De nou, ahir em vaig quedar sense xafar el carrer, deu ser la penitència pels dies de festa passats.
A primera hora del matí, vàrem tindre Consell d'Administració de Vaersa (una empresa instrumental de la Generalitat que, si consultes premsa, sembla més una empresa instrumental dels jutjats ja que totes les referències que ixen són de tribunals). La pretensió ara és posar-la al dia i llevar-li l'estigma de corrupció, culpa, com sempre, d'uns directius i uns polítics que no estaven el dia que Déu-Nostre-Senyor va repartir la vergonya.
Vàrem revisar comptes, informes de gestió i nous projectes. Crida molt l'atenció el costum que hi havia de no posar-li data de venciment a algunes factures, cosa que les convertia en incobrables. Centenars de milers d'euros perduts d'eixa manera. Hi havia més particularitats, més “originalitats”, com ara no disposar de massa salarial des de fa deu anys, fer compres de grans dimensions sense contractes o duplicar convenis de forma que un treballador podia estar cobrant el doble que el seu company de taula, només per vindre originàriament d'una altra empresa.
De reunió en reunió, vaig presidir tot seguit la Comissió d'Avaluació Ambiental on NO tractàrem ni el tema d'IKEA d'Alacant, ni Puerto Mediterraneo. Sessió de tràmit. La d'abril, ja vorem.
Precisament una entrevista amb el diari “Información” sobre IKEA-Alacant (tenen molts informes desfavorables i no sembla que tinguen interés a modificar-los) i la preparació i la reunió de demà a l'AgroMuseu de Vera on ens tancarem tota la direcció de la conselleria per fer balanç del que portem i del que ens queda (que és molt), em van portar fins el dinar.
La vesprada va ser un monogràfic sobre l'EPSAR, l'empresa pública de sanejament d'aigües residuals. Quatre hores de Consell d'Administració d'una entitat (un altre vell niu de corrupció) que, de ser privada, haguera estat en situació de dissolució fa dos anys i que ara comença a traure números en positiu. En 2015 s'ha reduït el deute en 90 milions però en queden quasi 700 més pendents.
Parlant de coses pendents, ens queden per cobrir una quinzena de pobles del país que encara no tenen depuradora i, en paral·lel, hem d'anar arreglant la situació dels nuclis disseminats que tampoc disposen d'infraestructura de sanejament. Enguany mateix pràcticament tots els pobles sense depuradores tindran projectes en marxa.
A dia de hui, tenim en funcionament 478 depuradores que tracten a l'any 430 hectòmetres cúbics, dels quals se'n reutilitzen 133, pràcticament tots per a rec agrícola. Vol dir això que ens en queden un 300 disponibles si fórem capaços de buscar usuaris i fer les infraestructures. Tècnicament serà impossible disposar dels 300 però si pensem que el transvasament Xuquer-Vinalopó són, en el millor dels casos, 30 hectòmetres cúbics, mireu si tenim possibilitats.
Sobre la taula vàrem deixar la resolució del conveni entre l'EPSAR i la Diputació de València que gestiona 59 xicotetes depuradores a través d'EGEVASA, empresa abans pública i ara participada al 49% per Aigües de València. El canvi de titularitat, la manca de concurs en l'adjudicació i els preus per damunt de mercat obliguen a que entre totes les parts ho revisem.
Ah, i també vàrem decidir buscar suport jurídic per revisar totes les obres que entre 2001 i 2010 l'EPSAR va fer per urgència ja que en aquella època totes tenien eixe caràcter urgent (cosa que facilita saltar-se els controls) i , en canvi, en els útlims quatre anys només n'hi haja hagut una. Estrany, no?
