jueves, 20 de marzo de 2014

Almunia és igual que Rato

Q

En primer terme, Joaquín Almunia, vicepresident de la Comissió Europea i comissari  europeu de Competència. Al fons, el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso. (Foto: Reuters).

 Algú nota la diferència entre Joaquín Almunia i qualsevol dels membres de la Comissió Europea a proposta de la dreta? Almunia és socialista? Si ho és, per què vesteix, es comporta, parla i actua igual que els de dretes? On estan les diferències? No hi ha diferències, en tot cas matisos poc més que cosmètics que serveixen per salvar la cara, fer veure que no són "exactament" igual. La pregunta és: de què serveix que no siguen "exactament" iguals si, al remat, els dos formen part del mateix sistema, si els dos treballen per als mateixos? Doncs, serveix per fer veure que hi ha alternatives quan, en el millor dels casos, tot és una simple alternança; serveix per tindre entretinguda la gent mentre "el sistema", els rics, continuen guanyant més i més diners a costa de la gent de baix. Almunia, com Rato, Rajoy, Merkel o Hollande són agents del que hi ha, d'aquest capitalisme fàbrica de desigualtat que s'entesta a anar més i més lluny quan ja no queda marge, quan la gent ja està desesperada.

L'actual estat de les coses està desembocant que, davant una dreta espoliadora i una suposada esquerra, la socialdemocràcia, sense receptes alternatives perquè no són alternativa, siga l'extrema dreta l'única que ofereix una suposada eixida. Una eixida de retrocés en drets, de tancament en les fronteres estatals, de xenofòbia; un discurs simple però que, davant la crisi i la falta de respostes institucionals, està guanyant terreny.

No ens podem resignar. El que hi ha no val però la solució de l'extrema dreta és encara pitjor. L'extrema dreta és més capitalisme, més dur i més injust. L'extrema dreta no és antisistema. L'extrema dreta és una fase terminal del sistema. Cal no arribar a ella. Hem de superar el sistema des de la radicalitat democràtica i l'economia sostenible. No es tracta de canviar de model econòmic per salvar el planeta del futur (que també) sinó de salvar el present de les persones. Les receptes existeixen; es diuen economia verda, economia del bé comú, decreixement.

El marc per aquest canvi no seran els parlaments autonòmics, ni els estatals. Cal bastir un discurs europeu en aquest sentit. Europa ha sigut històricament el bressol dels grans canvis socials i polítics, ho ha de seguir sent. Les eleccions europees del pròxim 25 de maig són un boníssim moment per començar a modificar les majories polítiques continentals, anar a estructures supraestatals i començar a superar el sistema assassí que ens governa. Com més aviat arranquem, millor.

Com sabeu (o no) sóc candidat a les Primàries de Compromís de cara a aquestes eleccions europees. Us deixe un fragment d'una intervenció a Bétera en el qual parle un poquet del que deia adés.



1 comentario:

Xabuca dijo...

Toda la vieja guardia del PSOE abandono la social Democracia y ahora son socialistas liberales o no recordáis la etapa de Tony Blair cuando proclamaba abiertamente el socialismo liberal hasta se izo católico.
Bien desde entonces el PSOE y no sera casualidad, su postura a sido tan moderada que hacemos más oposición en las redes sociales que ellos. El Partido Socialista Liberal Español (que de verdad aun nadie me supo explicar eso del socialismo liberal por qué como se "come" eso)es una derecha moderada o un partido centrista, Felipe colocado de asesor en una Eléctrica y si seguimos la pista a otros popes del "extinguido PSOE" la mayoría bien colocados en empresas privadas. Son la nueva burguesía los tiempos de la pana quedaron para la historia. El espacio de la izquierda lo están ocupando partidos o coaliciones como Compromis.