jueves, 14 de abril de 2016

PREVENCIÓ D'INCENDIS I LES COMPETÈNCIES CLARES


Dia de treball intern el d’ahir. Molta faena però poca activitat, diguem-ne, social.
Lucre i Cater, les dos secretàries amb les quals treballe, són la veu de la meva consciència en tot el que són responsabilitats “d’intendència” (i en d’altres, també). Em recorden les carpetes que tinc per firmar, les peticions d’entrevista o visita que esperen resposta i les cridades telefòniques pendents.
Ahir va ser un matí d’intendència fins a les 10, hora a la qual em vaig reunir amb un grup de representants de CCOO en l'empresa pública VAERSA. Em van reiterar diferents demandes que ja he escoltat en més d'una ocasió i que hem d'anar complint en els pròxims mesos (en algun cas, en els pròxims dies). No pot ser que l'empresa pública estiga sense Relació de Llocs de Treball i sense massa salarial des de fa nou anys. Així és impossible seguir.
Denuncien els moltíssims casos d'enxufisme que hi ha hagut en la casa i, a resultes d'això, o precisament per això, l'arbitrarietat amb la qual tot ha funcionat en els últims anys i com determinades inèrcies no acaben de solucionar-se.
La problemàtica de viure a “colp d'encomana” (encàrrec que des de l'administració es van fer a VAERSA) està en l'origen de la majoria dels problemes laborals de l'empresa. En aquest sentit, defensen la necessitat de fer personal laboral de l'Administració als que fan tasques que cada any, de de sempre, es van repetint i, més urgent, volen millorar la redacció i control de les encomanes. Els plecs han de fer-se de conselleria, escoltant a tot el món, i, després, fer-les més clares, més definides i més concretes... Tot això i un model més definit sobre Parcs Naturals. Tot plegat hem sembla lògic, coherent i coincidint amb els nostres plantejaments polítics. (La foto correspon a esta trobada).
Abans de la següent reunió, que va ser amb el Director General de Comerç de la Conselleria d’Economia Sostenible, Natxo Costa, vaig començar a preparar un article sobre el que entenc que ha de ser el valencianisme del segle XXI de cara al pròxim 25 d’abril. No he tingut temps d’avançar massa. Espere no deixar-lo a mitges.
La reunió amb Costa ens ha servit per tocar diferents temes que afecten a les dues nostres conselleries, des de temes de residus fins als casos de les ATEs de Puerto Mediterraneo o IKEA d’Alacant. La transversalitat en les accions és fonamental i, moltes vegades, la mateixa inercia del treball diari ens porta a oblidar que molt del que fem o deixem de fer està lligat a altres àrees del Govern.
L’hora de dinar la vàrem aprofitar per compartir-lo amb Josep Bort, el responsable de Medi Ambient de la Diputació de València. Ells tenen prou més diners que nosaltres, encara que nosaltres tenim prou més competències que ells. Així que vàrem parlar de plans conjunts de prevenció d’incendis, una problemàtica en la qual, de cara a l’estiu (que serà complicat), hem d’invertir esforços, dedicació i pressupost. Nosaltres tenim les competències en l’àrea i qualsevol intervenció als boscos ha de passar per nosaltres, cosa que, potser que algunes altres diputacions om, fins i tot altres instàncies del Govern, no tenen prou en compte.
Vàrem parlar també de l’abocador de Pedralba, tancat després de dos incendis, i que podria tornar a l’activitat (no per a residus sòlids urbans sinó només per a inerts) si s’ofereixen totes les garanties d’impermeabilitat en la base del depòsit.
En definitiva, un profitós dinar de treball.
A última hora, encara em vaig passar pel Palau de Valeriola, seu de la Vicepresidència del Consell, per revisar amb Ivan Castañón, del gabinet de Mónica Oltra, un seguit de temes que ens van quedar pendents en la darrera reunió dels diferents membres de Compromís en el Govern. Això va també molt lligat a la necessari transversalitat de la qual parlava abans.
I com a cloenda, quan eixia de Valeriola, i mentre parlava per telèfon amb el company Vicent J. Garcia, d’Alberic, sobre el paratge de La Muntanyeta, em vaig creuar amb el President Puig. Com que també parlava per telèfon, no vàrem passar d’una salutació a distància. Dilluns, per cert, tenim una reunió amb ell per posar-lo al dia de coses que portem entre mans.

No hay comentarios: