miércoles, 30 de marzo de 2016

VAERSA TENIA LA CURIOSA COSTUM DE DEIXAR PRESCRIURE FACTURES.

De nou, ahir em vaig quedar sense xafar el carrer, deu ser la penitència pels dies de festa passats.
A primera hora del matí, vàrem tindre Consell d'Administració de Vaersa (una empresa instrumental de la Generalitat que, si consultes premsa, sembla més una empresa instrumental dels jutjats ja que totes les referències que ixen són de tribunals). La pretensió ara és posar-la al dia i llevar-li l'estigma de corrupció, culpa, com sempre, d'uns directius i uns polítics que no estaven el dia que Déu-Nostre-Senyor va repartir la vergonya.
Vàrem revisar comptes, informes de gestió i nous projectes. Crida molt l'atenció el costum que hi havia de no posar-li data de venciment a algunes factures, cosa que les convertia en incobrables. Centenars de milers d'euros perduts d'eixa manera. Hi havia més particularitats, més “originalitats”, com ara no disposar de massa salarial des de fa deu anys, fer compres de grans dimensions sense contractes o duplicar convenis de forma que un treballador podia estar cobrant el doble que el seu company de taula, només per vindre originàriament d'una altra empresa.
De reunió en reunió, vaig presidir tot seguit la Comissió d'Avaluació Ambiental on NO tractàrem ni el tema d'IKEA d'Alacant, ni Puerto Mediterraneo. Sessió de tràmit. La d'abril, ja vorem.
Precisament una entrevista amb el diari “Información” sobre IKEA-Alacant (tenen molts informes desfavorables i no sembla que tinguen interés a modificar-los) i la preparació i la reunió de demà a l'AgroMuseu de Vera on ens tancarem tota la direcció de la conselleria per fer balanç del que portem i del que ens queda (que és molt), em van portar fins el dinar.
La vesprada va ser un monogràfic sobre l'EPSAR, l'empresa pública de sanejament d'aigües residuals. Quatre hores de Consell d'Administració d'una entitat (un altre vell niu de corrupció) que, de ser privada, haguera estat en situació de dissolució fa dos anys i que ara comença a traure números en positiu. En 2015 s'ha reduït el deute en 90 milions però en queden quasi 700 més pendents.
Parlant de coses pendents, ens queden per cobrir una quinzena de pobles del país que encara no tenen depuradora i, en paral·lel, hem d'anar arreglant la situació dels nuclis disseminats que tampoc disposen d'infraestructura de sanejament. Enguany mateix pràcticament tots els pobles sense depuradores tindran projectes en marxa.
A dia de hui, tenim en funcionament 478 depuradores que tracten a l'any 430 hectòmetres cúbics, dels quals se'n reutilitzen 133, pràcticament tots per a rec agrícola. Vol dir això que ens en queden un 300 disponibles si fórem capaços de buscar usuaris i fer les infraestructures. Tècnicament serà impossible disposar dels 300 però si pensem que el transvasament Xuquer-Vinalopó són, en el millor dels casos, 30 hectòmetres cúbics, mireu si tenim possibilitats.
Sobre la taula vàrem deixar la resolució del conveni entre l'EPSAR i la Diputació de València que gestiona 59 xicotetes depuradores a través d'EGEVASA, empresa abans pública i ara participada al 49% per Aigües de València. El canvi de titularitat, la manca de concurs en l'adjudicació i els preus per damunt de mercat obliguen a que entre totes les parts ho revisem.
Ah, i també vàrem decidir buscar suport jurídic per revisar totes les obres que entre 2001 i 2010 l'EPSAR va fer per urgència ja que en aquella època totes tenien eixe caràcter urgent (cosa que facilita saltar-se els controls) i , en canvi, en els útlims quatre anys només n'hi haja hagut una. Estrany, no?

COMENCE EL DIARI OBERT D'UN SECRETARI AUTONÒMIC DEL GOVERN DEL CANVI VALENCIÀ.


Passades les vacances de Pasqua, passats nou mesos des de que em vaig estrenar com Secretari Autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, em sembla oportú encetar un diari de la meua activitat política i institucional. Es tracta de que siga una eina de transparència, d'informació i, també, de reflexió sobre el que faig, el que vull fer, el que pense i les diferents circumstàncies amb les quals em vaig trobant.
Supose que hi haurà dies més interessants i altres prou avorrits. Procuraré ser el màxim de sincer i, en tot cas, si el que escric no satisfà la curiositat i l'interés de qui s'ho mire, l'insatisfet o insatisfeta sempre podrà buscar la fórmula per a demana-me més detalls, més explicacions o fer-me qualsevol crítica, que d'això es tracta.
He pensat fer les entrades (breus) al meu bloc “El bloc de Julià Álvaro” (així queden guardades) i, després, repetir-ho o enllaçar-ho amb altres xàrcies socials. Només desitge que l'allau de treball del dia a dia em permeta ser puntual en els escrits i no perdre peu, és a dir, no saltar-me'n masses.
No busqueu grans qualitats en la redacció ja que seran escrits urgents. En tot cas, procuraré que no ofenguen el gust ni la intel·ligència de ningú.
Comence...
Ahir va ser un dia de treball al despatx durant el matí (llegir, escriure, consultar...) i de reunions a la vesprada.
Després de dinar vaig estar reunit amb la consellera Elena Cebrián i el director de Vaersa, Vicent Garcia, entre d'altres per preparar la reunió de hui de l'empresa que, en temps del PP, tant moments de glòria va donar i tant negocis foscos va acollir.
Tenim importants problemes heretats de funcionament. Sembla mentida que una organització fera tantes coses mal. No es tracta només de comportaments delictius, que tinc la sensació que encara en queden molts per eixir, sinó també de maneres de fer incompetents, deixades, de pèssima gestió en definitiva: compres massives de productes estranys que ningú s'explica, factures que es deixen de cobrar durant anys i anys, absència de relació de llocs de treball... Esperem que, poquet a poquet, cada cosa vaja al seu lloc i l'empresa siga útil a la ciutadania, que és del que es tracta.
La jornada, que havia començat a les nou, ha acabat dotze hores després amb una reunió en la conselleria d'Hisenda a la recerca d'una fórmula per ampliar la despesa destinada a prevenció d'incendis. Els informes de tots els tècnics són cada vegada més preocupants sobre la possibilitat que tinguem un estiu d'altíssim risc de focs. Anem a vore si busquem un fons especial per a contingències o reordenem diferents partides pressupostàries per trobar els dos milions d'euros que ens calen per a treballs d'urgència.