“La batalla de
l’Horta” (que és llibre amb el qual m’he fet la fotografia que
acompanya estes lletres de hui) és l’obra d’un grapat de bona
gent compromesa. Algun d’ells van estar ahir a la conselleria i ens
van portar el treball. L’ha escrit el periodista Enric Llopis, el
pròleg és de Josep Gavaldà i l’han publicat Joan Carles Girbés
i Xavi Sarrià. Moltes vegades dic que el nostre treball a la
Conselleria rau en ajudar la faena que fan, dia a dia, el grapat
homes i dones que estimen el país i la seva gent i que posen
l’interés general per davant del propi. Estem on estem, en sentit
ampli i positiu, gràcies ells.Tots els que he esmentat com
responsables de l’obra pertanyen a eixe grup amb el qual estem en
deute. No els podem fallar. El llibre diu que l’Horta és “un
tresor de la saviesa popular”, per això l’hem de cuidar, mimar,
protegir.
Just després d’esta
visita, vaig marxar cap al Palau de la Generalitat a la reunió que
cada dijous fem els Subsecretaris i els Secretaris Autonòmics per a
preparar el Consell dels divendres. Dirigeix la vicepresidenta Mónica
Oltra. Ahir vaig portar el nomenament dels últims cinc presidents de
Juntes Rectores de Parcs Naturals. Ja estan els 22 nomenats i algunes
de les Juntes ja estan constituïdes. Es tracta de càrrecs sense
retribució. En temps del PP, el lloc l’ocupava el seu alcalde més
destacat en cada zona. Nosaltres hem buscat perfils de gent implicada
en el territori, sense considerar la seua militància política i amb
currículum adequat, gent de prestigi poc discutible. I, tot siga
dit, alguna incomprensió ens ha reportat esta manera de fer.
Alcaldes pròxims s’han sentit apartats ara que manen “els
nostres” però crec que amb el temps veuran que els seus canals de
participació són potents i que la Presidència de les Juntes és
millor “despartiditzar-la”.
En arribar de nou a
Conselleria em vaig trobar amb dos cartes sobre el mateix tema: la
variant de Pedralba que estava previst fer pel mig del Parc Natural
del Túria i que nosaltres hem parat. L’alcalde de la població vol
una entrevista per tractar la qüestió. Tinc l’agenda
carregadíssima però el tema és molt sensible i comprenc la seua
preocupació. Si no hi ha res de nou, ens vorem dimarts. La segona
comunicació era un petició de la Diputació de València, que és
qui havia de fer la carretera, demanant-nos explicacions sobre la
paralització i saber que han de fer ells ara. La resposta és
senzilla: ens hem de posar a buscar una alternativa al projecte
previst en temps del PP i, mentre, el que han de fer és respectar la
nostra decisió i no donar cap més pas.
El dinar el vaig
compartir amb el secretari d’Organització de VerdsEquo del País
Valencià, Josep Ruiz. Vàrem tractar la convocatòria del pròxim
Congrés de la nostra formació, discutírem si hi haurà o no noves
eleccions generals (ell diu que no i jo que sí) i lamentàrem junts
la poca consideració que ha tingut amb nosaltres Iniciativa del
Poble Valencià que no ens ha convidat ni a un sol dels actes que ha
organitzat per debatre d’actualitat política i del valencianisme
del segle XXI.
Abans d’anar cap a
casa, dos reunions més. La primera per preparar la Comissió
Interdepartamental de Canvi Climàtic que farem el dia 22 i que jo
presidisc, en la qual farem balanç dels primers 8 mesos de gestió
de Govern, i la segona amb la consellera Elena Cebrián per tractar
diferents qüestions sobre política de residus. Tenim novetats
previstes que, esperem, podrien vore la llum la setmana vinent
No hay comentarios:
Publicar un comentario