de 2016

QUEDA CLAR: ECOEMBES NO POSARÀ FÀCIL EL DEPÒSIT PER ENVASOS

Amb els directius d'Ecoembes

La jornada va començar d’allò més bé i va anar complicant-se a mesura que passaven les hores. No és estrany, passa sovint.
Les coses van arrancar bé perquè el primer acte del dia va ser assistir a la presentació del Portal de Transparència de l’Empresa de Sanejament d’Aigües (EPSAR) que depèn de la meua Secretaria. Estem contents que l’Epsar, una empresa tan tacada per la corrupció en temps del PP, ara siga punta de llança dins de l’administració a l’hora de posar en marxa un portal de transparència. La presentació la van fer entre la nostra consellera, Elena Cebrián; el conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, i el gerent de l’Epsar, Enrique Lapuente.

Presentació del Portal de Transparencia d'EPSAR a càrrec de la consellera Elena Cebrián.

En el portal es poden consultar tots els contractes de l’empresa i els  diferents convenis en els quals es participa (més de 100) íntegrament recollits. També es pot accedir als pressupostos detallats dels darrers anys, a tot l’apartat de retribucions, a l’evolució del deute, a l’inventari des de les depuradores més grans al mobiliari d’oficina, a la despesa en caixa fixa, en publicitat i, també, a les auditories fetes a l’empresa. En este sentit, durant la roda de premsa hem recordat que està en mans d’Intervenció de la Generalitat la revisió de totes les contractacions que es van fer per emergència entre 2001 i 2011. En aquells anys (temps d’olor a corrupció) pràcticament totes les obres es feien amb l’etiqueta d’emergència, i per tant, saltant-se bona part dels controls. En canvi, de 2011 en avant, pràcticament van desaparèixer les urgències. A vore que es pot aclarir.
Sense abandonar l’Epsar, l’acte ens va servir a Lapuente i a mi per preparar un poc la Comissió de Participació de l’entitat que s’ha de celebrar demà dijous. Allà parlarem, a més del portal de transparència, del pla d’obres.

Al meu despatx, amb la direcció d'Ecovidrio.

Després, ja en el meu despatx, em vaig reunir amb Ecovidrio, en concret amb el seu director general, José Manuel Núñez-Lagos i dos directius més de l’empresa, Roberto Fuentes i Sandra Anguidano. Per la nostra part, estava amb mi el director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Joan Piquer. La gent d’Ecovidrio ens va fer un balanç de la seua gestió a nivell de País Valencià. Presenten bons resultats i diuen que encara els poden millorar més i que al tractar un sol producte (vidre), la seua gestió del reciclatge és més senzill. Es van declarar contraris a la posada en marxa del nostre sistema de depòsit per a envasos (SDDR) i, en tot cas, van dir que mantindré la gestió del contenidor de vidre com fins ara podria ser compatible amb la nostra proposta. A ells, el nou sistema els afecta un poc més del terç del volum general que gestionen. Vàrem revisar durant més d’una hora els números dels quals cadascú disposa, vàrem parlar de la cultura ciutadana en temes de residus i de facilitats per portar les ampolles allà on toca. Nosaltres, per més que en la part del vidre les dades són millors que en altres materials, els vàrem dir que amb el sistema de depòsit es podia arribar a percentatges de reciclat molt més alts que els actuals.
Acabat de dinar, nova sessió de SDDR.  Amb la consellera Elena Cebrián i, de nou, Piquer, ens vàrem reunir amb el conseller delegat d’Ecoembes, Oscar Martín, i la responsable de Relacions Institucionals, Begoña de Benito. Encara que en la seua explicació inicial, Martín ens va donar detalls sobre els resultats generals de la gestió d’envasos per part de l’empresa al País Valencià, el debat, com ja havia passat amb Ecovidrio, es va centrar en el nostre projecte de depòsit per a envasos en el que estem treballant.
El clima d’esta segona reunió va ser prou més tens que amb Ecovidrio, en alguns moments desagradable. Ecoembes manté que el nostre projecte és més car i menys útil que l’actual sistema (el seu) de contenidors. Nosaltres els vàrem explicar que posar un depòsit a tots els envasos de sucs, cerveses, aigua i refrescos (en llanda, vidre, plàstic i tetrabrick) garanteix molts millors resultats de gestió, és complementari amb el que ells fan i, això sí, els lleva la part dels envasos que gestionen. Més o menys un 20 per cent del volum.
No ens vàrem posar d’acord amb les xifres, ni amb el cost econòmic. Ells parlen de que reciclen un 74’8 però, segons les nostres dades, no arriben al 30. Ells diuen que els ajuntaments perdran i nosaltres, que és ara quan els ajuntaments valencians deixen d’ingressar més de 20 milions d’euros. Des de la conselleria, entenem que a ells, com a monopoli que són, no els interesse la nostra iniciativa però els vàrem deixar clar que la responsabilitat de Govern és nostra  i que ells, per poderosos que siguen, no estan en condicions de dir-nos que podem fer i que no.
Al remat ens van proposar revisar els seus plans actuals per anar a millors rendiments però a canvi de que nosaltres renunciarem al depòsit per a envasos. No serà possible. Jo personalment els vaig dir que sonava a xantatge i que no era una actitud acceptable. Vàrem intentar que quedara clar que la nostra voluntat és col·laborar, però no estic segur d’haver-ho aconseguit. Ens agradaria col·laborar tant en el 80 per cent que encara gestionaran (i que està subjecte a un conveni que acaba en 2018) com en eixe 20 per cent que estudiem modificar.
Al remat, no es pot dir que acostarem posicions però seguirem en contacte. Només esperem que acaben les desqualificacions a través dels mitjans. Les seues desqualificacions.

