viernes, 8 de abril de 2016

ALLIBEREM ÀGUILES, NO GAVINES


Les coses estan canviant. En fi... No totes. Seguim sense acord de cara al futur Govern d’Espanya i, segons apareixen més noms dels “Papers de Panamà”, es confirma que no podem comptar massa amb els rics per a mantindre l’Estat, que ells s’escapen per allà on tota la gent normal ha de passar invariablement. Sorprén com els mateixos bancs que a la gent normal ens cobren per respirar, als poderosos els ajuden a escapar d’Hisenda.
Deia (parlant de rics) que les coses canvien perquè ahir fins i tot el president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán deia que “las centrales nucleares no son viables”... I jo pensava, doncs acabeu ja amb Garoña que és vostra.
Galán no va ser el meu únic pensament en Iberdrola d’ahir. Abans m’havia semblat molt bé que l'empersa s’implicara en un programa de seguiment d’aus del grup SEO Bird Life que permet saber com es mouen en les seues migracions. Fa molt de temps que col·laboren i, precisament, una àguila calçada que tenien controlada des de feia anys, el passat mes de gener, va ser ferida en L’Albufera per un caçador que li va disparar. Un agent mediambiental la va trobar i la va portar al Centre de Recuperació de Fauna de El Saler i, ahir, tres mesos després, la vàrem alliberar. Va ser a mig matí. Maruján és el nom que li han posat a la bestiola. Va ser emocionant. Mai havia tingut una àguila en les meues mans. Impressiona. Va ser una xicoteta festa però que, al mateix temps, amaga una realitat com són les moltes infraccions que cometen caçadors en la zona de l’Albufera. Es conten per desenes els exemplars d’espècies protegides abatudes per en els últims anys, per delinqüents que en la majoria de casos, a més, usen munició de plom que està prohibida.
Però com que no tot ha de ser gaudir d’espai obert i imatges que donen peu a vídeos bonics, ahir també va ser un dia de despatx. A primera hora vaig tindre una entrevista amb una estudiant de periodisme, Carla Mouriño, amb la qual vàrem tractar del transvasament Xúquer-Vinalopó, dels conflictes al voltant de l’aigua i de com els mitjans els tracten.
La resta va ser treball intern de conselleria. En tema de residus, estem treballant en com el pla de minimització de la Vall d’Albaida ha de ser una realitat com més prompte millor. Ja hem deixat clar que no volem macro abocadors, que defensem la gestió de proximitat i sabem que, si hi ha una comarca conscienciada d’això, és la Vall d’Albaida. La Mancomunitat ha guanyat la batalla contra la intransigència del PP que semblava imbatible. Ara, aconseguit el fonamental cal trobar les ubicacions de proximitat més adequades per a les instal·lacions. També estem treballant en com resoldre la quantitat i quantitat de llandes i envasos de tot tipus que es troben tirades per tot arreu i que, cada dia, ens colpegen en fotos als mitjans i a les xàrcies.
En Medi Natural vàrem revisar el que estem fent quant a gestió de muntanyes públiques arran d’una informació que donava el diari “la Provincias”, sense haver contrastat les afirmacions amb nosaltres, que ens acusava de fer el que, en l’anterior legislatura, criticàvem al PP. El periodista equiparava coses diferents: no és el mateix cedir una muntanya per 25 anys per a fer-ne una gestió integral sense quasi control, que fer una subhasta per a 5 anys sobre un aprofitament concret que marca la mateixa conselleria fins al punt de dir, arbre per arbre, la fusta que es pot aprofitar i la que no.
El final de la vesprada va ser una reunió de l’Executiva de Compromís centrada en temes d’organització interna. Un remat que tenia molt poc a vore amb l’alliberament d’una àguila a l’Albufera que és amb el que havia començat esta història.

No hay comentarios: