Benvingudes les primàries

Franco era contrari a les eleccions primàries; el rei Joan Carles també és contrari a les primàries. No es coneixen casos de gent dubtosament democràtica que siga favorable a la posada en marxa d'eleccions primàries. Les primàries són una iniciativa que, amb els seus problemes i les seues contradiccions, signifiquen aprofundiment en la democràcia, horitzontalitat, menys control dels aparells partidistes i més participació.

Aquests dies, al País Valencià, dues formacions estan en ple procés de primàries: el PSPV per escollir el seu candidat a les eleccions autonòmiques de 2015 i Compromís per triar tota la llista, número 1 inclòs, de cara  a les eleccions europees del pròxim mes de maig. Una llista que, després, es combinarà amb la del seu soci de coalició, EQUO, que, per cert també l'ha confeccionat a partir d'eleccions primàries.

Hi ha qui considera que unes primàries són un embolic, el caos. Certament el procés és més complicat que, per exemple, el "dedazo" d'Aznar quan va escollir Rajoy o el d'aquest quan d'ací a quatre dies pose al ministre Cañete de candidat europeu. O el de Rubalcaba amb Elena Valenciano, és veritat. En realitat, és exactament el mateix sistema que usava Franco per nomenar els seus ministres, el "dedazo". Estem acostumats, mal acostumats al "dedazo". Per això hi ha a qui les primàries li semblen el caos. No ho són. Les primàries són avançar en la democràcia. I sí, la democràcia és més complicada que la dictadura però també és millor i quant més democràcia, molt millor. Per això, benvingudes primàries.

Que es presenten molts candidats tampoc és un problema, al revés. En aquest sentit, la quasi desena de persones que participen com candidats a encapçalar la llista de Compromís a les Europees és una boníssima notícia. Conste que jo sóc un d'aquests candidats, i no tinc la sensació d'estar competint sinó de col·laborar en un procés exemplarment democràtic.

Compromís no és un partit sinó una coalició formada per tres partits més un gran nombre d'independents, per això bastir unes primàries és (ha sigut) especialment laboriós. No ha estat fàcil, les tensions han eixit repetidament en premsa però és que, ja ho he dit, la democràcia no és senzilla, ni ho és el pluralisme, ni el debat... El més senzill és el "ordeno y mando", llàstima que això no siga democràcia.

Poder triar, que la ciutadania puga votar "a la carta" i no "de menú" és el que han d'oferir les primàries. No es tracta d'escollir entre dos candidats pareguts, no es tracta de triar entre Coca-Cola (m'apunte al boicot) i Pepsi-Cola, és realment escollir entre diferents sensibilitats, és posar, de veritat, a la ciutadania en la cuina dels partits i escotar-la.

En aquests temps de dèficits democràtics, de descrèdit de la classe política, de distanciament respecte a la política en general, totes les iniciatives que busquen aprofundir en la democràcia i implicar la gent en la gestió de la cosa pública han d'aplaudir-se. Mantenir-se al marge és tan irresponsable com, al remat, suïcida. Les primàries són l'empoderament dels ciutadans, per això cal participar.

Em sembla oportuna la participació, responsable i no en pla "fake", fins i tot en les primàries dels partits als quals no es pensa votar. Per exemple, arribat el moment que Serafín Castellano fóra possible candidat del PP a la Generalitat, caldria participar per tractar d'evitar-ho.

Algun dia, encara que ara puga semblar impossible, el PP també farà primàries. La via que ara s'està encentant s'acabarà obrint de bat a bat i la pràctica serà  generalitzara.

He recordat abans que sóc candidat a les Primàries de Compromís. Recomane vivament participar en ells. Igual que seria molt bo votar en les del PSPV. Siga com siga, es tracta de contribuir a eixamplar la democràcia del nostre país.

Per poder participar en les de Compromís, només heu d'entrar en aquest enllaç (no cal pagar res i es pot fer tot per internet) i apuntar-vos abans del proper 9 de març.

Serà un granet d'arena, el vostre granet, però servirà per anar tapant l'immens forat que hi ha entre la política dels polítics professional i la realitat.