AMENACES, FALLES SOSTENIBLES I OLIVERES MIL·LENÀRIES.

D'esquerra a dreta, Pere Fuset, regidor de Falles de l'Ajuntament de Vàlencia; Gil Manuel Hernández, director de Museus; Ruben Tello, asessor parlamentari de la conselleria d'Agricultura i Medi Ambient; Pepe Martínez, president dela Junta Central Fallera; un servidor, i José Vicente Miró, subdirector general de Qualitat Ambiental.

Fa uns dies dos agents mediambientals de Castelló van despertar amb els seus cotxes pintats per no 
sé sap qui. Un d’ells, fins i tot, va haver d’aguantar pintades en la casa dels seus pares. En la premsa, es vinculava l’incident a antigues denuncies que els dos agents havien fet a practicants del parany. No seria la primera vegada. En tots els grups hi ha descerebrats. Ahir vaig estar parlant amb els dos afectats. Ells no tenen ni idea de qui poden ser els autors de les pintades. Jo, òbviament, encara menys. El que si ha de quedar clar és que, siga qui siga, han escollit un camí equivocat i perillós. Els agents, tots, tenen l’absolut suport de la conselleria. De fet, la consellera Elena Cebrián, abans que jo, ja els havia tocat. Si continuen les amenaces (que això és el que són les pintades) procurarem que la policia s’interesse a fons pels fets i, molta cura, perquè el que podria haver començat com a broma pot acabar molt malament pels “bromistes”.
Ahir vaig dedicar una bona estona del matí a preparar amb l’assessor parlamentari, Ruben Tello, i la directora general de Prevenció d’Incendis, Delia Álvarez, el guió de la compareixença parlamentari que tinc el pròxim dimecres. Anem a explicar quin és el nostre mapa d’acció en el tema dels residus i tots els passos que estem donant en previndre els incendis forestal. M’he emportat faena a casa i este cap de setmana m’aplicaré.
També vaig revisar un programa extens, redactat pel nostre Cap de Gabinet, Fernando Rodrigo, sobre com poden traduir-se les nostres polítiques en creació de llocs de treball. És un document per al pròxim Consell de Govern i apunta a les possibilitats de crear, en el marc de la nostra conselleria i es esta legislatura, al voltant dels 25.000 lloc s de treball. Dimarts tinc una reunió amb els empresaris de Cierval i crec que serà de molta utilitat posar en comú estes dades.
La imatge de les Falles cremant i fumant acostuma a generar una certa polèmica sobre l’efecte contaminador que té. Ahir, abans de dinar, vaig estar amb el regidor de Festes de l’Ajuntament de València, Pere Fuset, i amb Gil Manuel Hernández i Pepe Martínez, que treballen amb ell en este tema, per buscar formes de col·laboració en un estudi que volen fer sobre els efectes contaminants de les Falles i com millorar. Es tracta d’emetre un missatge de Falles més sostenibles que, a banda del valor, mediambiental i pedagògic puga servir també per ajudar a aconseguir l’elecció de la festa com Patrimoni de la Humanitat. El tema central del que cal ocupar-se són els materials i hem de ser capaços de diferenciar els menys contaminants. Cal fer estudis seriosos i, a partir del seu resultat, prendre mesures. Ens sembla una idea molt oportuna i pensem que cal implicar altres administracions, com ara la Diputació de València. Hem contactat amb ells i estan disposats.
El dia va acabar tard, i amb una activitat de plaer, ja que a les set i mitja de la vesprada vaig estar en l’estrena de la pel·lícula “El Olivo” d’Itziar Bollaín. El guió és de Paul Laverty, habitual guionista de les obres de Ken Loach. “El Olivo”, gravada en terres del Baix Maestrat, és una pel·licula de valors: el valor de l’amistat, de la coherència, de la solidaritat, de les arrels... M’ha agradat i em fa feliç que hi haja treballs tant interesants com el de Bollaín per fer arribar a la gent que contra la terra no som res i que l’enriquiment ràpid és, a curt termini, un camí equivocat. Els actors estan molt bé però la veritable protagonista de la pel·lícula és una vella olivera de 2.000 anys  que podeu veure i tocar sempre que ho desitgeu al costat del cementeri de Canet lo Roig... això, sí, no us firmarà cap autògraf.

PODRIA SER MÉS VERD EL LITORAL VALENCIÀ? SÍ!!!

El dijous el vaig començar en cotxe oficial ja que, mentre m’organitze d’una altra manera o recupere el meu genoll, hi haurà dies que hauré de fer us del vehicle de conselleria per desplaçar-me fins el despatx. Ahir va ser un d’estos dies.

La primera trobada va ser amb el director general de l’Aigua, Manuel Aldeguer, amb qui vaig despatxar diferents temes que portaven endarrerits i, immediatament, vaig entrar en la Comissió d’Avaluació Ambiental en la qual, entre d'altres temes, ens vàrem ocupar de l'estudi ambiental del Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL) que pretén garantir un corredor natural i evitar el segellat absolut amb ciment de tota la franja litoral. Tot el món, ajuntaments inclosos, coincidim que cal limitar determinades urbanitzacions arrant de mar però, a l'hora de la veritat, quan la iniciativa afecta a tal o qual projecte en marxa, les bones intencions es converteixen en molèstia. El PATIVEL serà l'eina que concrete estes limitacions i caldrà molta negociació i explicació amb els municipis. Només fa quatre dies, l'ajuntament d'Alcalà de Xivert demanava poder desenvolupar el PAI de Marcolina que està en primera línia de costa i, per tant, es veu afectat. Ens en trobarem alguns més. Un dels reptes que s'han marcat els promotors del PATIVEL, que és la conselleria d'Infraestructures, es aconseguir que hi haja un recorregut no motoritzat, una espècie de senda verda, que vaja de dalt a baix de la nostra costa. I segur que ho aconseguiran, i serà un tresor poder-lo gaudir caminant o en bici.

Un dels més destacats municipis de la costa valenciana va ser el meu següent punt d'atenció. Acabada la Comissió d'Avaluació Ambiental, em vaig reunir en el despatx de la consellera Elena Cebrián amb l’alcalde de Dénia, Vicent Grimalt,  que ens va presentar diferents projectes de caire turístic lligats al Medi Ambient. Grimalt va defensar una cosa en la qual estem plenament d’acord i a la qual li donarem tot el suport que ens siga possible, la necessitat de fomentar atractius turístic lligats a l’interès per la protecció mediambiental. Cada vegada hi ha més gent que es mou pel gust de vore un determinat paisatge, una determinada reserva de flora o de fauna o per menjar en restaurant que li puguen oferir productes diferenciats i vinculats a la terra.

A continuació, i aprofitant que estava al despatx de la consellera, revisarem diferents temes que porte entre mans i que ja he anat comentant com ara la proposta d’un funicular al Parc de la Serra Gelada, sobre la qual els tècnics m’estan fent un informe per saber de la seua viabilitat; la possibilitat de convertir l’antiga discoteca Puzzle a Sueca en un supermercat, que té un complicat encaix en el Parc de l’Albufera però que cal revisar, i diferents qüestions sobre antigues obres de l’EPSAR que, sistemàticament, es feien per via d’urgència, saltant-se bona part dels tràmits ordinaris.

