viernes, 15 de abril de 2016

TOTS ELS PARCS NATURALS JA TENEN PRESIDENTS DE JUNTA RECTORA.


“La batalla de l’Horta” (que és llibre amb el qual m’he fet la fotografia que acompanya estes lletres de hui) és l’obra d’un grapat de bona gent compromesa. Algun d’ells van estar ahir a la conselleria i ens van portar el treball. L’ha escrit el periodista Enric Llopis, el pròleg és de Josep Gavaldà i l’han publicat Joan Carles Girbés i Xavi Sarrià. Moltes vegades dic que el nostre treball a la Conselleria rau en ajudar la faena que fan, dia a dia, el grapat homes i dones que estimen el país i la seva gent i que posen l’interés general per davant del propi. Estem on estem, en sentit ampli i positiu, gràcies ells.Tots els que he esmentat com responsables de l’obra pertanyen a eixe grup amb el qual estem en deute. No els podem fallar. El llibre diu que l’Horta és “un tresor de la saviesa popular”, per això l’hem de cuidar, mimar, protegir.

Just després d’esta visita, vaig marxar cap al Palau de la Generalitat a la reunió que cada dijous fem els Subsecretaris i els Secretaris Autonòmics per a preparar el Consell dels divendres. Dirigeix la vicepresidenta Mónica Oltra. Ahir vaig portar el nomenament dels últims cinc presidents de Juntes Rectores de Parcs Naturals. Ja estan els 22 nomenats i algunes de les Juntes ja estan constituïdes. Es tracta de càrrecs sense retribució. En temps del PP, el lloc l’ocupava el seu alcalde més destacat en cada zona. Nosaltres hem buscat perfils de gent implicada en el territori, sense considerar la seua militància política i amb currículum adequat, gent de prestigi poc discutible. I, tot siga dit, alguna incomprensió ens ha reportat esta manera de fer. Alcaldes pròxims s’han sentit apartats ara que manen “els nostres” però crec que amb el temps veuran que els seus canals de participació són potents i que la Presidència de les Juntes és millor “despartiditzar-la”.

En arribar de nou a Conselleria em vaig trobar amb dos cartes sobre el mateix tema: la variant de Pedralba que estava previst fer pel mig del Parc Natural del Túria i que nosaltres hem parat. L’alcalde de la població vol una entrevista per tractar la qüestió. Tinc l’agenda carregadíssima però el tema és molt sensible i comprenc la seua preocupació. Si no hi ha res de nou, ens vorem dimarts. La segona comunicació era un petició de la Diputació de València, que és qui havia de fer la carretera, demanant-nos explicacions sobre la paralització i saber que han de fer ells ara. La resposta és senzilla: ens hem de posar a buscar una alternativa al projecte previst en temps del PP i, mentre, el que han de fer és respectar la nostra decisió i no donar cap més pas.

El dinar el vaig compartir amb el secretari d’Organització de VerdsEquo del País Valencià, Josep Ruiz. Vàrem tractar la convocatòria del pròxim Congrés de la nostra formació, discutírem si hi haurà o no noves eleccions generals (ell diu que no i jo que sí) i lamentàrem junts la poca consideració que ha tingut amb nosaltres Iniciativa del Poble Valencià que no ens ha convidat ni a un sol dels actes que ha organitzat per debatre d’actualitat política i del valencianisme del segle XXI.

Abans d’anar cap a casa, dos reunions més. La primera per preparar la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic que farem el dia 22 i que jo presidisc, en la qual farem balanç dels primers 8 mesos de gestió de Govern, i la segona amb la consellera Elena Cebrián per tractar diferents qüestions sobre política de residus. Tenim novetats previstes que, esperem, podrien vore la llum la setmana vinent

No hay comentarios: