sábado, 30 de abril de 2016

AMENACES, FALLES SOSTENIBLES I OLIVERES MIL·LENÀRIES.

D'esquerra a dreta, Pere Fuset, regidor de Falles de l'Ajuntament de Vàlencia; Gil Manuel Hernández, director de Museus; Ruben Tello, asessor parlamentari de la conselleria d'Agricultura i Medi Ambient; Pepe Martínez, president dela Junta Central Fallera; un servidor, i José Vicente Miró, subdirector general de Qualitat Ambiental.

Fa uns dies dos agents mediambientals de Castelló van despertar amb els seus cotxes pintats per no 
sé sap qui. Un d’ells, fins i tot, va haver d’aguantar pintades en la casa dels seus pares. En la premsa, es vinculava l’incident a antigues denuncies que els dos agents havien fet a practicants del parany. No seria la primera vegada. En tots els grups hi ha descerebrats. Ahir vaig estar parlant amb els dos afectats. Ells no tenen ni idea de qui poden ser els autors de les pintades. Jo, òbviament, encara menys. El que si ha de quedar clar és que, siga qui siga, han escollit un camí equivocat i perillós. Els agents, tots, tenen l’absolut suport de la conselleria. De fet, la consellera Elena Cebrián, abans que jo, ja els havia tocat. Si continuen les amenaces (que això és el que són les pintades) procurarem que la policia s’interesse a fons pels fets i, molta cura, perquè el que podria haver començat com a broma pot acabar molt malament pels “bromistes”.
Ahir vaig dedicar una bona estona del matí a preparar amb l’assessor parlamentari, Ruben Tello, i la directora general de Prevenció d’Incendis, Delia Álvarez, el guió de la compareixença parlamentari que tinc el pròxim dimecres. Anem a explicar quin és el nostre mapa d’acció en el tema dels residus i tots els passos que estem donant en previndre els incendis forestal. M’he emportat faena a casa i este cap de setmana m’aplicaré.
També vaig revisar un programa extens, redactat pel nostre Cap de Gabinet, Fernando Rodrigo, sobre com poden traduir-se les nostres polítiques en creació de llocs de treball. És un document per al pròxim Consell de Govern i apunta a les possibilitats de crear, en el marc de la nostra conselleria i es esta legislatura, al voltant dels 25.000 lloc s de treball. Dimarts tinc una reunió amb els empresaris de Cierval i crec que serà de molta utilitat posar en comú estes dades.
La imatge de les Falles cremant i fumant acostuma a generar una certa polèmica sobre l’efecte contaminador que té. Ahir, abans de dinar, vaig estar amb el regidor de Festes de l’Ajuntament de València, Pere Fuset, i amb Gil Manuel Hernández i Pepe Martínez, que treballen amb ell en este tema, per buscar formes de col·laboració en un estudi que volen fer sobre els efectes contaminants de les Falles i com millorar. Es tracta d’emetre un missatge de Falles més sostenibles que, a banda del valor, mediambiental i pedagògic puga servir també per ajudar a aconseguir l’elecció de la festa com Patrimoni de la Humanitat. El tema central del que cal ocupar-se són els materials i hem de ser capaços de diferenciar els menys contaminants. Cal fer estudis seriosos i, a partir del seu resultat, prendre mesures. Ens sembla una idea molt oportuna i pensem que cal implicar altres administracions, com ara la Diputació de València. Hem contactat amb ells i estan disposats.
El dia va acabar tard, i amb una activitat de plaer, ja que a les set i mitja de la vesprada vaig estar en l’estrena de la pel·lícula “El Olivo” d’Itziar Bollaín. El guió és de Paul Laverty, habitual guionista de les obres de Ken Loach. “El Olivo”, gravada en terres del Baix Maestrat, és una pel·licula de valors: el valor de l’amistat, de la coherència, de la solidaritat, de les arrels... M’ha agradat i em fa feliç que hi haja treballs tant interesants com el de Bollaín per fer arribar a la gent que contra la terra no som res i que l’enriquiment ràpid és, a curt termini, un camí equivocat. Els actors estan molt bé però la veritable protagonista de la pel·lícula és una vella olivera de 2.000 anys  que podeu veure i tocar sempre que ho desitgeu al costat del cementeri de Canet lo Roig... això, sí, no us firmarà cap autògraf.

2 comentarios:

- CAAMMCV - dijo...

LA CONSELLERIA SE SOLIDARITZA, ELS AAMM HO AGRAÏM.

Agrair amb sinceritat (i intensitat!) les mostres de solidaritat que amb els agents mediambientals (AAMM) s'han donat a diferents nivells de la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural (CAMACCiDR: des de la Consellera, Elena Cebrián, fins al Director Territorial de Castelló, Antoni Lluís Garcia, passant pel Secretari, Julià Álvaro. I no solament pel suport, que també, doncs no sempre ha sigut el que calia esperar, sinó que igualment perquè

s'aferma i es transmet la idea des d'ací defensada que els agents mediambientals, igual que els altres col·lectius que formen part de l'administració, ho som com a instruments integrants de la mateixa al servei de la societat i, per tant, les agressions als seus membres, motivades per el correcte exercici de les seues obligacions, ho són a la institució que representen, a la legalitat que defensen i a la societat que serveixen. Així, doncs, per la nostra banda gens més que dir i molt a fer: intentar seguir treballant com a agents mediambientals de la Generalitat Valenciana, amb un escrupolos seguiment i defensa de la legalitat i una alta vocació de servei a la societat.

CAAMMCV- Col·lectiu Agents Mediambiental Comunitat Valenciana

- CAAMMCV - dijo...

LA CONSELLERIA SE SOLIDARITZA, ELS AAMM HO AGRAÏM.

Agrair amb sinceritat (i intensitat!) les mostres de solidaritat que amb els agents mediambientals (AAMM) s'han donat a diferents nivells de la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural (CAMACCiDR: des de la Consellera, Elena Cebrián, fins al Director Territorial de Castelló, Antoni Lluís Garcia, passant pel Secretari, Julià Álvaro. I no solament pel suport, que també, doncs no sempre ha sigut el que calia esperar, sinó que igualment perquè

s'aferma i es transmet la idea des d'ací defensada que els agents mediambientals, igual que els altres col·lectius que formen part de l'administració, ho som com a instruments integrants de la mateixa al servei de la societat i, per tant, les agressions als seus membres, motivades per el correcte exercici de les seues obligacions, ho són a la institució que representen, a la legalitat que defensen i a la societat que serveixen. Així, doncs, per la nostra banda res més que dir i molt a fer: intentar seguir treballant com a agents mediambientals de la Generalitat Valenciana, amb un escrupolos seguiment i defensa de la legalitat i una alta vocació de servei a la societat.

CAAMMCV- Col·lectiu Agents Mediambiental Comunitat Valenciana