La vesprada arrancà amb una reunió amb els Presidents i Presidentes de les Juntes Rectores dels 22 Parcs Naturals que tenim al país. No eren 22, ja que un parell no van poder vindre. Vàrem començar agraint-los la seua acceptació del càrrec ja que es tracta d’un treball no remunerat que els llevarà moltes hores. Són homes i dones amb un ampli currículum en la defensa, la protecció i la cura dels espais naturals i per això els vàrem proposar fugint de nomenaments partidistes que és el que havia fet el PP. Nosaltres no hem nomenat als “nostres” alcaldes perquè, sense dubtar de la seua capacitat en absolut, pensem que un òrgan de participació ha de donar possibilitat d’intervenció a agents i persones que estan fora de les institucions. Els nous màxims responsables de les Juntes dels Parcs s’han interessat per moltes coses, per exemple per quan estaran nomenats els directors dels Parcs, per quin nivell d’autonomia tenen en la gestió de les Juntes o per si podran accedir a la informació que necessiten sobre les àrees de la seua competència. Els hem contestat que els directors començaran a nomenar-se en quinze dies (aproximadament), que tenen total llibertat de gestió de les Juntes, que nosaltres estem a la seua disposició i no a la inversa, i que tota la informació que necessiten està a la seua disposició, tota. Qüestions de coordinació, possibles revisions dels plans reguladors o temes de desenvolupament rural han estat altres temes que han eixit en la conversa. De nit, a casa, m’ha tocat Xavi Anduix, president de la Junta de Serra Mariola per saber, que no havia pogut estar en la reunió. M'ha preguntat per l'augment de pressupostos en la gestió dels Parcs que s'ha concretat en un augment de brigades que passen de treballar nou mesos a fer-ho l'any complert. També hem coincidit en la necessitat de disposar ja de les Memòries d'Actuació de l'any 2015 que els tècnic estan elaborant i, sobretot, de fer una cosa que no s'havia fet fins ara que era tindre Plans d'Actuació a començament de cada exercici. En això ens estrenarem en 2017.

La jornada la vaig acabar amb una reunió amb la consellera Elena Cebrián per tancar definitivament la resposta a la reclamació de la Comunitat d’Usuaris del Mitjà Vinalopó sobre la cessió de la Bassa del Toscar a la Junta General d’Usuaris del Vinalopó. És un tema complexe, no tant per la resposta a donar, com per com gestionem totes les conseqüències de la decisió a pendre. La cessió que va fer en abril de 2015 el govern del PP és absolutament irregular ja que feia una cessió de domini públic que, legalment, és incorrecta. Diferents informes de l’advocacia ens ho deixen clar i, per tant, l’acte que l’anterior govern va fer en portes de les eleccions cal revertir-lo. L’obligació nostra és fer-ho de manera que els drets de ningú, ni els serveis a oferir resulten perjudicats.

PERDONEU, PERÒ HUI COMENCE PEL PERIODISME

 

 Reunió de VerdsEquo PV de València a la seu de Compromís.

No és bon negoci que algú que ocupa un càrrec institucional done obertament la seua opinió sobre el funcionament dels mitjans de comunicació... però com que jo ja sóc major, estic de pas i he sigut periodista molts anys, vaig a fer-ho per arrancar el resum del dia d’ahir.
L’expulsió del periodista Ignacio Escolar ordenada pel president de PRISA Juan Luis Cebrían és l’acció d’un “dictadorzuelo” que, coherent amb la seua trajectòria, arrossega pel fang de la vergonya una empresa que, en altres temps, era tot una referència per a la professió. No, no és el primer atemptat contra la llibertat d’expressió, tampoc ens enganyem. Jo els vaig viure anys i anys a Canal 9 i els veig massa sovint en els mitjans valencians. Sempre manquen veus valentes que s’enfronten als abusadors i jo, personalment, sempre trobe a faltar que els periodistes amb més nom (i amb millors sous) donen la cara per a dir prou. Ells sempre poden. A la SER també ho he tirat de menys.
Perdoneu-me que haja començat al marge del meu dia a dia com a càrrec públic però ho fet perquè em sent compromès, des del lloc que ocupe, en la millora de la societat, en l’aprofundiment democràtic i en el servei a la gent, i el que ha passat hui en la SER va just en contra de tot això i, per tant, em sent afectat directament.
Dit això, i per culpa també d’un accident esportiu que he patit que m’obliga a caminar amb crosses, ahir va estar un dia de molt de despatx.
El vaig començar amb una reunió, una més, sobre VAERSA i al recerca de garantir la seua estabilitat econòmica enmig de la tempesta que significa la revisió de tot el sector públic que es pretén portar a terme. VAERSA arrossega l’estigma de totes les malifetes que el PP va fer en l’empresa però, tant per preus com per qualitat del seu treball, es tracta d’una empresa útil i operativa que pot competir de tu a tu amb la gran empresa instrumental a nivell estatal, TRAGSA, la qual, moltes vegades, fins i tot lloga material de VAERSA. És precís que, des del Govern de la Generalitat, s’abandonen inèrcies i desconfiances que només es justifiquen per com feia les coses l’anterior Govern. I ja seria gros que, precisament, pels abusos del PP ens tiràrem pedres al damunt de la nostra pròpia teulada.
A mig matí vaig preparar amb l’assessor Carles Arnal la reunió que hui hem de mantindré amb els president de les Juntes Rectores dels nostres 22 Parcs Naturals; gent a la qual hem escollit pels seus contrastats currículum, que ocupen els càrrecs sense cap retribució i que, en ocasions, s’emportaran crítiques que, segurament, seran per via interposada ja que les responsables en serem nosaltres. Els estem molt agraïts. Necessitem la seua col·laboració i, també, la seua crítica.
He començat també ha preparar amb l’assessor parlamentari Ruben Tello la meua compareixença a Les Corts del dia 4 de maig. Seran dos intervencions, una sobre residus, i l’altra, sobre Prevenció d’Incendis.
I precisament de Prevenció d’Incendis hem parlat amb el director de l’Agencia d’Emergències, Jose Maria Ángel, durant el dinar que hem compartit. Ángel té moltíssima experiència i és molt enriquidor compartir punts de vista amb ell. Hem conclòs que, cap el futur, i ja vorem amb quin format, cal apostar molt més per previndre que no pas per l’extinció d’incendis. De moment, tenim noves mesures de coordinació i, sobretot, hem coincidit en la necessitat de prendre’ns la sequera com una emergència pel que fa a risc d’incendis. Caldrà fer pedagogia en el Govern en aquests sentit.
Aprofitant el meu “enclaustrament al despatx” m’he llevat del damunt molta de la firma (document que necessitaven la meua signatura) que se’m havia acumulat en els darrers dies. Fins i tot vaig tindre temps per escriure algunes coses, llegir-ne d’altres i començar a mirar els expedients de la Comissió d’Avaluació Ambiental que farem hui... i a al que no anirà el tema de Puerto Mediterraneo.
A la vesprada a la seu de Compromís hem fet una reunió del col·lectiu de València de VerdsEquo del País Valencià. Hem afegit alguna de les noves incorporacions a les tasques de responsabilitat del partit, hem repassat l’activitat de les últimes setmanes i, com no, hem parlat de les pròximes eleccions generals. La nostra aposta és repetir el pacte amb Podemos, desitgem la incorporació d’Esquerra Unida i volem que es busque la fórmula per garantir-nos un grup parlamentari propi. Caldrà seguir-ne parlant.

L’EPSAR, TRANSPARENT COM L’AIGUA NETA.

La necessitat de reduir el volum de residus que van a abocador no és només una voluntat política d'este Govern, és més. És el pur compliment de la llei. Les xifres que es donen en algunes de les nostres plantes de residus estan per damunt dels marges que reclama la legislació europea. Només una dada: per llei hauríem d’estar per baix que el 44% dels residus que entren a les acabaren en depòsits i, en algunes plantes, quasi doblem el percentatge. Estem treballant per anar reduint. En aquesta línia van les diferents iniciatives que estem posant en marxa, des de la construcció de noves instal·lacions fins a les modificacions en les polítiques de recollida.
Així les coses, ahir a instàncies del diputat i alcalde de Tavernes de la Valldiga, Jordi Juan, ahir (foto al meu despatx) vàrem veure’ns amb un empresari d’aquella localitat de la Safor, Sergi Altur, que està intentant fer palets amb els residus. El director de Vaersa, Vicent Garcia, també present en la reunió, ja coneixia el projecte. Es tracta d’aprofitar els plàstics que van als abocadors construir els palets que,després, es poden usar normalment per transportar tot tipus de material. Si la iniciativa sortira bé, milers de tones, a curt termini, podrien no anar a abocador i ser utilitzades en aquest projecte. El problema rau en que els diners que es necessiten per la fabricació, de moment, són prou més del que valen les tones de fem a usar... però és una iniciativa interessant.
Tot seguit, en vaig reunir amb el director de l’EPSAR, Quique Lapuente, amb el qual vàrem analitzar diferents aspectes del dia a dia de l’empresa. Ja tenen a punt el portal de transparència que servirà per, des del punt de vista de la claredat de la gestió, fer un canvi de 180 graus respecte al funcionament de l’EPSAR en temps del PP. Tot estarà a l’abast d’un click amb l’ordinador, tota la informació a la disposició de la ciutadania. Precisament sobre les foscors anteriors, ens cal revisar amb Intervenció de la Generalitat com concretem l’anal·lisi de les desenes i desenes d’obres d’emergència que es feien en temps de l’anterior Govern. Sembla casualitat que pràcticament totes les obres que es feien fins a 2011 foren d’urgència, és a dir, sense complir tots els tràmits normals, evitant controls... Quina casualitat, no? Just l’època que ja té molts contractes i negocis investigats judicialment. Doncs res, ajudarem la justícia.
La vesprada va ser de treball de despatx, la veritat es que el treball s’acumula de forma inclement. De tota manera, dos peticions d’entrevistes que em semblen interessants de comentar. La primera, la que ha fet Ecoembes a la consellera Elena Cebrián per explicar-li la bondat de la seua manera de gestionar els envasos i totes les maldats del sistema de depòsit que vàrem anunciar la setmana passada. Ecoembes és una empresa sense afany de lucre que mou moltíssims diners i expliquen que la seua preocupació és de caràcter ambiental. Així les coses segur que ens aclarirem, nosaltres tampoc tenim afany de lucre i sí uan sincera preocupació ambiental.
L’altra petició d’entrevista ha vingut dels sindicats CCOO, UGT, CSIF, Intersindical i USO que volen una reunió per discutir la nova normativa sobre Agents Ambientals que hem anunciat que volem tirar avant. Me la demanen per urgència i assegurant públicament que no estem escoltant-los. Farem la reunió tan prompte com siga possible però hem tingut amb ells, junts i per separat, al voltant de deu reunions i no farem res, ho hem dit per activa i per passiva, sense haver-ho discutit amb tots els implicats en la qüestió. Per converses no quedarà, no ens fa falta cap pressió per confirmar la nostra voluntat de garantir la màxima participació.

L'ORGULL DE SER VALENCIANS

La Plaça de Bous de València durant el recital "Homenatge a València" del passat dissabte.

Ahir era 25 d’abril. No és una data qualsevol. És el record de la desfeta d’Almansa, de la pèrdua dels Furs, del final de l’autogovern. Any 1707. Fa 309 anys. Li hem d’agrair la malapassada a un Borbó, Felip V. Jo, personalment, no sent cap necessitat que Felip VI, un altre Borbó, demane disculpes per les accions del seu avantpassat.
Al migdia vaig estar en l’acte institucional, en motiu del Dia de Les Corts, en el qual es feia el lliurament del Premi Francesc de Vinatea a la Comissió encarregada d’analitzar els problemes de finançament de la Generalitat, entre els premiats estava el meu amic Vicent Cucarella, cosa que m’alegra enormement. L’acte és solemne. De “tiros largos”, que es diu en castellà, i acaba amb el cant de l’himne.
Abans havia tingut dos reunions importants. Les dos dins del propi Govern.
A primera hora del matí ens vàrem reunir, junt a la direcció de VAERSA i la subsecretària de la Conselleria, amb la secretària autonòmica de Pressupostos, Clara Ferrando, i el seu director general, Josep Moreno. Tenim la massa salarial de VAERSA sense actualitzar des de 2006. Sí, deu anys sense actualitzar, cosa que deixa clar que és impossible gestionar la plantilla de l’empresa amb un mínim de solvència. La conseqüència és que qualsevol substitució d’empleats és un embolic. Embolic que dificulta, per exemple, organitzar el treball en les plantes de fem. No serà senzill. No és, ni de lluny, l’única massa salarial “prehistòrica” que cal actualitzar. El compromís és fer-ho amb la màxima urgència. Caldrà prioritzar i nosaltres defensem que el tractament dels residus no sap de tràmit burocràtics i, dia darrera dia, arriba puntual a la cita estiguin o no les plantilles a punt.
La segona cita ha estat amb el president Puig. Li hem donat detalls sobre l’anunci que vàrem fer la setmana passada sobre la nostra intenció d’aplicar un depòsit pels envasos. Ha sigut una hora de conversa, temps per ampliar el que ja havíem apuntat anteriorment, i per entrar en la lletra xicoteta de com fer les coses tant en l’aspecte tècnic, com en el polític. També per preparar tota la pedagogia i les explicacions que hem de fer i per estar avisats de les pressions que anem a rebre.
Els envasos ens van portar al global de les polítiques de residus i li dediàrem una bona estona també al pla de segellat d’abocadors que anunciarem fa uns dies i que ha d’incorporar al conjunt de les administracions.
El resum és que la gestió dels residus ha de passar de ser la vergonya que ha estat en els últims 20 anys per convertir-se en un motiu d'orgull per als ciutadans del país, orgull de ser valencians.
La vesprada l’hem començat amb una reunió amb tres dels quatre directors generals que hi ha en la meua secretaria: el de Residus, Joan Piquer; la de Prevenció d’Incendis, Delia Álvarez, i el de Medi Natural, Toni Marzo. Hem dinat en una pizzeria. Ens ha eixit a 11 euros per cap. El motiu de la trobada era posar ordre en diferents places de funcionaris que estan barrejats entre les seus direccions generals. Funcionaris d’una àrea però que fan el treball en una altra. I clar, amb les mancances que s’arrosseguen, ningú vol perdre efectius. Havíem deposar un poc d’ordre en tant de desordre (més de l’herència rebuda) i em tocava a mi fer d’àrbitre. Al final, apel·lant a la paciència, la sang no ha arribat al riu.
En acabar, amb Toni Marzo vàrem comentar la casualitat que suposa que, dissabte passat (mira que és gran la plaça de bous), coincidirem quasi cadira per cadira en el concert “Homenatge a València”. Estiguérem d’acord que va ser un acte emocionant i intens. Vore de nou a Llach, a Obrint Pas, a Al Tall... escoltar la guitarra de Borja Penalba a Feliu Ventura, a Andreu Valor, a Mireia Vives, a la Gossa Sorda, a Cris Joanico... I, com no, a Eliseu Climent. Em va fer gràcia que, després de tantes referències com es van escoltar als Països Catalans, Climent, en parlar de corrupció, es referira a la corrupció balear i a la valenciana però s’oblidara de la catalana de Jordi Pujol i companyia. Lapsus.

NO ESTEM REDUINT LA CONTAMINACIÓ.

Reunió amb l'alcalde d'Ademuz, Ángel Andrés.

Per tercera vegada des que tenim responsabilitats de Govern, ahir vàrem reunir la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic  que és la instància des de la qual es coordinen les polítiques per lluita contra el que, ens sembla, el repte més gran de la nostra generació: evitar l'escalfament del planeta.

Vàrem fer ahir la reunió per coincidir amb la firma que s'estava fent a Nova York dels acords de la COP 21 de París, acords insatisfactoris però important, ja que posen de manifest que hi ha una preocupació general pel canvi climàtic i que ja ningú el discuteix. En la sessió d'ahir de la Comissió presentàrem l'informe sobre emissions de gasos d'efecte hivernacle al País valencià durant 2015, i la cosa no va bé. Les tones d'emissions han augmentat i, malgrat la suposada oportunitat que representava la crisi, la nostra economia no ha reduït la seua dependència dels combustibles fòssils. En el 2016 hem d'aconseguir revertir la tendència. 

Comissió de Canvi Climàtic a la Sala 7 de Conselleria.

Repassàrem els treballs que estem fent de revisió de l'Estratègia de Canvi Climàtic i Energia pel període 2016-2020-2030 i estiguérem d'acord que anem lents. Hem decidit fer una encomana a VAERSA perquè faça una revisió tècnica del projecte i que, com estava previst, per a l'any que ve tinguem ja la nova estratègia a punt. El que també vàrem revisar són les principals actuacions i projectes del Govern que, en tots els casos, van en la bona direcció respecte al Canvi Climàtic, en compliment del punt 4 dels "Acords del Botànic". En la reunió s'informà de la creació d'una càtedra de Canvi Climàtic amb la Universitat Politècnica de València i començarem a revisar noms per a constituir el Consell Assessor que, de moment, ens està eixint amb massa homes i poques persones d'Alacant i Castelló. 

Abans de la comentada comissió, com que ahir era divendres, vàrem fer la reunió amb els quatre directors generals de la meua secretaria autonòmica. La d'ahir va ser més àgil que les d'altres vegades. Vàrem posar en comú les coses més urgents que portem entre mans i jo me'n vaig emportar a casa, per treballar durant el cap de setmana, quatre informes sobre les iniciatives en marxa en cada departament, el grau de compliment dels objectius, els punts forts i les febleses. 

Tenim detectat que el discurs contra el qual més hem de lluitar és aquell que pretén identificar-nos amb el "No a tot". És un discurs fals i trampós. Estem on estem per concretar en la gestió política una voluntat majoritària expressada en les últimes eleccions (i també en molts discursos que es fan en tot tipus de tribuna) de fugir d'una gestió depredadora del territori i aplicar mesures per anar corregint els abusos de tants anys de PP i de "govern dels poderosos". No anem a caure en el parany. Les acusacions ens arriben dels que estan acostumats que sempre se'ls contestava amb el "Sí a tot", encara que això fora anar contra els interessos de la majoria. Nosaltres "no som d'eixe món". Impedirem els abusos i permetrem que, en igualtat de condicions i d'acord amb les lleis, el sol isca per a tots. Tots els "No" els explicarem ben explicats (ja ho estem fent) i sempre hi haurà un "Sí" alternatiu.

Seguim rebent respostes d'adhesió, felicitació i alegria a la nostra proposta de tornat al depòsit en llanes i ampolles per evitar que els nostres carrers, camps i carreteres estiguen plenes d'envasos. També escoltem les veus en contra, bàsicament d'Ecoembes, l'empresa que ara gestiona els envasos. Al final, ens posarem d'acord. 

L'última cosa que férem ahir va ser reunir-nos amb l'alcalde d'Ademuz, Ángel Andrés. Estigueren també la directora general de Prevenció d'Incendis, Delia Álvarez, i el de Medi Natural, Antoni Marzo. La qüestió central va ser veure la manera de compatibilitzar la cura del bosc amb l'explotació agrària. Nosaltres pensem que no són només dos realitats compatibles sinó obligatòriament complementàries. En este sentit, ens vàrem comprometre a facilitar els cultius d'aromàtiques, ajudar en l'arranjament de camins, facilitar l'accés a programes europeus... i a visitar Ademuz d'ací a poc temps.

No vull deixar d’explicar que hui al matí (i per això he penjat este “diari” més tard de l’habitual) he estat en la Conferència Política dels companys d’Iniciativa del Poble Valencià on he defensat, com ja feia en l’article que vaig publicar ahir a “Levante” (http://www.levante-emv.com/…/nacio-imaginada-j…/1407771.html), un valencianisme dels fets contra el clàssic de les essències; un valencianisme que tinga com enemic exterior el capitalisme depredador. 

A la Conferència política d'Iniciativa a la seu de l'ONCE a València.

La meua presència allà m’ha servit per conèixer en persona gent com Juan Ramón Rodríguez, d’Altura, amb el qual hem parlat de com regular la presència de les bicicletes en les sendes dels Parcs, i Mercedes Cuesta, de Pedralba, amb la qual m’uneix la ferma seguretat de que la variant que necessita el poble no pot ser pel Parc Natural del Túria.
I com que és cap de setmana us deixe una cançó en record de la poeta Maria-Mercè Marçal: https://www.youtube.com/watch?v=YDafHsyyTNk

UN FUNICULAR EN EL PARC NATURAL DE LA SERRA GELADA?

S’està parlant molt aquests dies pels passadissos (i pels telèfons) de la nostra conselleria d’un projecte que s’arrosseja de fa temps d’instal·lar un telefèric en el Parc Natural de la Serra Gelada, a Benidorm (la foto que acompanya el text és del projecte que m’han fet arribar). Em pregunten molt sobre ell. Sempre extraoficialment. Anem a revisar les seus possibilitats. De tota manera, vaja per davant que em sembla un projecte fora de temps, una intervenció que té molt difícil encaix en les normatives que regulen les actuacions en un Parc Natural. Igual estic equivocat però no ho crec. Esperem tindre les coses més clares en pocs dies.

Dic això perquè ahir diferents amics em van tornar a preguntar pel projecte del qual, tot siga, dit no hi ha cap constància oficial.

Ahir vaig tindre una interessantíssima reunió amb la direcció de l’Associació Valenciana del Vehicle Elèctric. És un entitat que porta temps treballant en aquest camp que pretén contribuir a nous models de transport més sostenible. Queda molt de camí per recórrer. El País Valencià no arriba ni al 7% dels vehicles elèctrics al conjunt de l’Estat. A Noruega, per parlar dels països més avançats, un 25% dels vehicles que circulen són elèctrics. A Espanya, un 0’3%, i nosaltres estem per baix de la mitjana estatal. L’any passat només a Madrid es van vendre 1229 cotxes elèctrics, al País Valencià, 168. I les dades de 2016 van pel mateix camí. Defensen que el 20% més de preu dels vehicles elèctrics es compensa als 4 anys gràcies al seu consum més barat. Col·laborarem. De moment, ens han convidat a unes jornades per setembre i allà estarem.

A continuació, vàrem reunir-nos al despatx de la consellera Elena Cebrián amb els directius d’Hidracua, una empresa del grup Suez, que a terres valencianes té més de 1.100 treballadors i s’encarrega del servei d’aigua en un grapat de pobles. Vàrem comentar de diferents instal·lacions que han desenvolupat per previndre les gran avingudes que, quan plou, superen la capacitat de les depuradores i les inutilitzen. És imprescindible avançar en este tipus d’obres per tal d’evitar, per exemple, que quan hi ha fortes riuades les aigües brutes dels pobles acaben directament en l’Albufera a causa de la impossibilitat de que les depuradores puguen absorbir-la tota.

No em vaig poder quedar tot el temps amb la gent d’Hidracua ja que, com que ahir era dijous, tocava reunió de subsecretaris i secretaris autonòmics per preparar el Consell de Govern de hui. Temes lligats al finançament, de transport escolar, diferents convenis i informes i, al final, vaig estar amb la secretària autonòmica d’Hisenda, Clara Ferrando, per desencallar d’una la massa salarial de l’empresa VAERSA per facilitar les contractacions urgents que es necessiten en plantes de residus com ara Villena. A primers de la setmana pròxima es reunirem al màxim nivell per resoldre la qüestió.

Un parell d'entrevistes de premsa, preparar l'esborrany de la nota pels mitjans de la reunió de hui de la Comissió de Canvi Climàtic i, ja de vesprada, reunió de l'equip que estm treballant en el nou projecte de gestió d'envasos.

Estem satisfets de com s’ha acollit l’anunci sobre la nostra intenció de tornar al depòsit per a ampolles i llandes. Una gran majoria dels que han dit alguna cosa, des d’agents implicats fins als mitjans de comunicació, ha sigut per parlar-ne bé. Només Ecoembes, l’empresa que ara gestiona els contenidors grocs d’envasos, ens ha criticat. La nostra sensació és que ho ha fet sense arguments però tindrem ocasió de parlar-ne. Hui, precisament, al que ens hem dedicat és a a establir un calendari de contactes amb els diferents sectors implicats (distribuïdors, envasadors, comerciants grans i xicotets, ajuntaments...) per explicar-los els nostres plans i recollir les seues propostes.

Les reaccions al nostre anunci no només han sigut del nostre entorn, diferents governs autonòmics s’han interessat per la qüestió i, fins i tot des de l’estranger, ens han arribat veus importants i de prestigi que ens han fet costat.

NO TIREU ELS ENVASOS A TERRA, VALEN DINERS!!

El d’ahir va ser un dia important: vàrem presentar en el Consell Assessor de Medi Ambient (CAPMA) la nostra intenció de tornar al depòsit per a envasos.
Estem pensant en 10 cèntims per envàs. Quan es torna l’envàs, recuperes els 10 cèntims. Parlem de les begudes que més habitualment es consumeixen fora de casa: refrescos, cerveses, sucs i llet. El pla afecta ampolles de vidre, de plàstic, tetra bricks i llandes. No és un projecte qualsevol, és una iniciativa de legislatura. Punt 4 dels Acords del Botànic. Al dia es consumeixen al País Valencià uns 5 milions d’envasos, dels quals pràcticament el 60% van allà on no toca: o a un contenidor equivocat o, sobretot, a terra (als carrers, ales carreteres, a les cunetes, als camps, a les platges...). Amb el depòsit retornable, pràcticament el 100% dels envasos es podrien reciclar adequadament, els carrers estarien nets. La decisió implica que, de colp, 2’5 milions d’envasos passen de ser residus a ser recursos, i res es llença. De colp, 2'5 milions!!
No és una iniciativa revolucionaria. A mitja Europa es fa, i a una part dels Estats Units, i a Austràlia. De fet, la legislació europea, en la seua aposta per l’economia circular, ens porta en esta direcció. Podem fer-ho ara i estar orgullosos de ser un exemple de bona gestió o esperar que en uns anys, a la força, ens obliguen a implantar el sistema.
Un parell de coses més. El pla és complementari del model de separació per contenidors de colors que tenim ara. La novetat és que tot el que són envasos de begudes quedaran fora. Comptem amb els comerciants per implantar el model, tindran una compensació per cada envàs que gestionen. Calculem que el comerç tindrà un ingressos afegits de més de 30 milions d’euros anuals per esta compensació.
Tenim la intenció molt clara, ara començarem les reunions amb tots els sectors implicats per confirmar que el nou sistema és possible.
Ahir en la reunió del CAPMA la iniciativa va estar molt ben rebuda excepte pels representants dels empresaris que van lamentar que no haguérem parlat amb ells abans de fer pública la proposta. La meua resposta va ser que no farem res sense parlar a tothom i que estic segur que, lluny de ser un problema, el nou model serà una font de negoci i de més llocs de treball. Temps tindrem per seguir parlant-ne.
En la reunió del CAPMA, que va durar de les 5 a les 8’30 de la nit, no tot van ser envasos. Vàrem discutir les Normes de Funcionament de l’organisme (que en 20 anys no s’havien aprovat) i quedàrem a aprovar-les en la pròxima reunió. També informàrem de la normativa que estem preparant sobre agents mediambientals, l’aposta per la recollida selectiva de residus, l’imminent nomenament dels nous directors dels Parcs Naturals i va eixir també el tema de les fumigacions amb glifosato en les vores de les carreteres i la necessitat de pronunciar-se al respecte.
En definitiva que va ser una vesprada intensa però jo la vaig gaudir.
El matí va ser menys emocionant però útil. Vaig començar preparant amb el subdirector de Qualitat Ambiental la sessió de la Comissió de Canvi Climàtic de demà divendres. Revisàrem el treball fet, les moltes iniciatives del Govern que encaixen amb les polítiques contra el Canvi Climàtic, els resultats de les emissions de gasos d’efecte hivernacle al país durant 2015 (que no són bones) i algunes coses més que explicàrem demà.
Amb la consellera Elena Cebrián i amb el director general d’Aigua, Manuel Aldeguer, (per separat) vaig tractar diferents temes que tenim pendent sobre infraestructures a Alacant. En concret, estem enllestint la resposta al recurs que la Comunitat d’Usuaris del Vinalopó contra la cessió que va fer el Govern del PP de determinades instal·lacions del transvasament Xuquer-Vinalopó.
També treball de despatx i posada en comú va ser la reunió amb diferents tècnics de Medi Natural (i amb el seu director, Antoni Marzo) sobre la possibilitat de que l’antiga discoteca Puzzle de El Perelló es puga convertir en un supermercat. Fa uns dies ens vàrem veure amb els promotors i l’Ajuntament i quedàrem que a primers de maig els donaríem una resposta. La normativa considera incompatible el canvi d’us si no és per millora mediambiental però la discoteca, com instal·lació preexistent, té drets fins a 2031. Discoteca o supermercat? Què pot tindre més impacte mediambiental? En quines circumstàncies? Baix quines condicions? Tot això és el que està a debat.

UN “RECADET” DE L'HORTA PER A MERCADONA I CONSUM

Ahir, dia de la bicicleta, jo, com tots els dies (o quasi tots), vaig arribar a la conselleria en la meua bici. Ahir, una mica suat pels cinc quilòmetres que he de fer pel vell llit del riuTúria. Suat per què com que arribava tard, vaig haver d’apretar. Tot i l’esforç, eren les 9 i 10 quan saludava a l’alcalde d’Albaida, Josep Antoni Albert, i al regidor Pedro Gil (foto superior). Albaida és un poble que arrossega uns deutes immensos per culpa de la gestió dels últims govern del PP. Ahir ens van demanar alguna fórmula per garantir l’ús de la “Casa El Clau” que s’està rehabilitant en estos dies i estarà a punt a l’estiu. Fer les obres no és complicat, donar-los us, moltes vegades, és el més complicat. Tenen la petició del Moiment Scout de València per poder usar-la però, com que és propietat de la Generalitat, depèn de nosaltres. Buscarem una fórmula. En uns dies en tronarem a parlar.
La recuperació del riu, les diferents possibilitats al voltant de les instal·lacions per a la gestió del fem a la Vall d’Albaida i temes de sendes i prevenció d’incendis en el Benicadell van ser altres de les qüestions tractades.
A les deu ens en vàrem anar a Almàssera on la conselleria d’Infraestructures presentava la nova Llei i el Pla de l’Horta. Es tracta de protegir l’Horta com el tresor que és l’indret, evitar que s’especule, mantindré-la viva i que pugan viure d’ella els llauradors. El comerç de proximitat és fonamental i, en aquest sentit, el director general d’Urbanisme, Lluís Ferrando, ha avisat a Mercadona i Consum que no es pot menysprear les persones que treballen les terres més properes.
Hi havia molta gent (en la foto es pot veure) i en els grupets en acabar, un parell de persones se’m van acostar per dir-me que havíem de fer alguna cosa per evitar les fumigacions amb glifosato que està fent la Diputació en les vores de les carreteres. També el regidor de Medi Ambient de Villena, José Tomás, em va cridar per dir-me el mateix. Ho tenim complicat. La Unió Europea ho permet, encara que sembla que està disposat a revisar-ne el permís pels seus efectes cancerígens i com a disruptor hormonal. A més, es carrega la biodiversitat i erosiona el sòl. Anem a demanar que s’abandone el producte i s’aposte per desbrossadores mecàniques.

Tot just arribar a la conselleria, tenia un parell de periodistes esperant cridada per parlar dels nostres plans en la gestió d’envasos. Ho anem a parlar en la reunió del Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient (CAPMA). Hi haurà novetats... però millor en parlem demà.
La vesprada va ser de treball en conselleria. Al començament amb l’assessor Carles Arnal i la directora general de Prevenció, Delia Álvarez, precisament per preparar el CAPMA de demà i revisar les al:legacions que UGT i CCOO han fet a les normes de funcionament de l’organisme. En general, ens pareixen molt oportunes.
Després ha sigut el torn del director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Joan Piquer. Hem repasat el tema residus. La planta de transferència que cada vegada està més a prop a la Vega Baja (tarda massa), els problemes amb les ubicacions de planta i depòsit a la Vall d’Albaida i la resistència d’alguns ajuntaments de la Ribera a que continuen les obres de millora de la planta de Guadassuar on, tampoc està decidit encara on ha d’anar el depòsit. Anem posant cada peça al seu lloc, buscant acords, fugin dels jutjats i sense negocis foscos... en definitiva, just el contrari del que ha fet el PP els últims anys.
I amb Joan Piquer em van tocar les 8 de la vesprada. Final de jornada però ja no em quedava temps per participar en la “BiciManifestació” pel centre de València. Ho faré esta vesprada a soles...

CLIMENT TAMBÉ DIU NO A PUERTO MEDITERRANEO.

Després d’un cap de setmana de trobada de VerdsEquo a la Font Roja en la qual vàrem compartir debats, riures i excursions, ahir dilluns va començar amb al Conferència que el conseller d’Economia Sostenible, Rafa Climent, va fer al Fórum Europa. Són actes d’aquells en els quals està tota (o quasi tota) la “gent important”. Climent ha fet un discurs centrat en la necessitat de posar en peu una economia de rostre humà i sostenible. Jo haguera firmat el que ha dit a peu de pàgina.
En estes reunions, abans i després, sempre es formen rogles de gent que pregunta, comenta, diu o escolta. A mi quasi tots els que se’m acostaven em preguntaven per “Puerto Mediterraneo”.Per cert, en el col.loqui a Rafa Climent també li han preguntat si sí o si no a “Puerto Mediterraneo” i ha contestat escuet: “No”.
Després, vaig compartir amb el Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de València i resposanble de l’Albufera, Sergi Campillo, una roda de premsa sobre una web que ha fet el seu departament sobre el Parc Natural. Una web molt interesant i útil. Davant els periodistes he anunciat que en 15 dies o tres setmanes tindrem ja nomenat el director-conservador de l’Albufera. Espere no equivocar-me. Funció Pública ja ha creat les places i ara els funcionaris que les vullguen ocupar poden demanar-les en comissió de serveis. Les places que queden vacant aniran a borsa de treball. S’han presentat tres mil persones.
Acabada la roda de premsa, Sergi i jo hem parlat un ratet de la necessitat de col.laborar estretament en la gestió de l’Albufera. La figura del director serà fonamental.
Abans de dinar, em vaig reunir amb diferents representants d’Intersindical en VAERSA. Va ser molt enriquidora. La seua queixa és la lentitud amb la qual, en la seua opinió, es donen els canvis en el funcionament de l’empresa, com hi ha coses que es repeteixen d’anys anteriors. He assumit la meua responsabilitat i els he repetit que la nostra voluntat és modificar de dalt a baix VAERSA però que tenim moltíssimes dificultats administratives que ralentitzen els processos. Algunes de les peticions sobre organització dels llocs de treball són les mateixes que expresa el director Vicent Garcia però les cartes no estan mai totes en ina sola persona. He pres nota de les seues demandes i els he assegurat que, en uns dies, les revisarem.
Després de dinar ha tocat entrevista en la COPE sobre Parcs Naturals, i sobre l’Albufera en concret. I fins que he acabat la jornada, un parell d’hores de firma, agenda i lectura de documents. Un temps tranquil que gratifica molt ja que tens la sensació que ordenes les coses que els embolics del dia a dia et desordenen.
En fi, que la setmana ha començat amb bon ritme.

EL PARDAL QUE ES DISFRESSA DE SERP

A Sollana, deixant anar un torcecolls recent anellat. El torcecolls és una au que, per a defensar-se dels seus depredadors, mou el coll com si fora el cos d'una serp (Foto: Ruben Tello)

La setmana la vàrem acabar amb l’habitual reunió dels divendres a primera hora de l’equip de la Secretaria Autonòmica. Allà es revisa el que cadascú porta entre mans, el més urgent i el més “estratègic”, i es posen en comú moltes coses. Són reunions llargues però que serveixen per a que tot el món tinga una visió de conjunt de la Secretaria. La setmana que ve haurem de fer front a una reunió del CAPMA (Consell Assessor de Participació i Medi Ambient) en el qual revisarem les normes de funcionament de l’òrgan, el projecte de llei d’agents mediambientals i noves propostes en temes de residus entre altres qüestions. També avançarem en els plans de prevenció d’incendis. L’estiu és presenta complicat. Calor, sequera, molts arbres morts... És necessari invertir molts esforços en prevenció. Tinc prevista una reunió també amb el responsable d’Emergències, José María Ángel, per anar enfortint la col·laboració.
Acabada la reunió ens desplaçarem fins el Tancat de la Mília, a L’Albufera, a Sollana, per participar en la campanya d’anellament d’aus que està fent la Fundació Global Nature. Porten una dotzena de dies de treball i han anellat quasi 400 pardals, alguns poc habituals com la Xitxarra d’Aigua. Segons els tècnics el fet que hi haja molts exemplars diferents és una bona notícia. 
Vàrem fer un bon passeig pel Tancat. Dona gust deambular entre aigua i vegetació sense més soroll que la multitud d’aus que et passen per damunt.
A més revisàrem els filtres verds que tenen instal·lats al Tancat, filtres naturals, pels quals agafen aigua de L’Albufera carregada de nitrats i la tornen neta. Queda treball per fer, com ara connectar la depuradora dels pobles de l’entorn al filtre. Ajudarem a fer-ho. Pot servir per millorar la salut de L’Albufera i és ajudarà a la sostenibilitat de l’ecosistema. Recordar que fa pocs dies va entrar en Les Corts una petició per donar suport a la Declaració de L’Albufera com reserva de la biosfera. País Valencià i Múrcia són les dos úniques comunitat autònomes de l’Estat espanyol que no tenen cap reserva d’este nivell. Intentar que L’Albufera ho siga és un repte: un repte per la dificultat que significa aconseguir-ho i un repte, també, perquè les condicions de qualitat i conservació que ens posaran seran fortes i caldrà el compromís de tots per arribar a ells. Sempre es parla dels boscos com grans embornals de CO2, però s’oblida que les zones humides, les zones de marjals són embornals encara més potents.
El dinar el vàrem fer a peu d’Albufera. Uns troços de pizza i unes llandes compartides, entre d’altres, amb l’alcalde de Sollana, Juan Roda; el nou gerent d’Acuamed a València, Álvar Alcaraz (Acuamed és el propietari del Tancat de la Mília); el seu responsable de premsa, Enrique Pastor i el responsable de Global Nature, Antonio Guillem. I com que ja vaig arribar al despatx dinat encara em va quedar un poquet de temps per preparar, precisament, una roda de premsa que tinc sobre L’Albufera dilluns i la intervenció que hui dissabte he de fer sobre residus en unes jornades de VerdsEquo que fem a la Font Roja d’Alcoi.

TOTS ELS PARCS NATURALS JA TENEN PRESIDENTS DE JUNTA RECTORA.

“La batalla de l’Horta” (que és llibre amb el qual m’he fet la fotografia que acompanya estes lletres de hui) és l’obra d’un grapat de bona gent compromesa. Algun d’ells van estar ahir a la conselleria i ens van portar el treball. L’ha escrit el periodista Enric Llopis, el pròleg és de Josep Gavaldà i l’han publicat Joan Carles Girbés i Xavi Sarrià. Moltes vegades dic que el nostre treball a la Conselleria rau en ajudar la faena que fan, dia a dia, el grapat homes i dones que estimen el país i la seva gent i que posen l’interés general per davant del propi. Estem on estem, en sentit ampli i positiu, gràcies ells.Tots els que he esmentat com responsables de l’obra pertanyen a eixe grup amb el qual estem en deute. No els podem fallar. El llibre diu que l’Horta és “un tresor de la saviesa popular”, per això l’hem de cuidar, mimar, protegir.

Just després d’esta visita, vaig marxar cap al Palau de la Generalitat a la reunió que cada dijous fem els Subsecretaris i els Secretaris Autonòmics per a preparar el Consell dels divendres. Dirigeix la vicepresidenta Mónica Oltra. Ahir vaig portar el nomenament dels últims cinc presidents de Juntes Rectores de Parcs Naturals. Ja estan els 22 nomenats i algunes de les Juntes ja estan constituïdes. Es tracta de càrrecs sense retribució. En temps del PP, el lloc l’ocupava el seu alcalde més destacat en cada zona. Nosaltres hem buscat perfils de gent implicada en el territori, sense considerar la seua militància política i amb currículum adequat, gent de prestigi poc discutible. I, tot siga dit, alguna incomprensió ens ha reportat esta manera de fer. Alcaldes pròxims s’han sentit apartats ara que manen “els nostres” però crec que amb el temps veuran que els seus canals de participació són potents i que la Presidència de les Juntes és millor “despartiditzar-la”.

En arribar de nou a Conselleria em vaig trobar amb dos cartes sobre el mateix tema: la variant de Pedralba que estava previst fer pel mig del Parc Natural del Túria i que nosaltres hem parat. L’alcalde de la població vol una entrevista per tractar la qüestió. Tinc l’agenda carregadíssima però el tema és molt sensible i comprenc la seua preocupació. Si no hi ha res de nou, ens vorem dimarts. La segona comunicació era un petició de la Diputació de València, que és qui havia de fer la carretera, demanant-nos explicacions sobre la paralització i saber que han de fer ells ara. La resposta és senzilla: ens hem de posar a buscar una alternativa al projecte previst en temps del PP i, mentre, el que han de fer és respectar la nostra decisió i no donar cap més pas.

El dinar el vaig compartir amb el secretari d’Organització de VerdsEquo del País Valencià, Josep Ruiz. Vàrem tractar la convocatòria del pròxim Congrés de la nostra formació, discutírem si hi haurà o no noves eleccions generals (ell diu que no i jo que sí) i lamentàrem junts la poca consideració que ha tingut amb nosaltres Iniciativa del Poble Valencià que no ens ha convidat ni a un sol dels actes que ha organitzat per debatre d’actualitat política i del valencianisme del segle XXI.

Abans d’anar cap a casa, dos reunions més. La primera per preparar la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic que farem el dia 22 i que jo presidisc, en la qual farem balanç dels primers 8 mesos de gestió de Govern, i la segona amb la consellera Elena Cebrián per tractar diferents qüestions sobre política de residus. Tenim novetats previstes que, esperem, podrien vore la llum la setmana vinent

AL MEDI AMBIENT LI SENTA BE LA DEMOCRÀCIA I LA JUSTÍCIA, AIXÍ QUE, SEGUR, LI SENTARIA BE LA REPÚBLICA.

Tot i no ser el meu departament el competent en la matèria, donat que ho estem treballant conjuntament amb el Secretària d'Agricultura, el matí d'ahir el vàrem arrancar amb una reunió amb l'Agrupació Animalista de Torrent que reclamen una revisió a fons de la llei 4/1994 d'animals de companyia. La nova llei s'està treballant però, mentres, és necessari avançar, diuen ells, en dos coses: esterilització d'animals i millora de determinades instal·lacions. El que abans es coneixia com a gosseres ara han passat a denominar-se refugis que sona molt més digne però, en molts casos, ha canviat el nom però no les condicions.
Ahir també rebre la cridada d'alguns mitjans sobre l'estat d'un arbre molt simbòlic de la Serra Calderona com és el conegut Pi de la Bassa. Es tracta d'un exemplar molt vell que està ja en prou males condicions. Té més de 180 anys i això són molts anys per a un pi. A més, com el seu nom indica, abans estava al costat d'una gran bassa que hi havia en la zona però hui eixa bassa no existeix, el terreny estan molt compactat i, a més, hi ha un gran eucaliptus al seu costat que, per dir-ho suaument, no l'ajuda massa. A resultes del retard en la tramitació dels treballs contra les plagues, en aquests exemplars més sensibles s'estan fent treball concrets de protecció i, precisament, al Pi de la bassa se li han fet tractaments d'endoteràpia que, esperem, l'ajuden a sobreviure. En tot cas, per este tipus de situacions, crec que hauríem d'anar preparant algun tipus de plantacions de “fills” per, simbòlicament, mantindre'ls. Una dada que demostra la gravetat de la sequera que patim és que durant els últims anys se'ns han mort al país al voltant de 4 milions d'arbres.
No us cansaré amb tot l'anar i vindre de papers i documents en el qual vaig estar ocupat ahir. Només una qüestió més: Al migdia van estar a conselleria l'Associació de Paranyers reunits, amb la nostra intermediació, amb el grup SEO Bird Life, el grup ecologista especialitzat en aus. Els paranyers (APAVAL), conscient de la il·legalitat de la pràctica del parany volen reconduir la seua activitat a tasques d'anelladors d'aus. SEO és que controla eixa activitat i, per tant, serà necessari que aquells que vulguen convertir-se en anelladors participen en el processos de preparació de que els ecologistes convoquen. Uns i altres van mostrar una bona disposició i sembla que anem avançant en el camí de convertir en col·laboració el que havia estat un enfrontament que venia de lluny. No serà senzill.
I com que hui és 14 d'abril i fa 85 anys de la proclamació de la II República, la foto que un deixe és l'única làmina que m'he posat al meu despatx, un recordatori d'aquella democràcia que la dictadura franquisme es va carregar. El Medi Ambient no és, en absolut alié al sistema polític. Al Medi Ambient li senta molt bé la democràcia i no hi ha res més democràtic que una República on no depenga de qui ets fill per arribar o no arribar a ser Cap d'Estat. Hui fa 85 anys de la segona, ojalà arribe prompte la tercera.

PREVENCIÓ D'INCENDIS I LES COMPETÈNCIES CLARES

Dia de treball intern el d’ahir. Molta faena però poca activitat, diguem-ne, social.
Lucre i Cater, les dos secretàries amb les quals treballe, són la veu de la meva consciència en tot el que són responsabilitats “d’intendència” (i en d’altres, també). Em recorden les carpetes que tinc per firmar, les peticions d’entrevista o visita que esperen resposta i les cridades telefòniques pendents.
Ahir va ser un matí d’intendència fins a les 10, hora a la qual em vaig reunir amb un grup de representants de CCOO en l'empresa pública VAERSA. Em van reiterar diferents demandes que ja he escoltat en més d'una ocasió i que hem d'anar complint en els pròxims mesos (en algun cas, en els pròxims dies). No pot ser que l'empresa pública estiga sense Relació de Llocs de Treball i sense massa salarial des de fa nou anys. Així és impossible seguir.
Denuncien els moltíssims casos d'enxufisme que hi ha hagut en la casa i, a resultes d'això, o precisament per això, l'arbitrarietat amb la qual tot ha funcionat en els últims anys i com determinades inèrcies no acaben de solucionar-se.
La problemàtica de viure a “colp d'encomana” (encàrrec que des de l'administració es van fer a VAERSA) està en l'origen de la majoria dels problemes laborals de l'empresa. En aquest sentit, defensen la necessitat de fer personal laboral de l'Administració als que fan tasques que cada any, de de sempre, es van repetint i, més urgent, volen millorar la redacció i control de les encomanes. Els plecs han de fer-se de conselleria, escoltant a tot el món, i, després, fer-les més clares, més definides i més concretes... Tot això i un model més definit sobre Parcs Naturals. Tot plegat hem sembla lògic, coherent i coincidint amb els nostres plantejaments polítics. (La foto correspon a esta trobada).
Abans de la següent reunió, que va ser amb el Director General de Comerç de la Conselleria d’Economia Sostenible, Natxo Costa, vaig començar a preparar un article sobre el que entenc que ha de ser el valencianisme del segle XXI de cara al pròxim 25 d’abril. No he tingut temps d’avançar massa. Espere no deixar-lo a mitges.
La reunió amb Costa ens ha servit per tocar diferents temes que afecten a les dues nostres conselleries, des de temes de residus fins als casos de les ATEs de Puerto Mediterraneo o IKEA d’Alacant. La transversalitat en les accions és fonamental i, moltes vegades, la mateixa inercia del treball diari ens porta a oblidar que molt del que fem o deixem de fer està lligat a altres àrees del Govern.
L’hora de dinar la vàrem aprofitar per compartir-lo amb Josep Bort, el responsable de Medi Ambient de la Diputació de València. Ells tenen prou més diners que nosaltres, encara que nosaltres tenim prou més competències que ells. Així que vàrem parlar de plans conjunts de prevenció d’incendis, una problemàtica en la qual, de cara a l’estiu (que serà complicat), hem d’invertir esforços, dedicació i pressupost. Nosaltres tenim les competències en l’àrea i qualsevol intervenció als boscos ha de passar per nosaltres, cosa que, potser que algunes altres diputacions om, fins i tot altres instàncies del Govern, no tenen prou en compte.
Vàrem parlar també de l’abocador de Pedralba, tancat després de dos incendis, i que podria tornar a l’activitat (no per a residus sòlids urbans sinó només per a inerts) si s’ofereixen totes les garanties d’impermeabilitat en la base del depòsit.
En definitiva, un profitós dinar de treball.
A última hora, encara em vaig passar pel Palau de Valeriola, seu de la Vicepresidència del Consell, per revisar amb Ivan Castañón, del gabinet de Mónica Oltra, un seguit de temes que ens van quedar pendents en la darrera reunió dels diferents membres de Compromís en el Govern. Això va també molt lligat a la necessari transversalitat de la qual parlava abans.
I com a cloenda, quan eixia de Valeriola, i mentre parlava per telèfon amb el company Vicent J. Garcia, d’Alberic, sobre el paratge de La Muntanyeta, em vaig creuar amb el President Puig. Com que també parlava per telèfon, no vàrem passar d’una salutació a distància. Dilluns, per cert, tenim una reunió amb ell per posar-lo al dia de coses que portem entre mans.

