jueves, 20 de marzo de 2014

Almunia és igual que Rato

Q

En primer terme, Joaquín Almunia, vicepresident de la Comissió Europea i comissari  europeu de Competència. Al fons, el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso. (Foto: Reuters).

 Algú nota la diferència entre Joaquín Almunia i qualsevol dels membres de la Comissió Europea a proposta de la dreta? Almunia és socialista? Si ho és, per què vesteix, es comporta, parla i actua igual que els de dretes? On estan les diferències? No hi ha diferències, en tot cas matisos poc més que cosmètics que serveixen per salvar la cara, fer veure que no són "exactament" igual. La pregunta és: de què serveix que no siguen "exactament" iguals si, al remat, els dos formen part del mateix sistema, si els dos treballen per als mateixos? Doncs, serveix per fer veure que hi ha alternatives quan, en el millor dels casos, tot és una simple alternança; serveix per tindre entretinguda la gent mentre "el sistema", els rics, continuen guanyant més i més diners a costa de la gent de baix. Almunia, com Rato, Rajoy, Merkel o Hollande són agents del que hi ha, d'aquest capitalisme fàbrica de desigualtat que s'entesta a anar més i més lluny quan ja no queda marge, quan la gent ja està desesperada.

L'actual estat de les coses està desembocant que, davant una dreta espoliadora i una suposada esquerra, la socialdemocràcia, sense receptes alternatives perquè no són alternativa, siga l'extrema dreta l'única que ofereix una suposada eixida. Una eixida de retrocés en drets, de tancament en les fronteres estatals, de xenofòbia; un discurs simple però que, davant la crisi i la falta de respostes institucionals, està guanyant terreny.

No ens podem resignar. El que hi ha no val però la solució de l'extrema dreta és encara pitjor. L'extrema dreta és més capitalisme, més dur i més injust. L'extrema dreta no és antisistema. L'extrema dreta és una fase terminal del sistema. Cal no arribar a ella. Hem de superar el sistema des de la radicalitat democràtica i l'economia sostenible. No es tracta de canviar de model econòmic per salvar el planeta del futur (que també) sinó de salvar el present de les persones. Les receptes existeixen; es diuen economia verda, economia del bé comú, decreixement.

El marc per aquest canvi no seran els parlaments autonòmics, ni els estatals. Cal bastir un discurs europeu en aquest sentit. Europa ha sigut històricament el bressol dels grans canvis socials i polítics, ho ha de seguir sent. Les eleccions europees del pròxim 25 de maig són un boníssim moment per començar a modificar les majories polítiques continentals, anar a estructures supraestatals i començar a superar el sistema assassí que ens governa. Com més aviat arranquem, millor.

Com sabeu (o no) sóc candidat a les Primàries de Compromís de cara a aquestes eleccions europees. Us deixe un fragment d'una intervenció a Bétera en el qual parle un poquet del que deia adés.



jueves, 13 de marzo de 2014

Economia pel futur del planeta i pel present de les persones



L'economia ens governa i la política es limita a administrar el govern de l'economia. En realitat, és el gran poder financer i empresarial concentrat en poques el que usa les institucions per, usant els homes i les dones com una mercaderia més, garantir-se el negoci infinit.
És un miratge. L'economia actual ja no dona per a més. No són possibles més sacrificis ciutadans, igual que ja no és possible seguir depredant el planeta. Ni la gent, ni la terra poden aguantar més explotació.
Cal canviar la manera de fer política, per arribar al canvi de model econòmic. L'economia al servei de les persones. Una economia sostenible que, a més de salvar el futur del planeta, pot salvar el present de les persones.
En els pròxims set minuts de vídeo, done algunes pistes...





martes, 11 de marzo de 2014

Tres forats negres de la Unió Europea




El pressupost de la Unió Europea per a 2014 són 135.000 milions d'euros. Realment, moltíssims diners però insuficients per garantir una vida digna als homes i dones que vivim al continent i, fins i tot, poca cosa per invertir en cooperació amb el Tercer Món.

Doncs bé, més enllà d'ocupar-nos, cosa que cal fer, d'una reforma fiscal a fons per tal de garantir que pague més qui més té, que les rendes del capital estiguen tan controlades com les del treball i que el frau siga perseguit de totes totes, hi ha tres forats negres que caldria tapar immediatament:

viernes, 7 de marzo de 2014

Entre el somriure i la lluita: la via Compromís per canviar Europa

Aquest és el resum de la presentació dels cinc candidats a encapçalat la llista de Compromís de cara a les pròximes eleccions Europees del 25 de maig. Un d'ells, com supose tots els que visiteu el meu bloc sabeu, sóc jo. Els diaris han dit hui que el missatge general va ser una combinació de somriure i lluita per canviar Europa.

Us recomane que escolteu les cinc intervencions d'aquest resum que ha fet l'amic Alfons Álvarez.

jueves, 6 de marzo de 2014

Periodisme segons, com i de quina manera.




Un principi bàsic del periodisme és procurar tractar igual les coses iguals. Els periodistes ho fan o, almenys, ho intenten fer. Dic els periodistes. Guanyar-se la vida escrivint als diaris, parlant per la ràdio o eixint a televisió no vol dir ser periodista. De fet, crida molt l'atenció, veure com qualsevol tertulià televisiu, fins i tot aquells que limiten el seu interés informatiu a les braguetes dels famosos, s'autoetiqueten com periodistes i es queden tan amples. Més espectaculars són encara aquelles altres tertúlies, sobre temes seriosos, "qüestions d'Estat", on els suposats periodistes exerceixen realment de portaveus dels diferents partits polítics... En fi, diferents, vull dir, Partit Popular i PSOE, encara que circumstancialment en puga aparéixer algun d'Esquerra Unida.

Torne a la qüestió dels tractaments desiguals. A Canal 9, perdoneu-me la fixació però és el que millor conec, quan les notícies econòmiques eren bones per al PP, posem una dada sobre l'IPC, es destacava. Per contra, si era dolenta, s'amagava. Ens podíem trobar que l'IPC del mes de gener obrira l'informatiu amb reaccions de tot tipus i que idèntica dada pel febrer fora un breu perdut en la selva de notícies de l'informatiu. Una era bona, l'altra era roïna.