jueves, 6 de marzo de 2014

Periodisme segons, com i de quina manera.




Un principi bàsic del periodisme és procurar tractar igual les coses iguals. Els periodistes ho fan o, almenys, ho intenten fer. Dic els periodistes. Guanyar-se la vida escrivint als diaris, parlant per la ràdio o eixint a televisió no vol dir ser periodista. De fet, crida molt l'atenció, veure com qualsevol tertulià televisiu, fins i tot aquells que limiten el seu interés informatiu a les braguetes dels famosos, s'autoetiqueten com periodistes i es queden tan amples. Més espectaculars són encara aquelles altres tertúlies, sobre temes seriosos, "qüestions d'Estat", on els suposats periodistes exerceixen realment de portaveus dels diferents partits polítics... En fi, diferents, vull dir, Partit Popular i PSOE, encara que circumstancialment en puga aparéixer algun d'Esquerra Unida.

Torne a la qüestió dels tractaments desiguals. A Canal 9, perdoneu-me la fixació però és el que millor conec, quan les notícies econòmiques eren bones per al PP, posem una dada sobre l'IPC, es destacava. Per contra, si era dolenta, s'amagava. Ens podíem trobar que l'IPC del mes de gener obrira l'informatiu amb reaccions de tot tipus i que idèntica dada pel febrer fora un breu perdut en la selva de notícies de l'informatiu. Una era bona, l'altra era roïna.

Ja sabeu que per Canal 9 han passat comissaris polítics de tot tipus, des del "marido de la peluquera", vull dir, Jesús Sánchez Carrascosa, el marit de María Consuelo Reyna, un exemple del periodisme "relatiu" al que m'estic referint; fins a José Vicente Villaescusa que va intentar saltar de diputat del PP a cap d'Informatius però va acabar de director general. Què dir de Pedro García, que va començar de cap de premsa de Zaplana, després de Camps, després director general de RTVV, i s'ha descobert que en realitat era un home de "negocis foscos" amb vocació de visitar la presó de Picassent... visitar-la per dins i per quedar-se.

No us penseu que aquestes pràctiques són cosa només dels mitjans sobre la desgràcia dels quals hi ha unanimitat general. No, no.

D'entrada, cal considerar que "La Razón", dirigida per un holiggan del PP com Francisco Marhuenda, i "La Sexta", la cadena del "Salvados" de Jordi Évole són propietat del mateix senyor, José Manuel Lara, l'amo de l'editorial Planeta. O siga, que el negoci és el negoci i, per més que el dret a rebre informació lliure i veraç estiga en la Constitució, la seua concreció depén de cap a on bufa el vent en cada circumstància.

Les informacions distorsionades no són patrimoni dels mals mitjans, els "bons" també ho fan. En els últims dies, en les pàgines d'un diari tan prestigiós com "El País" hem pogut veure un exemple de manual de fins a quin punt "depèn" com es tracten les informacions.

Enlace permanente de imagen incrustada
Les dues fotos que tenen al davant són prova del que vull dir. Les manifestacions a Kíev contra Yanukovych (foto esquerra) eren, per "El País", bones. Per això els que tiraven pedres, trencaven aparadors, cremaven cotxes i s'enfrontaven a la policia eren "manifestants que rodejaven el Parlament". En canvi, les protestes contra la reunió de la setmana passada al Guggenheim de Bilbao de l'elit econòmica mundial eren dolentes. I com que "El País" tenia clar que les protestes eren dolentes, el que es destaquen són els incidents de "kale borroka" i la "protesta violenta". Que els fets violents foren menors al costat d'una gran concentració totalment pacífica, no sembla important. La foto són els tres encaputxats atacant uns aparadors. L'explicació? De nou el negoci. "El País" és un baluard del sistema, d'aquest sistema que personifiquen, precisament, les elits econòmiques mundials que estaven reunides a Bilbao. Les mateixes que, en el cas d'Ucraïna, veuen d'allò més bé que Rússia perda el control sobre el govern de Kíev i, aquest, s'acoste més a l'òrbita de la Unió Europea que és on elles estan més còmodes.

No ho havia dit: "El País" és, des de 2010, propietat d'un fons d'inversió dels Estats Units, de nom Liberty Acquisition Holding i en mans d'un parell de milionaris de la llista Forbes dels més rics del món... Ja sé que la dada és més que coneguda però és per si l'eterna etiqueta de "diari progressista" que manté "El País" pot haver portat algú a no entendre com un mitjà "d'esquerres" fa aquestes coses.

1 comentario:

VENENO dijo...

El gobierno se ha encargado de publicitar el descenso del paro en febrero en 1949 puestos. Todas las televisiones, radios y prensas, tanto las de obediencia debida, como afines e “independientes” se han encargado de ello. Ya salimos, esto es el principio, ya estamos arriba…. Pero si dividimos el descenso, por el número de provincias, da la friolera barbaridad de 40 empleos por provincia. Y desde la comunidad valenciana, el sr. Fabra se va a cargar en tan solo unos días, todo el logro económico de su partido, cuando despida a la plantilla de RTVV. Son solo números, pero la cocina mediática tendrá que esmerarse en disimular el sufle.