viernes, 29 de abril de 2016

PODRIA SER MÉS VERD EL LITORAL VALENCIÀ? SÍ!!!

El dijous el vaig començar en cotxe oficial ja que, mentre m’organitze d’una altra manera o recupere el meu genoll, hi haurà dies que hauré de fer us del vehicle de conselleria per desplaçar-me fins el despatx. Ahir va ser un d’estos dies.
La primera trobada va ser amb el director general de l’Aigua, Manuel Aldeguer, amb qui vaig despatxar diferents temes que portaven endarrerits i, immediatament, vaig entrar en la Comissió d’Avaluació Ambiental en la qual, entre d'altres temes, ens vàrem ocupar de l'estudi ambiental del Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL) que pretén garantir un corredor natural i evitar el segellat absolut amb ciment de tota la franja litoral. Tot el món, ajuntaments inclosos, coincidim que cal limitar determinades urbanitzacions arrant de mar però, a l'hora de la veritat, quan la iniciativa afecta a tal o qual projecte en marxa, les bones intencions es converteixen en molèstia. El PATIVEL serà l'eina que concrete estes limitacions i caldrà molta negociació i explicació amb els municipis. Només fa quatre dies, l'ajuntament d'Alcalà de Xivert demanava poder desenvolupar el PAI de Marcolina que està en primera línia de costa i, per tant, es veu afectat. Ens en trobarem alguns més. Un dels reptes que s'han marcat els promotors del PATIVEL, que és la conselleria d'Infraestructures, es aconseguir que hi haja un recorregut no motoritzat, una espècie de senda verda, que vaja de dalt a baix de la nostra costa. I segur que ho aconseguiran, i serà un tresor poder-lo gaudir caminant o en bici.
Un dels més destacats municipis de la costa valenciana va ser el meu següent punt d'atenció. Acabada la Comissió d'Avaluació Ambiental, em vaig reunir en el despatx de la consellera Elena Cebrián amb l’alcalde de Dénia, Vicent Grimalt,  que ens va presentar diferents projectes de caire turístic lligats al Medi Ambient. Grimalt va defensar una cosa en la qual estem plenament d’acord i a la qual li donarem tot el suport que ens siga possible, la necessitat de fomentar atractius turístic lligats a l’interès per la protecció mediambiental. Cada vegada hi ha més gent que es mou pel gust de vore un determinat paisatge, una determinada reserva de flora o de fauna o per menjar en restaurant que li puguen oferir productes diferenciats i vinculats a la terra.
A continuació, i aprofitant que estava al despatx de la consellera, revisarem diferents temes que porte entre mans i que ja he anat comentant com ara la proposta d’un funicular al Parc de la Serra Gelada, sobre la qual els tècnics m’estan fent un informe per saber de la seua viabilitat; la possibilitat de convertir l’antiga discoteca Puzzle a Sueca en un supermercat, que té un complicat encaix en el Parc de l’Albufera però que cal revisar, i diferents qüestions sobre antigues obres de l’EPSAR que, sistemàticament, es feien per via d’urgència, saltant-se bona part dels tràmits ordinaris.
La vesprada arrancà amb una reunió amb els Presidents i Presidentes de les Juntes Rectores dels 22 Parcs Naturals que tenim al país. No eren 22, ja que un parell no van poder vindre. Vàrem començar agraint-los la seua acceptació del càrrec ja que es tracta d’un treball no remunerat que els llevarà moltes hores. Són homes i dones amb un ampli currículum en la defensa, la protecció i la cura dels espais naturals i per això els vàrem proposar fugint de nomenaments partidistes que és el que havia fet el PP. Nosaltres no hem nomenat als “nostres” alcaldes perquè, sense dubtar de la seua capacitat en absolut, pensem que un òrgan de participació ha de donar possibilitat d’intervenció a agents i persones que estan fora de les institucions. Els nous màxims responsables de les Juntes dels Parcs s’han interessat per moltes coses, per exemple per quan estaran nomenats els directors dels Parcs, per quin nivell d’autonomia tenen en la gestió de les Juntes o per si podran accedir a la informació que necessiten sobre les àrees de la seua competència. Els hem contestat que els directors començaran a nomenar-se en quinze dies (aproximadament), que tenen total llibertat de gestió de les Juntes, que nosaltres estem a la seua disposició i no a la inversa, i que tota la informació que necessiten està a la seua disposició, tota. Qüestions de coordinació, possibles revisions dels plans reguladors o temes de desenvolupament rural han estat altres temes que han eixit en la conversa. De nit, a casa, m’ha tocat Xavi Anduix, president de la Junta de Serra Mariola per saber, que no havia pogut estar en la reunió. M'ha preguntat per l'augment de pressupostos en la gestió dels Parcs que s'ha concretat en un augment de brigades que passen de treballar nou mesos a fer-ho l'any complert. També hem coincidit en la necessitat de disposar ja de les Memòries d'Actuació de l'any 2015 que els tècnic estan elaborant i, sobretot, de fer una cosa que no s'havia fet fins ara que era tindre Plans d'Actuació a començament de cada exercici. En això ens estrenarem en 2017.
La jornada la vaig acabar amb una reunió amb la consellera Elena Cebrián per tancar definitivament la resposta a la reclamació de la Comunitat d’Usuaris del Mitjà Vinalopó sobre la cessió de la Bassa del Toscar a la Junta General d’Usuaris del Vinalopó. És un tema complexe, no tant per la resposta a donar, com per com gestionem totes les conseqüències de la decisió a pendre. La cessió que va fer en abril de 2015 el govern del PP és absolutament irregular ja que feia una cessió de domini públic que, legalment, és incorrecta. Diferents informes de l’advocacia ens ho deixen clar i, per tant, l’acte que l’anterior govern va fer en portes de les eleccions cal revertir-lo. L’obligació nostra és fer-ho de manera que els drets de ningú, ni els serveis a oferir resulten perjudicats.

No hay comentarios: