martes, 26 de abril de 2016

L'ORGULL DE SER VALENCIANS

La Plaça de Bous de València durant el recital "Homenatge a València" del passat dissabte.


Ahir era 25 d’abril. No és una data qualsevol. És el record de la desfeta d’Almansa, de la pèrdua dels Furs, del final de l’autogovern. Any 1707. Fa 309 anys. Li hem d’agrair la malapassada a un Borbó, Felip V. Jo, personalment, no sent cap necessitat que Felip VI, un altre Borbó, demane disculpes per les accions del seu avantpassat.
Al migdia vaig estar en l’acte institucional, en motiu del Dia de Les Corts, en el qual es feia el lliurament del Premi Francesc de Vinatea a la Comissió encarregada d’analitzar els problemes de finançament de la Generalitat, entre els premiats estava el meu amic Vicent Cucarella, cosa que m’alegra enormement. L’acte és solemne. De “tiros largos”, que es diu en castellà, i acaba amb el cant de l’himne.
Abans havia tingut dos reunions importants. Les dos dins del propi Govern.
A primera hora del matí ens vàrem reunir, junt a la direcció de VAERSA i la subsecretària de la Conselleria, amb la secretària autonòmica de Pressupostos, Clara Ferrando, i el seu director general, Josep Moreno. Tenim la massa salarial de VAERSA sense actualitzar des de 2006. Sí, deu anys sense actualitzar, cosa que deixa clar que és impossible gestionar la plantilla de l’empresa amb un mínim de solvència. La conseqüència és que qualsevol substitució d’empleats és un embolic. Embolic que dificulta, per exemple, organitzar el treball en les plantes de fem. No serà senzill. No és, ni de lluny, l’única massa salarial “prehistòrica” que cal actualitzar. El compromís és fer-ho amb la màxima urgència. Caldrà prioritzar i nosaltres defensem que el tractament dels residus no sap de tràmit burocràtics i, dia darrera dia, arriba puntual a la cita estiguin o no les plantilles a punt.
La segona cita ha estat amb el president Puig. Li hem donat detalls sobre l’anunci que vàrem fer la setmana passada sobre la nostra intenció d’aplicar un depòsit pels envasos. Ha sigut una hora de conversa, temps per ampliar el que ja havíem apuntat anteriorment, i per entrar en la lletra xicoteta de com fer les coses tant en l’aspecte tècnic, com en el polític. També per preparar tota la pedagogia i les explicacions que hem de fer i per estar avisats de les pressions que anem a rebre.
Els envasos ens van portar al global de les polítiques de residus i li dediàrem una bona estona també al pla de segellat d’abocadors que anunciarem fa uns dies i que ha d’incorporar al conjunt de les administracions.
El resum és que la gestió dels residus ha de passar de ser la vergonya que ha estat en els últims 20 anys per convertir-se en un motiu d'orgull per als ciutadans del país, orgull de ser valencians.
La vesprada l’hem començat amb una reunió amb tres dels quatre directors generals que hi ha en la meua secretaria: el de Residus, Joan Piquer; la de Prevenció d’Incendis, Delia Álvarez, i el de Medi Natural, Toni Marzo. Hem dinat en una pizzeria. Ens ha eixit a 11 euros per cap. El motiu de la trobada era posar ordre en diferents places de funcionaris que estan barrejats entre les seus direccions generals. Funcionaris d’una àrea però que fan el treball en una altra. I clar, amb les mancances que s’arrosseguen, ningú vol perdre efectius. Havíem deposar un poc d’ordre en tant de desordre (més de l’herència rebuda) i em tocava a mi fer d’àrbitre. Al final, apel·lant a la paciència, la sang no ha arribat al riu.
En acabar, amb Toni Marzo vàrem comentar la casualitat que suposa que, dissabte passat (mira que és gran la plaça de bous), coincidirem quasi cadira per cadira en el concert “Homenatge a València”. Estiguérem d’acord que va ser un acte emocionant i intens. Vore de nou a Llach, a Obrint Pas, a Al Tall... escoltar la guitarra de Borja Penalba a Feliu Ventura, a Andreu Valor, a Mireia Vives, a la Gossa Sorda, a Cris Joanico... I, com no, a Eliseu Climent. Em va fer gràcia que, després de tantes referències com es van escoltar als Països Catalans, Climent, en parlar de corrupció, es referira a la corrupció balear i a la valenciana però s’oblidara de la catalana de Jordi Pujol i companyia. Lapsus.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Hola Julià,

Como sieeempre en vaersa, doble rasero. ¿que no hay masa salarial aprobada desde el 2006? Pues todos lo que no estén: a la calle...
¿te parece radical? Pues es la política de personal que se ha gastado en la empresa, pero solo para algunos: la gente de las enconmiendas. ¿Que no tienes encomienda? pues a la calle.
y así.
El tema es que a pesar del cambio y más allá de la propaganda institucional con bolsas fantasma, pi de la bassa, directores de parques (¿el problema de la gestión de los parques se resuelve con directores o con más guías, técnicos, brigadas especializadas, obras de mejora..?), la situación de vaersa la sufren las mismas personas y la gente que están esperando el santo advenimiento (pero en su casa)