La trobada amb Ecoembes es va allargar molt, tant que vaig arribar tard a una trobada que teníem un grup de càrrecs del Govern escollits per Compromís per anar comentant (ho fem cada més i mig aproximadament) com van les coses. El funcionament d’un Govern sempre és complicat i obliga a posar el treball en comú contínuament, cosa que el dia a dia dificulta. Es tracta d’evitar pendre iniciatives per compte propi que puguen resultar contradictòries amb les iniciatives d’altres. En resum, se’n diu “màxima coordinació” i no és fàcil. Portem ja quasi un any al Consell, i és necessari anar revisant el que s’ha fet i els calendaris previstos. És evident que tantes eleccions seguides no ens faciliten la faena. Esperar només que de les del 26 de juny resulte un govern “a la valenciana” que ens ajude, que tinga les mateixes prioritats que nosaltres i que pense més en el rescat de persones que en el de bancs.
… I demà, perdoneu, no hi haurà post. Hui tinc operació (a vore si em posen el genoll a punt) i no treballaré.

lunes, 30 de mayo de 2016

LAFARGE: HI HA ACORD, DONCS CONCRERTEM L'ACORD

Al riu Túria, soltant anguiles amb motiu del Dia Europeu dels Parcs Naturals.


Hui no començaré dient ahir sinó dissabte passat perquè va ser dissabte quan, al migdia, vaig participar en una solta d’anguiles al riu Túria (foto). Va ser dins d’un seguit d’actes organitzats per la nostra Direcció General de Medi Natural amb la col·laboració de la Fundació Limne per celebrar el Dia Europeu dels Parcs Naturals. Vàrem soltar quasi 400 anguiles durant l’acte. Va ser una estona de festa amb i una considerable participaciA continuació, donat que tenia ues hora lliure, va estar treballant en la preparaciu mssada.msió de gent de totes les edats. Durant tot el dissabte, els equips de conselleria van tirar al riu més de 5.000 exemplars d’anguila europea i, al llarg dels pròxims dies, en seran 10.000 més. Es tracta d’enriquir la biodiversitat del riu que està empobrit quant a espècies piscícoles. Estes anguiles acaben arribant al mar per les sèquies o quan hi ha grans avingudes d’aigua. A més, serveixen també d’aliment a altres espècies. El Parc Natural del Túria, per la seua proximitat a València i al conjunt metropolità, és un indret molt pressionat i, per això des de Conselleria, fem els màxims esforços per vetlar per la seua protecció. En este sentit, és de celebrar la recent creació de l’Associació de Municipis del Parc Natural de Túria.
Ja entrant en la setmana, ahir vaig començar la jornada amb una reunió, interna en la nostra mateixa conselleria, amb el secretari autonòmic d’Agricultura, Paco Rodríguez Mulero, per avançar en el procés de concentració parcel·laria en la marjal de Pego-Oliva. Es tracta d’un procés llarg i complex (com totes les concentracions parcel·laries) que s’arrossega des de fa 30 anys. El que volem és satisfer els drets dels llauradors que tenen terres (d’arròs) en la zona i, al mateix temps, protegir al màxim i posar en valor la importància natural de l’indret. La Generalitat té terrenys en propietat tant en la zona de “no cultius” com en la zona cultivable. El que cal és canviar les que estan en zona cultivable per altres que estan en zona de màxima protecció i que, per tant, els seus propietaris no poden conrear. La clau està en decidir com es fa el procés compensant els llauradors afectats i, al mateix temps, que això li coste el mínim possible a la Generalitat.
Acaba esta primera reunió,  donat que tenia una hora lliure, vaig estar treballant en la preparació d’algunes entrevistes i actes que tenia previstes per a hui dimarts, des de la presentació del portal de Transparència de l’Epsar fins a les reunions amb Ecovidrio i Ecoembes, així com alguna altra qüestió pendent en relació a peticions i preguntes de diferents adjuntamente.

Amb els represenants de la direcció de Lafarge de Sagunt i dels seus sindicats.

Abans de dinar, em vaig reunir amb el director de l’empresa Lafarge de Sagunt, Miguel Ángel Urbano, que venia acompanyat del president del Comité d’empresa, Félix Velez, i altres representants sindicals i de la patronal autonòmica. Volien saber quan anàvem a contestar, des de conselleria, la seua petició de seguir explotant la zona de pedrera que tenen ara en el Salt del Llop de Sagunt. Em van explicar que del que passe en depèn el futur de la factoria. A dia de hui el límit d’explotació acaba a finals del 2017 i la demanda es poder ampliar l’extracció; per entendre’ns, seguir perforant. La nostra resposta éja que nforme ha de ser en breu manda es poder ampliar l'nal autonel Llop de Saguntuymssada.msis que estem a l’espera d’algun informe que ens falta però que la resolució serà en temps i forma. Hem quedat a concretar un poquet més l’estat de la tramitació en les pròxims dies.
En paral·lel, i lligat a l’entrevista de la setmana passada amb l’ajuntament de Sagunt, el que nosaltres els hem explicat és que, de cara al futur, considerem una condició “sine quanon” protegir el paratge de Les Margues i no ampliar mai la pedrera en eixa direcció. La resposta de l’empresa és que els sembla bé sempre que es tramite la zona coneguda com “el Pinyal” (més a l’oest) per quan s’acabe l’ampliació de l’explotació actual. Foradar més en el Salt del Llop, protegir Les Margues i anar al Pinyal, en això l’acord és general. El que toca és, cada cosa al seu temps, concretar la proposta comuna en un document.
Acabar al reunió i haver de contestar a diferents mitjans sobre com havia anat la trobada, va ser tot un. No havíem convocat als mitjans però és evident que ho havia expectació
Precisament pels mitjans em va arribar ahir que des del Partit Popular s’està qualificant d’opac el procés per a cobrir amb funcionaris, via comissió de serveis, les places de directors conservadors dels Parcs Naturals. Vull recordar que va ser el PP qui es va carregar la figura dels directors que nosaltres recuprem. Tot per una sentencia que els obligava a nomenar pel càrrec a funcionaris. Com que no volien complir la sentencia i pretenien fer els nomenaments a dit, van fer desaparèixer els directors i van posar a qui van voler. Així que sense entrar en el que el PP entén per opacitat, ni en com deu haver variat este concepte de quan governaven a ara, pense que hi haurà pocs processos de comissions de serveis tant públicament conegudes com esta, amb tots els informes pertinents i tota la informació pública que tocava, anunciat fins i tot (i per duplicat a Les Corts) i, ara, amb una borsa de treball de més de 3.000 persones per cobrir les cinc places que queden.
Afegir, com ha fet la diputada Elisa Díaz, que els set funcionaris escollits estan vinculats a Compromís, als Verds o a Equo són apel·lacions personals que diuen molt poc de qui tria este camí argumental. Haurien d’explicar que entenen per vinculats, ja que usar una paraula tan “indeterminada” només pot ser que una combinació de mala intenció i de no tindre ni una fet concret al que agafar-se. Siga com siga, estem disposats a aclarir qualsevol dubte que es puga plantejar.

Fet este aclariment, acabar explicant que la vesprada la vàrem dedicar a l’habitual reunió de Gabinet de la conselleria del dilluns. Vàrem repassar amb la consellera els principals temes que portem entre mans, el calendari i l’agenda més urgent i immediata i debatírem sobre les coses que ens estan eixint bé i les que ens queden per resoldre. Estes reunions acostumen a ser llargues i sempre acabem un poquet preocupats ja que, entre uns i altres, posem de manifest la molta faena que ens resta per fer. Al mateix temps, però, també ens serveixen, i molt, per fer pinya, per buscar maneres d’ajudar-nos els uns amb els altres i per agafar empenta per arrancar la setmana sabent el que anem a trobar-nos i els millors camins per avançar.

sábado, 28 de mayo de 2016

REPETIM: LES MARGUES DE SAGUNT S’HAN DE CONSERVAR.


Amb Sergi Campillo i Reyes Matamales en un acte sobre Polítiques Verdes a València. (Foto R. Ortín) 

Porte ja uns dies parlant del tema: la pedrera de la cimentera Lafarge de Sagunt. Semblava que era un tema tancat, havíem rebut fins i tot felicitacions per part dels sindicats sobre com s’havia resolt el tema, però tornem a la qüestió.
Ahir, després d’un matí de treball molt intern, d’aquell que s’acumula damunt la taula i mai trobes el moment de revisar, ens vàrem reunir, juntament amb el director general de Medi Natural, Antoni Marzo, i la subdirectora, Salomé Arnal, amb l’Ajuntament de Sagunt. No va ser una reunió senzilla. Ho sabia, i per això vaig renunciar a participar en unes jornades sobre el cicle urbà de l’aigua en les quals tenia previst estar (els torne a demanar disculpes). 
L’alcalde saguntí, Quico Fernández, i la regidora de Medi Ambient, Teresa Garcia, junt al seu tècnic d’Urbanisme, Ángel Fernandez, volem que garantim que Lafarge no podrà ampliar la seua pedrera del Salt del Llop a la zona de Les Margues. L’empresa, oficialment, ha desistit de la seua voluntat de fer-ho però, públicament, ha tornat a plantejar-se la qüestió. De fet, la setmana vinent, tenim reunió amb la direcció de Lafarge i els representants sindicals sobre la qüestió. Les Margues són un punt valuós mediambientalment i nosaltres estem decidits a evitar que es puga convertir en la perllongació de la pedrera actual. Òbviament estem també per la continuïtat d’una activitat socioeconòmica com la que fa l’empresa però estem convençuts de que es pot mantindre sense explotar Les Margues (i mantindre els més de 150 llocs de treball que l’empresa representa). De fet, com ja he dit, el 5 d’abril, amb l’empresa vàrem trobar una solució alternativa que acceptaven.


Amb l'Ajuntament de Sagunt, al meu despatx.

Este tema, per a nosaltres com a responsables polítics amb un determinat programa i un discurs d’anar cap a un nou model productiu, econòmic i social, és un cas concret en el qual hem de mantindre la coherència. Les Margues s’han de conservar perquè no podem estar parlant de respecte mediambiental o de lluita contra canvi climàtic i acceptar, com si res, un conveni que l’Ajuntament governat pel PP va firmar amb l’empresa en el qual els donava pista lliure per fer poc menys que el que volgueren. Les coses ja no són així.
Estic convençut que la setmana que ve, quan parlem amb l’empresa, acabarem entenent-nos.
Després de dinar van preparar un parell d’intervencions, una immediata sobre polítiques verdes des del Govern en la qual vaig participar ahir mateix a València i dos més per a esdeveniments de hui dissabte.
En l’acte de València, que es va fer a Ca Revolta, en el centre de la ciutat, amb unes cent persones de públic, vaig explicar les polítiques que estem fent des del meu departament i quins els obstacles que ens trobem. Era una xarrada organitzada per Compromís i junt al regidor de valència, Sergi Campillo, i la candidata al Congrés en les pròximes eleccions, Reyes Matamales, es van repassar un munt de temes. Ens van preguntar de moltíssimes coses, des del catàleg de flora i fauna a la necessitat de recuperar i recopilar els treballs del botànic Joan Pellicer, des de les emissions de gasos d’efecte hivernacle al depòsit de retorn d’envasos. Vaig anar contestant a tot i vaig voler deixar un missatge: les polítiques mediambientals també són polítiques de redistribució de rendes ja que l’actual model depredador i insostenible a qui sacrifica és a la gent de baix, el que consolida és la desigualtat.
Com que el de Ca Revolta va ser un acte d'allò més càlid, us deixe una cançò per compensar, una cançó d'un tio que em cau molt bé com és Pau Donés: https://www.youtube.com/watch?v=heJFzHhbh3g

viernes, 27 de mayo de 2016

EL TTIP, L’IKEA D’ALACANT I L'AMIC DELS ALCALDES


Intervenint en les Jornades sobre el TTIP en la seu de CCOO a València.

Ahir vaig arrancar el matí en la seu de CCOO al centre de València. Era la inauguració d'unes Jornades sobre el Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (TTIP). Allà, el President de la Confederació d'Empresaris de la Comunitat Valenciana (Cierval), José Vicente González, va defendre intensament l’acord. Més enllà de negar els perjudicis que el Tractat podria tindre per a l'economia europea i pels europeus en general (des de qüestions laborals fins a sanitàries passant per garanties legals o de drets democràtics), el discurs de González es basava en que el Tractat és una garantia de creixement, més exportacions, més desenvolupament, més riquesa. Abans, el conseller d'Economia Sostenible de la Generalitat, Rafael Climent, ja havia posat en dubte totes les bondats del TTIP, fins i tot amb exemples de precedents dels quals es disposa, però està clar que això no desanima als partidaris del Tractat.

En el meu parlament inaugural, que va ser després de Climent i abans de González, no vaig entrar en la lluita d'arguments a favor o en contra; vaig centrar les meues paraules en dos altres aspectes:

1. L'opacitat en les negociacions que demostra que els poderosos (l'1% de la població) continuen convençuts que la democràcia està per baix i al servei de l'economia. Si la política manara, el debat que estàvem fent en la seu de CCOO es faria en els Parlaments.

2. El TTIP és un intent de seguir traguen suc de l'actual model econòmic injust i depredador quan en el que estem, allò pel qual toca apostar, és per anar a un nou model productiu, econòmic i social que s'aparte del creixement com a dogma i busque un equilibri amb el planeta que ens garantisca el futur.

De la seu de CCOO vaig anar a la conselleria ja que teníem reunió de l'equip de l'equip de coordinació del projecte de SDDR (el depòsit retornable d'envasos). Vàrem decidir que anàvem a demanar, com ja m'havia compromès jo fa unes setmanes, una compareixença parlamentaria sobre la qüestió per donar explicacions. Ens vàrem estudiar diferents objeccions que hem vist publicades en premsa sobre la impossibilitat legal de regular el SDDR des de l'àmbit autonòmic i vàrem vore que ni es trenca la unitat de mercat, ni hi ha cap limitació a desenvolupar la legislació estatal bàsica per garantir millors resultats en la gestió de residus.

La comissió tècnica ja té molt avançats tots els detalls sobre l'organització del sistema però caldrà seguir estudiant-los per garantir que no deixem cap fil sol. En este sentit, toca seguir analitzant els exemples d'altres països i anar adaptant-los al nostre cas. Ahir unes dels punts que va eixir va ser la possibilitat de que el gestor del sistema siga mixt públic-privat. Toca seguir analitzant i seguir donant totes les explicacions que se'ns reclamen en les reunions que continuem tenint amb els diferents agents implicats.

Abans de dinar, encara vàrem tindre temps de revisar amb els tècnics de Medi Natural la situació de la cimentera Lafarge de Sagunt. Ja vaig explicar ahir que, quan semblava que l'empresa havia acceptat renunciar a ampliar la seua explotació per la zona de les Margues, al bosc de Romeu, tornaven les demandes en sentit contrari. Hui ens reunirem amb l'ajuntament de Sagunt i dilluns amb Lafarge. La nostra posició segueix sent la que vàrem acordar amb la direcció de l'empresa amb la qual ens vàrem reunir el passat 5 d'abril: podran explotar l'actual pedrera més cap al fons, no ampliaran per les Margues i, de cara al futur, podran explotar una zona pròxima nova com ara l'indret del Pinyal. Vore'm després de les dos reunions si podem tornar a calmar els ànims.

Lligat a qüestions ambientals, ahir vàrem tindre noticia també de la petició dels promotors de l’ATE d’IKEA d’Alacant, entre ells Enrique Ortiz, de més temps per ajustar-se a les exigències que les vàrem fer per a poder superar l’avaluació ambiental estratègica. Els promotors defensen que algunes de les demandes són contradictòries amb la declaració d’ATE que els hi va concedir l’anterior Govern. No crec que una cosa tinga massa a vore amb l’altra. Jo no li trobe molt de sentit a la pròrroga però, en tot cas, caldrà atendre bé la lletra xicoteta de les seues explicacions.

Després de dinar, i d'un parell d'entrevistes telefòniques sobre l'SDDR (no hi ha dia sense alguna), a les quatre de la vesprada vàrem fer reunió de l'equip de la Secretaria Autonòmica. Són reunions per repartir entre els directors generals treball, peticions, demandes o suggeriments que m’arriben. També ells expliquen les coses més importants que porten entre mans, i com està cada tema. Revisem agenda, debatim sobre les qüestions més importants, parlem d’estratègies de comunicació i, tot siga dit, també usem les més de dos hores que dura cada reunió per fer teràpia de grup. Ahir vàrem ocupar-nos de la necessitat d’accelerar la redacció dels Plans d’Ordenació Forestal dels municipis. És l’eina fonamental per ordenar la gestió forestal dels nostres boscos i vàrem decidir potenciar la secció que s’ocupe de dirigir i controlar esta redacció de plans.

Ens residus vàrem reflexionar sobre les modificacions a introduir en la llei per a promoure les bones pràctiques ciutadanes en la selecció a través d’incentius i penalitzacions. En concret, hem decidit revisar el tema de les borses de plàstic en els supermercats i buscar la manera que només puguen ser gratuïtes si són compostables. Seguirem la recerca..

miércoles, 25 de mayo de 2016

¡JA TENIM DIRECTORS DE PARCS NATURALS!

Els sets nous directors conservadors dels Parcs Naturals, amb (a l'esquerra) el director general de Medi Natural i jo. Són, començant per la dreta, Paloma Mateache, Francisco Martínez, José Vicente Escobar, Antonio Ballester, Salvador Palop, Miquel Ibáñez i Aurora Quero.