EL MOSQUIT TIGRE ÉS UNA MOLÈSTIA, NO UN PROBLEMA SANITARI.

La jornada la vaig arrancar al meu despatx amb una reunió amb el Director General d'Aigua, Manuel Aldeguer, sobre diferents temes de la seua responsabilitat. Quan parlem d'aigua sempre es pensa en les grans problemàtiques lligades als transvasaments o a qüestions mediambientals però també hi ha moltes obres sobre abastiment urbà o qualitat de servei que necessiten atenció del dia a dia.

A les 9.30 ja estava a la Conselleria de Sanitat per participar en la reunió que, aproximadament, cada quinze dies o tres setmanes estem sobre el tema de les malalties transmeses per vectors o, dit amb paraules més entenedores, la “Comissió del Mosquit Tigre i la incidència del virus Zika” al País Valencià.

La sessió va servir per evidenciar que la conselleria de Sanitat està treballant bé la problemàtica, fins i tot les Diputacions dirigides pel PP així ho van reconèixer. Es continua treballant en el tema de la informació i assessorament als ajuntaments i vàrem acordar la necessitat d’apretar un poc més en el que es informació directa als ciutadans. Al final, amb responsables d’Hisenda, vàrem repassar la fórmula que anava a usar-se per fer arribar als Ajuntaments que ho necessitaren ajuda econòmica per fer les seues campanyes contra la presència de mosquits. Va ser el mateix President de la Generalitat, Ximo Puig, qui va comprometre aquests ajuts. La lluita contra els mosquits, tant el comú, com el mosquit tigre, és responsabilitat municipal però, sobretot pels ajuntaments més xicotets, reforçar-los pot ser molt necessari.

La nostra conselleria d’Agricultura i Medi Ambient té poc paper en aquestes campanyes però sí que vàrem expressar que estàvem fent el control de larves en les zones humides d’algunes marjals de propietat pública, encara que on realment la presència serà destacable quan arribe l’estiu serà en zones urbanes, per això les molèsties que provoquen.

De vesprada, la diputada del PP per Alacant Elisa Diaz va fer una nota de premsa tan irresponsable com alarmista acusant d’inacció al Govern i alertan del perill del virus Zika per a “las embarazadas valencianas que viven en muncipios cercanos aparques naturales con mosquito tigre”. En fi, ho he dit abans, si els mosquits tigres estigueren als Parcs Naturals serien molt menys molestos, el problema és que estan en les zones urbanes. En el vídeo final conteste breument les afirmacions de Diaz.

De tornada, em vaig reunir amb el diputat de Compromís Jordi Juan i l’Associació de Ciclistes de la Comunitat Valenciana que, des de fa anys, reclamen poder circular de manera regulada per les sendes de muntanya dels Parcs Naturals. Ara està prohibit i, ja siga perquè es considerara que les bicicletes poden malmetre les zones protegides o perquè la seua presència per sendes és incompatible amb la de la gent que camina, el cas és que mai s’ha revisat. El meu compromís va ser el de sentar en una mateixa als diferents actors implicats i vore com es poden satisfer les seues peticions amb normes clares i segures. Combinar l’us i la possibilitat de gaudir dels Parcs Naturals amb la seua conservació és un equilibri delicat.

Una reunió del Consell d’Administració de VAERSA va se l’última activitat del matí. L’empresa comença ja a distanciar-se de la pudor de corrupció que l’ha perseguit en els últims temps. El servei als ciutadans i la pròpia imatge dels treballadors es mereixen les millores. El gran repte és anar adequat la seua regulació per a facilitar que les encomanes que se li fan des de l’Administració.

Per cert, imagineu una empresa pública com VAERSA comprant taronges en temps de Juan Cotino com conseller d'Agricultura i Esteban González Pons de conseller delegat de VAERSA per valor de 20.000.000 d’euros? Doncs això ha passat. Quan revise la documentació ho explique.

La vesprada va servir per les reunions del gabinet de Conselleria que, com he dit, fem tots els dilluns. Es un repàs general del que porta cada Secretaria Autonòmica, la Subsecretaria, l’equip de Premsa, el de Relacions amb les Corts i també se li dona una mirada a l’agenda dels pròxims dies.

Al final vàrem acabar tractant d’un recurs que la Comunitat General d’Usuaris del Mig Vinalopó va presentar contra la cessió que el Govern del PP va fer un mes abans de les eleccions d’unes infraestructures del Transvasament a la Junta Central d’Usuaris del Vinalopó. Un tema complicat sobre drets que ens portarà a revisar molts informes. La clau és si la infraestructura en qüestió és domini públic. Si ho és, com així pareix, la cessió haurà d’anular-se... Aigua, regants, comarques del Sud, sempre és un tema sensible.

LA VALL D’ALBAIDA: REPÚBLICA INDEPENDENT DEL SEU FEM.

Els divendres són el dia de la reunió conjunta de la nostra secretaria autonòmica: les quatre direccions generals més els assessors de premsa, tècnic i parlamentari. Es tracta de posar en comú la setmana, parlar de com serà la següent i fer un repàs general de com van les coses més importants que portem entre mans. Són un parell d’hores de reunió durant les quals hi ha temps per a les bromes i, també, per a les discussions. Les hauríem de fer un poc més curtes però serà que em falta habilitat per conduir-les. Ho aconseguiré.

Tot seguit vàrem tindre una entrevista amb l’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, i altres membres de l’equip de Govern. Si va sumar, fins i tot, el diputat al Congrés Joan Baldoví, exalcalde de la població (la foto correspon al final de la conversa). Dos temes damunt la taula: la possible d’instal·lació d’un supermercat en l’antiga discoteca Puzzle i la necessitat de connectar la depuradora del Perelló al Filtre Verd del Tancat de l’Illa. La primera qüestió caldrà mirar-la amb molta cura ja que estem parlant d’uns terreny que pertanyen al Parc Natural de l’Albufera i tenen el màxim de protecció. L’argumentació dels promotors és que si hi pot anar una “disco” com no hi pot anar un establiment comercial. Tenen raó, sembla prou menys agressiu o molest un supermercat que una discoteca però és que, potser, no hi ha d’anar ni una cosa ni l’altra. Abans d’un mes els donarem una resposta. Sobre el Filtre Verd, la solució sembla més senzilla. Tenim plena voluntat de que puga ser. L’obra d’instal·lació és mínima i permetria millorar la qualitat dels abocaments a la sèquia.

D'esquerra a dreta, amb Pilar Moncho, Raquel Tamarit, Joan Baldoví, Isabel Jiménez i el director general d'Aigua, Manuel Aldeguer.

La següent hora, encara abans de dinar, la vaig  dedicar a firmar documents, revisar peticions d’entrevista, de visites i tot tipus de propostes. El tema de les signatures és complicat ja que moltes vegades no tens de llegir a fons tot el que signes i has de confiar (jo ho faig) en els tècnics que et fan arribar els papers.

La vesprada la vàrem passar a Ontinyent. El director general de Residus i Qualitat Ambiental, Joan Piquer, i jo ens vàrem entrevistar amb els membres de la Plataforma del Fem, una gent que porta una llarguíssima trajectòria en defensa d’una gestió dels residus que encaixa perfectament amb les directrius bàsiques de les nostres polítiques: reducció i separació dels residus en origen i proximitat i autosuficiència quant a instal·lacions (planta i depòsit). La Vall d’Albaida porta molts anys, i té molt de camí fet, en el seu projecte de gestió diferenciada dels residus respecte a la resta del Consorci al que pertanyen. No podem desaprofitar eixe capital. Els ho hem dit clarament: els temps de persecució a la qual han estat sotmesos pels governs del PP s’han acabat. És el moment de fer realitat les seues demandes i la Conselleria estarà, dins dels directrius abans esmentades, a allò que la comarca reclame. Segur que caldrà afinar però en allò fonamental no discutirem: proximitat, autosuficiència i gestió diferenciada.