lunes, 26 de enero de 2015

Podemos i el sucursalisme valencià


Pablo Iglesias abans de començar la seua intervenció en el míting de Podemos a València. (Foto: MAO)

Després de molts mesos d'estar governats des de Berlín (i qui diu Berlín, diu Brussel·les), els grecs van cridar ahir que volen governar-se ells. Sembla raonable. Cap govern pot ocupar-se millor dels problemes, les il·lusions, els anhels i les necessitats d'un país que aquell que respon a les demandes directes dels seus ciutadans sense passar per instàncies intermèdies. 

De governs dirigits amb comandament a distància en sabem prou al País Valencià. De fet, no coneixem altre model. Ho vàrem patir quan, durant els anys de govern socialista, Joan Lerma passava diàriament per taquilla d'Alfonso Guerra fins al punt d'haver-se de rendir-se amb armes i bagatges al blaverisme. Madrid li permetia a Lerma que fera el que volguera amb el partit (així li ha anat al PSPV) però era Madrid qui, de fet, manava al País Valencià, ja que reclamar, protestar o reivindicar més i millor autogovern era pena de mort. Fins i tot el post-lermisme va estar tutelat per l'Executiva espanyola del PSOE que va avortar qualsevol intent de veritable renovació quan es va intentar a finals dels 90 del segle passat. 

I si això va passar amb els socialistes, la situació es va multiplicar amb el PP, amb Zaplana, amb Olivas, amb Camps i ara amb Fabra. El que era una autonomia tutelada va passar a poc més que un protectorat i, fidel al premonitori "ofrenar noves glòries a Espanya", ací no s'ha mogut un paper sense que Fraga, Aznar o Rajoy donaren permís. Fins hui. Així seguim. El trist president de la Generalitat, Alberto Fabra, va ser posat a dit des de Madrid i, ara, deambula com una ànima en pena esperant que Mariano Rajoy el torne a assenyalar i li concedisca la gràcia de ser candidat a la presidència autonòmica. La situació deixa pocs dubtes: si Fabra li deu el càrrec a Rajoy, si d'ell depén la seva continuïtat, és evident quins seran els seus interessos pels quals treballarà. 

Doncs així estàvem quan ahir va desembarcar a València Pablo Iglesias i va fer palés que la nova política "superadora del bipartidisme" del que no és superadora és del sucursalisme. En el míting que Iglesias i Iñigo Errejón van vindre a fer a la Font de Sant Lluís, la realitat del País Valencià va estar absolutament absent i els discursos es van fer en clau espanyola. Rajoy estava en el centre de la diana, no pas Fabra. Iglesias venia a deixar clar que ell i Podemos eren l'alternativa a Rajoy i al PP, que en cap cas es podia esperar res del PSOE de Pedro Sánchez. I ho deia des de València, com ho haguera pogut dir des de Sòria, Santander o Sant Cruz de Tenerife. Fins i tot formalment. Iglesias, que uns dies abans a Grècia havia fet l'esforç de parlar grec o que, fa un mes a Barcelona, ho va fer en català, ahir a València només va usar el castellà. 

L'acte d'ahir de Podemos a la Font de Sant Lluís va ser un capítol més en el pretés viatge del nou partit cap al govern d'Espanya. No es tracta de discutir ara de la consistència o no del discurs econòmic de Podemos, de la seua ideologia conscientment líquida o del seu reincident productivisme. Tampoc posaré en dubte el mèrit del tsunami que han desencadenat, però el que sí que està clar és que les coses, en clau valenciana, són molt diferents. 

Podemos apunta a La Moncloa i si alguna cosa a "províncies" molesta, s'ignora. No són temps de matisos, ni de pedagogies, ni de particularisme.

En això rau el problema. Si els temes valencians estan absents quan l'acte es fa en València és que mantenim l'esperit de protectorat. La mateixa elecció per part de Madrid del que ha de ser el pròxim líder regional de Podemos, Antonio Montiel, a dit des de 400 quilòmetres igual que fa el PP, és una prova del que ens espera. 

Iglesias va aterrar ahir poc més que a convéncer la gent que el pròxim dia 31 s'havia d'estar en la manifestació que el seu partit farà en Madrid. A això va vindre, a "ofrenar nous autobusos a Espanya". Per això no hi havia banderes que identificaren on estàvem; només hi havia grans cercles de paper recordant la importància de la manifestació del 31. 

D'Espanya el País Valencià necessita majors nivells d'autogovern i un sistema de finançament just que reconega el deute històric que arrosseguem. Que el PP no faça aquestes reivindicacions no ens pot sorprendre però que queden també al marge d'aquells que, suposadament, representen més democràcia i més justícia social, no encaixa. O sí. Si encaixa, perquè Podemos no pot agafar aquestes banderes com no les poden agafar els altres grans partits espanyols perquè, llavors, se'ls rebel·len els votants d'Andalusia o Madrid. El discurs de Podemos, vist des de València, no és que siga criticable pel seu menyspreu a la cultura, a l'idioma o al fet nacional, que ho és. Això no em crida l'atenció. Sobre el que cal posar el focus per a evitar mals futurs és sobre el sucursalisme de Podemos al País Valencià, sobre el seu pensament en clau de Madrid, sobre la seva lògica de política estatal i prou. El sucursalisme és un pèssim negoci, portem patint-lo des de fa 30 anys i ens ha anat molt malament. Si l'esperança del canvi també té forma de sucursal, llancem-nos en braços de Dante, encaminem-nos a l'infern i abandonem tota esperança.

7 comentarios:

Pedro dijo...

Hola Julià,

Crec que hi ha un error fonamental en l'anàlisi.
Grecia està governada per la troika i l'han arrebatat la seua sobirania, però li l'han arrebatat precisament perque els grecs no tenen res a dir en el govern alemany, no voten allà.

Els valencians són gobernats desde Madrid però, en canvi, si tenen sobirania en les corts generals i voten al govern que mana. Són situacions radicalment diferents.

Confondre la generació d'una sobirania d'ordre major amb l'arrebatament de la sobirania propia per part d'un govern al que no has votat no podem fer-ho. Els valencians tenim sobirania a Espanya, tant com els madrilenys o els andalussos, i si no la tenim no és perque aquesta estiga compartida sino perque ens l'han arrebatat desde institucions no electes o electes indirectament.
Tindriem sobirania (o els grecs) si les decisions es prengueren desde el parlament europeu? Si, la tindriem, si no la tenim és perque es prenen desde Berlin o desde "l'independent" BCE.

Barrejar aixó amb el finançament o amb les bondats de un major autogovern no es bó. Tenim que ser rigurosos en l'anàlisi i no generar confusions que acabaran aprofinant altres i no els nostres ;-)

Salut,

Anónimo dijo...

Estimado Pedro, a quien sigo en su República...
Coincido con usted que se trata de dos situaciones formalmente diferentes pero lo que late de fondo es exactamente lo mismo: territorios a los que se les supone un determinado nivel de autogobierno (en el caso griego, total) pero que se rigen por intereses ajenos al cuerpo electoral que votó a sus representantes.
Salud.

Pedro dijo...

Estimado amigo anónimo,

Cuando dos situaciones formales son diferentes pero de facto son iguales, entonces normalmente hay que buscar la causa en puntos diferentes.

Los valencianos no carecemos de soberanía, no más que otros españoles al menos. Si resulta que nuestro gobierno autónomo no está sabiendo defender nuestros intereses y responde a intereses de partido (como realmente está sucediendo), entonces el problema es de los valencianos porque no estamos usando bien nuestra soberanía, las estamos utilizando mal.
Si, en cambio, es el gobierno central quien nos ignora o arbitrariamente nos trata mal, entonces los valencianos en uso de nuestra soberanía debemos responder a eso. Claro, si luego votamos a ese mismo gobierno entonces volvemos al punto 1, el problema es nuestro.

Yo creo que hay una cosa que está haciendo muy bien Compromís en general y Mónica Oltra en particular: Está marcando claramente que el problema de soberanía que tenemos no es "territorial" (en un sentido valenciano), sino general en toda España e incluso en todo el sur de Europa.
Ese mensaje me gusta, es lógico y creo que debemos razonar en esa dirección. ¿Es el mismo mensaje que hace Podemos? Pues sí, pero aprovechemos que estábamos antes y saquemos pecho. No creo que sea bueno buscar diferencias donde no las hay o no debería haberlas, más cuando hay otras muchas que sí podemos destacar (un modelo de estado federal con un contenido claro, por ejemplo)

Salud,

Albert dijo...

Aquesta ridícula ansia de sobiranisme i propancatalanisme, es la que va laminar a lesquerra valenciana, i va fer pujar a la dreta pepera. Perque la majoria de la societat valenciana se sent tan valenciana com espanyola, i favades alienants daquestes ens han portat lactual Govern a LesCorts. Podemos guanyara a Valencia, precisament perque el discurs es progresista i tambe perque no savergonya de dir ben alt iclar: som espanyols en la nostra diversitat.

Marc dijo...

Estimat company, tot això està molt bé i és molt cert però també et diré que per la mateixa raó em vaig donar de baixa d'un Equo que dista molt de no ser sucursalista. Llàstima. Dit això, tant de bo arribes a diputat, tens el meu vot.

Julià Álvaro dijo...

Estimat Marc, disculpa que aprofite aquest marc per contestar-te sobre una cosa que no té a veure amb l'article... però és que no en tinc d'altre. Gràcies pel vot, això primer, però no és cert (ni de lluny) que EQUO País Valencià (ara VerdsEquo PV) siga sucursalista. Estic disposat a parlar d'això amb tu quan vulgues. Si et sembla podem seguir la conversa al facebook. Sóc fàcil de trobar i un missatge pot servir posar-nos en contacte.

Anónimo dijo...

Debes de tener algún problema sicológico o ser muy mayor porque aquí que yo recuerde el Pspv creo canal 9 la ley de us del valencia y una política de industrialización autónoma el cauce del río y de eso hace mil años porque que yo recuerde siempre ha gobernado el pp