Hui em permetreu que no escriba de manera cronològica. Vull començar per una cosa que vàrem fer ahir passades les dos de la vesprada i que tancarem administrativament hui mateix. Es tracta d’una cosa que portàvem mig any esperant i que ja està definida. És cert que havia posat alguna data pel nomenament dels nous directors conservadors dels Parcs naturals que no s’havia complit. Vaig dir que seria a començaments de maig i quasi estem acabant el mes... però ahir sí, ahir van estar al meu despatx les set persones, els set funcionaris, que han decidit participar en el procés i, en comissió de serveis, cobrir les places de director conservador que s’han creat.
¡Ja tenim directors dels Parcs! Esta és la notícia. En realitat, se’n cobreixen set de les dotze places creades. Les cinc que queden aniran a borsa de treball. L’objectiu final és fer oposicions en esta legislatura per cobrir-les de manera definitiva. Els set parcs que, segons el previst, amb data u de juny, ja tindran oficialment director seran: L’Albufera (Paloma Mateache), Font Roja/Mariola (Salvador Palop), Cabanes-Torreblanca/Serra d’Irta (Aurora Quero), Llacunes Mata-Torrevieja/Salinas de Santa Pola/Fondó (Francisco Martínez), Serra d’Espadà (José Vicente Escobar), Penyagolosa/Tinençà de Benifassa (Miquel Ibáñez) i Túria/Puebla de San Miguel (Antonio Ballester). Per a la resta, ja ho vaig dir un altre dia, s’han presentat més de 3.000 persones a borsa de treball. Funció Publica marcarà els terminis, igual que també revisarà les observacions i queixes que ens han arribat sobre el conjunt de la convocatòria.
El cas és que ahir vàrem donar un pas importantíssim. Hem recuperat la figura dels directors conservadors que el PP s’havia carregat per incomplir una sentència judicial i poder fer els nomenaments a dit. Ara, hui els ho he dit a ells, toca treballar. Estic segur que ho faran d’allò més bé i es notarà la seua presència. Des d’ahir, l’excusa de la manca de direcció als Parcs ja no ens val.
Explicada la gran notícia del dia, anem a la resta de coses de la jornada.
A primera hora del matí, abans de la reunió de la Comissió d’Avaluació Ambiental, vaig tindre una horeta per llegir coses i preparar-me alguna intervenció pendent.
La Comissió va ser de les més tranquil·les. No hi havia tema complex. Per suposat, i així ho vaig explicar als diferents periodistes que, ràpidament, es van interessar per la qüestió, “Puerto Mediterraneo” no va entrar.
El que si vàrem tractar és, per exemple el catàleg de Proteccions urbanístiques de l’Ajuntament d’Alacant. A manca de Pla General per culpa de la gestió dels darrers alcaldes del PP de la ciutat, la voluntat del nou consistori de protegir determinats indrets de la població passa per la redacció d’un catàleg. La Comissió va estudiar els requisits que necessita este instrument i que, per tant, toca demanar a l’Ajuntament d’Alacant (delimitació de les zones, objectius...). Després hi haurà exposició al públic i, d’aquesta manera, durant el procés, la protecció està garantida. Tot mentre es tramita el Pla General.
En la reunió també es van vore els documents d’abast (és a dir, allò que es reclama) per aprovar els primers Plans d’Ordenació Forestal de les diferents demarcacions el país. Ahir es van revisar les de Sant Mateu, a Castelló, i Altea, a Alacant. Es tracta de fixar, amb el màxim de detall, la regulació dels terreny forestals i marcar les seues característiques i els seus usos.
Quant a Plans Generals es va estudia el de Vilanova de Castelló, a la Ribera Alta. Es faran unes observacions sobre adequació dels desenvolupaments residencials a l’estratègia territorial i, per la vesant ambiental, el procés estarà ja a punt.
Molt lligat a temes ambientals, ahir va tornar a caure damunt la meua taula el tema de Lafarge de Sagunt. Jo pensava que la problemàtica al voltant de l’ampliació de la pedrera que esta empresa a la capital del Camp de Morvedre ja estava resolt però sembla que no. En una reunió de fa poc més de trenta dies, els directius de Lafarge es van mostrar favorables a abandonar la seua intenció d’ampliar l’explotació pel bosc de Romeu, per Les Margues, i aprofundir dins l’actual perímetre de la pedrera i, de cara al futur, buscar una nova ubicació que podria ser, més a l’oest, en la zona del Pinyal. Tot el món semblava acceptar així les coses. Ara sembla que no. Sindicats, empresa i patronal ens demanen entrevista. En tot cas, des de la conselleria seguim mantenint que l’acord aconseguit amb els directius de Lafarge era l’adequat i l’ampliació per Les Margues no és acceptable, ni l’anem a facilitar.
El dinar d’ahir  va ser, a més d’un acte nutritiu, de treball. Juntament amb alguns companys del la direcció general de Medi Natural vaig compartir taula amb un parell de representants de l’organització governamental francesa “Conservatoire du Litoral”. Es tracta d’una entitat dependent del Ministeri d’ecologia francès que es dedica a la custodia del territori a França. És interesant saber que es financien amb una taxa que paguen els propietaris d’embarcacions d’oci. Recapten per esta via 40 milions d’euros anuals que dediquen a comprar franges de costa que, després, cedeixen a ajuntaments o entitats per a la seua conservació i aprofitament. Han obert una seu a l’Alfàs del Pi, igual que en altres lloc del Mediterrani, ja que estan estudiant formes de col·laboració internacional. La iniciativa ens sembla d’allò més interessant i buscarem maneres de poder fer coses en comú o, al menys, d’aprofitar la seua experiència.
De vesprada vaig rebre també la noticia de la confirmació de la nulitat, per part del Tribunal Suprem, del segon ERO de Vaersa. Un nou regal hererat del PP que tocarà complir amb els embolics administratius o econòmics que comporte. Hui m'han de donar detalls.